gl d'abril de 1930 la rambla de Catalunya EL CAMPIONAT TVF^^^A pE FUTBOL A CAN RÀBIA El R. Victòria sucumbí davant l Espanyol per cinc a un Sem dubtt per no treocu' U briDiBt sèrit de rictòrici qne port» ca el Campionat d'Espaor*. l'E*panyol obtioirué abir una copiós» i rodona victòria davant l'equip c*■ari. Fon aqaMta ana victòria que «»peràvem, i que poca co$a ens digué, con no ticni la forma actual de l'equip titular del camp de ta carretera de Satrii. Certament. la lluita fou no clariasim reflex de l'evolució que fan lea ratllei blanc-blavet, i de ta «era "mlee" en forma; en !a forma qne l'any pa» sal li valgué el títol de campió peninsular. Cal reconèixer, però, que l'equip de l'Espanyol eati de sort- Un cop »'ha dcecarrcgat del perill en el» do* primera partit* d'eliminatòries contra un equip qoe, malgrat tota la aeva bona voluntat, no era del* enemic* qne poden donar un ensurt, li toca ara icarar-se contra uns altres isleny». qoe amb tot i detnottrar ea el ten joc ona notable diferència amb el dels mallorquins, no són tampoc, pel sen atlnnvament del fotbol peninsular, contrincants que paguin ésser on perill d'eliminació per a na equip de la vilua dels campions d'Espanya. Afegeixi» a això el fet qne els canaris han d* jugar en forçoses condicions d'iaferioritat. per trobarse ea camp estrany, lluny d* la seva base, i potser es trobaré la caasa d'aqncsU continuació ea les rodones victòries de las llnie» e*panyo listss. COM JUGAREN ELS CANARIS Nosaltres, coïa la major part dels que asiistiren al partit, teníem un notable interès per veure actuar les línies del R. Victòria. Ens daliem per veure Pe^aip, bressol de tantes índrridtuHuts que triomfen pels camps de la Península. I pel que ei veu foren molts el* que pensar«n com nosaltres, car el camp era ple de gom a gom. Indubtablement al R. Victoria li passa — en una altra esfera, naturalment, — cl mateix que al nostre Gricia. Cada cop qne surt un element que despunta nn mica, sort de seguida algun equip peninsular que li fa més o meny» acceptable» praposicioqs. i el xicot, encantat de la vida, accepta de seguida, i se'n va de l'equip amb cl previ consentiment del club, cl qual s'aconsola de la pèrdua de l'individu en qüestió amb X satisfacciom, que il fan agradable l'existència. Ni més ni menys. Però l'efectivitat de l'equip se'n ressent bon tres d'aquestes continuades sangries. Com que no sa'n deixa madurar ni nn, l'equip ha d'éiser sempre formal a base de "prometenees". En l'eacootre d'ahir a la tarda poguérem constatar de seguida qne cl R. Victoria compta amb un excel·lent conjunt i amb alguna figura que amb el temps scri una esplèndida realitat. La llàstima és qne quan aquestes individualitats es perfeccionin i constitueixin ja una personalitat en el joc, marxaran del club, seguint cl tradicional costum. Tònimi sa'ns mostri com nn gran futur davanter- Té empenta, clara visió de les sitnacion» i una voluntat i nn entusiasme sense limits: però li falla malícia per a acarar-se amb probabilitats d'èxit a uns gats vells en el joc de la bala de cuiro, com són els de l'Espanyol. Tena I, sense jugar gran Cosa ni fer res de l'altre món, e* ficà a la butxaca totes les energies i tota ^efectivitat del canari, precisament per h seva experiència en totes les arts legals i no legals que s'aprenen en el Iran «cor* d'una llarga vida futbolística. Com a element de vàlua hi veiérem també a Eduardo, valent conductor de la Unia i magnífic i únic xutador del seu equip, ja que els altres no donaren gran feina a la xarxa espanyolista defensada per Zamora. Fou precisament aquesta la falta principal de l'equip; la falta d'homes que sabessin rematar en el moment oportú. Hi hagué un moment en què, pesi a la vilua de l'Espanyol i al fet de jugar en camp contrari, els canaris es decidiren a fer un va-i-tot i dominaren netament, netíssimament. En aquesta ocasió, donc», tingueren una pila d'oportunitat* per intentar batre a Zamora. Però no ho feren. Unes vegades es preparaven massa, les altres l'entretenien a passar-se la bala els uns als altres, i l'inevitable resultat de tot això era passar el temps inútilment i gastar les energies sense profit. Un sol gol obtingueren els canaris — gol de factura esplèndida — i aquest fou acon»egatt precisament en un moment en què per fi es decidiren a llançar-se sense contemplacions a la recerca i captura de la bala, sense entretenir-se en filigranes més o menys vistoses, però sempre poc efectives. Correa, el porter, en algunes ocasion» ens agradà molt i en altres donà la sensació que era un principiant El millor que féu fou una superba parada i blocatge a nn fortistim i mal intencionat xut de Tena II. Frías fou el millor de la defensiva, i Dias el més efectiu dels mitjos. Martin el secundà eficaç; - emnt, no deixant ni a sol n! a ombra l'ala dreta eipanyolista GallardVantoldrà. ELS DE L'ESPANYOL De l'onze de l'Espanyol sobresortí la tasca de Saprisa. que estigué segur i encertadUsim desfent una darrera l'altra totes les arrencades dels canaris. Zamora no tocà la bala en gaires ocasions, i cl gol que lí passaren era d'aquells sen»e remisió. Padrón, que, com era natural, es trobava en el seu element, s'atipi de fer floritures, però no xuti gaires vegades a gol. Gallard estigué voluntariós i encertat, i Tena II fou el millor home de la davantera i fins ï tot podríem dir que de tot l'eqníp. L'ARBITRATGE, ELS EQUIPS I ELS GOLS Escartin fou l'encarregat de dirigir l'encontre, i en el seu arbitratge hi predominà la Impartcialitat, si bé tingué una mica d'excés de vista pel que toca a ics faltes dels canaris. Xiuli fui* completament imaginaris i concedí un gol — del qual els canaris es queixaven amargament al gnarda-roba — que fou obtingut en ofhide. Eo canvi, poc abans havia anul·lat nn gol de Tena per la mateixa causa i fou sorollosament xiulat, ja que ningú estigué conforme amb el judici de l'irbitre. A les seves ordre* s'arrengleraran el* equip» en el tegüent ordre: R. Victoria: Correa, Artnro, Fría*, Garcia II, Dlac, Martín, Timhni, Adolfo, Eduardo, Forrungo i Garcia II. Espanyol: Zamora, Sapriaa, Demur, Trabal, Soler, Tena I. Vantolrà, Gallard. Tena II, Padrón i Boacfa. EU gols de l'Espanyol els feren Gallard, Tena i Padrón. El dels canaris l'obtingué Eduardo d'una magnífica capcinada, aprofitant una esplèndida centrada de TimimL A. PINAZZO-S. El partit Barcelona - Real Betis Balompié fou suspès al finalitzar el primer temps, trobantse els equips empatats a un punt, per agressió del públic a l' àrbitre Sevilla. 21. — Enorme fon l'escindol que origini ahir l'arbitratge del madrileny Melcón a l'Estidium de l'Exposició. Escindol com no »e'n recorda un d'igual en el lutbol andalús i que tingué lloc per la «uposada parcialitat del col·legiat cortisi a favor de l'equip caUli. S'havia congregat en el primer camp d'esports andalús una enorme multitud que l'omplia del tot. Gra gran part estava integrada per forasters que o et trobaven aci amb motiu de les festes de la fira o que havien vingut a presenciar llnleressant partit entre el F. C. Barcelona I el Betis. Aquesta manifestació de protesta que s'exterioritxi amb freqüència en el curs del partit, en el seu primer temps, ja que fou l'úníe que arribi a jugar-se, culmini en finaliuar aquesta part. I de les paraules es passi als fets, llançant els espectador* aobre Melcón tota mena d'objecte», cadires, ampolles i tota els efectes contundents que trobaven a mi Melcón, protegit per la benemèrita i perseguit per alguns més decidit* que havien assaltat el terreny de joc, fugi ver* la caseta, però no pogué arribar al teu vestuari í s'hagué de refugiar en la de l'equip català. Allí decidí donar per acaba.'a la lluita. De res no valguenn el* prec* del* directius i federatius andalusos per fer tornar del seu acord el madrileny. De tal grau havia estat l'actitud del públic en la seva contrs que Melcón temia, amb forca fonament, que de jugarse la segona part podés perillar la seva integritat. Durant molta estona el públic romangué en les seves localitats esperant qne la lluita continué í protesti de la darrera decisió del jutge, però aquest no ea deixi convèncer per la cridòria ni pels arguments esportiu* que sa li aproparen. Diverses foren 1c* decuion* de Melcón que excitaren el públic. Aquest convenia en la seva generalitat, qne mai no havia presenciat arbitratge més inclinat a nn equip. S'atacava Melcón de no haver concedit gol en una pilota que Walter aclarí després d'haver passat la ratlla; haver deixat passar gense sanció do* penalty* en què incorregué l'equip català; concedir al Barcelona nn gol en clarlssim off-tide i xiular contra l'equip de casa totes let faltes en què Incorria cl contrari. En general l'actitud dels espectadors no equivocada. Nosaltres no podem dir ni admetre queja inclinació del collegiat madrileny ver* l'onze blaugrana fos voluntària, *! Un sols con*cient; però l'innegable é* que amb el* falli qne dicti en el cur* de la lluita perjudici en gran manera l'e¬ quip andalú». Clarlsrim fou un dels penalty* que no castigà per falta a Snirez. Clar fon també l'off-side en què es trobava Arocha en marcar el gol i força evident la poiició de Walter en aclarir la pilota esmentada- Amb tot, però, hem de condemnar amb energia la nefasta actitud del públic que pogué tenir una manifestació no meny* sonora í convincent *cn»e necessitat d'arribar al grau que assoli I aplaudir la decisió de Melcón en suspendre la lluita, puix que d'haver continuat és difícil predir sl l'escindol públic hauria pres més greus caràcter» l fer que ara lamentéssim pitjor* conseqüències. EL PARTIT La primera part del partit i l'única que es Jngi finalitzi, com hen dit, amb l'empat a un gol i tingué el següent desenrotllament. A le* ordre* de Melcón. formaren el* equip* així: Barcelona: Ruríach, Walter, Ma*; Martí, Guzmin, Castillo; Piera, GoU buru, Samitier, Arocha i Perera. Beti* Balompié: Jesú*, Tenorlo, Jesusín; Regueiro, Corrintl, Perales, Soler, Altuna, Suirea, Bnrique, Manolln. Comença el partit amb pressió andaluia que va augmentant a mesura que avança la lluita I té el degut premi, al* quinae minut*, en què el Beti* aconsegueix el seu primer. Suirez passa una pilota precisa a Manoèin i aqueat avença cap a la porteria catalana. El porter del Barcelona. Uriach, li surt a "encontre, però no aconsegueix interceptar-la, i Manolín remata a tot plaer. Animats pel gol, aegueixen pressionant el* tevíllan* 1 a la poca estona hi ha un bon tret de Snirez, que va a fora. En un moment d'atac del* andalu*o* la defen*a catalana prestiona a Manolín, i s'ha de suspendre el partit durant tre* minuta i això doni lloc al primer escàndol Reprès el joc continua la pressió bètica, que és intensa. Mas fa uns han* descarats dips de l'àrea, que Melcón no assenyalava, I es torna a originar la cridòria. Els catalans avancen sense lligar. Arriben algunes verade* davant la defensa andalusa, però aquesta, amb gran energi, allunya tot* els perill*. Al* 40 minut* Sami'.íer fa una passada alta a Arocha, que la rep en ple off-síde í all! Tcmpalma i creua imparable el gol de l'empat. En el* darrer* cinc minuts d'aqueit temps augmenta encara més el domini andalú* i é* quan el públic s'enfutisma més degut a nous tall» equivocats de Melcón que perjudiquen el Batis. Toca la fi d'aquest primer temps assenyalant el marca¬ dor un a nn, t aleshores s'exterioritza en grau superlatiu la protesta contra l'actuació de l'irbitre. El Barcelona tingué la seva miUor línia en la de mitjos, que realitzi una tasca regular i que si no aconseguí més gols fou pel desencert de la davantera i pel bon joc i forta pressió de l'equip andalú». La defensa catalana treballi molt i bé. Si en algun» moments incorregué en excessos fou degut a la forta muralla que tenia davsnl 1 gairebé sempre obligada per l'imminent perill. La davantera fou, com queda dit. la línia més fluixa. Actui a estones i el mateix en els atac» en bloc que individuals s'estrellaren davant la bona defensa andalusa. L'equip MvUti rralitià un magnífic partit en totes les litres. Arrenglerava quatre »uplents. iierò malgrat d'això, el conjunt donà un resultat elogiable. Aconseguí pressionar intensament i obtenir avanUtge al seu favor, que e'hauria mantingut justament de no incórrer Melcón en el» seus desencerts. Els millors del Barcelona, Goiburu i Walter, i de l'equip andalús e* destacaren Suirez, a Is davantera, i Jesu»in i Tenorio. El» bètics *a' taren al camp per jjKar el segon temps, però r.o ho feren ni els jugador» catalan» ni l'irbitre. Comentari particular ELS RESULTATS D'AHIR EL CAMPIONAT D'ESPANYA DE FUTBOL D Atovés — Osaiuna 3-1 A. Bilbao — B Sociedad 4-1 Jt Beti» — Barcelona 1-1 Etpanvol — B. Victoria 6-1 B Múrcia — B. Ovtedo 2-1 B- Madrid — Arenas 2-0 R. Vnión — D- Castelló 0-1 Talènoia — Sevüla , 6-1 Sevilla, 90. (Per telèfon). — Tota la responsabilitat del que ha passat aquesta tarda al camp del Betis ha de carregar-se. en absolut, al deficient arbitratge del senyor Melcón. El públic ia creure qne deixava d'assenyalar, deliberadament, dos penaltys contra el Barcelona i que el gol aconseguit pels jugadors catalans era off-side. L'irbitre va resultar lleument lesionat a conseqüència dels aldarulls i ha marxat cip a Madrid tot seguit d'haver donat el partit per acabar. Entre el» jugador» no hi ha hagut cap incident. La lluita s'ha descabdellat dintre d'una admirable correcció per ambdues parts I el* catalan» finí han e»tat aplaudit» en algunes ocasioni. El Betis ha jugat amb gran entusiasma I cl resultat d* la primera part — que esdevingué definitiu— fou ben merescut. El Barcelona ha estat tractat deferentment pel públic icvíllà. i de la Indignació del públic, ocationada per le» deficiències de l'irbitre no n'ha tocap cap con»eqOèncis l'equip campió de Catalunya. Fernanvtla L'Athletic de Bilbao va batre la Real Sociedad per quatre a un Bilbao, m, — Al camp de San Man*é* i amb públic nombrós t'ha celebrat cl partit corresponent als vuitè» de final del campionat d'Espanya entre la Real Sociedad, de Sant Sebastià, i rAthletic de Bilbao. A le» rdrei del col·legiat català senyor Craclla els equip* s'alineren de la següent manera: Athlctk de Bilbao: Blasco. Careaga. Urquizu, Garizuric.a. Muguerza, CastaAos. Lafuente, Iraragorri, Unamuoo, Chirri i Gorostiza. Real Sociedad: Izagvirre, Ilundaín, ZaUna, Amadao, Oreclaga, Tríno, Mariscal, Kiriki, Cholin. Bienzoba» i 2e■arro. Començi dominant l'equip donostiarra, que jugava a fort tren. Al cap de dos minut* marquen el primer gol. en cedir Orcolaga magníficament a mariscal, cl qual llanfii un gran centre que Benzobas tradueix en gol. Ouatra minuts desprès Chirri llanxa de» de prop un xut imponent qoe ' val l'empat per a l'equip bilbaí. A!s Sa minuts i en una reacció del» jugadors sthWtks, que «'inicia des d'aquest moment fins al final, Chirri és empès per ll·.mdsin dins de l'irea de penal- rematar iza, pe- A la segona part es lesiona Aguirrezabala i es ven obligat a retirar-se AI cap de quatre minuts un gran centre de Gorostiza ís rematat per Iraragorri i els biscaïns s'apunten el tercer gol. La Real Sociedad inicia un Joc dur I brusc Reapareix Chirri. Als set minuts Iraragorri agafa pel «eu compte la pilota. Cedeix avençat a Unamuno. que de xut ras i d'angle aconsegueix batre per quarta vegada la meta donostiarra. A continuació d'aquest gol es forma una "meléc" fantistica davant la meta biscaïna. Hi ha empentes 1 cops de colze i un intent d'agressió. Cmella e» veu obligat a expulsar l'atbletic CastaAos i el donostiarra Cholin. Segueix el joc dur. i Careaga. lesionat, es retira a la caseta, però al cap de poca estona reapareix i juga de mig dreta. L'equip Athletlc ara queda constituït alxl: Defenies : Garizurieta. Urqulzn ; Industrial, banquer, comerciant, advocat: Si hi ha una plaça vacant a la vostra fàbrica o a lea vostres oficines, recordeu-vos que amb ella potser resoldreu un Rreu problema a algun dels nostres ex-presos i ex-exiliats. EUs ja han complert amb el seu deure. Ara us toca a vós 1 mitjos: Careaga, Muguerza i Aguirrerabala. I quatre davanter». Acaba el partit amb el resultat d* quatre a un a favor de l'Athletlc, Cruella féu un bon arbitratge; s'imposi en el joc dur. però com sigui que en algunes ocasions deixi passar algunes faltes, el públic l'esbronciamb freqüència. Desprès del partit hagué d'estar-se dins del camp durant bona estona per tal d'esperar que el públic e* retiré*^- Noti-Sport El València es classifica virtualment per als quarts de final Vnlència, 21. — Ahir, al camp do Mcstalla sc celebrà el partil dels vuilons de final del Campionat d'Espanya València Sevilla. El parli! havia desperlal una expectació extraordinària, per la qual cosa no fou estrany que el formós Esladium Uevanlí estès ple de gom a gom. El resultat obtingut, vencé el València per cino gols a un, equip per als quarts de final, classifica virtualment a aqueat car és de suposar que e) Sevilla, en el seu camp, seria gairebé impossible que aconseguís la forta puntuació que es necessita per a poder continuar les lluites campeonístlques- En aparèixer al camp el Sevilla fou esbroncat per la multitud, com a compensació a la mala rebuda que c! públic sevillà Iributà al València en el Campionat de la Lliga. Pel conIrarl, en sortir el Club llevantl l'ovació ío ueixordadora, i l'entuslasme general. Insausti, l'inquiet àrbitre guipuscoà, alineà els equipa de la següent manera: VALENCIÀ. — Cano. Melenohon, .Pasnrín. Salvador. Molfnn. Amorós, Torredoflof. Picolín. Navarro. Copia i Rufri. Sevilla — ■Eliaguirre, Monje, Iglésles, Rey, Abií.l. Arroyo, Campana!, Adelantado. Gual, Benilcz i Brand. Un dibuix de Lola Anglada bé val un donatiu per als nostres presos. Visiteu, si us plau, l'exposició actualment oberta a les Galeries Maragall El partit tingué dues fases. Una primera, en la qual «1 València jugà molt malament, I una segona, en què la seva actuació és digna de tot elogi. Mereis de totes maneres especial esment Rino, Cano i Pasarín. Característiques iguals, però invertides, tingué el Sevilla. A !a primera part II respongueren lots els seus elements, que després, a l'hora de la veritat fracasaren. Es pot salvar de la dura critica Eiiaguirre, la defensa i el mig centre. Insausti, bé. EJ públic, comenxà dur amb cl campió de Sevilla, I acabà tractant-lo amb tota eorrescoló. A MADRID El Real Madrid, en un partit accidentat, venç l' Arenas per dos gols a cap Madrid, ai. — Al camp de Chamartin, I corresponent als vuiten* de final del campionat d'Espanya, ei va celebrar un encontre entre el Real Madrid i l'Arena* Club de Güccho. A»6i»tí regular quantitat de públic. La victòria deü madrileny* per dos a cap fon justa. El Madrid va ésser l'únic equip que féu alguna jugada de mèrit, i el domini va corretpondre als seus jugadors en la msjor part del partit, si bé cal fer notar que els arener* jugaren quati tet l'encontre amb deu jugadors solament, per !a falta de Lana, ei qual fou lesionat seriosament per Rubio en una entrada, i hagué d'ésser retirat del camp als 15 minut» de joc. Hora és ja que els altos poders s'ocupin del perillós qne és aquest jugador, ja que són molt» el» lesionats per ell en aquesta temporada, perquè, es guardi silenci a la seva dura actuació. El partit »ens dubte de cap mena, fou jugat durament I brutament per part d'ambdó» equip»; però principalment pels arener», degut a l'incídent que hem esmentat aban*. L'irbitre, senyor Llovera, amb la »eva manca d'energia, doni lloc a què tot el partit transcorregué» entre travete», entrade* il·legal* I p*tade* per ambdós equip». En el primer temp», el Madrid va atacar sempre fortament, però »ense cap resultat pràctic. L» seva Unia davantera tiri a gol escasses vegades, i aquest fou el motiu pel qual aquest temp», en compte» d'acabar amb un Unteig clar a favor del» madrileny*, finalitzà amb un empat a zero. Al segon temp», esgotats quelcom els arener» i millorada bastant l'actuació de la davantera madrilenya, és a dir, de iaia dreta només, puix foren el» encarregst* de portar tot» el» atacs i els marcador» del» do» punt» del triomf, i l'encert cnlmini en l'extrem dreta internacional Lazcano. que fou l'autor material de la victòria. El» arener» e» dedicaren durant tot "encontre a on joc defensiu, dut a terme molt bé. puix é> qU,| triomf 1 haver aconseguit acabar l'encontre amb sol, do* punt» en contra. L'encert, en l'aepecte defen»iu reeixí en el meta gflechotarra Zarraonendía, el qual demostri és.eh nn dtl» millor» porter» que hi ha . E.panya. Del» raig*. Urre*ti, «ne que una mica dur. Aque»t jugador, en ocórrer l'accident del qual rc.ulta ]e».onat Lafla, féu une. demostracion» de sentiment gran». I això féu penar al públic quo la la. «ió tenia nna importineia major de la que en realitat va tenir. D0 la davantera no tingueren ocasió '-ap deia seus elemenU ? í a deoLlVar Uurs aptitud». L'arbitratge del senyor Lloveres fou deplorable, dèbil, sense saber Ullar d joc dur que imprimiran e\e equips des del» primers moments. En diverses ocasions es negà ft xiular les falles comeses pelè' jugadors de l'Arenas dintre l'àrea de gol. la qual cosa motivà un gran escàndol del públic que arribà a l'extrem de tirar-'H un gran nombre de coixinets. En acabar el partit fou xiulat eslrepilusamenl. Els equips foren: Arenas: Zarraonandla. Llantada. Arriela, Lafta, Urresli. Rejon. Anduiza. Rivero, Gurruchaga. Menchaca i Alonso. Real Madrid: Vidal. Tcrregrosa. Quesada. Prasl, Espana, Josep Maria Pefia, Laicano, Triana, Rubio. Morera i Olaso. Els gols foj'en aoonseguiU' durant ei segon temps. Tots dos els marcà Lazcano, el primer d'un xut magnífic, i el segon en rematar amb el cap una passada de Pefia. — Noli-Sport. El Deportin de Castelló va vèncer la Real Unión d'Irun per un gol i mereixia guanyar per més marge Irún. ai. — Bon resultat is a simple vista IVbtingut abir a l'Eitidium Gal pel Deportin de Castelló, però en 'talitat na é> fidel rellexe del que l'equip llevan:! merosque. Tan superior fou i'ac:uació d'sçi est equip a la del >eu cenrari en tots els aspectes, que el mar(ador havia d'assenyalar a li fi de l'encontre un avantatge més gros al seu favor. Més tècnica, múa enVislasme, més cohesió ei totei let liniej i més encert en lei rematades, foren les millors cond:c