Barcelona, 9 de juny de 1930 catuunua A Mailrid: Ateneu* Aeaclèiiiia de «farispruilèneia, Col·legi d'advocats*.* 1 a Barcelona, què? (esport i ciutadania) Any I- — Número 11 Redacció i Administració: Ronda Universitat, 6, pral. ~ Telèfon 21808 Impremta: Barbarà 11 i 13 - Telèfon 19603 Preu: 15 cèntims líosaltPOB diem.. I seguirem dient CIUTADANIA e que «I Govíi·ii, tal com na tomi» r«*nOTeut el genera) Berenimer, t'ocupi d'una manera activa de!» militants obrers empresonats per delic,„ Mcbls. I dels home» de Catalunya «ui encara - encara! - no poden tomar t 1» «era terra. N'hem parlat ja en to" «Ji W5- Haurem de turnar a començar. I ja no podrem agrair aqueit perdé r«cel6í i parcial, aíjuest perdó «ensc aquella ampla cordialitat dels actes jnstos i sincers. Eo el ca» concret dels presos so«ial». «1 senyor alcalde va prometre oaçar-se'n. I «1 que é» iper ara... el «enyor comte de Güell no ha estat tan afortunat com en la redacció de discursos, proclames i manifesto». Monarquia? República? Catalunya! I, per tant, República. ("La Kambla", 34 febrer) I la Premsa? Ja s«nibla que no »e'n recorda ningú, de la Premsa. E» prenen acord» de ic'a mena, «'autoritzen el» acte» públics pa ^ la segona quinzena d'aquest mes, e» parla d'eleccions per al setembre..., i ni per casualitat es diu re» del règim de censura en vigor — i laot en vigor! ^ "El Sol" ha comentat recentment, •imb reflexions serenes i atinadissiincs, el ca». Caldria que tota' la Premsa liberjí plantegis novament el problema damunt les sevet pàginw, Poi«cr una campanva intens^ en aquest sentit decidiria el Govern a prendre un determini o altre. Ja dura massa, tnt això, El mateix públic ja no sembla reaccionar com al principi davant un "Aqutsl número ha passat per la eensura* A mesura que passi temp», ei mal esdevindrà crònic, per inèrcia i per abandó. Un alerta I constant ho evita- ! ria i possibilitaria, potser, una decisió. El més trist — i el mè» perillós — íi que no es parli d'una cosa. Dona catalana í Aprèn d'escriure en la teva llengua. Senyor alcalde: demanem més il·lumi nacions... No «'etvtri el «enyor Pich i Pont. uenanem mès íHnminacion», perquè, P*1 que sembla, els funcionari» munies no han vist encara l'estat lamen- ,1 f « qui es troba «"> «nonument «« !« Ronda de Sant Pere. I no pas aar»·· fa ja mesos i mesos. .per això demanem niés iHuminacons: potser amb mè» llum hom h, Ta del5 pilotets de maon·. d'her' ne porqueries que hi ha delicadaescaini»ts al peu de l'esmentat n^ument - car al, catalans -, i un oblit involuntari... Hi haurà, sembla, llibertat (le tribuna. H U llibertat de Premsa? Aquest número de LA RAMBLA DE CATA^NYA ha hagut de Passar per la censura Lrobrerisme no pot deseiitendre-se7u Tenim davant els ulls un prospecte interessant: és uva crida del grup editor de "Terra Lliure", periòdic Uib'eriari, en la qual es demana ajut material i moral als ■-i- ments àcrates de Catalunya, per tal de fosfibilUar la. sortida da la publicació. .No hem (U discutir oci, naturalment, l'ideari qM propugnarà "Terra Lliure". Vohm assenyalar — i volem assenyalaria ' ' <&! joiosnmen*~~ cl fet Q*6 aqwt sector de Éïï\ A^^ryï 't's amnCfl^es fbreres de Catalunya pensi "B/Jv ^ J llançar al carrer, en català, la sova fulla, qBPt jygl AS» portantreu de les seves iW • ^ línra IPl smwL "• • i la femm creença — diu en Ic crido el grup editor — que les idees es fan més assimilables a la nostra pensa expressades en llengua vernacla, ét el que ens indueix a editar "Terra Lliure". En efecte, germà obrer. El teu ideari —reipeclablc sempre, quan porta la noblesa de In sinceritat i l'autèntic afany de justícia sooiaU- arribarà fins al nyoll del lector si aquest pot üegir lo en la seva llengua — llengua materna i viva que trobarà, en la ressonància familiar, tota la suggestió i toia la força per a arribar, tèbia, fins al pensament. Assenyalem joiosament, com una conquista de Catalunya, aquest fet. D'altres sectors d'e l'obrerisme ho han comprès tamhé: heuvos ací "Trehall", aquesta fulla vibrant i europea; heu-vos ricf "Jtfsiela-' i "Terrassa" i " Prometheus" —que, fa setmanes que no podem Uegir—, i. encara, l'anunci de l'aparició de "L'Hora"... La polUicn aniicatalana de la dictadura, per una banda, i la gran de l'obrerisme europeu', per una altra, han acostat a Catalunya les teves avançades proletàries, indiferents fins fa poc — i la culpa no era d'elles- — al fet catn'à i a les revviTtdicacions racials. El gel s'ha trencat. Demà serà difícil acusar en bloc el catalanisme de reaccionari. Hi hauria — si no hi haguís ja «n gran, autèntic afany de dtmocràoie» — la garantia de l'obrerisme, a l'avantguarda. Tanmateix hi ha camí a fer, eAcara. Tanmateix, una gran part dels òrgans d'expressió de l'obrerisme català són escrits encara en castellà: hi ha "Acción". l'òrgan de la Confederació, per no citar sinó el de més importància. Hi ha, encara, "Mafíam", aquesta esplèndida revista mensual fruü de. la cultura i de, l'esforç d'itfu quants homes. Se'ns diu que demà hi haurà, novament, "Solidariàad Obrerc''. diari altra vegada. 1 tifj jper què la "ftoli" — encara en projecte — no podria sortir al carrer escrita r» eatalàf t'Quin iSisfable insuperable puf haíer-hi, perquè el gran : portantveu del Sindicalisme no surti, a Catalunya, redactat en llengua rafahna* Estem certs que no n'hi ha cap. Xo se'w pot respondre que la C. X. T. és un organisme apolític. Si ho és — » no cal comentar-ne ací l'eficàcia — sigui en boruí hora. Però Catalunya no és una política: és un fet. Catalunya no necessita d'interpel·lacions parlamentàries: el seu problema no és a discutir tinó a resoldre. Catalunya no 'és la reacció i la burgesia: és un gran afany de llibertats i de democràcies. Catalunya no és un sometent : rs un poble. Catalunya no és una ficció: és una llengvn. un pensament i una cultura. EU capdavanters del moviment /.■.;'. :' ■ In han compris airí i- ho han dit així. Doncs? Un tant per cent ali d'obrers forasterst iDificxdiats de redacció? i Falta de contade amb els altres sectors peninsulars de la Confederació? No ens semblen, no. arguments de prou força daiiàAt Vafgw^tht —eUfriiint^— He la llibertat i del drel dels pobles. 1 d'aquest argument, l'obrer i r.v.ie, no pot drsentendre-sc'n perquè és a la base mateixa de 'es seves reivindicacions, perquè faria traició a. l'ànima essencial dels seus gestos i dfi les seves nobles rebeldies. La Catalunya de 1930 veuria amb una joia fraterna i cordial l'aparició del gran diari obrer de la Confederació redactat en llengua catalana. Els homes de la "Soli" —que voldríem veure molt aviat pels nostres carrers— tenen la paraula. JOSEP M. MASSIP mm. ESPORT Ba^còuia-Catalairt a —Aquest» bascos, amic Marlano, en» han d'amargar l'Atistència. No n'han tingut pioo de guanyar-nos el campionat de Lliga i delirainar-nos del d'Espanya, que fins el partit de «eleccions se l'han hagut de fer «eu. Què hi farem I Et veu que aquest any tenen la bona. —No í» precisament que tinguin la bona, senyor Llagostera, sinó que en «aHen mé» que no pas nosaltres. Sempre li he defensat que el» del nord' entenen el futbol de millor manera. El futbol és esport de xicot» jove» i valent», no? Doncs, ^sap qui és el jugador més vell de l'Athletic? Es En Lafuente, que tè vint-i-do» any». En canvi a l'equip del Barcelona en tenim algun» que ja ni es recorden dels anys que fa que van fer la primera comunió, i fins n'hi ha algun exemplar que gairebé és tan vell com la Constitució del setanta-si». A mé», el» jugador» del nord són tot» uns atlete», mentre qi:e nosaltres en tenim cada mi de raquític que fa engúnia només de pensar el que passaria si al» nostres camps hi hagués corrent d'aire. Algun dia el vent se n'emportaria la meitat. —Bé. »l, tot el que vulgui, però diumenge els bascos van tallar ben prim. Si els nostres arriben a estar una mica de sort, no en» guanyen. I això que vàrem fer tot l'equip amb gent de la terra. Si haguíssim fet jutjar En Goiburu, En Padrón i En Walter, hauríem tingut la victòria pairebé segufa. Però ens hem estimat més perdre net que 110 pa» guanyar brut. ^ Vàrem dir que fariem una — Grèdet a Déu. Ja era bera. Ja fa massa temps 'que en» hem de sentir que el futb ' català s'aguanta gràcies a què el» jugadors no catalans que pesquem un d'una banda i l'altre d'una altra, ens salven el prestigi, i Quin dia serà que eU nostre» clubs es decidiran a fer el? mateix que els selecciotadors ? i Quin dia serà que el Barcelona podrà anar a tot arreu amb el cap ben all, sense por que el comparin amb el "tercio? Les pessetes que ens gastem comprant jugador* de fora, vildria més que les destinéssim a refer aquell planter de íoturs "asos" tan famós que teníem, i No li sembla, senyor Llagostera? — Miri si ei sembla bé, que li prometo que de seguida que m'hagin fet de la Directiva, i consti que espero aquesta assemblea d'ara amb molta confiança, no em donaré ni un moment de repòs fins que aquesta idea de vostè sigui una realitat L'OFICIAL DE TORN Dtcididomtnl els nostres germans de Bascdma s'han apitntai un altre punt. El resultat del partit d'ahir— partit que la gent esperava amb una certa Ulusió — constituí un paper ben galdós del nostre fiL'bo:. fotser si que en sabem mis, de jugar, perd els fels irrefutables concedeixen, aquesta temporada, una absoluta superioritat al futbol basc. Campions d* Lliga de primera i segona diuisif, primer; campions d'Espanya després, i ahir vencedors de Catalunya a f Estadi de Montjuïc, els bascos han lingut una temporada completa, eomplrtíssima. Hem de reconiixtr-lio. L'equip català no havia perdut a Barcelona cap partit ofieial en vint-idos anys, fins ahir. L'èxit fou, doncs, esclatant. I la desfeta experimentada — ja preu sensible— esdevé, per aquest fet — diguem-ne històric — , més sensacional. Per culpa de qui? S'o volem pas llenyar acusacions de cap mena. Les deficiències innegables que ahir observàrem a l'equip català no creiem que hom pugui alribuir-les a manca de voluntat. Molles vegades, un equip no dina el rendi/nent que ham n'espera, i els Punys culpables són els {ugadort que fintcgren. lli cas d'ahir és d'aquests. Si l'equip català no donà M rendiment esperat, fou perquè hom s'obstinà en planlar-nos un conjunt que. malgrat de les aparences, patia d'un defecte bàsic. El defecte d'estar confeccionat sense obeir a una llei rudimentària : el sentit comú. 'Resulta moll Ingrat hm-'er de censurar la_(omfiosició d'un equip després d'hm·ér perdut un partit. Ho confessem. Ko podem, perd, fàbstenir-nos/ no ens en abstenim, perquè cl nostre criteri — ens consta — és el criteri de la Immensa majoria d'aficionats, no tan solament ara que s'ha perdut, sinó ja abans de celebrar-se el partit. Honradament, hem de declarar qui. si s'hagués guanyat — per vn f aquells atrars del joc — també diríem el mateix. Nosaltres voldríem saber per quins set sous hom designà la parella Dc Mur-Alcoríza. deixant dc banda En Viguercs i camnant de lloc un jugador jove com De Mur. Nosaltres voldrien} saber per què es féu jugar de mig dreta En Tena, complicant la tiInaeió del defensa De Mur. Aquests dos errors — capilalissims — ocasionaren el gol de l'equip de Bascònia, i no n'ocasionà cap més Perquè hi hagué Providència, que d'ocasions no en mancaren. El mèrit