Vi U rambla de Catalunya 28 d'abril de 1930 Aquest primer de maig; ÈTICA lilTEBAIIIA U (ttta fei priacr Oc mttc no ha •.irrji hm ■aatoM M tevwM ■ok |re«B part d«b ofcreri cn cb dirrtrï wmji. Dwprés dc Im whe» del* darrer» del Mglc paiul ca damandi dt Im «git kore*. fU oòrwa r»ijl»n. han ■ccl>(it la tota, ji arobdoe» idcalhats. Eh presos •ocial» també són Catalonys. I sobretot la Catahmya «Tara. la qne porta sis any* de sofriment» I d'onr ,.,.a U deserei* de qnatovd d»h seetors poHtic* e estaments sa aq.ie»t» taMs serà prova qne to hores wv no han a/retat d »«■ Utari; qns conserva lots d» corca i males rolences anterior»: qne no ha hem de lliurar una altra batalla, la lliurarem; és l'esperit de Catalanya qui e' reclama a ell i als altre». I Catalunya Ió prou fermesa per oo oblidar ds qui per ell» s'han sacrificat. Per la llibertat d'En Cardona, per la tornada ben lliure dels altres '!'· endavant l J A- M. iiiilli PER L'ENTRADA DE FRANCESC MACIÀ úmm» U» vtrtion» eircuhdet aqve»t% dics tn reíacví omJ Fnmetc Manà i el» uvt oompany» —r·tificad·*, per nna handa, . fí0V(madcr de BarctHma, i 1*r l'altn,. mi$ rtcent, amh el» obtZüs trobat, P*r En Cardona per arribtr a la nostra civtatL4 RAMBLA DS CATALVNJA ka M otmlar davmt ,1 Covem la s*va protesta trametent a Berenguer un ielegramc. el qutt fin» ara no ha obtingut resposta. £n el meu darrer 'Aperitiu" publicat al setmanari "Mirador ", deia qne mai no be mantingut polèmica amb el» crítics de les me es obret; hin dit lot el que han volgut, i jo, per part meva, he adoptat i a re d'aquell que va replicant; 'Aneu fent. no us esteu de reti'* Ara no és que pensi trencar aquest costum meu. sdament de tots elt dètractors de les meves darrere» obres estrenades, vull contestar a un qne mereix per a ml tots els reipsetes, un que per a mi és un eteríptor solvent, i que de més a mét el considero un bon amic. I no per qüestions de detall, sinó per una questin d'ètica literària, cn la qual Jo em penso que el meu amic està un aic equivocat La persona aüudid» és el senyor J. Ferran i Mayoral, i l'ase rit de referència és el seu llarg i abrandat article publicat a "La Veu de Catalunya" a propòsit del meu poema dramàtic "Gardènia ". Perquè com el lector pol suposar, jo no em puc entretenir, ni m'haig d'entretenir, a parar ni nna gota d'atenció al grotesc i furiós bramul d'on senyor Bernat i Duran, p. e., el qual tm'ba a uns accents tan xirOis i msnicomials que no admeten ni «as possibilitat de diàleg. Es fa mdt difícil de creure cn la bona fe del «enyor Bernat i Duran quin critica obre» meves o de company» meus. Jo crec que amb un senyor tan exaltat i tan propen» a eaqueix»r-»e les veslidurss no hi he altra manera de contestar »; ao és ctcrldnt ona carta coHcctiv» d d rector dd "Notktoo Universal- I dtr-li fas et ssu crític de teatres, ohra pesar en ridied sl diari I d* poaarse en ridied tD mateix, contribueix, malgrat de la tesa iatlgniflcanc* literària, a desorientar el públic, perquè ja sabem que 'stnllorum Infinittt» est nomerut", I qne en un» sne ieta» ben organ'lsada eU senynr» BerMl* I Duran* feren prohibida la crft'ea teatral, i només seia permet passejar dt gossos pels carrera i escriure poètics als ventalls ds les Hayoratcs de mét de quaranta • dnc anyt. tes crítiques dd senyor Bernal I Duran per a tai no tenen altr» importància qne la mica de perjudici material que pugnin cantar a to em pe «te» qne estrenen obret meves, que de retop comporten, nstoralment. un perjudid. més petit, per s la meva butxaca Tampoc tinc interès a contestar els atacs de' gloriós dramaturg senyor AuibrOii Catrion. persona s la qual Jo estimo, i lamento inspirar-li aquesta mena de displicent agror. Et tritt que el senyor Csrrion perdi sl món de vista finí arribar a dir qns cn ta meva "Csrdènia" d llenguatge "arriba al punt repulsiu ddl concepte» eseatolègics". El vta dus dl formidable» èxiu teatrsN del seryor Carrión el tenen tan atabalat, que no li dsixen lempt per fer-ts una callorsta. I entro moltes altres coses, ignora què vol dir la parada "escatologia'. Jo eree aixb perquè crec també qué d tenyor Carrión té orelles, que ha eteol» llt la meva Obra, i qne és una persona exccUent i no és capaç ds caltannlar-me d'tma manera tan gratuïta. Tampoc tinc interèí a contestar l'energumen satrislanuc qua de* de "El Mati' parla d'ona de Is» meves darreres eslrenes. 1 barreja el meu aom amb les paraula» grolleria, llot. indecència i altre» concepte» mé» o msnys ttspitsosos. Et lamentable aqoesta manera de parlar dels professionals dd clericalisme. Js en litres ocasioni el senyor Kucabado i Comerma i d senyor Civcri i Sor» mani m'han dedicat totes aquestes floretes- El senyor Kscabado. dea ds la "Cststunya Social", oo tols ha atacat la meva obra en ds termes més ela^eguerlvols. sinó que t'ha permès d'sucar la meva modesta persona P«rò el eenyer Rncahado sempre m'ha semblat un lliri ds Saut Jotep. que encara que em digui tot d que vulgui no em pot ofendre mai. Com uropoc stn vaig ofendre en aquell moment que d meu amic i parent Manuel dc Montoliu ss vs pensar fer un gran bé a la meva ànims i a les lletres catalanes engegant-me daimint l'cqucna tot na carro ple d'escombraries. Tot això ao la mal, són petites molàslie» Je l'ofici, enesra que és trist e! Uengustge del crític de "El Mati", i més trist si et considera que davant d'aquest diari hi ha En Josep Maria Juncy i En Josep Maria Capdevila, ds qualt estimo com a excdlents amics i com s persones comprensives. Que consti que no vull discutir ni dialogar amb cap dels citat» senyors, i amb sltres senyors que em volen esgarrapar una mica. i que a casa seva els coneixen Es al senyor Ferran i Mayoral d que ran adreçades aquestes ratlles. El senyor Ferran I Msyorsl m'acusa d'haver escrit "Gardènia' per al públic del ParaMel; dhaver escrit una obra amb utopies de csràctsr baix i populacsr, destinada a una classe social determinada. Diu el senyor Ferran i Mayord en la seva crlt:ca: "En Josep Maria de Segarra s'ha col·locat ara entre els qui creuen ingènuament ea nna categoria dc "gent del ParaHel", i que és necessari parlar-li de les teves coset i en el "teu" llenguatge per elevar-lo un xic a poesia. Venint d'on Segarra l'ofenia social per a tota una categoria d'homes encara és més greu, i el rebaixament de la seva poesis d nivell dtl que ell pensa dels innhall no l'honora gaire." Amic Ferran I Mayoral: jo crec que nt heu excedit ona m'-a ea llançar-me aquestes acusacions, estic s»gur ds la vostrs bona fe. 4* la vostra amistat per s mi, ! em peato que esteu completsment equivocat. Pixeu-Tos que l'acutsció que em feu és una mic» forta. No crec "ingénusment" en un» categoria de gent del ParaBel. La gent del Parallet avui dia és lot sl públic dc B»rcelons. només qus sl Paral·lel hi ha una mica més de llibertat, é* com una vàlvula par a respirar dc *pomtllt ds joventut", de tartufiíme i d'etperit de tertúlia. Però al Paràlisi hi ra el mateix públic que a tot arreu de Barcelona. Ne és la gent qns crea to obret, són les obres que creen uaa gent 1 qns creen una parròquia. Conec el públic d'aquells barril i ns pne aassgurar que no m'equivoco. Suposeu qus Jo he ofès una classe social i qne de passada he rebaixat la n»»va poesia- Això, amic Fcrran. As injuil i <» fat* dt cap a peus. En sierturs "Gardènia" i en estrenar-la «I Talia, ne he fat cap de lei dues coses que vót m'stribuin. Si sriíqnésiim en nn pal» ric de vids lestrd i ds públic teatral, ben segur que "Gardènia* ao hauria anal a parar a un barri suposat popular I obrer. Hauria anat a parar a na teatre de selecció, a nn tesire especialitsat. d'aquens que a lot arreu del món mantenen la tensibiliut i l'esnobisme. Vós, si teniu ulli i orelles, hiureu vist que la meva obra .ni és d'un realisme truculent ni d'un séntimentalisme acsnallat ni s'assembla sa ret a to inleacions melódramàtiques qne acostumen a escriure ds explotadors del popularisme analfabet Vós confeisen, sa alguna psrt del vostre article, ot astor líric i el vdor de poema que heu endevinat en moments ds la meva obra. Podsq dir, amic Ferran, que Jo no n'he sabnt prou, qus he estat poc afortunat, per a o mantenir aquesta poesia, qne vós mateix hen vist. en tolt elt moment» de "Gardènia", però no podeu de cap manera atribuir-me unes intencions contràries a ràtka ds l'escriptor, i menys acusar-me Isn dsíconiidsrsdament com m'acusen. Je ns pne assegurar que ta meva intenció ha estil d'éseriurs nna obra poètica smb tota llibertat, en un ambient cru i lliure, però sense fer concessions a cap mena ds públic. Uaa obra d'asiaig per al meu gust no per d I**** ^ •Itrss. smb tota l'honradesa literària de qui sóc capaç. Si la meva obra ha agradat d públic, ti vós hi bsu vist uns afaIscs a certa claste social, completament externs a la meva intenció, dxò no ét culpa meva. El meu amic Domènec Guansé, des de "La Nau", ha dit alguna cosa de tot això, i jo li agraeixo !a maner» justitsima com ha sabnt interpretar les me\e5 intencions. ' Jo he estrenat "Gardènia" tl testrs Talia perquè era un dels únict lloci on podia éster estrenada. Perquè als teatrei del centre no hi hs encaro rambient necessari per a fkr aquesta mena d'experiment que i<» be volgut fer amb "Gardènia". Jo attie mdt tatidet qu» el póblic popular vegi i aplaudeixi la meva obra. però no és aquest públic toiament el que m interetsa per a "Gardènia", èt lot et públic de Barcelona, el toWent. el compreni'u. d de tots e's districtes. Jo oo sóc d seré mai un escriptor de districte cinquè Contra les vostres acusaciors. amic Ferran i Mayoral. cm veig en el deure de protestar, d» defensar la meva intenció i la mev» ètica literària. I això us bo contesto t vós, amic Ferran i Mayord. perquè teu un escriptor dq tota solvència, perquè no feu etcarafalls, perquè sou un home de món i un home del dia. i sobretot perquè no sou un sutor dramitic, i no arrossegueu un gos perdiguer amb un cordill, i no porteu una comèdia sola l'aixella, aquella comèdia que no s'estrena in·' i que és la csusa de tantes padretet ll fetge i de tantes ferocitats verbals. Josep Maria dt Ssgarra L'amnistia i la natilla Poc addictes a let orientaciont d'un coHrg» matinal dt nom i d« fett, en som, prró. lectors assidui. El llegim tant i tan bé, que fins en llegim ell animclt. Val s dir que el qne anem a comentar era inserit en «I lloc més visible; en manxcla sl cottat del titol de la puU.icadó. L endemà era Sant Jordi, i l'anuad era redactat aixi; "Demà... Dolç Sant Jordi (mantega). Dole Amnistia (nau). Elaborats pel» establiments... — ací la denominació de la cau i les adrecM de tres suc ur tali." En» abstindrem de formular opinions tobre et dol; mantees dedicat al tant patró de Catalunya, Cau dintre la tradició. En ésnvl, barrejar la nata a l'actuslitat política en» tembh una innovació exageradament revolucionària. Fem aquest» comentari» en un moment en guè la prodneció del català - nisjim pastisser ha estat ja completament païda pell clients del dia de Ssnt Jordi. No sabotegem, per tant let teves creacions. I podem dir, sense desacredilar-n» Is segura sxquitidesa, que la nata del Dol; Amnistia ha de tenir un punt d'agre que no en» el deixaria tastar. Agre per al* nostre» presos qu* no han sortit encara. Agro per a aquesta pobre» obrers reclosos, sovint ioü incul pocions msottsnibto ; víctimes altres de eonviccions originades i desviades per la rapacitat (ld burgès devora-tortells. Ells no coneixeran les dolçor» del Dolç Amnistia ni quan surtin de Is» preion» on encara rauen ; a-ib prou feipc» si la família del treballador alliberat »,asieiirà aquell dia a la «aula pobra davant cl simple pa nostre de cada dia. Agte per al» exiliati de Catahinya, qus no poden tornar encara, i agre per al» que han tornat a fer-se sgafar. Agre per a llur» famfHet. I agre per d» amic» alliberats, també: per ah que han estat indultats — perdonat»—. No surten en nom de la jnsllcia. sinó par ta magnanimitat de l'adverurl Obtenen una Uibsrtal que per força ha d'humiliar llurs sentiments de rebels. AIU els perdonen I ac! els oferim un dolç de nata; tdment com d noi al qual els company han pegat i que rep • tra caram»! ds la veïna entsrnMa. ELS CATALANS DE BRUSSEL·LES SANT JORDI Francesc Macià diposita en nom de Catalunya ,una corona a la tomba dd fotogrdia obtinguda mesos enrera a Brussel·les. Soldat Desconegut. Curiosa HUMOR, encara amb censura El dret de practicar el "cross" ftf fontadn i prou, avui tom avui enc cjue no tenim cop dret s temor a dur la solapa guarnida, ni o cantor, E» cant i, reclamem per ah qui hm na. l'heu de deixar opinar. En aquesta qüestió de la carrera a peu nomfs M" «ím dnt a opinar els qne l'hem practicada. I reclamem el dret de seguir Praclicant-la sempn que les cirenmslàucies ho aconsellin. Eis que es q-^ deu a cata, perquè ten*n por qns laqui fairc, no tenen ni el drel d'afí uar. _ T. VENTALLÓ S'ha parlat moll de si la gent eorre • no torn, i si et fel aqu*sl d'emprendre un "cross" en determinats Moments is símptoma d* covardia coUecthi N'ht ha qu* diuen que per haver d* córrer mis val .to onor enlloe, i aleshores prttomlstu nslemes a emprar en certs casas assenyalats, en substilució de la carrera dels 100 metres. Ee evident que els qut preonitsen aquests sistemes són geni sedentària, partidària dits procediments heroics..., mentre siguin aUres ets que els practiquin. Són gent que voldrien que ho cremessin tol... els altres. I com que això d* cremar-ho lot sempn és un xic difícil, aleshores fan nas grans discursos de crítica, que é/ ta posició mis còmoda. I arriben a convènctr-st ells mateixos qne tenen rai. Entre la gent que corn, col fer una distinció. Els qu* l'any 1523 eren pe. tils i eh qne l'any 1923 ja tren grans. Els qu* ja havien corregut i tls que no havien corregut mai. Aquesta dis. tinció pot. anar perfectament lligada amb un altre ordre d* coses: els que havl'm portal la solapa guarnida abans del cap d'Estat, { els que se l'han comentada a guarnir ara.. Els que ja l'haviem dut guarnida, qui som elt que havUm practicat sovint el eros», ja estem qualificats. Així com a Us cartilles militars, a sola de la filiació on s'hi esmenta si tenim el nas botarut i les celles rosses, hi ha aquella easilla que diu "Fo/or". j ur ài aSoshtmen de posar "Probado", enca r» qu* no fhagin posat a prova, st d» nostres partits poUHcs, en fer h filiació d* la geni qu* se'U allUla. establissin també la calilla del valor, traclant-se de tols els que som de la generació anterior al cop d'Estat, se'ns Podria posar de stguida "probado", amh utt asterisc i una nota al cap d'ó'. vaB que digués "Probado qne es intxislenle". I ens referim concrttamenl •li sis myt i mig que hem estat fent el mut. Tols aquests que hem demostrat a bastament qu* som bons ptr anar a Val a dir que el dolç no lei menjaran el» perteffiiiM, sinó nosaltres. Un motiu qualsevol en* és suficient per a adoptar un aire de gran festa I Innarno» de satisfacció i de natilla. j Satisfet» del fet que et produeix, de la victòra obtinguda? SI; peró sobretot content» de nosaltrc» mateixos, de la nostra riUlHat exhibldonisfa. de la nostra particular exaltació patriòtica, fàcil d'arborar i fàcil de fer decaure. Amb la mateixa facilitat que ens omplim d'entusiasme, vessem d'indigwció. Fets que tón tan a la memòria «e tots, que molls ciutadans en guarden marca, ens obliguen a declarar-ho Ten.m un ben estrany concepte de le» nostres relacions amb l'adverurl Oblidem eontmnament que tota otlentació dels nostres afectes constitueix una provocaaó per a ell. I que hi ha terreny» on necessàriament som els mé» «ebles. Així, fip, de natilla i amb el amb la f»m, « , tMWlr h re_ h*M* Patriòtics com aquell „„; a una festa. Després ,ot ,én pl,nv, i absurdes protestes. Enviar els nois a una escola calala~ costa més. però és molt mé, prlc* I"' men.ar dolço. amb dedicatòri, diffol. peró cent vegade, ^ " ^ W dar . pcleolleia la nostra gW d tegu.m sempre fin,, ,1 „ iTambé ara després de les cpe^c \a Utaluuya endjns? T. F- PUIG