jj ae juDy^oexaou l^Mé·tWM· V.»^ W ** HUMOR, ENCARA AMB CENSURA Trenta anys, i ja han posat el pal a cat- [ _ ^j-rf ritulla encara més nftrnrïwl. S'irtbé M mofi* *U atTit tpu ja *o Ü tor' ni S0HS· -i uervif. »' ana'omia· m u*a Mri*Ui. De vegades, to B**. <*» H* « & «■ 2 «* rf' W drap. P*r» ttrvo m eaím cindil. i oUi qu* ve olgú amb prou iraca ptr « tocar-li eí pmi vm. aleshorts ia gent < *tcalf aSarmií is «• /»« abrandat i una flama qne tol ko arbora. Al nostre palt tstò demostrat que no. So hi ha ret que ens faci fred ni calor; fem et ffarri, i sempre volem demostrar que ja estem curats d'espants, que ja hem sopat de tol. i que quan els oJlret hi ami Hosallret fa en tomem. Et un pals esciptie, de gent sense Musions; un país wia mica gruixut de pell i un bon *ic meseU. ' El lector es preguntvt en anem i ■çut volem. Aviat ho sobri, que no em plau de fer rodar el cap a ningú, p^lem de tot aquest enrenou de la bandera qne fa kmts dies que va pelí diaris i Per les converses. Sembla mentida que la gent no Yhoçi odonet de la importància cabdal Us paraules pronunciades pel general Berenguer davant dels periodistes. Í ptr tant davant nostre mateix, puix que teníem el gust f ésser-hi quan les va dir. 'Avui et peta la bandera amb la garantia del Govern, i aviat ts podrà posar amb la garantia legal.' Dúdt. i no ha passat res. Ls gent /ha quedat fan MtnquiUa i na s'ha posat o saltar I batler. Després el senyor iíaluguer començo a fer preparatius, i lo gent continua sense reaccionar i ttiisi manifestar alegria. Després el mateix senyor Maluquer tramet telefonemes a les Diputacions, dient-los que ja la poden posar, i el poble encara no s'adona de la transcendència de l'esdeveniment. I finalment ve el fet gres: Es posa un pal al balcó del Palau de la Generalitats. / ta ciutat continua tan esquerfa com sempre, i ningú no engega cap cartell de fats fer- celebrar-ho, i tothom fa la seva vida de sempre com si aquí no hagués passat res. Bé, vaja, que això és ver. gonvós. Això ens acredita de pafs que hà perdut la carta de navegar. jOn s'és vist que es posi un pal al Palau de la Generalitat, i que el pols no s'alegri ni demostri cap manif estació f jEs que el poble no ee n'ha adonat de la transcendència íaauest fetf Un pal. Un pal no ée res, en si. Podia haver estol la canya d'un esterà. nyinador çut /hagués deixat oblidada a la balconada de la placa de Sant Jaume el mosso que trtu la pols de Sant Jordi. Perd no; no era una canya obliàjda. ni era un pal que no hagués de fer un paper determinat. Era un pal posat exprtstament per hissar-hi la bandera. Els diaris ho van dur, el cap del Covem se'n va assabentar, a lo Diputació tothom se l'anava a mirar com si fos una cosa sagrada. I el poble, sense reaccionari mut, ÍLíd, gelat. Com contrastava aquesta gelor inexpiieabU amb Fescalf que havia pres en el cor dels nostres catolanisies de la Monarquia. Ells prou el volien comunicar aquest escalf als amics i companys. Ptrà aquests, freds 1 Es una vergonya I Es un país que ne anirà enlloc. Estan a punl de tornor-nas legalment el dret a l'ús de la bandera, i som un pals de desagraïts, que contestem la gentilesa amb un gest esquerp. Ja tenim el pal a punl, i ni aixi ens sabem emocionar. / és que ens deixem dur per gent que em fan veure les coses d'un color que no són. No volem deturar-nos a considerar la importància històrica dels fels presents. Trenta anys de catalanisme; ja tenim el pal; després potser tindrem la bandera. Es un bon bolançl I oques! poble insensible que no reacciona a donar les gràcies i no s'emociona de res. J. VENTAU-O '' Aiuï t.ngue lloc a 1 btcola «_boril MarXinenc^ l'anunciat festival prí-presos, qne, com era previst, fou un èxit, mès *i es té en compte les dificultats amb què va topar a darrera hora la Comissió organitiadora. * El Ceaírè Català Republicà d'Horta I Santa Eulàlia (en constitóció); qae cada dia compta amb més adeptes, es proposa organitzar organitzar na cicle de conferències a càrrec de prestigiosos homes de l'esquerra catalana, que serviran a la yegad» d'orientació 1 propaganda. ♦ La inangwació del local de l'Avenç Deaiocràtic Republicà de S*at Andreu, adherit a la Unió d'Esquerre» Catalanes, fou la demostració de l'avenç formidable que ha fet «1 poble de Catalunya vers la república democràtica amb els anys de la primera dictadura. El president de l'entitat, Adolf GraS, obri l'acte demanant un minut 'de silenci per En Mart! Vilanova, que fon en vida un model de lluitadors per als homes i per als poblés. Tot seguit parlà el doctor Josep Dencàs. Ferm i convençut del siste«na d'agrupament que és el motiu i raó de la Unió d'Esquerres Catalanes, parlà de la necessitat aritmètica i espiritual de fer la unió, d'engrandir-Ia, fer-la forta i útil per a conduir-nos a les dues primeres fites de tots els catalans d'esquerra: Cau.lunya i República. El doctor Dencas, treballador i lluitador Incansable, ha estat un dels que amb més noblesa ' eficàcia ha fet possible la Unió d'Esquerres Catalanea. que sens dub|e fé amb ell nn dels sens creients " col·laboradors de més vàlua. *Iar|' Esteve, en representació d Acció Catalana, pronuncià nn dis| urs enèrgic, serè i amarat d'amor a '• terra i a la justícia. El seu parlament donà la seguretat de la simP»t>a arab què Acció Catalana veu la *ormació de la Unió d'Esquerres Catalanes. El doctor Aiguader i Miró. amb ™ parlament molt bell de forma i just i mascle en el fons. digué com «ón i com pensen els Amics d'En «acà. i féu remarcar la seva adhesió * la Unió 1 el seu desig que ben »v«t siguin realitzats els mots qne "s ajunten i ens porten a la lluita, t-n alçar.»e a parlar, tots els invitats l'ovacionaren a peu dret *-A.(ruader representava aquell vell "n jove i tan coratjós i venerable W encara té privada l'entrada a ^•stalnnya. IaSa^0' ^'"ova- representant E£~ , publ!c:",*· «n Pocs mots HSS U simpatia «pb qui el seu Les possibilitats de-l'obrerisme català ♦ — Un matí en una fàbrica de cristall ï què més, França? i partit veu li Unió d'Esquerres Catalanes, i la seva jo:a personal d'assiacir a una festa qu: per la seva signiiicació, animació i concurrència mostrava clarament les possibilitats immenses de la unió dels catalans d'esquerra. Àngel Sambiancat, amb paraula fàcil, imatges vives i un entusiasme jove i encomanad's. féu l'aprilogia de la llibertat amb exemples contundents; digué tot el seu smot als catalans, a Catalunya i a tots els humans, i acusà sense eufemismes els qne per la raó de la força cometen injustícies i esclavitzen els pobles I els seus pobladors al mateix temps. En últim lloc i a precs del públic, parlà el nostre company Sunyol. i digué com se sentia identificat amb aquella germanor d'ideals que amb afinitat s'aipropav^n. t'acoblaven i t'unien guardant les seves formes característiques que feien el conjunt més bell i prometedor que fins avui havia donat l'esperit de Catalunya. Digué que ell estava disposat s coilahorar en tot el qna fes catalanesc i democràtic, perquè això era l'essència dels seus ideals i de la teva vida mateixa. Digué que tots els catalans que freturen la llibertat individual i col·lectiva tenen el deure d'ajuntar-se a la Unió d'Esquerres Catalanes fina a fer-ne l'eina que cal per a trencar les cadenes que ens priven els moviments espontanis I qne són el reflex fidel de ta nostra personalitat com a catalans i com a homes. Tots els que parlaren digueren la necessitat de continuar amb més fe í entusiasme que mai les manifestacions demanant l'amnistia per als pretot socials i per a En Macià I els sens amics. Tots foren aplaudits arab entusiasme. — R. B. JJobrtgal, 116. I^'aulònmibbs us deixarà a la porta. A Hospitalet, però. tothom us en donarà raó. . La Cooperativa Obrera. — fàbrica de vidre— és un orgull de la nostra terra. Es una fàbrica aitib tots els ets i uts. Cent -divuit obrers — ens sembla que són cent-divuit— i cenl-divuit patrons, tots d'una • peça. Allí, ■ tothom treballa per a ell. Tothora mana i tothom creu. Caduscú ía la seva feina, i la sentència bíblica: guanyaràs cl pa- amb la tuor ' de! - ten front, esdevé, més que un» obligació; un entreteniment. Elt homes, tot treballant, tot lent obres d'art' de cristalleria, canten i riuen. i'U' íe;na no es queda mai enrera. I ■ i i ■ ' ' Es una fàbrica modeL Ningú esguarda de- reüll l'encarregat. El temps t'aprofita 'i la tasca es fa a consdènda.' » « ' ': Els i conflictes • socials, dintre d'aquelles parets, resulten una cosa desconeguda.' El 36 d'agost de 1920, es van aplegar un grup d'obrers dedicats a la fabricació de vidre. La persistència 'de- les vag^et i l'explotació delí' patront els decidi a prendre ma resolució' heroica. Calia acabar amb aqüellt obstacle, que impossibilitaven que cada dia el pare de família guanyés el seu jornal, i es van acabar. I et va constituir la Fàbrica de Cristall Cooperativa Obrera, Societat Anònima. Una societat anònima. I eh accionis! ts d» la qual eren — i són— exclusivament. ' elt obrers de la fàbrica. Aquesta realització topà de bon principi amb teriosos entrebanct posats per la 'influència patronal, que veia un perill cn l'emancipació .d'aquells obrers. Els elements dirigents de la Cooperativa et trobaren qúa hom els negava l'aigua 1 la sal per a fer-los fracassar. Anaven a comprar carbó f hom els dèia que no elt en' podien vendre. Cercaven primeres ffiàtèries i es trobaven en el mateix cas. E!s proveïdors 1 es trobaven' sota l'amenaça de les cises patronals i havien d'optar entr-> servir e la Cooperativa i deixar de servir a les altres fàbriques, o viceversa, 'Els homes de la Cooperativa, però. remogueren cel i terra abans de donar-te per vençuts^ Llur causa era jnsta. era una cansa de reivindicació i lluitaren amb-totet llurs forces contra aquell boicot patronal que els'' volia' ofegar. ■ 1 ' ' ' I triomfaren, perquè totes les cautes justes trioni'en quan hi ha persistència ' a defensar-les. 'I la' Cooperativa; tot just nada, féu una entrada do' cavall - sicilià" en el mercat del vidre. Les comandet començaren a ploure. La feina es feia — es fa — a ionseiènci* i tense Tespèculacié desraeturada d'ttn ■ patró, • es podia vendre a millori" preus.' Avui. aquesta fàbrica' gira més da 70.000 pessetes mensuals i cada any. el gerent, l'home que bufa' I fa ampolles, el qne fa motlloa. la noia que pir.ta j tl manobra que escombra 'i tragina sacs, - es rOpart'eixen 'els1 beneficis, 'després d'haver cobrat cada tetmana- un - ton 'qae" ét.--innegablement. superior 'als que es cobren • » ' les - fàbriques patronals 'similars. 1 Cotw ijue lj producció respon, aquests obrers, t.eballen set hores. Ja en tenen -prou. Fan la- jornada Intensiva. 1 entren- a 1 les" sis del 1 matí i\p!eguen a les . dues de ' la- tarda.» després d'haver - fet • una -hora • de" descans -per a -refer les: forces. Set horej i set- jetmanada íntegra, mentre dura la teva indisponibilitat Si queda Impossibilitat per al 'treball cobra el 75 per cent de, la . setmanada , que . cobrava, mentre vitqui. Als seixanta anyt. l'obrer que ja no' ettà en condicions de treballar, o que encara que pugui continuar treballant vulgui retirarse, pot fer-ho i cobra de, la Cooperativa una pensió vi-alicia , equivalent a la tercera part del tou que cobrava, treballant. Le» dones, quan es troben en el cas d ésser mares, disposen de vuit 1 setmanes de vacances — que poden río calgut sus fendre la- • mrntableintnt, els fesiivals catalàm organiltats o PaÀs a profit dels damnificats del Migdia fraw.èt. Les gestions de Fontbemai, de LA RAMBLA DE CATALUNYA i. cn general, del Comili organitxador han topat, a darrera hora, amb obstacles insuperables. Com que potser a nosalins em fallaria serenitat en comentar aquest afer, em remetem al següenl article que el nostre company Jaume Miravitlles tm envia des de • faris; L'home ét Fontbernat, I tots els que el co-ieixen saben quina energia, quines possibilitats d acció despleguen els teu» muscles secs, els seus nervi» exa»perats. El teu própòsit, aquesta vegada — crit del cor. moviment d'elegant generositat — era d'associar el nom de Catalunya a una obra do tolidaritat humana. Donar alt germani del Migdia francès una prova de la nostra límpatta afectuota. Detpertar en el cor dels homes del Nord— condemnats per sempre més a una mediocritat apagada i pràctica, els ecos llunyans d'una, música, feta de claror i út joia. No bo han volgut 1 Pitjor per a elltl • ■ • • Els anuncis ja eren fet». En lletres de . motllo podia llegir-te : Elt Consells municipals de Catalunya, a la crida de! setmanari català LA RAMBLA DE CATALUNYA, ban enviat a Paris la cobla Barcelona. El rector de la Universitat, davant la imposs'bilital de trobar en plena temporada musical una sala de concerts, havia cedit (alantment l'amiiteatre de la Sorbona. En aquest quadro de grandiosa austeritat les sardanes haurien saltat en els co's com una aigua beneïda. La Sorb'-na. prrft,' é» un edif'ci oficial propietat de PEstat. Per servirte'n cal demanar permís al ministeri de l'Interior. • " Un- buròcrata de tercera fila, coix i malcarat, té cura. habitualment, d'autoritzar-ne la cessió. El nOm de Catalunya, però. deu ésser escrit amb lletres sospitoses. - En De» de ta més' instgiubcant i vulgar a la més valuosa 1 arastica, la cristalleria. que fan el» obrer» de la Cooperativa és exposada en na saló especial manada. fixa. ningú no té la preocupació, del» diesde festa,, que ejs.resta un ■ ingrés.. cirta preocupació, d'una malaltia,, que ,els .ocas ona- despeses, desmillorant .els . ingressos. Quan tm obrer, de la, fàbrica , està malalt, , coora , setmanalment, el ' seu sou.' No fa pas gaire, , un obrer -estigué, malalt .durant, deu mesos. Durant aquest temps, cpbrà .,cada dissabte, cop' si '-hagués' treballat... La, fi ..d'any va' tenir j la corresponent - participació en els' benefici». Tots- els ^asfectu de Fasseguranfa .-.obrera- , . estan previstos. Ultra el cas- de malaltia,, que 1 ja' hem ".esmentat, t l'obrer que pren- mal' treballant., cobra també" la lloc de seguir el costum I de donar una permissió que no ofenia a ningú, més papistes que el pop», demanaren ta intervenció del ministre de Negocis estranger» a Madrid. Es a dir, posaren el fet en nn pi» que no era el de le* nostre» intencions. La manifestació catalana a Paris era únicament encaminada a un acte de solidaritat i de beneficència. Estava tottinfuda per l» reptesentadó 'oficiar de tot un poble. L'acte polític no el veiem enlloc, o allavor» caldrà acceptar una teta que tobrepatsa les nostret intencions : Una manifestació catalana, pel sot fet que ét catalana, porta un contingut polític i racial, contrari a le» instituckm» reconegudet. Una vegada -let coses en aquest lloc, Madrid no podia, per no desautoritzar l'excés.de zel d» Briand, fer altrament del que ha 'fet: Exigir la paternitat del ffl amb representants ofíclalt del governament a les audicions anunciades. Ara' bé: Fontbernat. que no volia dofiar a l'acl» "cap color politic". DO podia acceptar aquesta immiscuidó. Els: concerti, doncs, no t'han fet I ti 'elt' damnificats del Migdia no rebut on ajut català qne sabem el» . era particularment afradó». n'hauran d» donar 'le» gràcies a Parts. • • • No cometrem pas ta indelicadesa de retreure d que molts catalans retreuen to-vint a la França: ds 14.000 morts de la guerra. Les ofrenes de sangs^n desinterès - sade», i fóra mesquí de presentar factura. ' ' Però sí mé» tard nn» catalans han compromès "el prettigi internacional de França" amb el complot de Prat» de Molló, demanarem «implemcnl que els 14.000 morts íacm oblidar el» 300-, presoners. No pretenem, centrà rian-^nt al qfce crqpe'n certs' à'.t» f^cionaris Ifanceso< jiikar a Paris vn paper ariUant.Çl que tí demanrçn. huraitment. èi de passar almenys tan desapercebuts com , els "danseurs mondains" o el» "escrocs" internacionals. .- . . - JAUME MIRA VITLLES Parli. maig. iiiiiiiiiriiinniíiiHiifiíwiiiiiiiiiíiiiif'iHiratitiiiiiHiraiiii·iiiniiiiiiniiii ■■■■■■(■(■■■■■paHMl José Díaz Fernàndez, l'àgil periodista director de "Nueva Espana", s'ha encarregat de la corresponsalia a Madrid de LA RAMBLA DE CATALUNYA. A partir de la setmana entrant, i en forma de reportatge i comentari, el nou col·laborador informarà periòdicament en les nostres pàgines els fets i les figures que, a Madrid, adquireixin una actualitat i un interès en el panorama polític — inquietant i obscur — del país • El diumenge vinent, a les onze del matí, tindrà lloc l'assemblea de constitució de l'Agrupadó d'Esquerra Catalana del Poble Nou. adherida també a la Unió d'Esquerres Catalanes. Tots els poblenovins inscrits a Acció Catalana. Acció Republicana. Amics d'En Marià, Unió Socialista de Catalunya I els que sense estar adherits a cap d'aquests partits estiguin decidits a lluitar per Catalunya i- per la República, queden Invitats. Lloe de reunió: Centre Federal Democràtic Republicà, Marian Aguiló. 27. Poble Nou. * El nostre company Josep Sunyol í Garriga donarà, divendres vinent, dia 6, a les deu del vespre, una conferència en el local de "Joventut Catalana" fFIoridabltnca. S?"!- »obrc el tema "Els deures d'aquesta h^ra". En el bert entès, és fiar. que la llibertat d'expressió sigui possible. El diumenge 8 de juny, a l'Estadi, partit BascòniaCatalunya fer-Ies en d: moment que ellet vulguin — i durant aquest període cobren d 50 per 1 cent de la setmanada. Els sous, naturalment, són proporcional» a les activitats o condicions de l'obrer,' Com hem dit abans, però, són en tots ds casos tuperiors als que 'còbrén el» obrers de les fàbriques patronals simiiart. L'obrer que guanya menys, el peó, l'home que no és dc l'ofici, cobra d suficient per a viure. La teoria dels directors de la Cooperativa ét la de què val més tenir un obrer que guanyi cine duros diaris que dos que es conformin amb deu pesse'.e». La ' fe na — que surt de les teve» mans acnradlssima — ho diu amb eloqüència. Tots els obrers, com hem dit abans, són accionistes de la fàbrica. I f ningú no pot adquirir cap acció, sense prestar el seu treball personal a la inSúslria. Els càrrecs directius són elegits per la Junta general d'accionistes i tenen una duració de cinc anys. A . més a més, cada trimestre els accionistes — ds centdívu.t obrers — et reuneixen en junta general, examinen la marxa de la casa i sempre i en tot moment, qualsevol obrer té el dret de revisar o de . fer revisar els llibres de comptabilitat I fer les preguntet que vulgui. Hi ha una veritable democràcia i vieint una etlona . la vida d'entre • aquelles f ornat», hom capeix <;ue no és "el treballar que enutja els homes, sinó la manera de fer-lot treballar. No és la fdna tinó les condicions en què s'ha de fer. ' La manca de feina, que és el pesorabre de molts obrers pares dc família, constitueix — en aquest cas — on problema menyt imposant. A la Cooperativa, per manca de feina, per manca de sortida de la fabricació, no pot ésser acomiadat cap obrer. Tot$ tenen d matdx dret a treballar i hom té previst aquest ca»: en lloc d'acomiadar una part d'aquella fraternal organització, es redueix la jornada de treball. El cas és que tots siguin igual», ^ • Hem vist — amablement acompanyats pels senyor» Sabas. Forét i Solana, del Consell d'Administració — totes les dependències d'aquesta fàbrica, uodel, d'Hospitalet I hem restat admirats, bocabadats davant de veritables obres d'art que exigeixen la vocació d'un sant i la paciència d'un apòstol. Hem vist fer gerro» i fruiters, ampolles i vasos, copes de xampany... Des de l'objecte més senzill al més refinat. A la sala d'exposició hem admirat dos o tres objectes que aquells obrers conserren amb veritable amor i. orgull. — Això— ens han dit— és una cosa que no té preu. No pot estipular-se el que costa de fer. Es féu. nomís, pec a mostrar als visitant» el que pot fer la nostra Ccopcrtiva. Evidentment, la Cooperativa Obrera fa coses magnifiques. La secdó de taljat i decoració és realment notable. I admirable, el contrast entre aquell» home» que pacientment, amb d pinzellet a la mà, van assenyalant flcrs i dibuixos, i aqudl» altres homes espitregats, vermells de cara i amb la roba tenyida de carbó, que a sota, a la secció de les fornals, bufen i fan adquirir le» formes més extraordiciàries al vidre roent que surt dd gre10L El Problema sooial l'han »e»olt — pot»er encara no d'una manera perfecta — aquests home». Moltes coses, encara, hem vist a Hospitalet i ens han cantat aqudl» obrers, qne podrien fer aquesta ínformadó d'ona extensió molt superior. Amb el que hem reportat, però. n'hi ha ben bé prou per a fer-se càrrec — molt pd damunt — de la importància extraordinària d'aquesta indústria barcelonina I de la tasca, realment admirable, digna d'imitació, realment apostòlica, que han dut a terme aquests Iwnes que, un dia. pensaren en l'organització de la Fàbrira de Cristall Cooperativa Obrera, dd carrer rtel Llobregat, 116, Hospitalet. Cent-divuit obrers, cents-divuit patrons, tots d'una peça. Cent-divuit accionistes. Cent-divuit homes que treballen i viuen en el més feliç dels ambients. Que tenen d pa de la família asseguret i. que poden dir, amb orgull i satisfacció: —La nostra fàbrica!.., I . ' L. AVMAMT I BAUD1NA Bufar i fst ampolles no é» pas tw» cosa tan fàcil com la. gent creu Ahir obrers supeditats a un patró; avui, pel propi esforç, obrera i patr ona tot alhora, orgull i exemple dw nostre obreriamo