Barcelona, 11 de gener de 1932 (esport i ciutadania} &1 s Vulguin o no vulguin els senyors Mauras, Catalunya tindrà govern propi Any III. — Número 104 Redacció i Administració: Rambla de Canaletes, 13, pral. - Telèfon 14757 Impremta: Bàrbara 11 i 13 -- Telèfon 19603 Preu: 15 cèntims Els resultats d'ahir no fan variar la situació dels equipis catalans a la primera divisió ■■EDITORIAL Leómdc\s, o la maravilla de ebano" Posem el litol d'aquest editorial cu el seu idioma orig.vial, perqnò no perdi gens de la sezxi aroma brasi'era. "Leónidas o 1» ma.'avilki de ébano" és l'home que Iia de salvar el Barcelona. Ara bé. Ha anat a cercar-lo una "altra maravilla de éóano" — il nostre distitigit conegKt Jaguaré, — i la parella, més l'altra maravilla, que es diu Dos Santos, es convertirà en un tercet que farà més jorrolla que cl "trio Lara" en els seu bon temps, i que l'Jrusta, Fugasot i Dtmare alguns mesos enrera. El Barcelona, amb la vingvda de 'l-CÓnidas", tindrà un negre més. ;Alleluia! Ja no podrem patir. Amb la 'supressió de 'delegats i uns quàrt/s negres a l'equip, el bon barcelonista serà l'home més feliç de la terra. ■ '■ Trobem, però, que tres negres són pbCs negres. Amb la t'inguda de "beónidas" (l'home que, segons referències, no té necessitat de xutar, perquè fa els gols a còpia de "dribblinï/s", ficant-se a. la porta contrària rifa.nt-st cl porter), amb la vinguda de ^iLeónidas", dèiem, el Barcelona no aí-abarà de tenir allò que lògicament ha d' interessar-li: guanyar els partits. Tres negres són pocs negres per aconseguir això. En caldrien onne. Llaú-ors si que els partits serien guanyats* abans de fugar-se. jNo us imagineu, lectors estimats, la cara que faria l'Espanyol, el Madrid o PAlhletic de fiilbao, davant un equip de negres? Ah! El partit el guanyaria el Barcelona sense gaire esforç. El seu adversari ha veuria tot negre, i no hi Iiauria nuïn ira que se sentís optitmsla, í perüria, perdria sempre Perçuè per a guanyar cal optimisme. Hom diu ^ue , aquest "Leónidas", que ara és a fple Atlàntic, camí de Barcelona, és hna veritable meravella. Una "maravilla de ébano". és natural, però meravella, al capda-Jgll. Els seus oPologistes. cíiiif.» ' '" Leónidas " és ''únic home que ' fa fer gals a l'equip amb el qual fuga. Nosaltres, davant aquest "manà" Xrgre que ens ve al dannwit, estem ' profundamenf emocionats. Ja no patirení\més% xieient aquestes exliihicio'is -deplofabJes 'de l'equip blau-grana ; jtt no e»s pmlran dir que et futbol català- estl\ en - franca davallada. Tindrem Ires negres, - i treuran e's delegats. Si dovaut d'això, el barcelonista, el bon barcelonista, no es torna foll d'alegria, i 'no es posa a ballar una ' matxilxa" ,- és que no sap */ que vol, i serà indigne que hom faci per ell tants sacrificis. Al·leluia! AUc'uial "ÍLeónidas" esrà a punl d'arribar. íArp si que serà mnliu d'orgull ésser soci'^del Bariélonal • CICLISME £1 que ens han dit Canyardo i Espanyol MARIAN CANYARDO NO PARTICIPARÀ EN LA VINENT VOLTA A CATALUNYA Encara que durant aquesta setmana s'han prodigat els intervius amb Canyardo i Espanyol, publicats en alguns diaris de Barcelona, nosaltres, que tenim una certa afectuosa amistat amb els esmentats cor"íedors, no hem volgut ésser una nota "discordant" i també hem celebrat el nostre interviu- Sinó que no és tal interviu, i sí una conversa. *** Mar-a-^ Canyardo ha tret personalment niu excel·lent impressió del que so* c» carreres dels Sis Pics. Ara acabem el Campionat de Catalunya de futbol quan podem, però en canvi tenim autonomia. Senyor Coma: El primer Club de futbol de Catalunya ja té prou estrangers. Tant és aix! que no li faria ics dc reincidir. — Eis primers moments de carrera — etis diu — són senzillament fantàstics de lluita. I en. dir moments, tractant-se d'una carrera dc sis dics, vull dir hores. Ningú baixa dc la màquina per res (llevat, naturalment, en càs: d'avaria): els equips són sempre a la pista i això fa que la carrera sigui extraordinàriament animada i completament agust del públic. Jo vaig córrer fins al tercer dia completament desorientat, perquè cm mahcàya la gran experiència pràctica dc la major fpart dels altl-cs corredors, "gats «115'' d.e la pjsta. Fins que 'el meu company Van N.cvcl — segueix dient-nos Ctnyardo — va aconseguir domintr els meus nervis i la meva natural impetuositat, jo vaig portar el tren una infinitat de vegades; després ja em coHocav^ millor. — iChfina opinió teniu de Van Nevel I — preguntem al campió d'Espanra ruter- — Es W gran corredor r molt ràpid. Pejtit, tipus "Nanu" de Reus. Els altres corredors el temien molt i no el jdeixaven de vista ni un moment. Es guanyador de diverses carrerei a Kamericana, una d'elles (a Brussel·les^ de 25 hores, disputada no jía gaire. — Heju après quelcom? — Hqmc, sempre s'aprèn, i més entre ^ls que saben. Sobretot, allò de T'empeiitelàT en els rellevaments.j cls estrangers ho dominen a la perBccció i en saben treure tot el profit, cosa que aquí encara no hi ha cai equip que ho pugui dir, llevat p itser Espanyol i jo, que ho hem h igut de practicar sobre el terMlí quan un corredor és repèl seu company es treu de :ots els seus adversaris..— C nina impressió us han causat els co redors estrangers que, participaren en aquests Si» Dies de Brussel·les — I i primer lloc, cal destacar' la figur; de l'holandès Van Kempen, I veritible colós de la pista, i al qual totho n vigila i marca estretament, tant |uc es veu negre per destacarse. T imbé m'ha agradat Pijnemburg (un litre holandès), que és uu formid: 'jle corredor. E altres aspectes, la parella Chaliicr-Deneef, molt compenetrats i ouríssims batalladors. Wautcrs (J.A un minyó gros, sapat, però que és extraordinàriament àgil, és un foroiidable sprmter. En una lluita a l'sprint juga amb els adversafris, àdljuc de la talla d'un Haemerlinck- -f-Així us ha plagut l'excursió? • -Sí, molt. A més, a Bruaselles he 1 estat molt festejats al Casal Ca alà. El seu president ens invità a linar, igualment que el senyor M rlés. Jo vaig assistir a una represe tació dc teatre català a la dita ei itat. Hi feiea "El carro dd vi". reny. llevat roda Els resultats PRIMERA DIVISIÓ Barcelona-Alavés, 6-0. R. Santander-València, 4-r, Madrid-Espanyol, 3-0. Ath. Bilbao-Donòstia, S-I. Irún-Arenes, 1-0. CLASSIFICACIÓ — I bc: què cm dieu dels vostres ■ projectes? — En passar per Çarís,' saludàrem diversos senyors, entre ells M. Godet, que ens digué que M. Desgrange estava satisfet de la nostra visita- M. Godet em digué que participés a la Volta a França d'aquest anys com a independent, en la qual ■ categoria figuraran asos internacionals de gran relleu. — I què fareu? — Encara no ho sé. Per altra part, se m'ha ofert' de córrer la Volta a Alemanya, junt amb cinc corredors, espanyols més. Per cert que Müller, aquell alemany tan divertit i bon xicot, que va córrer la darrera i desgraciada Volta a Catalunya, va íer notar a qui em feia aquestes proposicions, que jo no hi podria prendre part perquè coincidien Ics dates de la Volta a Alemanya amb les de la Volta a Catalunya. Aleshores- jo vaig manifestar que això no fóra cap obstacle, en cas dc decidir-me. — Així, què, en igualtat de circumstàncies, quina triareu? — Dc moment, no penso córrer la Volta a Catalunya d'aquest any, sobretot si és a càrrec dels mateixos Organitzadors. I la Volta a Alemanya té totes Ics meves simpaties. -rEsteu disgustat, doncs, dc la darrera Volta a Catalunya? — Si, molt disgustat. Se m'ha donat un tracte al qual no era mereixedor. Per moltes coses. Jo vaig cooperar en el què vaig poder abans de la seva. celebració per tal que no quedés suspesa, i després, com a premi, vaig rebre un tracte diferent a l'emprat als altres corredors. A mi se'm va castigar per acceptar un bidó, i els altres podien prendre els bidons que volguessin amb Cn servei que gairebé en pòdriem dir organitzat. Això sense comptar coSes més gruixudes que succeiren en mig de gran condescendènciaI en canvi a mi se'm va castigar inexorablement,, a darrera hora, i quan ja no podia fer-hi res. En fi... • • • Julià Espanyol, el campió d'Espanya de velocitat, es va plànyer de la seva poca sort en aquests Sis Dies. —Encara no em sé explicar — ens diu — com va anar la cosa. Només sé que jo esperava a Canyardo per .Ath. Bilbao Madrid Barcelona R. Santander Arenes Donòstia Espanyol Vallència Erún Alavés SEGONA DIVISIÓ Catalunya-Sevilla, 0-2. Castelló-Múrcia, 1-0. Betk-Ath. Madrid, 5-1. D. Corunya-Oviedo, 2-0. S. Gijón-Cclta, 3-1. CLASSIFICACIÓ U ASSEMBLEA DEL DIA 15 EI nou president del Barcelona, partidari de la supressió de delegats, ha explicat els motius aue l'han fet acceptar el càrrec Oviedo Betis. S. Gijón Celta Múrcia D. Corunya Ath. Madrid Castelló Sevilla Catalunya rellevar-lo, aguantat pel manager, i tot d'un plegat em vaig sentir llançat per terra amb violència. Era Pijnemburg, que s'havia escapat de la resta de corredors, i pel que es veu venia completament encegatVaig aixecar-me com vaig poder, i vaig córrer, si és que se'n pot dir córrer d'aguantar-se dalt de la màquina, durant mitja hora. En tan poc dc temps em vaig desacreditar cl suficient; cada dues voltes en perdíem una, fins que em vaig retirar completament esgotat. De la caiguda vaig sortir-nc amb dues costelles lesionades, com ho acredita una radiografia que em varen fer a la clínica on varen curar-me. Estic veritablement consternat, perquè el públic belga pot haver format un mal concepte del meu valor í de la meva esportivitat. — I com seguiu dc les lesions? — Millor, ja em trobo millor, materialment, corporalment, però en canvi, moralment, em sento descoratjat, abatut. Estic de desgràcia. Nosaltres procurem infondre coratge al voluntariós Espanyol, tot confiant que en una no llunyana ocasió podrà demostrar al públic estranger (i al belga, especialment) que no és tan "malo" com els va semblar. PERE ABELLA-MASDEU 17 II 23 10 10 17 II 13 U 12 JO 12 12 12 13 PROESES ESPORTIVES El senyor Coma dissol els delegats EL PARTIT TVAHIR r*5 ^ nu «sbuiuesa ae íuuuuu ia yuíuir ou l'^auves Divendres vinent, dia 15, tindrà lloc a l'Ateneu Empordanès la continuació de l'Assemblea del F. C. Barcelona, en la qual s'ha do tractar com a lema principal, do la supressió de delegats. El senyor Joan Coma, elegit president del Club en les circumstàncies que tots els nostres lectors saben, ha dit els motius que l'han impulsat a acceptar el càrrec, metius quo pa. lesen una vedada més el gran amor al Club de l'home que es va veure forçat a presidir-lo en moments crítics, en temps de la dictadura. Ha dit el senyor Coma: — He acceptat la presidèncial del Club únicament per veure si aconsegueixo dur a terme allò que considero la voluntat dels socis: la supressió de delegats. En altres circumstàncies, jc no hauria acceptat la designació sense una votació francament favorable. Ara, he cregut que calia acceptar en benefici do totS. I i Hi ha una ponència — segueix dient el senyor Coma — -nomenada per a reformar els Estatuts, de la qual jo formo part. Aquesta ponència ha redactat un neu projecte que elimina el sistema de delegats, encara que sé que no satisfà d'una manera absoluta tots els abstencionistes. Aquest projecte serà repartit als socis, i els socis han de dir sl s'accepta, si es modifica o sï es refusa. En acceptar la presidència, vaig comprometre'm a convocar Assemblea abans del dia 17, i em vaig comprometre també a anar, en aquesta Assemblea, a la supressió de delegats. En aquesta Assemblea, jo comennaré per posar el càrrec a la disposició dels socis. Ho mha demanat al senyor Coma unes referències del què disposa el non Estatut respecte les Assemblees i. elecció de Consell. I el senyor Coma ha dit: — Segcns el Reglament — que no és més quo un assaig — , els delegats desapareixen í la Directiva del Club és elegida en Assemblea general de socis. Al mateix temps s'elegeix una representació do compromissaris — ^un per cada vuil-cents socis — , qot té intervenció en totes leff Assemblees ordinàries. La Directiva ve a ésser una mena do Congrés i els compromissaris una mena de Senat. — il sl no aconseguiu el vostre prejecte d'acabar amb els delegats de milenar? — Si això passa — diu el senyor Coma — ■, em consideraré fracassat, i no cal dir quina serà la meva actitud. Aquestes són les declaracions que el senyor Coma ha fet, simultàniament amb l'anunci d'Assemblea per al dia 15. Sabem que el projecte dol senyor Coma — tal cem ell adverteix — no satisfà d'una manera absoluta bon nopibre dels actuals descontents. La causa d'aquesta disconformitat és la creació d'aquests compromlssa. ris, que algú conceptua com una simple mcdificaoló do les delegacions. Nosaltres, quo no entrem ni sortim en aquest afer, esperem quo cadascú posi do la seva banda tota la bona voluntat possible per veure si s'arriba d'una vegada a la concòrdia interna del Club, que bona falta 11 fa. TERCERA DIVISIÓ Primer grup S. AvHesí-R. Ferrol, 2-2. CLASSIFICACIÓ Eirinya 32016 S. Aviksí 3 1 1 1 8 Valladolid 21014 R. Ferrol 2 o 1 1 3 5 4 6 3 S 2 S 1 Segon grup Logronyo-Erandi, 1-1. 1 Baracaldo-Aurora, 6-1. CLASSIFICACIÓ Baracaldo Osasima Erandi Logronyo Aurora o 10 0 S 12 o Tercer grup A Mallorca-Badalona, 2-1. Ibèria-Martínenc, 2-0. Jupiter-Sabadell, 4-1. CLASSIFICACIÓ Júpiter Iberia Martinenc Sabadell Mallorca Badalona Tercer grup B Saguntí-G. València. 1-2. CLASSIFICACIÓ Sagunlí 2 1 o 1 Ll·evaat a i o 1 Gimnàstic 2 I o 1 4 2 5 3 4 3 £V PERERA JA NO ES DEL BADALONA El dia de Reis, en ocasió de fugar el Badalona el seu darrer partit de campionat, Manuel Perera, l'ex-barcelonisla, es va acomiadar del públic badaloní, ja que, segons havien convingiu amb l'equip de la Costa, li havien donat la baixa. Per tant. En Perera va quedar lliure, i en l'actualitat rumia la mostra, i no sap ben bé on anirà a raure. La baixa li va costar mil inil-centes pessetes que li devien, i val la pena que abans de decidir-se s'hi Pensi bé. No fos cas que anés a parar en una altra casa que només en Ires quartes paris de campionat n'hi quedessin a deure mil mtit-cenles més, jno us sembla? iD'AIXO SE'N DIU MEMORI Al El dia de Reis, al camp del Júpiter, es va jugar un partit de campionat regional "Catalunya - Júpiter". En l'e. quip del Poble Nou juga l'Obiols. L'Obiols és el capità de l'equip. Vol dir-se que hi té autoritat. A la mitja part, en retirar-se els jugadors del club "propietaris" del camp als vestidors, i passar pel costal de 'a llotja de la Federació dc futbol, al senyor Massoni, que com es recordarà havia estat president del malaguanyat Europa quan PObiols hi jugava, se li va ocórrer de dir: — Obiols, a veure si afluixeu una mica! L'Obiols va deturar-se, es mirà Massoni de fit a fit, i, amb veu tremolosa, talment com de rancúnia, tx* clamà : — lA vós d'extrem esquerre us voldria veure jol Ell sabrà per què... jlUN MATCH VALENCIÀ - BARCELONA? Es parla d'un maích de futbol entre els equips representatius de València i de Barcelona a celebrar al camp de Mestalla el mes vinent. Aquests equips representatius seran integrals per periodistes... natural, ment esportius, es a dir, que serà un malch periodístic València - Barcelona, que, en lloc de tenir per escenari fes columnes dels diaris — com tantes altres vegades, — se celebrarà al fa. mosissm camp de Mestalla. No hi ha res segur, encara. De moment ha estat nomenat un comitè seleccionador, NI DE FRANC? Un amic nostre va fer cap, ahir o la tarda, al camp de Les Corts. El nostre amic portava dues invitacions pel partit Sevilla - Catalunya que ei jugava al camp de l'Espanyol. Dolenlli que es perdessin s'acostà a un dels vailets que pels voltants del camp del Barcelona demanaz·en una invitació o un carnet "que us sobri"... I li dti gué: — Té, maco, una invitació pel camp de FEspanyol. Hi vols anar? Un noi com una casa, deixà gelat el nostre amic. Reaccionà, perd, i et dirigí a un altre: — Nen : jvols anar al camp de l'Espanyol a veure el Sevilla? Et donaré una invitació... . El noi l'agafà, va mirar-la i remi. rar-la, i, per fi, bo i tornant -la-hi, ex- clanià : —Es falsa I El nostre amic desistí de fer aHcionals per al dia de demà.