Barcelona, 28 de juliol de 1930 calalunua (esport i ciutadania) Any I.— Número 18 Redacció i Admirtistració: Ronda Univeraitàt, 6, pral. - Telèfon 21808 Ho lamentem pels penats (TOcafta Impremta: Barbarà 11 i 13 - Telèfon 19603 Preu: 15 cèntim» >o»alí-e8 diem... J»er nn gran festival propresoü Constatem que el» nostres coHcroe» periòdics van responent, amb ei losiasme, a It. crida llançada per LA RAMBLA DE CATALUNYA per tal de celebrar un gran festival pro-preso$ política i socials. Hem d'agrair especialment, avui, les paraules cordiallssinies que el nostre projecte ha merescut dels homes d« "Li Campana de Gràcia" i "L'Opinié". els qoal» oíereixen incondicioralment el seu ajut per tal de fer possible la realització del festival i suggereixen detalls ben interessants per a la seva organització. Ko cal dir com els ho agraïm. Tanmatejjt, pensem que no seri hora de puntualiuar fins que, entre tots, hàgim obtingut la cooperació franca i decidida de tots o de la gran majoria de periòdics liberal» 1 de Barcelona. Es només amb el concurs de tots que podem arribar a 1 organització d'un acte amb les iuficienta possibilitats' d'èxit Per això hem d'insistir prop dels col·legues barcelonins "Mirador", "Treball", "Acción" i, en general, tots els altres que han sentit i posat les seves pàgines al servei dels osuits iioiitiçs i socials, per ejra coHahoràció. t. aconseguís una tia, per tal que fossin una , sjuoa racior.per a aquest^, nu'honies que. no poden, ells, subvenir a les necessitats pròpies i df les seves Uar». Aixf com comptem amb aquesta cooperació que demanem, LA RAMBLA DE CATALUNYA »o- iKitar local adient, estudiar el proprams l,- en tma paraula, ajudar amb tote? Ifs forces m "organitza - cin r!el gran festival. ...Senyor Batlle; senyors regidors: Els esportius volen un palau del parc municipal de Montjuïc. CIUTADANIA CLS QUE SK'N VAN NARCÍS OLLER Ha mort a la nostra dntat, delirés d'nna llarga vida fecunda per les lletres catalanes, uo dels nostres primers novel·listes: Narcís .Oller. Amb ell desapareix un dels noms te mle. anys més tard, el camí -de, " Promocions noves. Avui. a ira-' dçl tempj, aqUelles belles creacions del mestre han arribat finí a nosaltres amb «na frescor de cosa que els anys no aconseguiran o endur-se. y». després d'uns anys de re«ra-ment, Narcís Oller ha mort. En passar d cadàver del vellet. home °0 i excel·lent escriptor. Catalunya de saludar-lo amb la pena, amb 'a solemnitat i amb el respecte d'ua «Httsffe. '■ — E. P. D. À Vacances ministerials ^> El general Berenguer, amb una enginyosa fra- 'C^^^Z se, digna del sempre divertit comte de Romananes, ens ha assabentat que el govern espanyol, en lloc de plantejar una crisi ministerial, ha acordat el pla de vacances dels ministres. No és la rimera vegada, ni probablement serà la darrera, iue ienim ooasió de remarcar l'incorregible humorisme espanyol del general Berenguer. Contràriament, doncs, dl que es venia dient amb insistència la setmana passada, no hi lurnrà crisi... per ara. Ho sentim per aquells compatricis nostres que ja s'havien fet la il·lusió de vestir altra vegada la cobejada casaoa ministerial. Ens dol també perquè els professionaL· de la profecia politioa, una vegada més, hauran fet un poper ben poc Umt. Altrament, a nosaltres no ens ha sorprès el qu« no hi hagi hagut crisi. No n'hi ha hagut perquè no n'hi ha pogut haver. D'això n'estem convençuts, fermament convençuts. No sempre es fa el que es vol; mantes vegades cal conformar-se amb fer el que es pot. L'actual règim nt) està pas massa sobrer d'homes per a poder fer gaires combiruicions, ni tan sols aquelles que semblen imprescindibles per a anar tirant. En la partida d'escacs que avui es juga, un dels bàndols està mam-at de- figures i ja li queden pocs peons. Cambóf Albat Comte de Bugallalt, Comte de la Morterat I què mésT Tant-se-val; aqyests homes que ahir podien semblar una solució per als més optimistes i ingenus, avui s'han gastat abans de governar. No neguem la possibilitat que, per desenvolupar el veritable programa d'aquest govern ''Qui dia passa, any empeny...", n'arribin a provar algun. Som, però, optimistes del tot pel que fa al resultai d'aquestes, proves. Arribem, doncs, a la, conclusió que el fet d'una crisi més d'hora o més tard, no té pas una gran transcendència. Tampoc en té cl que els ministres Jmgin resolt fer vacances. No seríem pas nosaltres els que els censuréssim per l'humanitari acord de voler descansar, si, ab(fns, haguessin resolt problemes plantejats i, a jkdici nostre, inajornables. i Es possibh que es parli de les vacances dels Consellers de la Corona sense, abans, saber com queda la tornada de Macià i altres exiliats polítics/ Sense que el poble conegui el resultat de l'acurat estudi qife el Govern deu haver fet dels- c'asos pels quals sofreixen presó els anomenats delinqüenis socialsf Va bé que els ministres vulguin fer arreplega de noves energies, que mtM, que les necessitaran. Abans, però, era necessari que el Gover^mgu4s resolt la pmmesa tornada a la normalitat, suprimint la prèvia censura, permetent la lliure propaganda política. 'Aòftms. hauria estat necessari resoldre l'afer del "Centre de Dependents", verilallc covardia eo{leo1imr*tt& No n'ki ha prou que el Govern de tant en tant, i fins massa sovint, ens parU d'unst pròximes eleccions. No és això, precisament, el que el pobh vol amb més urgència. I al cap i a la fi, jquina mentí d'eléceions seran 'les promeses T i Serà realment el poble el que manifestarà lliurement el seu sentir i el seu volert jEs possible creure en unes eleccións rabiosament sinceres, quan quatre o cinc niésos abans no se'ns permet dir lliurement el que pensem? i I creu el Govern que, una vegada, més, el nostre poble es conformarà amb una ficció d'Un plesbicit popular? 1 ja què no creiem possible fkr, ajornar les vacances rninisierials fins i tant no hagin esiat resolts aquests problemes, entenem que lia arribat l'hora que acordin fer vacances definitives aquells que per haver cregut un dia de bona fe en la conveniència d'ajudar la tornada a la normalitat, avui deuen estar tan convengfits com nosaltres mateixos que el dir que es vol restablir la vida ciutadana és una demostració més de l'incorregible humorisme espanyol de l'actual govern... JOSEP SDNYOL Llegiu i propagueu LA RAMBLA DE CATALUNYA Futbol internacional UEXCURSIO DE L'EUROPA ESPORT SUSPESOS ELS ENCONTRES DE VARSÒVIA. JUGARÀ A KOWNO ELS DIES 31 I t Riga, aj (per ràdio). — Avui hs sortit cap a Kowno l'equip de l'Europa, de Barcelona, on jugarà els dies 31 de juliol I primer d'agost, car per certes dificultats amb el club de Varsòvia, que l'havia contractat, foren suspesos els partits delí dies ij i ag a la capital de Polònia. — Wolratelli. Els resultats fins ara obtinguts per l'Europa en la seva lournée són: A Copenhaguen, perd amb el Danma ric. per i-a. A Gotemburg, empata amb uns selecció, 1-1. A Halmslad. guanya una selecció, 6-S- A Estocolm, guanya un» selecció. 5-4- A Cable, empata amb una selecció. 1-1. A Estocolm, perd amb un equip representatiu. 1-6. i guanyar el famós A. T K.. 3-3- A Revaí empata amb l'equip local, 1-1. A Rifta, guanya l'equip local, 1-0. Tót?,I. nou partits Jnpats. amh quatre victòries, tres empats i dues desíetes; . ■ELS FRANCESOS X MONTEVIDEO Els juRadors francesos van fer en el torneig que suara està acabant a Montevideo un paper molt acceptable. Aprofitant llur estada a !a capital de l'Uruguai, jugaren dissabte un partit amistós amb cl Nacional 5 l'equip francès, contra totes les previsions, s'apuntà un sorollós èxit en triomfar per 3 gots a 2. .Els belKuci.,vail· fe: també un parJit amistós amb el Ptfiarol Resultaren fatuts eís enropetil per tres gols a cap. EL CAMPIONAT DEL MON (?) URUGUAI I ARGENTINA FINALISTES Està tocant a la seva fi el torneig muodíàl de futbol, de Montevideo, en el qual han participat els equips' ! r*presentatius de Xile. Argentina. . Mèxic, Estats Units. Brasit. Bolivià, Perú. Uruguai t Paraguai, americans, i de França. Iugoslàvia Romania i Bèljjica. europeus. Quedaren , semifinalistes els equips de l'Argentifui. Uruguai. E5tats Units i Iugoslàvia. Dissabte, Argentina eliminà els Estats Units per sis gols a un, i ahir l'Uruguai féu el mateix amb Iugoslàvia, pel mateix resultat. Dimecres, Argentina i Uruguai -disputaran el partit final d'aquest torneig dit "Campionat mundial'', ençara que estaria millor de dir-ne "Campionat americà''. El fnnlcnlar El funicular és una cota que puja J baixa L'integren dos ootxss, i quan l'un ét a dalt, l altre és a baix. En llurs pujades i baixades, aquests cotxes es troben sovint, frec 0 frte; (ujwsta posició, però, no és de durada, és cosa només d uns moments i de seguida l'un i l'altre seguexxen la seva inexorable ruta, cap amunt l'un % cap avatt l'altre. ' ' La promoció tn els equips de futbol, és una cosa moll semblant. No és altra cosa que un funicular, que per a pujar un equtp, eal que l'altre t, per exemple, el Sabadell que l'any passat va fer el viatge de baixada, ha fet el de pujqda. Aquest viatge de pujada, però, necessitava, com el funicular. que un altre fes nmuXtàwament ol de baixada, i aquest ha estat el Sans. EL viatge amb fumeular, generalment, té els mateixos atractius {salvant gustos especiaL·) anar amunt que anar avM; però quan aquest funicular es diu torneig de promoció, el viatge de baixada és molt poo agradable, fa posar la gent de mal humor i hom ho considera com una veritable ensopegada de la qual no tothom sap aixecar-se'n. En canvi, fer el viatge cap amunt, satisfà a tothom, és motiu de joia i de ztrv nola, i el que arriba a la fi del viatgs seguint aquesta direcció, està més content que un gínjol. Heu-vos ací el cas dsl Sabadell, que ha fet un viatge de pujada, i el cas del Sans, que l'ha fet de baixada. A l'un, necessàriament, li oalia el contrapès de l'altre; era imprescindible que de la sort de l'un vingués la dissort de l'altre. Es una Uei fatal contra la qual considerar des del punt de vista funicularesc, no hi ha res a fer. EL Sabadell, que l'any passat va anar via a-vall, n'ha tingut prou amb un any per a aconseguir el bitllet de tomada. Altres equips que havien fet el mateix camí, altres anys, no han pogut, encara, tornar allà on eren. Tot depèn, moltes vegades, de la constància, de la voluntat, de la persistència, del desig indestructible de surar. El cas del Sabadell pot servir d'exemple a molts dels que en anys anteriors van fer el viatge de baixada i s'hi han quedat, com pot servir, també, d'exemple i d'estímul als que com ara el Sans acaben de fer aquest ingrat viatge, ensenyant-los de no desesperar, de seguir amb més entusiasme que mai la seva actuació i d'esperar que l'any vinent puguin fer el viatge que acaba de fer ara el Sabadell. La vida té aquestes coses. Diuen que el peix gros es menja el petit i si en aquest cas precís que ens ocUpo no es pot dir ben bé que hi hagi tal peix gros ni tçlpcix petit, el ceri és que quan algú s'engreixa, sempre és a costà d'atgú. Nó Ki. ha ningú que í*tngreixi,- ni creixi, ni es faci ric. comptant només amb . l'aire - del cel. Sempre que es produeix algun d'aquests fenòmens, no cal rumiar gaire-, algú paga la festa. Sempre que un hom va endavant, hi ha algú altre que va end'·rrera. A la vida, aquesta mena de relació és de vegades imperceptible, no ens en, donem compte,, però episteix. En futbol, en qüestions de categoria, aquest feutmen és completament perceptible. Qmn no es prenen aquells acords (que es •prenen bastant sovint) d'augmentar automàticament- el nombre d'equips d'una 'dctehninada dategOria, forçosament l'ingrés d'un de noti reporta la baixa d'un de vell. Allò del rinovarse 0 moriré és una cosa contíniía,' imprescindible, fatal. Cal, doncs, que el Sans no s'eniristeixi massa, ni que el Sabadell s'entusiasmi excessivament. Trobem violt justifienda una alegria diserrir. (suposem que d'alegries també n'hi ha d'indiscretes) del Sabadell, i una tristesa no gaire exagerada [suposem que les tristeses iatnbé es poden mesurar) del Sans. Qui dies passa, anys empeny. Cal que ni el Sabadell, ni el Sans oblidin que l'any que ve, a començaments d'estiu, tomarà , a funcionar el funicular. Qui sap les, cosa* gue. poden passar a l'hora de despatxar els bitllets. Hi ha homes que han estat rics gairebé tantes vegades com han estat arruïnats. Amb salut... i pessetes, això del funicular gairebé pot resultar una distracoió. L. Ajmami i BAUDINA I/ACTUAL·ITAT ESPORTIVA Les exlilWclons de Tciiulp de ^Les Monettes" de Parí*, han estat la nota cwlMiiMant tle la setmana HLan passat per Sarcelona les avionetes participants a la II» Challeneg; Internacional de Tnrismo 1 1 .1 \ UNA SATlSl·Ai.lORIA COINCIDÈNCIA Rifroduim dtl Mslrt estimol colUga "Esetliir". d* Bilbao -. "Coma il Ucler podrà vtr tn Í4lallt tn otro lugar dt tsla ediciàn. tt Comitè National dt la Ftdtraeión Espofiola dt Futbol presentà tn la rtcitnlt asamblta una* cutntas magnlficas. Titnt, stgún tlias, 83.000 ptsttas tn mtlàtieo. tn eaja o tn lot Bancos. Y 198.690 #1» valorts. Resulta, puts, qut cuando lodos los Clubs dt Espaüa padectn dèficits, y titntn suí quebraderos dt cabtta màs o menos financieros... el Comitè Nacimot 'novtga" tn la abundància. Esptramos I*', sigmtndo erto Unto, el Comitè iïacional alcansarà tn brevt tl mtllón dt pesttes. jQuè harà, lutgo, tl Comitè Nacional con tl mill6*\ Esptrar lot dot millones... conlimupido tn tl cobro dt impuestos, larifat, tle., »K.' Ctltbrtm qut aquest P»nl dt vista eomcidtiii en absolut amb tl q*e han defensat tls nostre* rtprtsntants tn la r*t**l a'nemh'rn dt Madrid. l/'V-i LES ADQUISICIONS DB L'ESPANYOL L'Espanyol ru tt dóna un moment dt repòs. Tot són rtttrquts per ací, i recerques per allà, i ets cafadors d* jugadors no donen l'abasl. Però les costs no setnprt surten proa bè. Ha fallat En Cprostisa. ha fiàlat En Vipiurts, ha fallat Bn Regueiro, ka faUai VHihrio.., Ara et que tenen en perspectiva ès En Campanal, ts-dovanltr·ctnlre dt fSpprting de Gijón i octualmtnl del Sevilla, qúe ja l'any passat havia estat tn tractes amb el propi Espanyol, Si arriben a port, iquè en faran dt tants davanters-cenlresf Campanal. Tena II, Zamoreta, Alomo. . jAvial semblarà allò dels porters dtl Bar ça! * 0 BN riOUERES I L'ELXOPA Encara recordem la cara dt Pasqües que Jtir tl popular i simpàtic Fontanet, de t Europa, el dia qut va comparèixer a la Redacció i lot satisfet ent va dir: — Ja podeu escampar que En Vigutres ha tignat. La noticia n - tns va sorprendre. Sabíem quelcom dt l·i tmmlor i* relacions tntre fesmental jugador i el club del Gtànardé, però ja st tap que aquestes coses sempre s'acaben igual. Unes pessetes mès rn la nòmina, i tot arranjat. Però ara tns ha sorprès una altra notícia. Sembla que el defensa de l'Europa no lunna signat, i ni MM solament pensava tornar a jugar a fEurofp, sinó qut tslava en Iracltt amb diferents clubs de la Península. I a darrera hora podria ésser qut es quedés tfenlrenador al Mireia, fins que pastés l'any estipulat pels nglaments i aleshores es pogués convertir en jnpodo, rficiat del primer. 57 l LA DONA 1 ELS ESPORTS Dli MAR Les nedaflpres f^nceae» úc "Lm Mouettes" de París i les catalanes, que aquesta dies ban lluitat a la piscina de montjuïca mb èxit for-midable per tols conceptes. A l'e» . : [ • "l'v.. querra; les nedadores francesses. A la dreta, les catalanes El.. i 1 u. WTÉI NURU Diutn les aff.'ncies qnc l-" rx II. inlenjt-etqiierre de l'.lll,. J Bilban. ha si'jnoi filxa de prnfnal pa u la temporada que vc. El mú/.·ir rfiiien d'En Cartai-tiita, destinin, •■! qmil .lia cobrat iiià du' rels'ite- la nunluro i li- donainn noranta coda mes de sou. Ens hem de felicitar que al Nord hagin acabat fent com- els altres. D'a■tnal'e.itrs- tn fls equips- grossos tn queden molt pocs, -ton pocs que gair.-hf es podrien comptar amb elt dits d'una mà. No és just, doncs, que allà s'odmelés el professionalisme encobert i aqui noi ■ Ens suposem, però Per què s'han decidit a dedoror-se professional r. i Es ton lluny, encara, ÍOlimpiada del 19311