31 la rambla de Catalunya 13 La col·laboració dels catalanistes en ralliberament dels condemnats per delictes socials LES FEINES PARAL· LELES POLÍTICA I CULTURA j nomica «tiw « que ens mwf· la D^ctadart. va permetre dap.m. bloc formidable tot, e.5 "^ militant cn camp. els més dtverso. ' Tordre social, cr.m contraru al TJm anti-liberal «M ^ ^-arribi a la unió de «ott els qu. jw manera passiva sha».en pro^f^,r.cM«r l'obra de la Dic- " ïía" amb el resUblimenl de la nor- m.mal política. « «riden, , dsseti reprendrà la posició que més li r'aïui tant «n l'ordre polític com en ^.rdre social. Cadascú a'allistarà a le. cr,Urt ,\r\ partit mé. en cotuonàncla pmb la sc-a manera de pen.ar i de „«, seran reprew. les lluites que caracleriüen le. particularitat, del. moviments d'opinió. Es a dir, que el bloc anti-diclatorial . haurà ewnlcoblt 1 !• unió que tot. t.Ie«<» torim establert de fet, quedarà trencada. Serà inútil en 1 esdevenidor recordar aquesta harmonia de fins ara i cl pacte tàcit que observàvem tot. plegat.- Ninc" no voldria saber-oe re. i el retret e. consideraria com una carrincloneria. Peró hl ha en el nostre particular aspecte de catalaniates, un punt que no hem pa» d'cblidar i que crec. sincerament, qoe tots ela partit, tense excepció haurien d'abordar d'un* manera concreta I »en»« lloc a interpretacions errònies, abans de lliurar-se de ple a aqueita agresaivitat polític* que indubtablement s'atansa. I é. que de fet, avui, la definició de catalanista no h* d'entendre's privativa d'un partit. Catalanistes hem d'ísser-ho tot»: d* l'extrema esquerra * l'extrema dreta, passant pela del centre. Tant perjudicial per al nostre credo hauria de eonsíderar-se el fet que un partit governamental volgué» acaparar tota l'actuació catalanista al seu profit, com serià noent que els el«nènto obrer» e» neguesiin • mroarse a tot. aquell» moviment» que ineviublement hauran de plantei*r-se per a recoliar le» nostre» reivlndicacion», »ola la pruïja qne le» lluitej locial» lón P»r a «II» de mé» importirteia. Es cert que en aque»t »enlit hem avançat mollíssim, ja que element» que es dasii ficaven cóm "apolítics "· i que ün» a l'advrnlmeot de la Dictadura negaven llur interès (quan no Ics combatien) per le» com» d'una essència cataUnitU, lemhla que iVii han modificat aquest punt de vista. Perí> és convenient imposa r-nos bl tots plegat), d'un* manera clara i categirica, que el catalanisme no é},a»tii patrimoni de cap sector polític, an» »! contrari i» una ee»a connexa «n noialtrei matelxo» i que no en» fa renegar de cap lUre d'aquell» prlneipi. que coven en fl nM(Vf fur intern. Durant preu any» ha ponut mm- tenir-se la ficció que el catalanisme era un partit burgé». reaccionari. Defectes que podien retreure's certament a Ics directives del moviment inicial del catalanisme com a força política i Ics qual» negligiren exce»«ivament l'atracció de le» gran» niasses obreres a la causa i feren que aquesta, excessivament «htiplísta, es donés durant un llarg període a l'ambaixador de les forces dissolvents del catalanisme. Ena referim a Lerroux I. el que encara és més vergonyós, al lerrouxisme que imperà durant tant de temp» a 1* nostra ciutat En» aembla, però. que avui, »ort> »ament aixó no es repetirà. El nostre obrer »'ha »uperat cn molt i la con», ciència del català brilla en tots el» seus més insignificants detalls. M'he adonat, per exemple, que apart de la profusió de fascicles i fulles de caràcter obrerista que s'han publicat en català, la majoria de notes socials que arriben al meu diari ja van redactades en català. Això significa que en l'obrer viu aquest sentiment tan essencialment lligat a la dignitat humana de no renunciar a la seva habitual manera d'expressar-se emmatllevant-ho a un altre idioma. Ja en aquest pla les cnses, hom té dret * mostrar-se optimista. Si la història de les nacionalitats avui eramancipade», per exemple, en» diu com ha contribuït a llur alliberament la voluntat de les seves organitzacions social*, seria absurd de voler mistificar les coses a l| nostra terra i íer-les derivar en un altre sentit. Jo crec que els qui per damunt de tot sempre hem posat com a Idealitat una Catalunya nostra, hem de veure amb calorosa simpatia la incorporació dels partits i agrupacions obreres, polítics o polítics, al moviment eatalaniïta, que res té de comú amb la negació o amb el triomf de le» seve» aspiracions socials. I en aqued» moments que saludem amb goig la tornada dels qui complien condemna o exili per un ideal catalanista, é» just també que contribuïm a l'alliberament dels qui encara senten pesar damunt seu la llosa del presidi pels fets socials que tot» hem d'esforçar-nos a oblidar, segurs qu* en *i«'>t oblit trobarem tots plegats la purificació d'error» passat» i dels quals ningú no pot creure's net de culpaLa llibertat del. presos socials amb l'esforç dels catalanistes, sense distinció de matisos, alhora que l'apaivagament de totes les passions que deixà una era ben lamentable, significarà et reintegrament definitiu de iota ell obrers a la causa, de Catalunya, que ha d'ésser sentida amb «1 mateix entusiasme per tothom I independent de tot el que sigui defensa de reivmdlcícíon» de classe. Aportem tots cl nostre ajut per a nn prompte alliberament del» condemnats per delícies socials. VICENTS BERNADES Preo cada dia més embranzida la propaganda política a Catalunya. Conferències i mítings omplen avui de ven» vibrant» l'ambient públic, on el silenci regnà durant »is any» llargs. El dejuni de política ha finit: i ja aUans que la normalitat civil sigui restablerta— o, millor dit. establerta—, el nostre poble sent. com una necc5s:tat vital, el fort desig delt actes polítics. Mai com ara no havíem vist un tan insistent interès per la celebració d'acte» de ciutadania. Convé, tanmateix, que evitem l'excé» d« l'activitat poütica en perjudici de l'aclivitat cultural que és indispensable al nostre poble. La política dóna extensió popular als moviments; la cultura els dóna profunditat. Hi ha d'haver una doble acció de feines paral·leles; la feina política i la feina cultural. Tot parlant de programes, de partit» i de Constitucions, de Parlament i de República í d'Autonomia, hem de IrebalLr pels aspectes culturals i espirituals del movittwot noatre. Hem de treballar, sobretot, per l'idioma 1 per l'escola. • • • Cal empènyer eficaçment l'avenç de la nacionaIit:ació lingüística, molt endarrerit encara en certs caire». Premsa, rètol», correspondència, documentació, tot això està encara poc catalanitzat. El tiratge de tota la Premsa en català no arriba ni * la cinquena part del tiratge de la Premsa catalana en castellà. El» rètol» en llengua catalana no arriben ni a la desena part dels altre». En les cartes i els documents, el català ocupa a Catalunya un lloc secundari.. Hi ha molts, moIlÍMims catalans que esperen amb impaciència el moment de poder exhibir públicament la bandera catalana, i que no tenen en la llengua de Catalunya els rètols de llurs establiment», ni hi e»críuen les le» carte, ni hi imprimeixen les targetes, ni Ui ensenyen els fills,- ni hi llegeixen habitualment les notkies i els comentaris periodístics. Seria ' incongruent que, én un moment donat, els catalans reclamessin un plebiscit polític i que renunciessin al plebiscit quotidià i creixent que repreaenta- el progressiu establiment de l'ús general del propi llenguatge. Que siguin el» diari» catalana els qui preponderin a Catalum-a, é» una cosa mè» important que el portar a le» Cort» d'Espanya deu diputats catalanistes de més o de menys. En la història de Catalunya la llengua catalana ha tingut un paper preponderant. Per la llengua nasqué i visqué Catalunya com a unitat amb esperit distintiu. Per la llçn&ua s'alçà quan políticament havia caigut. Seuse la llengua, la letàrgia de més d'una centúria hauria estat mort i descomposició. L'idioma propi ha estat i segueix essent per catalans el senya' Una llengua no mor per la voluntat dels homes. Encara que fossin destruïts tots els llibres, l'idioma en què foren escrits acabaria per triomfar. CARLES RAHOLA •n els Jocs Florals de 1930 de lluita i de victòria. Es la nostra ensenya espiritual, mé» forta i més viva 1 mes resistent que la bandera : ..'-r ' f n bandera és un símbol. .L'idioma-és «na realitat. Política, sl. Peró no oblidem ni preterúii l'esforç per l'idioma. També ,cal pensar en r escola. En l'aspecte .escolar estem mé» endarrerits q^f en cap altre. I aquest aspecte és esïencial. Tot moviment terral necessita comptar amb la base ferma de l'enscnyament cn llengua pròpia. Les genera-, cíons infantils han d'aprendre gramaticalment Li llengua que parlen, han de fer-la servir com a instrument d'estudi i de cultura. L'agitadó política és sovint auperficial, i presenta el» alta i baixos de la maror popular. La gran flama necessita, per a ésser persistent, el nodriment de les generacion» joves educadors en el llenguatge vernacle. Sen»e el fogar perenne de l'escola, la flama »eria passatgera. La intermitència li llevaria virtut creadora. El moviment català h* tinfmt fins ara un caràcter intermitent. Més que una claror constant i segura, ha estat una successió de llampec* passionals en mig de la fosca o de la penombra. T, com ha dit un gloriós escriptor, una successió de llampecs no són el dia. Pollrtca, .1. Però no oblidem Fetforç per l'escola. Política i Cultura són, a Catalunya, feines paraUeies, igualment necessàries, fecundes totes dues si són realitzades alhora; estèril cada una, si l'attra no l'acompanya, A". ROVIRA I VIRGILI Política de realitats? ELS CATALANS A PRESIDI Üa* curiosa fotografia d'un dels tallers del penal d'Ocanya, fundat per un pres polític català alliberat quan l'indult del cinquè aniversari de la Dlctadurs de Primo de Rlvera; Eduard Pla i Querol — el primer a l'esquerra de la foto — , soldat del regiment do Ballin, processat I condemnat pels fet* de l'u de setent- brs de 19*3. El sentit francament governamental de les paraules pronunciades pel cap de la minoria de la Lliga a i'Ajuntament, senyor Mayné», i que ha estat mantingut i refermat des de les planes de "La Veu", ve dibiuxant de la manera més clara — dintre la característica boírosítat Uigucra — la posició d'aquest sector de la política catalana, sortosament cada dia més reduït. Ja no pot haver-hi dubtes que la Lliga vol estar al costat del Govern (sí de cas pot discutir-se encara sl per part del Govern hi ha o no una correspondència sincera), i aquest* posició en els moments presents de tan palesa transcendència comporta una gravetat excepcional. Per molt negats, per molt "qneIcts" que siguem en matèria política, Iiem de comprendre I descobrir amb evidència indiscutible que l'única finalitat del Govern actual, a part els propòsits més o menys sincers de constitucionalisme, éa l'apuntalament de les institucions que tan mal parades han quedat després de l'etapa dictatorial. Es tracta exclusivament d'apedassar el règim, I si es cerquen aparences de normalitat jurídica i constitucional, és tan sols en tant amb aqueates pugni semblar que es revifa el que s'està morint; perquè els fets de cada dia ens demostren que així que el mé* lleu vestigi de llibertat comporta o sembla que pug^ii comportar un perill per allò que està trontollant, cl Govern i els seus satèltts s'afanyen a tancar l'escletxa, bo i permetent, »i no inspirant, expansions tan lamentables com la que va motivar les manifestacions del senyor Maynés, que serveixen de baie al nostre comentari. I bé: en aquesta situació, i malgrat que les orientacions del Govern no deixin lloc a cap dubte, sabem ja per conducte d'una oficiosltat oficial, si val la paradoxa, que la Lliga està o vol estar al costat del Govern i actuar de còmplce, o almeny» de comparsa, en la tasca de contenció, que, repetim, és l'única finalitat d'aquell. Volem prescindir — per no enverinar 1* qüestió — de tots els comentaris, diguem-ne negatius, que aquesta positura d'un grup, que és diu catalanista, suggereix; confessem que potser no tindríem prou serenitat per a qualificar aquests Incomprensibles enterniments de catalans, amb IttL ' ' " / que personifiquen tota l'hostilitat ' • * : ''"i culminada en els darrers anys de dictadura; potser som massa part interessada i es titllaria de parcial el nostre criteri; però val la pena que escatím serenament els motius i le» raons amb les quals pot tractar-se de justificar aquesta greu i perillosa maniobra, les conseqüències de la qual. ultra anihilar políticament els sens protagonistes— que aixó seria el de menys — poden portar complicacions i perjudici» remarcables a la nostra causa, í això ja és Interessant per a tots. iOn v* aquest fetteíg o kqnest coquetcig cada dia méa descarat? No res menys, segons els "enter- nits", que a portar-nos en safata la solució del problema català amb la concessió d'aquella autonomia Que hem convingut a anomenar "bien entendid*'; i davant 1* suposada "realitat" tangible d'aqnest* concessió, el sagrat oportunisme exigeix el menyspreu, no ja de tots els principis de doctrina i de convicció, sinó fins dels deure» de dignitat i dels escrúpols de vergonya. El mé* greu, però, és que no hi ha realitat mé» fingida que la pretesa autonomia o solució que pugui portar-no» un poder, 1* disposició del qual vers Catalunya tenim motius sobrers de conèixer. jCom i quan ha de venir aquesta realitat tan utòpica? Immediatament, sense Corts, sense Constitució, »en»e ordre jurídic, sense llibertat, sen» se que hagi estat reparada la justícia, mentre encara hl hagi germans nostre» • la presó o • l'exili? No creiem que cap consciència honrada pugui admetre 1* possibilitat que cap concessió donada a CaUlonyq, en aqueste» condiciona pugni ésser en "realitat" una solució del nostre problema; *I contrari, res no podrit retardar tant la concessió de les nostres sspiradons com el fet que Catalunya pogué» aparèixer anant d* bracet del* enemics de la llibertat, jl de la política que conduebf i ha de conduir fatalment a aques» tes situacions tan eixorques en diuen política de realitats? Hem de confessar qne ro bo en* tenem, qne som i serem "quelet*.'', qu* no creiem ni volem creure en mé* "realitats" que les qne tinguin un fonament jurídic que hagi estat reconegut o guanyat, i per això arribarem a la conclusió que fin* amb un criteri de pràctic egoisme no poden interessar aquestes "realitats9 fictícies, sinó le* realitat» verifablrt assegurades per damunt de totea le3 sinuositat* de l'oportunisme cn sòlides bates de doctrines i principis incommovlbles. MANUEL CARRASCO I FORMIGUERA Un gest de Comte i Perelló Un dels donants a la subscripció pro presos catalans oberu per LA RAMBLA DE CATALUNYA concretà qu» destinava 100 pessetes del sen donatiu per a cada un deia alliberats Comte, Perelló i Julià. EU dos primers, an assabentars* del p' apòsit del generós donant, ens li*n notificat que cedien les quantitats asslgnsde» al fons comú pro presos. Catalunya va prendre possessió, ahir, de l'Estadi de Montjuïc reflector Li jtnyor títrflomfs, — M dils homismis llHjoi dtl món — bon andalúf l Petiric dtlrs- k-; • — tablt, ha fti w»» acudit relacionat amb la süuació actafll. Ha dit qut, comparal amb la passada "Dlcta-dura", l'oetual gov*rn dt Btrmgutr is una "Dicta-blanda". que ho ha dit aquest graciós si«jor Btrgomln. is si es rtferia als co""•Komtnti del govern Berenguer o bi " Parlna m presetil. El que is nosara. no sabem -. cure-hi per en'l'c rtl.) i, ,„ -oui^ia,,^" ^ ■ Nowires, frflu- I .7""" , eement . eslA- I j* vern ven e:: - I^^L* çult qis **4Bm ftrqui ■ , , , vern subscrip- c\*n' i àbrk* Uista dewnant Vamnis«. nomfc ^ ^ dt g(Hl fgr(U. 7 0'ff,"w mfermatii que ha arri. [' J™ * *o*ílrít tnt W,( „HÍi, Z, CM' Rentables. - entre àe r*J'""mÍC h *** t""11*' M'Iré m 1 fora. ffw Jr* d'l tnemic· 2mn eh ***** '"clifH '''Po^ilitat i /« di- po os r pop"'ar só" i"co^ oLT "K™**** lida' %- S*eur*i<>*ltla -Allàn- thl·liiut '"K™»" d'aquesta eZjTr " «W'" a obrir h suhs- ^tViïr de '■a **** í'·; far en * ** *'9aren a cotíabo- ■ * sent,! en h campanya Pro- Amnistia, Smbla mtnlida, però éi veritat. A pnliMl qui ftntUol "no podia fer poUtin" — qui diable entendran aquestes persones ptr polit ieof — d'acord amb l'orlUU 'tal" dti ngla* ment, I» Dirtcliva de P,i, S. Allàntida acordi no ajudar lo Vídua de Marti Vilanova i no eooptrar — poHtr excepeià inita — 0 Is campanya P*t VAmnMo. Péu més, mcora: atardà ft/rpulsió d'algun soei qtie s'atreví a demanar comptes de semblant atlitud i, davant de l'estupidesa d* la resposta, s'insolenlà amb ele eltments directius. Els commtarií sobre», pensem. En dmiuneiar el eas — dolords i lamtnlabli — d'oquiita intitat excursiónlila qui Porta m nom ealali, volun intara fir ima crida all seus socis perquè disauleriluiíi i handtgin els homes qui, iimillts amh un tir rec qui ixigeiv un mhimum itinlelJigtutla i de civilitat, són tapatos dfaeordar qut ajudar la Vídua d'un patriota mori i demanar llibtrtol i jniHck ptr als girm ' ■<■■- lir 'polUita'. ' e s dretes a Madrid ho» fet un míting d'aflrmaeió 10elol, Disp'ii dt fer-se taloloçila dt l'etlaco. eut.i perfeL.» ...1,1 de dreni, el còmic stuso- Pradtra vu afirmar rodunaminl: "Nadie ub* lo rtctisno qut ei el ure h*»ta que no la muerto asfixiada. " / rom qut nosallrn ne eni refiem ffairt de l'crterlèneia que podem emportarriios 0 faltre barri, fugim de la dreta per nwnca d'aire i, davant el Perill dl morir asfiriali. optem per l'esfr,„ *.. ift4,'>"-'<' •"t-en. Ugons el senyor Maynis, exrepublicà i excalalanisla, 1 1 Govern ncfual is amic di Catalunya I gron nostres coses. Si aoutsta troleeció vol dir fer el joc dl la Uiga, estem d'acord, perquè la clausura dil Ckeol Republicà di Qer. gts Btanqui! '. «i» <»# ^ *c V. liV.·». «'V-.' .'.'Vír ha justifiquin. Pirò valdria més qui lli homts di la Lliga fossin mil sinctrs passant definitkiainenl a l'oltrt bàndol, i així no enganyarien a ningú: ni els dl Madrid ni a nosaltres. Encara que a nas. allrn ja fa anyi qui no ens enganyen, Ptrqui coneixem iots lli. fil$ de la Ira- Quan l'olla bull, si 11 tapa, M ha penll qui esclati Quan et tapa la boca amb violència hi ha perill que H .miqui i esdevingui la »-a Un regidor qus s'ha recordat que l'Ajuntament és la essa de b) ciutat... pruiectoi Dies enrera, per tal d'adhtrir-uoi a (àpat di gtrmanor catalana celebrat a Paris pils notlns ixiliati, MM rtdactar un ttlegrama dt síilulació, naluralnunt, tn eot'là. Pird, amb gran lerprtn nostra, tl Itxl dtl liltgroma no fon acciplal pel funcionari dt l'oficina de TtUgrafi a qui tl lliuràrim. — Eslí teleítama no tiene curso. —Ah, nof Ft' qiirf —Perquè està escrito cn catalàn. -/ béf —EI catalàn no cs un idioma. — Bn tficle. aclarida la tosa, stmbla qui a Telforols tl català no is—tncara! — un idioinO. l'.-i rl Conveni Telegràfic Internacional la llmgua de Catalunya no hi il rtcOingudo. En tauvl, això si, vam ttnir ocasió dt llt. gir la llista d'idiomes acordats tn l'tsmtnlol "Cenvtnio" i, tutre altres, hi ha FOVMlkèi tl Ruthtnl, tl Kimahiéi — el dimoni sabrà qui és així — . il Mal-r-r i d'altres fer l'esUl. Fóra curiís. violt curiós, sal-er qut possà iinh aquella ban'cro — ara que "•thom parla de lianderes — qui hi SiLhI al fll/u.,. r' de bombers, anys enrera... bandirà— no ho recordeu f-r/o'' recollida del monumeul a Rafael de Casanova, aquell onze de sHembre, pels bombtrs. El digni comandant LLUÍS MASSOT Audtt manava, altshorts, ell bombtrs de Barcelona, que cs firin càrrec dtl noble drap barrat qui coronava tl bromi dtl constllir tn tap, Noxltrts ttnim rtftréucits particulars qui, en ésser ixptditntat Audet per couiií que no fan al cas i encarregar-se el senyor Emili QuIiérreM Diaa dtl comandament del quortertl de bombtrs, la bandirà aesaporeguc misliriosameut... Algú ens ha assegurat ■— no hem pogut comprovar-ho, ho conftssem — 911* la bandera fou trossejada no SI sap ptr qui. Algú ha afigil, tncara, que els parracs dtl noblt drgp sti virin ptr eixugar ntotOrs d'Oulomòbils i eines del servei. ■ Ens ho han assegurat homts di la nostra confiança, Nosallrts «i voltm, dt moment, acusar ningú. En Unim prou, ptr ara, amb donar la notícia. Pot 'tr itrà aprofitable l tficaç ptr la iutervenció que sabtm ha estat inten. tada en aquest antipàtic afer, L'odi que eít homes de la Dicladiii-a MM. tien, sense dilsimular-ho, con. Ira tof el qut rtprtstnlava la ptrsoK~..iiii t. Catalunya va dtifo* C'ar-st, especialment. Perseguint Fidiotna, prova tvidtnt qut reconiirien la 'seva força e.rPonsiva Coneixem elfrnns exemples de pro. cedimrus esPtditius emprats per tal de dtslru'r tol tl qut tslava tscrit in 3 cl nostre idioma. Proctdimtnli qut m definitiva constitueixen un atemptat a la causa dt la Cultura. Aixi iha qualificat l'obro dt d*strucció dt lis publicacioni iicniqutt di la Stcciú dt Cultura dt l'Ajuntammt i de la eoHtcció petrogràfiea del Muuu Metionll. El mat tir camí disser. tul vortn itguir Ui publicadon» dt Tantiga Escola dü Treball, nomét qut tl proctdlmtnt fou un altri. Bn qüistió dt prcctdimtnts també sabitn matís