la rambla CIUTADANIA D'E SPARREG D EJSA A l'Ateneu les aigües s'han sortit de mare. S'hi ha desencadenat una tempesta de passions de tal magnitud, que es íi- impossible preveure els estralls que. pot produir. El motiu aparent d'aquest daltabaix l'ha ocasionat la renovació de la meitat de la seva Junta Directiva. Dihem el motiu aparent perquè la crisi es m^s profunda. Procurarem explicarnos. L'Ateneu quan es proclamà la República, deixànt-se portar per aquell entusiasme que ho abassegà tot, va Introduir en els seus Estatuts la creació d'una Secció Política, i sentint-se potser excessivament demo« liuic. va donar el vot a tot nou soci àixt que hagués estat admès per la Directiva. Els panxa-contents de l'Ateneu no varen capir llavors la- importància, la trascendència lue tancaven aquelles innovacioms en mans del qui les va Inspirar. Ha estat precís que esdevingués la votació de la nova Junta perquè es donesln compte que els fonaments de l'Ateneu — l'Ateneu que ells havien somniat — trontollaven. X no tenien raó. Fidels als principis consignats a l'Estatut o Reglament per elis acceptat, la Secció Política, fent ús f'.'un perfecte dret, volen convertir-lo en el Casal de l'Esquerra. Convençuts els de la Secció Política que e's mancava força numèrica per a portar a cap els seus plans, fent ús també d'un dret que els dóna el mateix Reglament, reclutaren una cinquantena de nous socis que si bé no són de l'Esquerra, no hi ha cap dubte que són elements que estan .sempre disposats a donar el seu suport a tot alló que pugui dividir el quo ells tenen per enemic comú o gent d'ordre. I a l'Ateneu hem vist com hi entraven, tot d'uu cop, una munió de gent que si bé no són catalanistes ni republicans, tots sabem que són esquerrans, tan esquerrans, que àdhuc pertanyen a un altre centre afiliat a l'extrema esquerra federal o sia a la política dels Balbontin, SamblarifcAt, etc. Cada dia èxit Mis Dolly Vcdcttc de fama mundial amb la seva Modiaiís Ueslra Profesor de ball MOLIN'S X és clar, això. ha esverat dc sal manera la "bona gent" de l'Ateneïu (jue ja han demanat una altra Assemblea per a modificar els Estatuts en el sentit de treure la política 1 ' dé limitar el vot als nouvinguts. Creiem de bona fe que s'ha exagerat l'abast de la votació del diumenge possat>— tres vots de majoria iot i comptant-hi els cinquanta jcis nous-r, 1. que no són, per tant, imminents els perills per procedir taú a corre-cuita a la modificació del Reglament. Per alrtàfa banda, els elements partidaris de l'acció polirica adscrita a un partit determinat, creiem que també s'han precipitat, puix la conquesta havia de fer-se amb una mica més de tàctica i mal fent irrupció a la casà i menys emprant elements que estan prou ben definits, ja que potser són els únics a Esparreguera que estan ben cquadrats alià don procedelexen. L'Esquerra té ací prou força i rrbu simpaties per a organitzar-se com a 1 partit governamental que és. i no !l fan res més |que mal les concomitàncies amb els extremistes. L'error fonamental dels que .orten la direcció de tot aquest moviment radica precisament a volerse recolzar en forces que poden tenir una certa afinitat quan de la política local es tracta, però que estan completament distanciats de :a ideologia de l'Esquerra Republicana de Catalunya quant a la política general, com . ho demostra el fet què tots els actes públics . per ells organitzats ho han estat per atacar l'Esquerra els seus homes X tomant a l'obra de l'Ateneu, insistirem- que «al que uns i litres avantposin l'interès de l'entitat i els propis interessos del pàrtit que representen, perquè allà fins no es perdi l'ànima, ; J'esència catalanista que v& inspirar la seva fundació i que sempre ha mantingut àdhuc a trayés de. la pictadura, no' oblidant que uns' i altres vàrem veure amb força goig al nostre gran Patrici Francesc Macià assegut amb nosaltres çn aquell vermut que l'Ateneu va" oferij -quan es varen inaugurar les "escoleS: Hem dit mé§ d'una vegada que cal enlairar la nostra política, i avui més qüe mai s'escau aquest consell, ja que en el fons no es debatelxen més que qüestions d'un ordre durament ' personal f -Kicai desviant-nos del veritable camí que tots hauríem de seguir. — Corresponsal. mm EL CAMPIONAT DE CATALUNYA Després d'un encontre renyidíssini i incidentat, el F. B. Barcelona venç el B. Universitari, per 9 a 0 A Sant Boi, el Joventut oposa gran resistència a l'equip local, qüe guanya/ per 32 a 10 Pocs esperaven, segurament, després de les lamentables actuacions fornides darrerament pel quinze blau-grana, que en el primer partit del Campionat i davànt d'un contrincant dé la tallà de l'Univeraitari. el veritable Barcelona féu la -cya reaparició 1 s'imposà ais seus adversaris en la forma que ho féu, tant per millor joc desplegat com per la major serenitat demostrada en tot el partit. No és pas, encara, l'equip prescí;tat ahir pels vencedors, aquell equip que 11 donà tan resonants victòries. LTiemogeneïtat d'àqueíl quinze, però, perduda ar» per l'ingrés de nous elements, no crèiem pas que trigui molt de temps a retrobar-la per poc que aquests tinguin interès a enquadrar-se dins el conjunt blau-grana. Alguna d'aquestes noves valors demostrà Ja ahir una classe molt superior — tot i el difícil lloc que ocupava—al de molts veterans verds, encara, però, val' a dir, també, que de completament formats en tenim ben pocs a Catalunya. Sobretot en regles de joc. hi ha molts que cara estan 'a.^lefe be'éeroles. Pel que fa als estudiants, tot i el reforços ingressats aquesta temporada, no ha arribat a fer, encara, aquell pas endavant que tantes vegades ha iniciat, però que mal ha pogut portar a cap. Té— no cal dubtar-ne — elements valuosíssims en el seu conjunt. Però el que precisament no té és això: conjuht.. Es evident que el que més falta fa a aquest equip és un bon cop director que organitzi les forces disperses que po.v seeix. Tenen empenta, actuen amb energia— potser amb massa i tot. a voltes — , però no saben portar a cap un atac. Els seus homes, mal col·locats, parats sempre, reben la bala en pèssimes condicions per a poder aproütar-la. Aquest, però. és un defecte que amb tot i ésser capital, es comú a quasi tots els nostres equips. Potser només el Barcelona, aquell Barcelona que ahir semblà renéixer, se n'allibera una misa. No hi ha dubte que quan els nostres equips sàpiguen passar i retirar la bala llançada, el seu progrés- serà enprme. Sempre oue els nostres jugado-s s'han acarat amb equips extrangers, ha estat aquest, precisament, el seu punt flac, la màxima tarà evidenciada. Tornant al partit d'ahir, ningú podrà dir que la victòria del Barcelona no sigui justa ni merescuda. •Tan en defensa com en atac, demostrà sempre màs coneixements que el seu contrincant, i. sobretot, una serenitat molt més gran en tots moments, que li permeté treure millor profit dels moments favorables o sortir-se'n més airós dels que no ho eren tant. Tampoc poden fer-se gaires objeccions a la tasca dc Puig. l'àrbitre. Pogué tenir falles, com tothom, però en cap cas influïren per res en cl resultat del l'·encont·re. L'off side que donà tres punts al Barcelona i que fou motiu d'una sèrie d'incidents desagradables, era tan mani¬ fest, qüe era pueril voler negar-lo. No comprenem com la seva t .sca pogué aíxeçar tals protestes nl justificar en el més mínim actituds ben poc airoses dels que més mostres de seny havien de donar. Ben lamenter Éúe tot plegat. Els punts, aconseguits tots a la segona part. ho foren 6 per Torres, de dos magnífics places a llarga distància, í 3 per Ducrós, cap a les acaballes, aprofitant una passada d'Agullar, el millor home sobre el terreny. L'arrenglerament dels quinzes frj fet com segueix: F. C. Barcelona: Folch. Egui, Ducrós, Juanes, Noguer, Torres, Amat, Aguilar. Isart, Baldes, Miret, Pastes, Broggi. Ruiz i Masdeflol. B. Universitari Club: Sancho, NicoHet. Sabràs, Boy, Vigo, Freixes. Vives. l'uigrevall, Busquets, Barrera, Mongrell, Brossa, Mestre, Rubio 1 Luque. A Sant Boi. un Joventut cada dia en millor forma, arribà a desmoralitzar uns moments els recents vencedors del Torneig Copa Catalunya Guanyaren els santboians, i per bou marge, però els deu punts que els marcaren demostra ben clarament com .va anar la cosa. Marcar deu punts al quinze blau-cel, no és pas cosa fàcil ni a l'abast de qualsevol equip. I si l'equip vermell hagués jugat amb més cap, possiblement no haurien arribat a 32 els que els haurien marcat a ells. Tot això vol "ir que no és el Joventut equip negU- rèixer Aumacelles, que, juntament amb Carbonell, foren l'únic obstacle per als de la Costa. Es notà la falta «THernàndez en els rengles blau-grana, i més reraarcadament en el partit d'ahir. En resum, el marcador, al final, assenyalà fidelment els <·ua' ranta minuts de lluita. L'arbitratge, a càrrec del senyor Gironès, molt encertat, imposant-se de bon començament 1 t*llant a temps i amb energia l'iniciament de Jugades falses. El públic, nombrós i bastant cridaner. Abans de donar comeuç el partit es féu un minut de silenci en memòria de l'ex-jugador En Jesús Canal, germà del notable equipier matarard. Obrint un petit parèntesi en aquesta ressenya, hem d'adreçar a ia família Canal el nostre més sentit condol. El partit de segons equips no es portà a cap per no presentar-se l'equip blau-gnma puntualment, adjudlcantrse els punts l'equip costeny, la qual cosa originà una forta discussió per al·legar el Barcelona un avenç en el cronòmetre de l'anotador. Malgrat de posar-se d'acord al cap d'una estona els dos delegats, no s'enfrontaren els dos cincs per discrepàncies entre altres elements que intervenen en els dos clubs. Equips: Huro: Canal. Ginesta, Arenes (1). Cordon (14). Raiml (7). Mauri i Costa (1). F. C. Barcelona: Carbonell f2), Aumacelles, Blanco (2). Tomàs (6) i Borrell (4). ..^S^m- - XXIX CAMPIONATS DE CATALUNYA Comentaris de les proves INDIVIDUAL HOMES PRIMERA CATEGORIA; Absent Maier de la lluita, la prova (d resultat final) apareix boirosa als ulls de l'espectador que desconeix la forma de Sindreu. Com que la forma d'aquest jugador és sempre una sorpresa — fins per a ell mateix! — perquè freqüenta poc les pistes i desconeix tota preparació atlètica 1 fins arriba sovint a un tal abandonament del seus entrenaments indispensable, vet ací la causa de la dèsorlentacló de molts. Síndreu, però, si bé és veritat que no progresa ostensiblement, té aquella virtut singular de donar un rendiment de joc satisfactori així que té un contrincant al seu davant, d'una manera quasi automàtica. Així el veiem guanyador de Casanoves per 6-4. 6-1. 6-4, i més tard vencedor de Suqué amb un "set" en contra. En quarts de final venç a Boter amb un resultat falaguer de 6-3,; 6-1, 6-1. aconseguint batre Flequer (final de la prova, per 8-6, 7-5 1 6-1. A remarcar el partit Jugat entre Juaníco i Flequer (3-6, 2-6, 6-2, 7-5, 6-3), un dels més emocionants dels LLET CONDENSADA MARCA la Llet Condensada marco "El Nina" per la constància de la seva alto calitot segueix mereixent la més absoluta confiança dels seus nombrosos consumidors. Demani avui mateix a SOCIEDAD LECHERA MONTANESA A, E. Via laietana, 46 • A, l'interessant folletót "Utilitats culinàries de la llet Condensada marca "El Nina" que li serà tramès gratuitamint" Compri llet Condensada "El Nino" i miri al darrera de etiquetes, ja que moltes porten premis en metàl·lic. les gible, ni pels asos. I si alguns no ho creuen així, potser més tard se n'hagin de convèncsr a costa pròpia... MART CADCI, 3 - CORNELLÀ, 3 luteressantissim fou també l'encontre que disputaren a La Bord'> ta. Cornellà i Cadei. De forces igualadissimes. obtingueren un resultat que reflexteix exactament la seva situació. Són aquests dos equips que. Junt amb el Joventut, donaran inoita feina en aquost Campionat. Ja era hora, però. que succeís això. Ja començàvem a estar cansats dt Torneigs decidits abans de començar-se a disputar. MART llegeix demà i cada dia Català: La Publicitat diari català informacions completes, articles dels millors escriptors. Seccions especials de Política, Arts, Literatura, Música, Ràdio, Finances, Esports, etc, etc. Restaurant Catalunya recomana a ia seva distingida clientela i al públic en general, la incomparable SOPA-delb PESCADORS Plat creació de la casa BAIX EL CAMPIONAT DE CATALUNYA Uuro, 23 F. C. Barcelona, 13 'Esperàvem un altre resultat del Barcelona ahir. Teniú't en compte altres tanleigs obtinguts per l'equip blau-grana. no era d'esperar l'actuació efectuada ai camp de Tlluro E. C. El Barcelona no oferí cap seriós perill als mataronins. particularment a la segona part. Finida la primera fase de l'encontre amb el marcador força igualat (vuit a deu), amb lleuger avantatge mataroni. a la segona es uecantà fàcilment als propietaris, que descabdellaren un gran match. Cordon. el mig-centre. jugà sense ésser molestat; la defensa Canal-Ginesta fou una veritable tanca on s'estavellaren els escassos atacs barcelonins. Blanco ahir fallà i fallaren també els davanters. En començar el segon temps, sortí •ÍJà'rrigíCT passà- Borrell a la defensa, però no donà resultat; tomà a opa- U. G. E. Badalona. 0 - Juventus, 2. Laietà, 22 - Penya Coratge. 13. Patríe, 2 - A. Esportiva, 0. C. D. Espanyol. 17 - C. C. Hospitalet, 19. En aquesta jornada de la primera divisió thigué cura novament el C. C. d'Hospitalet de donar-nos un ensurt en vèncer al propi camp espanyolista els campions de Catalunya. SEGONA DIVISIÓ U. C. Joves. 19 - Júniors, 7. Ailctic, 2 - Dinàmic, 0U. È. Cornellà. 29 - Atlas, 12. Manresa, 2 - Escletxes, 0. Iris. 23 - C. N. Sabadell, 30. TERCERA DIVISIÓ E. C. Mollet, 0 - Cultura, 2. QUARTA DIVISIÓ . Caldetes. 22 - Snnieliuenc, 9. Montserrat, 22 - F. C. Badalona, 30. KILL QCADROS DE PUNTUACIÓ PRIMERA DIVISIÓ Juventus 1' 'Jí 10 12 Laietà 7 $ 1 1 11 Patríe 7 6 2 0 10 Uuro 7 5 2 0 10 Espanyol 7 4 3 0 8 Barcelona 7 4 3 0 8 P. Coratgs 7 2 5 0 4 G. Badalona 7 15 13 A. Esportiva 7 2 6 0 4 Hospitalet 7 2 5 0 4 SEGONA DIVISIÓ Manresa 7 7 0 0 14 N. C. Joves 6 5 1 0 10 Cornellà 7 5 2 0 10 Iris 7 .4 2 1 9 Júniors 7 3 3 1 7 Atlètic 7 3 4 0 6 C. N. Sabadell 7 i \ 4 0 6 Atlas 6 ,2 4 0 4 Dinàmic 7 1 6 0 2 Escletxes 7 0 7 0 2 TERCERA DIVISIÓ Bages 7 6 1 0 12 Aeronàutica 7 .6 1 0 12 Intendència 7 5 2 0 10 Ripollet 7 5 2 0 10 O. A. D. C. I. 7 3 4 0 6 Cultura 7 2 6 0 4 E. C. Mollet 7 1 6 0 2 A. C. Mollet 7 0 7 0 0 QUARTA DIVISIÓ Caldetes 5 5 0 0 10 Sanfeliuenc 5 3 2 0 6 F. C. Badalona 5 2 3 0 4 Montserrat 5 2 3 0 4 C. Comerç 5 0 5 0 0 campionats. El resultat tècnic estalvia el comentari. Cal consignar també el resultat dè la partida entre Riera i Boter favorable a aquest darrer en cinc represes molt interessants. INDIVIDUAL HOMES SEGONA CATEGORIA: L'afluència de raquetes en aquesta prova és extraordinària. Hom hi compta 56 inscrits. Entren en quarts de final: Casanoves. J. Casanoves, De la Huerta, Xalabardcr, Kammann. Aguiló, Solà i Puigmarti. "Scores" remarcables: Puigmarti guanya Stíerle per 11-9 i 6-0; De la Huerta venç Puig per 10-8. 5-7, 6-3. resultat que parla molt bé a favor del segon. P. Casanoves es fa amo de la prova en batre a la partida final Solà per 6-3. 6-4. •a assenyalar l'actuació de Xalabarder enfront el guanyador. INDIVIDUAL HOMES TERCERA CATEGORIA: Es la prova que bat el rècord d'inscripcions. Són 64 els entusiastes que entren en lluita. Vet ací la gran batalla entre el "comingmen". La gran batalla veritablement esportiva, neta de prejudicis, d'enfarfec, de "poseurs"... Dins aquestes lluites homèriques els resultats igualats no abunden. Un dels dos antagonistes pren la davantera i el 'tren' de la partida es fa tan vertiginós que l'altra ja no el pot aconseguir. Hom es juga el tot pel tot des del primer moment. Vegeu per exemple .«is resultats dels que entren en semifinals: Kammann guanya Plass per 6-1. 6-3; Castellà guanya Lloret per 6-1, 6-4: Rubió guanya Julià per 6-1. 6-3: Ayxelà guanya Mampèl per 6-2. 614. En aquesta prova tot és contundent, angulós, viu... Observeu la magnífica sèrie de resultats del notable jugador Castellà, que amb una fúria y un alè considerables elimina Marugat (6-2, 6-e), després Mirapeix (6-2. 613», després Salvo (6-S. 6-3), i més tard Llovet 6-1. 6-4). Kammann és el guanyador d" la prova. Gosaria dir ';ue farà parlar molt d'ell en futures competicions. Es Ja una esperança per al ■ nostre tennis. DOBLE HOMES: Generalment aquesta prova aglutinava els millors jugadors i els menava a formar equips molt sòlids aplegant emr: si els valors. més destacats. Cada jugada de" gran classe cercava la cooperació d'un "partner" tan fort o més que ell mateix, per tal d'assegurar la victòria. Com que el nombre de raquetes d'alta categoria sempre ha estat molt redaït a casa nostra, el màxim que hom podia formar era sempre dos o tres equips a tot estirar. L'interès dels encontres, naturalment, sa'n ressentia. Enguany les coses no han pres aquest camí Les parelles s'han format d'una manera nova fins avui, cercant-se més aviat requflihrí que la potencialitat sobre el paper, sens dubte moguts tots els jugadors per un afany plausible d'anivellar les coses i fer més afinades tes lluites. Així. Flequer s'ha aparellat amb Rubio, una raqueta de categoria inferior, Sindreu amb J. M. Blanc, etc., etc. Riera i Suqué, molt compenetrats i jugant amb inteligència elogiable, han eslat els guanyadors de la prova en batre- finalment Flequer-Rubío per 6-1. 4-6. 6-2. 6-2 en una partida gens desproveïda de bellesa i d'emoció . Bon resultat l'obtingut pels finalistes Flequer-Rubio damunt ia parella Juanlco-J. Durall. que apareix com una de les favorites i considerada per molts com la més dotada de poder ofensiu. En pròximes edicions completarem aquests comentaris. CARLES SINDREU I PONÇ T. S. F. Un compàs d'espera Paulatinament, no amb la rapidesa que nosaltres voldríem, van trasconegudes al Govern de la Generalitat de Catalunya els serveis corresponents, d'aeord amb les facultats que ens són reconegudes en l'Estatut. D'un moment a l'altre hom tractarà de la ràd», és a dir, es podrà tractar de la ràdio amb una llibertat i amb una amplitud que farà possible de poder realitzar una tasca profitosa. Perquè no hem d'oblidar que des de Madrid, i especialment des del ministeri de la Governació, s'ha intentat repetides vegades prejutjar aquestes facultats minecs dc l'Estatut quant a la ràdio. Tots recordem que no ta pas gaire temps — a l'estiu de l'any passat — al Govern Central havia convocat un concurs per a subministrar emissores I establir una xarxa nacional espanyola de radiodifusió, compreuent-hl Ctalunya, prescindint en absolut del que poguessin acordar les Corl.s Constituents en parlar de la ràdio i de les facultats que serien repassantxse al Govern de la Generalitat. Calgué una campanya formidable, portada a terme pels ràdio-oients catalans representats per la Ràdio Associació, per evitar que prosperés aquela iniciativa, aquell desig, del Govem de Madrid, que intentava ofeca to la u.s. que des de tant dc temps somnien bells projectes per a bastir a casa nostra una emissora al nivell de les més importants i les més polentes del món. I fou precisament el passat mes de desembre que llegíem a la premsa una disposició del ministeri de la. Governació de Madrid anullant aquell concurs i aquell intent de prejutjar l'Estatut. En aquesta disposició es feia constar ben clarament que es deixava córrer el concurs perquè hi havia a Catalunya entitats de ràdiooients interessades en què la ràdio tingués allí una autonomia que li reconeixia. l'Estatut. D'haver prosperat aquell projecte de l'Estat Central, com que haurien estat creats immediatament impostos sobre eis ràdio-oients de Catalunya, la Generalitat s'hauria trobat amb què se 11 hauria sostret un mitjà formidable per poder obtenir els elements econòmics indispensables per poder realitzar la seva obra. elements que importarien molts milers — alguns milions — de pessetes. Sortosament, hom pogué vèncer aquella dificultat que anava a crearnos el Govern madrileny, com abans s'havien vençut també totes les que ens posaven enfront els elements interessats en què no prosperés la radiodifusió catalana. Després de tots aquests triomfs 1 de les energies i esforços que els ràdio-oients catalans han hagut de posar en cada ocasió en què perillava la radiodifusió nostra, creiem que és hora de veure realitzats els nostres projectes. Cal que la Generalitat s'ocupi do la ràdio. Que se n'ocupi aviat, de pressa. Aquest aspecte de les activitats nacionals no és pas dels més difícils per al nostre Govern, perquè en un temps no llunyà Catalunya anava gairebé al cap del moviment radiofònic europeu, com ho demostra cl fet que fou Barcelona precisament la primera ciutat ibèrica, i una de les primeres d'Europa, que disposà d'una estació radiodlfusora i d'unservei regular d'emissions. La mateixa entitat dc ràdio-oients catalana — la Ràdio Associació — porta instal·lades a la nostra ciutat tres emissores, la primitiva de l'Hotel Colom, ia del Tibidabo 1 l'actual dè les Tres Torres. Naturalment que si no hagués estat la Dictadura, aquest flagell que féu possible endarrerir ignominiosament la nostra història nacional en tots els aspectes, a hores d'ara ja tindríem el que desitgem. Perquè tots recordem que la Dictadura anava a fer amb la ràdio quelcom per l'estil del que féu amb la Telefònica, concedint un monopoli a entitats que afavorien en -tots els aspectes — en l'econòmic especialment — els homes que ens aquells temps ens governaven. Per això en aquests moments cm què' veiem tractar de la Implantació dels traspassos de serveis a la OeneraUtat estem esperant amb extraordinari interès el moment solemne en què es tractarà de 'la ràdio. Es hora d'estructurar "'un servei català, aprofitant els avantatges d'aquest meravellós Invent que tant pot contribuir al oon sòlidament de les nostres llibertats i a l'espandiment i difusió de la nostra cultura nacional. Aleshores les idees, les iniciatives 1 els projectes que tant anhelen els ràdio-oients catalans tindran una realització ràpida, definitiva, i hom podrà Invertir el seu treball i les seves energies en una obra constructiva que ha de portar dies de glòria a Catalunya i una admiració arreu del món, per les nostres coses. JOAN DOMÈNECH GILART Llep Lli Saló Doré Tots els dies Cannelita Mtn i Crazy Bop QrcíiBSíra en els tes t sortides do teatres Do 10 a 12. nit: CONCKRT Sext et Toldré TEATRES TEATRE NOVETATS Companyia LI. Calvo. - Avui. nit: NO HI HA FUNCIÓ, per assaig general de la grandiosa obra del Mestre VIVES, que s'estrenara dimecres a la nit, TAL·ISMAN Els seus autors assistiran' a l'estrena. Gran "mise en scone". Demà, tarda l nit: DON GIL DE ALCALÀ CINEMES COLISEUM Avui. nit. a les deu: Ixi parella perfecta: MAURICE CHEVALIER i JEANNETTE MAC DONALD, en mm ESTA N0CHS Un film Paramount dirigit per Mamoulian. FANTASIO Avui, a les deu de la nit: ACTUALITATS PARAMOUNT CÒMICA per La Paildilla RELAMPAGO (esportiva) ECLAIB JOURNAL Gran èxit del film esportiu: Borracliera de nieve CINEMA PARIS Avui. a les 9'45 de la nit: REVISTA Paul Lukas i Dorothy Jordan en La conquista de papà Gustav Frohelich i Marta Eegerth en la dehciosa opereta Una caocióD, qq beso, una mujer Es despatxa al finestrall per a ia sessió numerada del dijous, a les sis de la tarda. PUBLI-CINEMA Passeig de Gràcia, 57. Xelf.: 7968L Avui, dilluns, sessió contínua, de 3 a 8'30 i de 10 a 12. Seient, 1 pta,: REPORTATGES CINEAC. UNA EXCURSIÓ A CAPRI, NOTICIARI POX SONOR i la catifa màgica LA ISLA DEL VERTIGO- Avul, nit, a les 945: COSAS DE SOLTEROS, per Adolphe Menjou. 1 LA LOCA AVENTURA, per Jean Murat. A més. a la tarda: HACIA SIBÈRIA SALONS CIUJES TIVOU Avui, dilluns, a les 10 de la nit: L'OPERA A QUATSOUS. per ''lorelle. FEMINA Avui, dilluns, 9'45 nit: EL TESTIGO. per Walter Huston; ILUSION JUVENIL, per M. Marsh. CAPÍTOL Avui. dilluns, 9'45 nit: TIERRA DE HOMBRES. per Hoot Gibson: MERCADO DE MUJERES, per Dita Parlo. CATALUNYA Avui. dilluns. 4 tarda i 10 nit: EL ULTIMO VARON SOBRE LA TIERRA (en espanyol), per Roseta Moreno (415 i 6'27 tarda 1 10.57 de la nit). Aigua de Rocallaura EL JVIANANT'AI. MES RIC DEL MON Si sofriu d'ALBUMINURIA, LITIASI URICA (MAL DE PEDRA), BRONQUITIS PARENQUIMATQSES. NEFRITIS CRÒNICA, us guarírrj radicalment amb Aigua de Rocallaura Dipositaris generals: FORTUNY, S. A., carrer Hospital. ï> i Salmeron, 133