2* 5 de maigdll?^. la rambla de Catalunya AHIR A L'ESTADI i a DESFILADA DELS ESPORTIUS DE CATALUNYA FOU UN ÍTpECTACLE GRANDIÓS, - TOTS ELS ACTES QUE CONSTInjIEN EL PROGRAMA, ACONSEGUIREN UN EXIT REMARCABLE. - L'EUROPA, REFORÇAT, VA BATRE LA REAL SOCIEDAD PER DOS GOLS A CAP. - CINQUANTA MIL PERSONES ASSISTIREN A LES FESTES DE LA REINAUGURACIO ta desfilada de le» repreíentacion» deia Club» de Catalunya Acalat el pfttt d'infentil», comen«ren i <çr «patició «n el cepell (je j'Esudi lei repre»enucioni de tot» els club» àe Catalunya, e»pecUc!e que tàmiiri una brillantor extraordinària, i qU, v» wier ovacionat pel públic a tnesurí que ontrawn •! camp p«r la porta Marathon la tóUlitat d'atletes. L'eniada del* àp'I* atletes vinguts . Atletisme GARCIA BAT BL RKORD D'ESPANYA DELS MIL METRES MARXA .Al mati I a la tarda, durant el gfrandiós i emodopanl espectacle e»portiii que tinguí Hoc »l noetr» E»- quanfa-set segon» i tres cinquens, per I» petita diferència de dos segons no va tirar par terra el rècord del món. A aquesta prova hl varen prendre part també Urtutia, Castelllort, Villanueva, Cardona, etc, etc. Garcia i Urrutia intentaven, ultra batre el rèíord del* mil metres, simultàniament, el del quart de tnilla (40a metre» 30 cantiraetres), el qual intent resultà fallit, puix qne Garcia, en passar per aquesta distància, havia emprat 1 minut 1 31 segons, i •I temps del rècord actual és d'i minut i 37 segon». En «Is mil metres, dejprés de Garcia es classificà Castelllort. No cal dir que en »aber-se la noticia del magnífic temps emprat par Garcia en cobrir el quilòmetre, el públic li va dedicar una sorollosa salva d'aplaudiment», molt ban meraeeut», pir cert. t-ooo metres "Steeple-Chase" Per primera vegada a Espa-nya (d'una manera oficial i reglamentària), es va celebrar ahir a la tarda una carrera a peu "Steeple-Chase". El aquesta prova una de les més difícil» del programa atlètic: aquesta dificultat neix precisament de l'obligació que tenen el» corredor» de franquejar, cada cent metre», una (anca de o'ço metre», «na de le» qual», eoUocada al davant d'una bassa d'aigua, proporcionada, on cauen, vnlgues que no, tot* els corredor», malgrat de poder-ilii recoliar amb els peu» i les mans. EI» corredors, per tal de poder escopir l'aigua de le» cames i del» braços, s'han d'untar amb vaselina, la qual co»a és ignorada per molts. En aquesta carrera hi wen prendre part prop d'una dotzena de corredors, algun» dels qual», poc acostumats a l'esforç que Imposa la prova, 0 mal preparat», varen retirar-se. L« lluït» fou magnifica, molt enír. giCl i seguida amb interès pel públic. D* ben començament, Martorell (ou qui manà l'escamot de cap; mé* tard. Font, de l'fespanyol, el rellevà per uns moments, puix que a partir de la quarta volt», Hernàndt» i Eleird, del Barcelona, es varen imposar fin» a l'acabament d* la carrer», que guanyà «I »egon » la recta final. La cl·isificació «»tablerta fou aqUeita: LA BANDERA BARRADA DEL F. C. VILAFRANCA |N LA ORAN DESFILADA D'AHIR A L'ESTADI I*"nía, C D. Europ» amb le» seves , cioni de futbol, atletisme, basket wedó ftroeuina, U. E. de Sans amb » «va secció de rugby, Club Femení litfT"' Peny Ci- Sant GervMi, U. E. HosfaC. D. FiUture», Auociació ^«Portiva Hosufranc». Oub Ciclista "astafrancs. U. S. Hospitalet, C. D. JuP'ttr S A. Jov„tut. Júnior, Laie• Ca«l dds Llulso,. C. D, Marga^ C. Martinenc, U. C de Joves, San, ii,U.Montjuic· a^ CidUta d« rZJ*^ P·bce SP^ing Club, ÏóTiï™ T ^ ^ ColoJ C,ui, Mani"». Nova pic ^T·^;b Niu««=. CD. Ollml Po^'t ,C·P"raa' S. Poble Nou. «niitL £ ^ A- S, Sa¬ bó aS^ ^ a S»»» Andreu, Swt- '"«nen» r ^ompe,* C' Tip. Club t'.nf •-^ T· C· TW6. Rugby tadi, a l'Eítadi dels esportiu» de Catalunya, vjren celebrar-se d'fer*1"» proves d'atUtiiroe. orgapiíïade» per la Federació Catalana d'Atletitme. que foren preíenciade», sobretot a la tarda, per algunes dolaene» d» miler» d* persones. A aqueste» proye», carrert» » peu totes ell»», hl varen participar el» nostres millors atletes, e»p«CÍ»li»le* tots ells. A continuació donem compte del» reeultat» obtingut». Junt amb alguni comentari». 1.000 metres mana Per vint-i-tfM segons, no re» meriy», el gran campió de Catalunya, Guarau Gard», va batre d rècord d'Espanya de la distància, que tepia establert Lluís Meléndea d'ençà de l'any 19*), Aquest é» el més gr»n elogi que pot fçr-se del qotable atleta blau -grana, un delr millor* elemept* amb què compta l'atletisme català, que actualment no »o!»ment és invencible a Catalunya, sinó qua fins mereix l'hooor de poder-se consitlerar tpm d* ela»»» jntçmacion»!. Gutrau Gírci», ultra haver batut^ el tç'mps de Mdéndej de quatre minut», vit.t segon» i un cinquè, deixant establerta I» nova nurea dd» nv'I metre» m»rxa a tres minut», cln- Primer. — Ricard, del F. C. Barcelona, en 10 minuts, 35 segons i a cinquens. Segon, Hernàndeí, del mateix club; tercer, Poy, del Reus Esportiui quart, Martorell, del mateix club; cinquè, Mesalles, del Barcelona; «Isè, lAfté, ld«m. i »etè, Garcia, ídem. El temps emprat pel vencedor él molt bo. Llàstima que no pugui homologar-sc com a rècord. Seria cl primer d'aquesta especialitat, I ua bon pr«mi per a l'entusiasta Ricard, que cada dia ens agrada mi». 400 metres Per la categoria dels home» que hi prengueren part, aquesta carrer», entre els entesos, era la que mé» wtpect»ció havia causat. Ne és res d» veure arrenglerat» a Roca. Cuny#t, Àngel, Montfort I d'altre» en aque»t» diHcil prova. Fou una Uà»lima que restà visual a la lluita, bavcr-Ia celebrada en pista lliure. Donada la açrtida. Roca fou c! Brlm«r d'agàUr èl primer "oc collocant-se a li corda, grades a la setfa ■ràpida escapada. La lluita fou molt emocionant i el públic s'hi va entn- tiasmar dt debò. La classificació fou: Primer.' — Roca, del F. C Barcelona, en S3 segons i 4-5, Segon, Viva», de l'Eípanyol; tercer, Gonzàlee, Ídem; quart, Àngel, del Gimnàstic de Tarragona; cinquè. Cunyat, Barcelona, i sisè, Montfort, del Badalona. Ultra la brillant carrera de Roca, cal aplaudir la de Vives, que es presenta molt perillós en aquesta distància. No ens varen agradar Àngel i Montfort. Cunyat esperem veure'l en el» 400 metres tanques, la seva especialitat. Per últim es va córrer una prova de 60 metre», re»ervada a le» dene» del Club Femení i d'Esport» i de l'Hospitalet. El públic, val a dir-ho, tenia molt d'interès a presenciar aquesta carrera curta, i li va agradar, si bé no pogué fer-»e prou cabal de l'actuació de le» nostres dones esportives, degut a la poca llargària de la carrera. La vencedora d'aquesta prova fou la senyoreta Rosa Caetelltort, del Club Femení i d'Esports, que va emprar el temps de 9 «egon» 1 3-5 per a cobrir la distància; la segona fon la »enyoreta Maria Morros, del mateix club, i la tercera la senyoreta M. Vidal, de l'Hospitalet. Totes les senyoretes es feren creditores d'afectuosos aplaudiment» del nombrós públic. Degut a la manca de temps disponible, no es va celebrar la prova de 400 metres relleu». MURPHY LA REINAUGURACIO DE L'ESTADI Rugby La primera manlfeetadó esportiva d'ahir a l'Eetadi va ésser el rugby. El» mateixos esportius que inauguraren aquest fa prop d'un any són els que hem tingut l'honor d'inaugurar la nova "etapa". Poden estar orgullosos els noatre» "ruggers" d'aquest alt honor que se'ls ha fet. Ara només ens manca que siguin més ben tractats que en l'anterior "dictaduretg". la qual cosa no creiem gens diíicil, i mé» de la manera com varen ésser tractat», que pitjor no pot ésser. Tal com hem dit, el» "ruggers" varen é»»er els primers de trepitjar la "nova" herba de l'Estadi. Els Cqnlps que sortiren foren un "'combinat" de clubs, anomenat Selecció Catalana B i una selecció universitària. Venceren, merescudament, aquests per vuit punts a c»p. El partit fou asprament disputat de cap a cap; el joc no fou moll brillant, per haver-se fet en nn continu paquet de davanters, que foren èls que portaren e| pes del partit. Això va fer que el públic no pogué» gaudir de le» bdle»es del joc, puix que el joc obert no es va veure per on lloc. Els universitaris v»ren tenir molte» més ocasions qne els seu» contrincants de marcar. Dominaren lleugerament, tot I possdr upa davantera que aban» de començar e» vela molt inferior a la sev» contrincant. Però. la bona voluntat de tot» I al delit immens amb què jugaren varen suplir les diferències en" tre una i altra. El» assaigs foren marcat», un a rada part, per Milllan. essent el darrer transformat per Manoloff. Sobresortiren per la "Selecció Catalana B" Guillermo per damunt de tot». Juanes I Garcia. I per la Universitària, Millian, Boy i Mongrell, aquest a la primers part MALATESTA Futbol L'EUROPA VENCE JUSTAMENT EL SAN SEBASTIAN PER DOS GOLS A CAP La part principal de la manifestació esportiva celebrada ahir a l'Exposició, anà a càrrec de l'Europa I el San Sebastian, en partit de futbol, el qual constituïa el darrer número del programa. Fou un partit que, per ésser combinat a cuita-corafnts, no podia é»jer millor. L'Europa, reforçat per Zamora. Arocha i Bestit (C), presentava un caire de selecció, la qual, davant un San Sebastian que fa pocs dies empata amb l'Athletic de Bilbao forçosament havia d'interessar a Ja gran massa esportiva que es traslladà a l'Estadi. I la partida, cal remarcar-ho, no pogué defraudar ningú. Fou un ma^nific partit amistós. Un excel·lent clou del programa. Tant l'Europa com cl Sant Sebaifià denaren tot el que dc llur vàlua sc'I» podia exigir. Feren un partit, com hem d't, ben digne de la representació que portaven. L'Europa, potser amb més ànim», que en darreres actuacions, per veure en les seves rengleres a través de la vàlua de Zamora, Arocha i d seu exBcstit (C), jugà un partit formidable, que amb una mica de sort li hauria pogut valrr una copicsa victòria. I aquesta- copiosa victòria qce hauria pogut obtenir no hauria pas estat pel q'ie representava d seu més ferm reforç, Zamora, car entrà en joc en CASA CASELLAS Santa Anna, 4 Taller Fotogràfic Casa quo garanteix el lliurament de les vostres oomandea amb economia, p«rfeool6 I puntualitat EL PARTIT EUROPA - REAL SOCIEDAD Arocha, que reformà ahir l'equip gracienc, en ona do la* seve» caracterfadques jugades comptades ocasions, tant comptades qua una fallada que va fer la noti tot cl públic, que amb ganes d'admirar-lo e» fixava soli en dl quan la bala t'seostava als seus dominis. Els veritables puntals de l'Europa, uns dd» que més bregaren per la victòria, foren la parella de defenses blancs, Vigueres i Alcorisa, els quals feren una nova actuació de les que acrediten. Junt amb ells cal esmentar l'actuació de Loyola en el lloc central de l'equip, que igualà les seves bones actuadons. Aquesta part defensiva dd conjunt, q selecció que representava l'Europa, fou el veritable autor de la victòria europeista, car amb la seva brillant actuació permeté que els poc» gtol». dels molts que podia fer la seva davantera, no fos igualat i superat per la dc Sant Sebastià, que amb la nova alineació de Mareuleta al lloc interior esquerra causava una bona sensació de perill. El partit, com ja hem dit mé» amunt, fou dUputadíssim, dintre la màxima correcció, remarcable més encara pd caire espcciallssim que envoltava aquest partit. El marcador pot explicar prou clarament com fou de disputadíssim aquest partit, car, malgrat que l'Europa exercí bones estones de dominí,, d Sant Sebastià ens mostrà una excel·lent defensa I un porter que els salvà gds segurí»sim». • • * Els equips foren: Europa: Zamora, Viguere», Alcoriza, Gàmia, Loyola, Maurici, Ra'monzuelo, Bestit II, Arocha, BesItH li Gironès. , Sociedad San Sebastiàn: Izagulrre, Illundain, Deva, Mariscal, José Luls, Trino, Bienzobas, Cajo, Kiriki, Marcultta i Ecenarro. La primera part fou d'un joc clar, interessant i de gran vistositat per part de la davinler? blanca, especialment de la tripleta central, que féu coses de les jones. sense massa encert, però, a l'hora de fer gols. Val a dir que Izaguirie, a més de jugar bé i amb col·locació, tingué una mica de sort, car en més d'una ocasió, quan un fulminant xut semblava que l'havia de batre, se la trobà a les mans. Fins als vint-i-cinc minut» no funcionà el marcador. I en fou l'autor Bestit II, en rematat brillantment una arrencada del seu germà i Arochs. Tot seguit Zamora féu la jugada de la tarda en sortir del gol amb excessiva precipitació. Tant que ell era gaireb* a mig camp i la bala evolucionava davant d marc que ell defensava, sense que sortosament es decidís entrar, Ans que Alcorlza, en empaitar al davanter contrari qne prtparava el xut del disgust, l'obligà a tirar la pilota fora. La segona part fou potser més brillant que no la prin era. Almenys el joc fou mé» viu i més disputat sl hi cap, Mareuleta. a la davantera, la dirigí amb íorça encert, però no tingueren aquest encert en tractar-se de xutar. Potser l'Estadi... potser la presència de Zamora e's restà encert. El cert és, però, que amb tat i fer joc gairebé i^ual, no pogueren ni tan sols inaugurar el seu marcaderl) d Pel bàndol contrari a ells, Ramonzuclo, als vint minuts d'aquesta .segona p»rt aconseguí d segon darrer gol de la tarda, sense que fos, però, liílRa Víllant, com no ho sén els de resultes d'un batibull. Ineomprensiblemenl, l'àrbitre, Llobera concedí un penaHy al» At Sant Sebastià, que no el saberen aprofitar, ja