22 de r-etembre de 1930 1,» guerra contra els cacics lleídetaiiK la rambla de Catalunya t'n» Wtuget* indisposició m'ha impossibilitst durant um quants dies de tenir al cofrent eii nostres lector5 de' la vida i miracle» del» cacics lleidatans el» quals, com aquell -Don Acisdo" de Fablan Vidal que ja reparteix les actea entre els amic» óe "Don Gabino" i el» del "seflor conde". també esmolen les eines electoral» i ensenyen el moslruari de vót» del» districtí» als amic» del» ■rana per»onatgea Ucidatan» que compten adquirir majories aplastant» » base de duro», acte» falses i martingales de tou mena. lo nó sé ti el tal Don Acisclo amic d,' Pon Gabino i del "seRor conde" camina sobre segur i pol equivocar,e de gaire. El qoe »i que em consta positivament és que e'.s cacics i caciqnets lleidatans aquesta vegala tenen la partida perduda per endavant. Komés recordant l'autèntica vibració ciutadana de fopinió de iTrgell. la Segarra i la Ribera del Ció als actes que en poc temps s'han celebrat a Agramunt i a Balaguer, s.ense comptar el» que ja havien csut celebrat» a Ca-.telUerà, Fuliola, Penelles. Bellmunt i Mollerusa, en tenim prou per creure cn l'enfonsada definitiva dc la vella, corrupta i atrotitjada política caciquista d'aquestes comarques lleidatanes. Ho hem dit públicament ai» nostres amics de la ribera del Ció que feren acte de presència a Agramunt i als del pla d'Urgell que assistiren > Balsguer: En nom del nostre amor a la terra que efi» ha vist néixer i de la nostra lleialtat als ideal» liberals, democràtics i republicans, aixequem la bandera de la guerra .-. mort contra el caciquisme i lluivm pel triomf d'uns principis d'equitat que a le» nostres terres han estat sempre una utopia. Tant" m vénen com si no vénen le-; eleccions, el llevat cívic ha començat de donar els »eus fruits. Els dictadoret» han de treure totes llurs reserve» de cinisme i de perversitat i han d'impo»ar-se pel terror davant fembraiuida triomfant deU ideals renovadors. Hem iniiat la baulla al pla. però anirem a la muntanya. Aquelles comarques de la Seu i de Tremp i de Sort. on c'.s feus caciquil» semblen ésser gnard^ta per fortaleses inexpugnable», també les convertirem a la causa riemocràtica. La joventut ens re• lama, desitjosa d'allistar-se també com a soldats de la croada renovaijo'fc Un cas. un sol cas que enclou tota la perfídia i la mala fe de (|Uf sór capaços els caciquets locals emparat» per una impunitat tnonsuuosament arbitrària, ha servit per donar la baiallada de la lluita. Es el qas conegudíssim del dictadoret Bosch i Pinyçl. alcalde ÍBegal i cacjquet repudiat pels habitants del diatriae muricipal de Preixens- Pradell-Vcntoses i odiat per tot» aquells homes de bona voluntat que han haKut de tractar-lo per (orça. Els habitants de ia Ribera del Ció fa vinti-r.lnc o trenta any» que el roseguen. To 1 he conegut quan he vist el meu pare malalt, deixant la salut entre le» seve» urpe». quan m'he proposat d'evitar que el meu pare fos ima víctima tatf de les molte» que no per falta He raó. sinó per manca de mitjans per a fer-la prevaler, han naKiit de sucumbir sota le» seves iniriuitats. Però que s'afanyí a cometre arbitrarietat» de dèspota i a obrir l'aixeta de le» males intencions. Si el Govern no es fa eco ben aviat de U veu del poble que ha demanat eloqüentment la seva destitució, el dictadoret Bosch i Pinyol, que ha especulat amb la impunitat governaiiva. potser no tindrà temps d'e»perular amb la impunitat de la llei popular. A les calúmniei infames que en les darreres conclusions del seu despotisme rabiós ha gosat llançar contra el meu pare : contra un home de l'honradesa inmacnlada hl coiuesten amb la >ccrcc{6 sahvar de! msny;p-l·i Governador .le UtUi .;ue no voleu escoli-, fa diW vostre» govarnatt muí i . dauitn justícia, adéu! Seguiu emparant aquest home d'En Jauai* Viles. «I poble sencer, la comarca sencera, l'opinió sencera d'un dia vergonyós El dicUdoret Boteh í Pinyol menyspreable i pervers cuc es diu Eduard Bosch i Pinyol, qne es manté a l'alcaldia de Preixens contra la voluntat lliurement manifestada pel poble, que s'hi manté iHegalment. que persegueix les persones honorables amb calúmnies, que és un element pertorbador de la pau i l'harmonia del districte, que ha fet objecte de tota mena de vexacions al secretari de l'Ajuntament, malalt per culpa seva. que e» burla de la llei als vostre» nasso» governatius i als nassos de les seve» víctimes, que e» vania d'una impunitat que hauria de fer enrogir le» pedres del Govern civil; seguiu emparant-lo. però no volgucu saber què pensem de vós els que hem trucat a le» vostres portes per demanarvos empar i us heu tapat les orelles. Què US han fet, governador VeR». de Lleida, els pacífics habitants de Préíxens-Pradell-Ventotes? Què u» han fet. que no voleu escoltarlos? Què us ha fet un secieuri d'Ajuntament del qual podeu demanar referències al Col·legi de Secretaris, a la Cas-a Canal d'Urgell, on va estar vint anys. i a lots els veïns, tots els veïns, escolteu-ho bé. del districte de Preixens-Pradell-Vento»es. i dels poble» de Bellmunt i Per.elles. on també havia estat secretari, i a tothom qae l'ha tractat? fer què no feu el mateix amb l'alcalde Bosch i Pinyó'? Per què no us ofereix e' mateir que jo? Governado' de Lleida: Dos-cenls homes m'han demanat que us fes aquest C.vrcr requeriment i jo '.onpleuço. Si no en» voleu escoltar, adiu. senyor governador 1 i :V.fiNKC DE BELLMUNT La política a Sant Feliu de Codines No 0U i ou fostible de frbHear la setmana pajtado—laí com era el nostre desig — oquetl article del tostre ÜItulre coUaborador. No ha perdut, però— ni perdrà — redualilai. Acabada l'Assemblea, la darrera Assemblea de la Mancomunitat popular, vaig marxar de Barcelona cap a U|t balneari de Guipúscoa. Els fets del 13 de setembre van sorprendre-m'hi. Pocs dies abans — molt poc», el 7 potser — va venir el general Martínez Anido. Anava' per visitar un jsnic seu. però aquest ja havia marxat cap a Sant Sebastià. En dir-!i algú si calia saludar el presMenl del Consell — el senyor Garcia Prieto, client habitual del balneari — . ".Vo — respongué el general — , armariotnos un esràndalo. El ifulere nue me maJc». porijue me ha rrtrado la guardià.'' 1 marxà tot seguit. Cerco el meu carnet de notes i copio de la pàgina corresponent al dia 13 de setembre: "Dos quarts de tre». Priraere» notícies dc la paviada." (Ca! advertir que la premsa donostiarra del matí encara no en deia res.) A aquesta concentració segueix uu petit comentari que. ni amb censura ni sense, no podria donar íntegre ací. "Potser que no triomfi: una nova pasterada. Si triomfa, del pqpt de vista espanyol no millorarà ros... (aef el» concepte» incopiables, basats en la realitat marroquina")... Del punt de vista català, malgrat la persecució q-e de moment dugui, serà un avantatge : un nou graó d'enfonsament de renemK·.'* Em plaa al cap de set anys de rellegir aquestes ratlles escrite» febroaament. quan encara les noticies eren esquemàtiques. I em va plaure, en rebre les primeres lletres de Barcelona, de saber que Lo Publicilat del dia 13 no havia pogut •ortir a llom i que » la festa inaugural de l'Exposició del Moble cap regidor ni cap diputat d'Acció Catalana no hi havia assistit. Em va plaure, i em va doldre al mateix temps, dc llesir le» dcclsracionf d'aquell prohom, qui, en dir-li un periodista si no creia que el nou estat de coses pogués dur ona repressió contra el catalanisme, digué: "Contra el regionalisme, no; contra el separatisme, es clar." Es clar que va equivocar-se de mig a mig; però amb la netedat de les seves paraules tot» bi vàrem guanyar. Per a cercar noves mes concretes, anem a Sant Sebastià. Allà la veu pública entre el» polítics és que Primo de Rn era se ha pronunciado d'acord amb la Mancomunitat Com a català, i com a diputat de la Mancomunitat, aquesta suposició m'avergonyeix, i tracto de demostrar com això és impossible... "Pues lodo el mundo lo dice". em responen, i tinc la scn»ació que no convenço ningú. Al Ministeri de Jornada, uns amics em diuen que el ministre — el senyor Alba — ha sortit hores ha i no ha , tomat, i que de Miramar telefonen tot «ovint. demanant-lo. La brama de! carrer assegura que el general Martfner Anido ronda per aquell» volt», per detenir-lo. De totes maneres, allí. com gairebé a tnt Espanya — tret de les capitanies de Barcelona I de Saragossa — . tit segueix normal: l'estat dc guerra, Sa ceniura, la destitució del governador vingué decretat de Madrid estant, quan Primo de Rivera — després de jurar fidelitat al rei i no a la Constitució — actuava de inínittre universal i de president del Directori militar. A Sant Sebastià sabem encara altres detalls. La nit abans hi havia hagut un ball al palau de Miramar. El rei. com a preocupat per greus cabòries, s'hi havia deixat veure mok poc. Havia parlat, a part i llargament, amb el senyor Alba. Amb aquella sensibilitat qne diu que tenen le» ratet quan nn vaixell comença dc fer aigües, els cortesans, sempre rastrers, s'allunyaven de la muller del qui encara era ministre d'Estat. La deixaren sola. La reina Victòria, amb una delicadesa que fa honor a la cort on fou educada, indicà a un ambaixador que anés a donar-li companyia. Per fi. abans de tornar al balneari, ens arriba a les mans un exemplar de VHeraldo de Aragó*, sortit aquell matí a Saragossa. Tramès pel general Sanjurjo. publicava el text del famós manifest de Primo de Rivera. Llavors poguérem llegir tot allò del "gran Sonialén rspaUol', i del "teparatismo". \ de "fa casta mUHer" i de "/a masculifiidad fueritmente acusada". Vaig colgar-me sota una impressió com d'opereta bufa. L'endemà, però. se m'enrogia la cara de saber que molts catalans, que molts catalanistes havien ajuplat llurs mans per aplaudir amb ealrèpt aquell» frases vergonyoses i llur autor. t. NICOLAU D'OLWHR La eoutei'ència tTEit Josep Iflaria Massip a l'Ateneu Polyterliíileum Poden ja donar-se per uitimades les gestions iniciades pèr 3 organitzar políticament la joventut de la veïna vila de Sant Feliu de Codines, puix que jn ét un fet b| constitució d'una entitat, les fl^llitats essencial» de 'a qual seran les de treballar per U cultura integral del poble, sense oblidar, com es natural, la cultura política, dUsorUdament abandonada, de sempre, a la dita població La nova ttititat. fidel al» principis dc Catalanitat. República. Democràcia i Liberalisme, portarà per nom el d'Acció Catalana de Sant Feliu de Codine», i en ella podran conviure tots els ciutadans que acceptin com a base de la seva actuació ciutadana els quatfe punts suara esmentats. Per tal d'establir les ba»es dels estatuts, de l'entitat, ahir diumenge es va celebrar una important reunió al Casino Felicense. a la qual van assistir, u'.tra un estol nom- Divendres dc l'altra setmana, el nostre estimat company i director polític | de LA RAMBLA va donar la seva I anunciada conferència a l'Ateneu Polytechnicum. sobre c! tema "1930". No ens fou possible en la nostra anterior eiició donar-ne un extracte, i ho fem avui. L'amic Massip començà per negarse qualitat» de conferenciant. Digué que no és ia seva feina. Que ell és periodista i que és un enamorat de la seva professió. 1 que precisament per això 110 ha d'estranyar — digué — que sigui un pissini conferenciant Després d'una interessant introducció al tema "tçjD"- En Massip entri de ple a desenrotllar la seva conferència, de la qual ens plau transcriure .el» paràgraf» més Intereitants. Començà parlant de l'evolució que ha fet Catalunya de l'any 23 ençà. Abans de 1523 — digué — «la Model hi entren separat» per un abim de desconfiances el» detinguts socials i els presos catalanistes. En 193a a la Mo( del fralernitzen. en encaixades cotdiall de dolor i de rebeldia, els presos social» i els detinguts catalanistes. Abans de 1923 Catalunya era això. brosíssim de jovent àvid de col·laborar en la futura estructuració política de la seva vila natal, significades personalitats de gran relleu polític en la població. Es van prendre interessants acords i és segur que ben aviat seran inaugurades les tasques culturals i politiquei. de l'entitat, amb realització d'un cicle de conferències, la primera de les quals anirà a càrrec d'un significat polític catalanista. A me-, la novella entitat, vetllant pel* interessos locals, es proposa desenvolupar una intensa tasca de ílscalització en els afers públics, algun dels qual» — com el que fa referència a la urbanització del barri de la Quintana i eixampla del pont dels Albes, es troben lamentablement abandonats i constitueixen una justificada preocupació die tots els ciutadans. només : Cataluny». En 1930. Catalunya é» un gran problema de llibertat humana. El "DELATEU l" odió» ja no és possible, perquè la veu irada de! poble català s'aixecaria unànime en una severa protesta. En una severa protesta que s'iniciava l'any 1917 l'endemà de l'Assemblea de Parlamentaris, i ha esclatat, rotunda i irada, en aquest any 1930 quan la phrtocràcia catalana ha anat a Madrid a posar-se a les ordres del règim. 1930. Heus ac? una fita en la història de Catalunya. Prat de la Riba ha estat ja superat definitivament Ell donà forma, a la seva hora, a l'afany col·lectiu i encara inconscient de nació que ressuscitava en la història. L'hora de Prat ~iu)tí,·§i$ticiA — Ija passat Organitzat l'aiany '!e nació, la consciència dc nació. l'exigència de nació, la naci<> ha marxat ja de cara a Eutopa. a despit deis homes de [es teories i de!» esdeveniments 19:3 estalviava a Catalunya llargues t perilloses anyadeí de nacionalisme pur i en feia una gran sinlesi fecunda. Puig i Cadafalch, quan acompanyava Primo de Rivera a l'eslsció Stenway- Que consti que els anomeno per cap aentit publicitari, sinó per., un sentit dc justícia i d'homenatge a aquest» inAi»trials que serveixen l'art almenys tan bé com ela artistes mateixos. I si aquest» discos merarelloso·j orientessin els nostres futur» pianíí^ te»? | Jo no vull pas dir que fa músic* mecànica ha de reemplaçar els nostres, professors dintre les escoles públiques^ i conservatoris. Res d'això, i fins al, contrari. Jo voldria que aquests mes-, Ires, sovint una mica endarrerit» de^ tècniques modernes o capficat» per^ mètodes personals, disposessin d'utu^ col·lecció completa de discos piam'stic», Polydor. Gràcies a l'aparell íonogri' fic podrien comparar les diferents interpretacions qoe .hi donen els mé», grans artistes. L'ettscuyament és una qüestió d'imitació. A força de veure fer sabates, esdeveniu sabater. Bo o dolent, segons' i com les haveu vistes fer. Evidentment que si demano al senyor Lluís Massot de posar un cofí per a escoltar discos a l'EscoU Municipal no mancarà qui dirà: "Valdria mé» que traguessin les teranyines de la casa r.ova del carrer "ie València". Però si el senyor Lhiis Massot s'hi pensa una mica i veu amb quina facilitat roda un disc. jo li aconsello que doni un cop d'ull als catàleg» Polydor i que no e» deixi enganyar per cert» tècnic» que detesten la músio mecànica si no é» quan poden firmar segells de llar producció més o menys decent La música de piano és desconeguda per la massa, perquè el piano de manubri l'ha prostitnida i sobretot ridiculitzada. Jo eres que amb un adversari tan simpàtic i inofensiu és fàcil cic guanyar. Hi ha més emcci6 dintre un "" Noctwnv" de Chopin qae en tota l'otrt wagneriana al jrau complet. JOSEP FONTBERNAT ABANS. DURANT I DESPRÈS DE LA VAGA —El que no he entès mai és per qui d'això en dbàa al iev»i Jc neteja... raffccter Ja censura ha passat per aquest número Encara, encara s'ha de fer molta feina per aquests pobles de Catalunya. L'altre dia. un company n 0 s - cre parlava amb un ciutadà d'una població del Pla del Llobregat, allunyada sis o set quilòmetres de Barcelona. La conversa derivà, és clar. cap a la política. El no»tre company «'interessi per les activitats que en aquest sentit es descabdellaven en el pobls en qüestió. — Ja ho crec. ara es nota molta efervescència, sobretot entre la joventut — ...-.? _ — S'han donat algun: j conferènciea important», que han desvetllat molt «1 poble. — ._,_> •-Si. Dies enrera va venir el »e- nyor Carràscó. d'A. C. Deaprés. el senyor Formiguers... 1N0 gosem a fer comentari»! El passat dimecres, Barcelona doni un lamentable e a • pectacle d'incivilitat. Un espectacle que ens avergonyeix, com a barce'.cnin ;, i ens revolta com a ciutadans. Fou aquell dia en què les brigades dc neteja pública no recolliren le» escombraries. I bé: tothom pogué veure, en tots els carrers de Barcelona — espscialment. però, en les barriada-, ^encs tants— els munts infectes d'escombraries que els veïns havien llança' a la via pública. No cal. ara. ací. discutir el fet d. Ia vaga ni el desencert dels que U ramificaren en les brigades de neteja pública. No cal discutir això. Cal denunciar, només, l'estulta incivilitat que representa llançar le» es. combraries embolicades en papers o abocades des dels recipients, a la via pública. Cal denunciar l'egoisme, la grolleria, la falta de civilitat que vol dir, per part de la gent que realitsaren aquest acte. llançar la bru ticia al carter així que es digué que no seria recollida normalment. Aquesta gent — i fou nombrosa a Barcelona — mereixeria una severa punició. Ella. més que ningú, actuava d'agent de desordre, promovia un conflicte públic i mostrava, amb un impudor llastimós, un esperit covsrd i iniivil. propi d'un llogarret colonial i no d'una n.an ciutat. Seguramer. .. n-.olta gent d'aqueeta que ha UanÇat ia brutícia al mig del carrer, ha pronunciat aquests dies de vaga la frase indigna: —i Això no passava amb la dictadura I... A nosaltres no ens fc'ta experiència — una experiència de», coratjadora i trista — en aquest sentit. Quan el nostre fraternal collega desaparegut "La Rambla" realitzava aquella magnífica campanya de Garraf, que costà la vida del periòdic, tia rsu» homes — sota la pluja de recollides d'edicions i multis cons¬ tants — no solament no trobaren l'ajut i la solidaritat de certs elements de la Premsa que es diuen liberals, sinó que hagueren de sentir, contra d'ells, les més implacables acusacions de "pertorbadors". — Oràdes a vo»altrea — se'ls digué un dia — ara la censura és mé» rigorosa que mai!... Acabeu d'uns vegada -mb la vostra actitud! Estem cert» — ens consta — que el dia que "La Rambla" fou suspeu mé» d'un periodhta dit "d'esquerra", respiri de satiafacció. Tenim notfcie» — que en» mereixen tou mena de confiança - que dissortadament la salut de don Francesc Csmbò no é» encara pas mana r,ati»factòria. Les declaracions recents del duc de Maura i de Ventosa i Calvell, no són tzn optimistes que no deixin ja entreveure alguna cosa d'això. En» censta. pels detalls que ter.in, que la veu de don Francesc és molt losca encara i que et medica constantment . fins al punt que hom considera improbable, absolutament, que, almenys de moment, l'illustre conaervador català pugui prendre part activa en una lluita electoral > en una acció continuada i activa de Govern. No volem creure que cap lector de LA RAMBLA pensi que donem aooesta notícia amb can mena de »a- tisfacció. En» faria un greuge i tel faria ell mateix. En dolüre'ns-en, volem remarcar només que els camins de le» dretes conservadores es veuran fonamentalment modificats amb la inhibició forçosa que probablement significaria la malaltia de Cambò. % Hem rebut una atenta lletra de •a direedó del cafè -bar "EI G a t o Negro", que comença : "En el periódico de »u direcjlòn, número correspondiente al àU de ayer y secdón '"Reflector", aparece un suelto relativo a esta su ca^a. repleto de falsedades, que precisa, en honor a 1» verdad, esdacecer; y, para conseguirlo, acudo en justa defenia a Vd-, en Is seguridad de verme aterdido. En esta casa »e ha tiatado 7 trsta al público (èn sa mayoría cat',1 làn) con el afecto y reciprocidad de j habla consiguient- y por ello ha lïegado a disfru·ar de una popularidad honradament: ganadj y. luera modèstia, mcredda, cn pago a nucstroa constantes desveles y etfnerzos para en todos lo» órdenes ser agradables u |a concurrència." A continuació explica el cas del dependent acomiadat, a què feia referència la nostra nota. i el juatillca — sempre aegons el criteri de 1» direcció de l'eitabliment— explicant que no fou tret per catalanista, sinó perquè no complia en la feina. Un deure de juadeia ens obliga a fer esment d'aquesta lletra, escrita en dret de defensa legítima, com ena feren- ressò de la queixa del dependent. Ara pertoca a aquest, si de cas, de rectificar allò que la llatra explica, sota la responsabilitat dc la gerènda del cafè. Per la nostra banda, si és cert que el públic, "en su mayorfa catalin", és tractat amb "el afecto y redproddad de habla consiguiente ", serem els primer* de f elicitcr ncs-en. Si tot* els ciutadans sabessin complir amb els seus deures, no ens espantarien aquests pronòstics d'una 'nova dictadura", aquestes ombres viatgeres que van d'un costat a l'altre de la Península, aquest "pronimelamienfo" que s'ha convertit en una mena de sarsuela tràgicament grotesca per a ús de generals que volen salvar paisoa i minyons amb mòltes g les d'ésser ministrer. Només cal això: saber complir amb els deures de ciutadania. Saber ésser veu i vot a totes hores. Saber ésser opinió i protesta. Saber ésser poble. Saber estimar ela drets í saber complir els deures. Saber conquistar, a cada hora, aquesta prerrogativa inaigne dels home» i dels pobles civilitxats: la llibertat. Saber t.\ïrcir. sense claudkacion» ! sense baixeses, aquesta necessitat ineludible dels pobles lliures: fa democràcia Un altre entusiasme que es llança a la brega: "Brollador", 4 periòd i c quinaesal i a política i d'informació que fa poc ha aparegut a Santa Coloma de Gramtntt. Són les promocions joves de la ciutadania. Són les forces que han de donar la batalla decisiva al passat, amb tou la seva obscura història, de claudicacions. Cé baixesea i de mentides "Brcl'.-dor" surt a l'impuls d'una saba nova. "Brollador" aeri el portantveu dels homes que de cor i d'esperit se semen joves, dek que no s'inhibeixin del problsma vital de Caulunya. "Brollador" saluda cordialment la premsa local i la qne lluita a tot lloc per la democràcia i la llibertat del poble" - diuen, els seus hoftie*, a la capçalera del primer número. Nosaltres cl» saludem tarribé. cordialment, i el» encoratgem » ia lluïts. Perquè l'esdevenidor del poble ssti en aquestes promodens joves — nates de culpa i àvides de damecricie» — que es llancen al carrer a d', aar la batalla al passat. Endavant, ami's de Sanu Coloms! 2 d'octubre: El "Festival del Pres" a Olympia. Una «rtiiadó de ciutadania.