^8 d'abril de 1930 21 I,* Dictadura al Semmari encara no lia acabat la rambla de Catalunya Ja fa tempa que dintre eís claustre» del Seminari de Barcelona dura un ambient de protesta que l'esperit de disciplina acadèmica i el sentiment de respecte dels estudiants han anat contenint íina a l*hora prelent.- Dintre els dormitori», a lea classes, al pati en ela moment» d'esbarjo, durant al passeig els dies de sortida, ala refectori» a l'hora del» ipats, poden observar-se a cada instant les. canTerse» a cau d'orella, le» cares irades, el» conat» de complot a qoè els semiparistea e» veuen obligats en llur ejforç intern per comprimir la rebel·lió.» La nova d'aquest malestar ha arribat al Patar fidel a la seva llengua materna, QUE EL CATALÀ PER A ELL ES -UNA LLENGUA MOR1 loe.cal parlar, pensar i reiir «" castellà. 'Alguna vegada — ïegueixen J «t-nos el, estudiants del Semina- '-■ hem provat d'organitzar aquí «wre alguna vetllada catalana, pe? els ""^ea intents han fracassat ■avant U sistemàtica oposició del ««tor el qual. en canvi, donaria tota mena de facilitat» per a una feati a base de coses castellanes. "No podeu tenir idea —afegeixen els denunciants — de quina manera e|tà prohibida la lectura de diari» o revistes. La premsa catalana o ell llibre» catalana els hem de llegir d'amagat, aovint a base de retall» que fem córrer de mà en mà. exposant-nos a ésser descobert» i castigats. "Els nostres dormitori» jón objecte d'escorcolls freqüents per ordre superior, sempre amb la terrible obsessió de cercar retalls de diaris o llibre», per catòlic» i moderat» que siguin. "La dictadura —ens diuen encara els seminariste» indignats— ha acabat a tot arreu, menys al Seminari on encara continua com cu temps de Frimo de Rivera o pitjor I que abans, per obra i gràcia d'un "colom" ben poc "innocent* qut no té cap simpatia entre el» e»fudiants. "Voldríem que el' nostre clam e» fe» públic i que sortí» algú a defensar la llengua catalana menyapreada, perseguida i exclosa del Seminari. "Nosaltres som bon» estudiant», els nostres professor» ens estimen, seguim la carrera eclesiàstica per veritable i sincera vocació, però en» sentim gublevat» per l'actuació inquisitorial que el Rector del Seminari realitza intentant ofegar ets nostre» sentiment» de catalana,.." Aquest és. fidelment transcrit, el clam de protesta qua ena adreçaven el» seminaristes catalans de Barcelona. Però nosaltres vàrem creure convenient de completar la nostra informació dirigint unes quante» preguntes al» dignes estudiant» del Seminari. ; — jQuanti leminariste» »ou a Barcelona? — Un» quatre contí, en iotal. —1 d'interni? —Do» cents cinquanta, poc.mé» o meny». — iQnin tant per cent de catalanl hi ha entre el» estudiant»? —Un 98 per cent — iHen adreçat alguna queixa al bisbe de la diòcesi? —En» consta que el senyor Bisbe e»tà assabent del que passa aqui. Xa censura ha passat ptr aqutsl número — jCreien que el Rector de! Seminari gaudeix d'una relativa autonomia dintre la jusdiccló del Centre? —En absolut *■ La censura ha passat per, aquest número • * * é Res mé». El lector ja s'hi farà els »eu3 comentaris. ooimrec db BELLMUNT Catalunya a París . El mei de maig arriba carregat d'esperances. Serà el me» reparador d'injustícies públiques i vergonyoses. El mes generós 'jue larà esclatar les iruites abans d'ésser flors. El mes de la conciliació. L'any català, podria començar-se el dia primer de maig. Catalunya, portant un ajut material als damnificats del Migdia de França, dirà a tots el» que en» ajudaren de l'ailre costat del Pireneu, el seu agraïment. LA RAMBLA DE CATALUNYA, ha realitzat el projecte que uns catalans llançàrem en un moment on el nostre retorn era encara insegur i llunyà. La vinguda a París d'una Cobla de Sardanes, representava per a nosaltres la manyaga még dolça que la nostra terra pogué» fer-nos. Es per això que volem dir-vos, amics de LA RAMBLA, gràcies per haver posat tanta emoció a lea vostres paraules, en un moment que tot CaUlunya concentra el seu esperit per a fer veritat cl cas de llibertat plantejat i encara no resolt. Si algun cop a França han bblidat eli lligams de germanor contractats per la sang vesada, que serveixin les nostre» cançons vestides de gràcia' i de bellesa i le» nostres tonades encara embolicades de metall per a dir-los-hi que som d'un poble fort que perdona, perquè l'amor s'hi ha barrejat i l'enyorança encara vola pel cel de França buscant camins més clars i més amples. El comitè nomenat per a organitzar aquest» festivals ha rebut l'oferiment, amb un absolut desinterès, de la Cobla Barcelona. Tractant-se d'una de Ics millors cobles catalanes, aquest oferiment ha estat accep'at i seran els músics capitanejats pel més empo: danòt dels compositors de sardanes Josep Serra, que aniran a París, a Lió,' a Montpeller i a Perpinyà. La Cobla Barcelona, emprendrà el viatge, encara pesanta de tots els llr.rera que portarà de Sevilla i de Madrid, on hi va acompanyant 1"' Orfeó Català" i el mestre Millet. Mercc Plantada també ha volgut ésser d'aquesta ambaixada generosa. Ningú més que la nostra il·lustre cantalriu podrà representar millor l'ocellada que canta a Catalunya. Tantes cantatrius catalane». que a Pari» obliden Ics nostres cançons, Mercc Plantada anirà a recordar-les-hi que amb les cançons es guanyen fins le» g\ierres i són le» cançons que han donat coratge als homes i a les dones dolçor. Teresa Boronat també hi «erà. Ella tota sola, representarà la cojlectivitat de la Sardana, L'harmonia i el ritme dels seu» moviments seran la forma que le» i i pies i els tenors hi donaran. El Chor Popular de París, que tinc l'honor de dirigir hi cantarà le» cançons d'aquests pobles ara plens de ruïnes. Per aquesta festa, le» noie» portaran vestits i còfie» i caputxetes d'Aovèrnia, de Provenfta. de Gasconya, del Rosselló. Els meus valents cantaires llegeixen cada dia unes paraules catalane» que no comprenen, però que estimen perquè les han de cantar. La pacificació dels esperits no serà aconseguida amb la intervenció de la policia. Molt al contrari. A Pari», un de!» teatres més important» ens »erà obert per a donarhi el nostre magnífic festival. £1 Comitè que presideixen Charles Brun, l'Enric Auriol i Ramon Echolier, treballa perquè ics nostres manifestacions tinguin l'esclat que mereixen. A Lió, és un amic deís catalans que ens rebrà. Un d'aquells homes de Frcnça que ha estat al costat nostre i que per la paraula i el gjest ens ha ajudat. £f president batlle Eduard Herriot, escoltant la nostra música popular, no es penedirà gen» de tot» el» cops que ha ofert la seva amistat als catalans. A Montpeller, la ciutat del rei Jaume I d'Aragó, ens acolliran com a germans i ens renovaran el seu afecte. A Perpinyà, la Cobla tocarà davant la Llotja de Mar, i aquella nan penjada tremolarà de tote» le» seves veles com si fossin plomes de colom. Sortirem de Barcelona el dia 19 de maig i tornarem diumeuge, dia 35, a punta d'alba, per a dir a tots els catalan» que ens hauran seguit amb llur pensada, que les -i.o.-e» »uperbe» i potent» I ■ • 11 ntid.-s per i tol arreu i que la terra catalana ha ! reflorit i cantat en ets llocs on tants de nosaltres hem sofert í plorat. JOSEP FONTBERNAT P. S. — A més a més de le» quantitats assignades per le.- corporacions de Barcelona i Lleida, tenim el plaer de comunicar al» nostres lector» que l'Ajuntament i la Dlp' tadó de Girona han votat, reapectivament, 300 I pessetes per contribuir a les despeses del viatge dïll múste» catalan» l a Paris. Una denúncia concreta ESPORT I €IUT APARIA La {significació de Fimportant acte de dinmensre Tinent a l'Estadi •L CENTRE DE LECTURA DE REUS V — Una conferència del Dr. Trabal lAhaLal.m.al,· a 168 do1"' & clavaniïCl0rJ· *' Traba' àonh. tema n.ai.COnfer6ncla 80bre "ívica ^ 1 ,?0rl en '"educació ^PorT i ,,: 1 abast del "ncepte u" Proffi j56^ 8iluaci,i di"tr« 'nieï afTa d'cducnció física Uva com Ca^!a d0 ,'accid «porbl9 PeÏÏ fae'e'nenl indispensaler/ í0^wció del caràc Citant la frase del vell Gladustone el qual digué que considerava l'esport com l'eaoola poètica de (a llibertat i una de les bases fonamentals de l'educació cívica anglesa, tragué a relluir iuteressanUssims exemples de la guerra mundial, i remarcà el paraHisme establert arreu del món entre la puíjança nacionitl i el conrreu de l'es- En el que fa referència a Catalunya, preconitzà l'educació integral del nostre poble, fent remarcar que les races i les nacions, ultra l'educació i la capacitat tècnica, necessiten, per a no esdevenir sotmeses, la fortitud física 1 moral dels seus homes. Tnsislf particularment sobre i'aspecte pedagògic i higiènic de la qüestió, i digué que ta veritable educació física ha de començat a recoola, però que TKOBEM D'UN BNCBKT KfiMARCABLB la celebració d'aquest festival civicoesportiu que tindrà lloc diumenge vinent a l'Estadi de Montjuïc, per tal de commemorar dignament Tacte de lliurar les instaUacions esportives de l'Exposició al poble da Catalunya. No e» tracta paa, com pugui »emblar a algun» pocs ciutadana escamat» per altres actei semblants, d'una moixiganga méi. No ei tracta d'nn festival estrictament esportiu, sense cap ni peus. Es tracta d'un acte d'afirmació ciutadana que els esportius vénen obligats a celebrar, en prendre possessió d'aquellea magnifiques instaUacions que fins ara havien fet farum de mort. CAL QUE TOTHOM es doni compte de la significació da Tacte de diumenge. No e» tracta — repetim-ho — d'una desfilada mé» o meny» espectacular, de revista, sense altra finalitat. E» la aegona edició del concert donat per l'Orfeó Català al Palau Nacional. E» el preludi d'aquella reinauguració que cal fer del monument a mossèn Cinto Verdaguer. E» un altra dels molt» actes de desinfecció ciutadana que s'han de celebrar després dels si» ■ny» de dictadura, d'una dictadura que en» hem fet la il·lusió que s'ha acabat, i que massa sovint — abansd'ahir, per exemple, al Passeig de Gràcia; cada dia, a la censura — comprovem, dolorosament, que encara dura. NO SERA UNA FESTA COMPARABLE a la dels sòkols txecoslovacs. No ho serà en la forma, però ho serà en el fon». Ara que hem aconseguit l'agermanament, l'efuaió, de l'esport i la ciutadania — el nostre lema — Tacte de diumenge vinent ve com l'anell al dit. S'han acabat aquells temps que tm home esportiu, pel »imple fet aqucsla, abans, necessita organitzar-se, en nombre 1 professoral adequats per a poder abastar tots els futurs ciutadans. Acabà glossant uns conceptes de Prat de la Riba l Jordi Clemenceau, referent a l'hivern dels pobles i l'etemnl supervivència de les races l de l'esperit narionnl. En acabar, una sorollosa ovació i molles felicitacions premiaren la tasca del conferenciant. , d'é»ser esportiu, e» creia que havia d'éaier neutral — qut vol dir Indiferent — davant le» qüestioni politiquei del ien poble. L'esportin éi un ciutadà com un altre, i més que cap altre ha de sentir le» reivindicacions ciutadanes. L'acte de diumenge vinent serà la confirmació de i'eaperit de ciutadania que anima, avui, la nostra gent d'eiport. ELS ESPORTIUS CATALANS que donaren un alt exemple de civisma en ocasió de l'aplegament de signatures pro amnistia, tenen una bona part d'intervenció en el redreçament polític de la nostra terra. I Tacte de diumenge vinent tindrà, per aquest motiu, una significació mé» elevada que no tindria una simple desfilada da coloraines. De tot» el» indret» d* CaUlunya vindran repreicntacion» esportives. L'Estadi ha d'ésser de tots els catalan». i és ju»t, é» lògic, que tot» el» catalan». sense excepció, vagin a Tacte de prendre'n possessió. Tothom qui practica un esport, tothom qui sent Te»port — ni que »igui d'una manera pa»*iva — ha de fer cap, diumenge vinent, a Montjuïc Serà una festa de llibertat, un recompte de forces, una manifestació de vitalitat, nn acte d'afirmació racial. SERA UNA FESTA CIUTADANA i cal que tothom se'n faci càrrec. Si algú no sent ela tlevadissims ideal» que guien avui la nostra generació esportiva, é» preferible que e» quedi a casa. Que no vagi a l'Estadi. Que diumenge é» dia de desinfecció i també Ten traurien. Per primera vegada el poble entrarà a l'Estadi, i no s'hi sentirà foraster. I aquesta impressió serà més grata encara si, qui pugui fer'-ho, pren exemple del» Ajuntament» de Sant Feliu de Guíxols, de Palafrugell i tants d'altres de la terra catalana, i el ciutadà esportiu es troba diumenge vinent agradosament sorprès, en veure'» obligat a llevar-»e el capci! amb veneració i respecte, davant d'aquella bandera proscripta, que ja comença a ésser hora que e» rigui de Ics proscripcion». Futbolistes, tennistes, atletes, boxador», ciclistes, nedador»... tot» el» Uns estrangers que arribaren a Barcelona en el ràpid de la nit, pogueren contemplar, en ple Passeig de Gràcia, un espectacle sensacional: la cacera de l'home. esportius catalans han de participar a la desfilada. De Barcelona, de Tarragona, de Lleida, de Girona, d* tot» el» indret» de la nostra terra han de venir representaciom. Serà nn acte d'afirmació esportiva. Cal, però, no oblidar que serà — per damunt de tot — un acte d'afirmació ciutadana dels nostres esportius. D'aquesta legió d'esportiu» que ei lliuraren de tot cor a aconseguir una mitja amnistia, I que amb ei mateix civisme, amb el mateix entusiasme, persistiran fins a açonseguir Taltra mitja. L. AYMAMI I BAUDINA P. S. — Deogràcie» Civit fou, fin» al moment del »eu empresonament, atleta destacat del F. C Barcelona. Esperem que el cercle campió de Catalunya l'invitarà a prendre part a la desfilada de diumenge vinent. — L. A. B. Albert Dasca en llibertat Tenim noticies que ahir fou alliberat el sergent Albert Dasca. de Reu», detingut dc» del mes d'octubre en una caserna de l'esmentida ciutat, pel suposat dcl