10 la rambla de Cataluny» la rawto Un canvi de règim d'octubre de 193o J« «om — som; nn» coll» — • U presó d» bell nou. Dtspríi de le» farècie* dt le» detencion», l·i reixe» pesanu de te» cinceUet dobles tornen » obrir-»e mçnjol van mm mica desorienta ta aa* això de laa faatívitata. a a a _qae neatra Ton aa penaa qae asa trobem a Cameetolf^, els aïtraa craoan qna acm a Sant Joan. a a s . tJlfo» rex-govemader MQana del ^toneb aneva 4a preaidant del Comitè Raft^ador de Cotona. e a a ' >qne, ai no hi ha novetat, pro- Hnri àaaer-be molta anys. a a a a a a _. qoa la poKcia ca practica amb n-.oha aficiò. cada natl en un camp de tir del buri da T^a íi.ut. a a c _ que ala instrumenta **H'1* aòfl la p'atota I la tereerola. a • a _ que això vel dir. entre ahree eoaea, que cada dia ena acostem a aquella enyorada "normaMut" eapaayota. a a a _ qna Cierva, al de 1909, serà ministre moh aviat a a a — . que aqueat bon aenyor dau vo» ler-ae trencar l'ahra cama. • • a _. qoa àa una demostració qoa cl rlgim dispoaa d'un contingent dTirmaa inesgotablea I tota ella oona da vnc*. a a c -.qoa el governador Daapo^oJ eo- man«a da aebet d qoa eòn "giran. ttaa HbiIiii li". a a a m que quan n'e·tlgni ban "empollat", a.'aaborea el treursn del Oovarn dvO. a a a _ qoa encara no s'ha aclarit qd va ordenar la detenció deia dutadaaa qoa hi ha a U Modd. a a a — qna aqoaat punt éa tan in ter casa.-,' qna al governador Despujol farà obrir ona enquesta. a a a m qoa m en tractant, fina qna ta cosa ne aatigui aclarida, ela detin- guta aagniran a la presó. a a • ■ qne ara anirem tan bé. a • a — que a Berenguer U fiu molta gràda al "recordatori" publicat par un batallador actmanari català. ca* _ qae un dels truca de Primo da Rfvera ara al da clausurar Univershata. a a a _ qna Berenguer troba que la idea no era paa tan deacabellada com això. a a a _ qoa tot aigd en bé de l'analfabetiane. a a c m qna d aenyor marquès de Poronda eatà tan indignat amb ala estudianta, ala quals ja mirava malament fa temps. a a a ... qae no solament ha enviat un telegrama de deagreuge, sinó qne ha excitat ela conductora deia seus tramviaa perquè eadafin tanta eetudianta com puguin. voler de deltats «1 es. polsar (o, més mudesiament. de qualsevol senyor fili de policia), ba agermanat en rauiomóh l cel·lular alguns deia qui b atmArem públicament, no ia gaire al rr· -> mprrart sota Dea Bf—M» eti iqwsta in.'teixa presó. Éa aatonl, donct. que una curiositat "egititia i inaiiiira·'.a en» empenyi, de» del moment de l'ingrés, a rigilar-hn (si la paraula val ací), a obtervar-ho tot A cercar el resnltat de la nostra campanya, per a descriure'l, aa el mateix terreny dds fet». Valdrà més que adoptem un ordre narratiu — és a dir objectin. Després, com a corollari, evocarem l'atmosfera dantesca de lea nostres eatadea anteriors, a fi que el lector estableixi comparances i dedueixi lea llimona del cas. a a a La primera tongada de l'actual rauxa d'empresonament» — governatiu», éa clar: per tant. nornalisaims. Berenguer continua la normalitat — era constituïda per vuit homes: Lluís Companys, diputat, regidor per Barcelona (el (et de no haver prea possessió del càrrec, per altra banda irrenunciable. 00 li'n tren pas la representació) i advocat en exercici: Angd Peslanya; el doctor Tomàs Tnió; J. Lluhl ! Valleaci, considerat director de "L'Opinió* per "laa antoridades bien informadaa*. qnan Fa prou d'ua any que ha deixat d'éaier-ho legalment i de fet; Sebastià Clarà i Pere Foix (qui dgna "Delaville"), ambdós redactora de a a a Que ne éa veritat que d aenyor Alvarea de ta Campa hagi dimitit la presidència dd Consorci dd Port Franc. • a a Que d aanyor "conde" de OOell ja ba après da far l'orni. a c a Que només li faltava dxò. LA POLÍTICA I LA MODA I. ^un de Baa bouil atgcii» la idea tle. »enyor tíuada. Cad»»cu d fqc aigtu senl) "Solidaridad Obrera"; findment, l'eatndiani Eicrich Goxalvo, alhora telegrdista, detingut amb els dos darrers a la redacció susdita, i d cronista. L'endemà n'han entrat una altra colla, fins a dinou, el nom deia quals és ja públic. Tota aqnaata són company» de l'organitxació obrera. De més a més. he mtrobat Helios G6mtt, De bell antuvi ja ena tracten com a persones: "Don Lnia", "Don Àngel*. "Softor Granier"_ Abans solien dir: "Oye, tú, gabardina. ponte bien «a la fila. |Y a ver d sales ante» para el recnentol" Aleshores com ari, érem empresonats per motiu» — no diem per delictes — polítics; i els carcellers eren també, al fa no fa. e's mateixoa. .Fns han dut a la galeria de preferència (celles de pagament), sense que ens calgui desemborsar rea Abans d'ingressar, ens han estat ne teiades curosament les cel·les res pectives: ens hi han posat raàrfe gues noves per a substituir da dàa sks "petates*; manta nova; dos llençols nets; ona tovallola nova... Tot plegat ordinari, és clar, però a'l dins confortable. Llençols I coixinera duen, al voraviu, un segell completament burocràtic Passegem. Quatre horea i mitja d dia. amb la resta de la pebladò penal. Potser és poc, però tanmateix baflm ' • r. «H iure menjar, dnrm'r. rentar-se, anar a comunicar amh ela rostres; apamar, de vegades, lea cinc p.isses i mitja dd sòl, omplan tes dinou hores restants. Ara fa bo, i d se! no e>calFe«ix les parets gruixudes; laa arèstes del vent telat «0 eagarrinxen la píll i da o»»o». El menjar. El menjar é» bo. No direm »uculeot, però bo. Un menjar mengfvol valgui la redundància. I ecocòmir. Per un parell de pessetes, d'nar amb dos niat», un panet i postres L'economat comença — ja era horal — a justiiicar el seu vacat de tastar-lo aquaata vegada (d'dues ens U hem visi forçata). Par l'aspecte extern, sembla igual qna abans. No direm qne ho aigui, però. (El ranxo, abans, era: cigrons — indefectiblement corcat» — , pataiaa, mongetes i arròs inferiors, tot plegat en una aigua que semblava bruta, cqit amb alls, una mica de cansalada rància i una gran quantitat de pebre vermell que semblava pols de rajola. De vegades hi havia, també, fragments de xorít»o rònec o espines de bacallà. El repartien, com ara, en cossis enormes. Aquells recipient», a Flur pa», empodegaven les naus. Me-jar nn» quint* mesos només d allò, representarà una tui sesur» Encara recordo un camperol andalús, vell i ingenu, anarquista sentimental, qne va morir "de gana* en ipaò, vora nostre. Ea deia Antonio Romero: va ésser empresonat sota la ineulpadó de reunió clandestina (pena màxima: da maaea. Els sens companya van estat entra nosaltres quatre anysl). El meu record és tot emocionat pel vellet entusiasta i generós, víctima ignorada d'aquell Primo qna ano fou sanguinari*, (i Que la pau de la mort sigui dolça per al camaradal) Podem comunicar cada dia durant una hora. gairebé sols nosaltres. Rebem el corren bé. No direm qne no l'ir tervinguin Il·legalment — cosa qne en llibertat també passa: ara mateix, a Castelló d'Empúries. Jaume Comte no pot rebre cap lletra qne no hagi estat oberta prèciament — . però almenys no cl retenen senae motiu. Podem fer-nos entrar tota llei de periòdics. Tenim llum elèctrica durant quatre horea diàrica, ràdio algun dia. bany.- El personal de presons ens tracta, ne solament com és del ca», sinó amb deferència. El director actual, •enyor Navas, atén ell mateix les nostres peticions i les satisfà totalment o en part gairebé sempre. Per exemple, de moment ens donaven llum elèctrica només fins a lea set del vespre. Una simple indicació, i ens la donen Té» quatre hores ressenyades. A darrera hora hem estat traalladata d departament de política — nostre" per antonomàsia. lla calgut acondicioaar-lo, car (eia ja dos anys qne no hi duien ningú. Abans, duran: les repressions de Primo, havia servit per a incomunicacions judicials, policíaques i d'altres imposades com a càstig per Don Eracllo. AUI sofrí Jaume Comte una part da la seva odissea d'incomunicacions perlleogadea i doloroses. AUI el doctor Bdtà, aquest home admirable i estimadissim, romaggué isolat completament per espai de aeixanta-cinc dies (és un detall que sempre ela fregarem pda nassos). Nosaltres mateixoa també hl vàrem estar algun cop, incomunicats, tan rigorosament que ni lectura no ena donanom .. Potser el vinet rasat agreja una punta, però es pot beure, tanmateix. Quant al ranxo, no ena ha ven. Àdhuc ela trossos de diari vell que embolicaven la roba neta de casa eps eren arrabassats-. Després d pavelló, desinfectat fon utilitzat per a dormir-hi algun» carceller» durant les guàrdies nocturnes. • Aquest departament és petit isolat; lea cel·les, més eapaiosea i rdativament— ai la»l — escaient»; tenim aigua corrent, la finestra reixada é» baixa (la resta de les cebes la tenen arran de sostre).- Aquestes finestres donen, per una banda, als pavellons dels funcionaris. Segons a quines hores, una remor de veïnat ena omple la cel·la amb ploralles d'infant i xerroteig de dones. Un ampla finestral, també amb filigrana de reixes, dóna al carrer. Els matins contemplem, sovint, d Montjuïc redimit perdut entre boires... L'dtre dia ens vàrem emoc:onir v-.cni pasaaj nn utòrenibu». Pel que es veu. la presó sol alterar sensiblement el concepte de PHttea Den ésser per u« -.ue ens fai go g les monges. Ben cert tol plegat no és pas res d'extraordinari. No fan res que no estigui en cl reglament. Els perseguits pelliics d'arreu dei món — no cal que hi afegim "civilitzat' — en gaudeixen. Però en aquest país. on tots els funcionaris tenen per costum de negligir les lleis qne els engavanyen, cd senyalar amb pedra blanca aquest ca»: el funcionari qne mostra d desig dt »ervír com cd d poble qne el paga. Per altra banda, cl règim espanyol de pretó política — fin» i tot aplicant-lo lega'ment com ara a nos- és molt iníerior d d'dtre» b.blioteques, escnpionj. cdef»ec * etcètera- Gairebé . f°« »rren, 1- famflíea I cU au. , oden entrar • les mateixes celles dels detinguts, roraandre-hi tot el dia, menjar amb dit— I éa qne, naturalment, la detenció política (sobretot ti no é» ea virtut de condemna) ha d'ésser, només, nna simple i estricta privació de llibertat c • • Abans... D. Eraclio mana. Ela carceller» tu.egen el» detingut», política I no polític». Tanmateix, no havíem pas menjat amb cap d'ells en -cap tavernota... Ens posaven amb els detinguts comuns: lladres, assassina, invertits, etc, I ens negligien com a ells. Sovint no ens deixaven passar, ni pagant, al departament dt preferència. Més sovint encara, ena tenien separats ds nns dds altres; àdhnc separaven companys de procés. Ens fden anar sempre d'ad d'allà per tota la casa; no ens deixaven mai gaires mesos en un mateix lloc Cada vegada, des del primer dia, ens donaven celles brutes, atrotinades, plenes de paràsits, amb marfegotas podenles de tabac I de la ferum de mil quínzenaíres. Ni llençols, ni coixí, ni coixinera, ni tovallola, ni llibres, ni premsa, ni correu a l'hora (una felicitació de Nadd datada a Rubí el 23 de desembre de 1926 fou rebuda pel cronista el 33 de gener de l'any següent, amb senyals evidents d'haver estat desclosa); l'economat car i pèssim; calia un certificat del metge per a banyar-se (flgoroíament exacte! I)-. Quan al tracte general, i encara que deixéssim de banda e's casos de persecució obcecada com el del nostre dignissim amic Jaume Comte, 00 val la pena de parlar-nc Per altra banda, ja se n'ha parlat prou. Ahl I, no cal d r-ho, cada trasllat eos costava, ai és que volíem viure mig decentment de fer netejar a expense» nostres la cel·la que ens designaven. Ara com abans, hem dit, estem empresonats per causes políiiqueaNo ja solament doncs, els reglaments i les lleis, sinó el dret humà i el sentit comú diuen que hauríem d'haver tingut un règim idèntic ara 1 adés. Ens haa concedit, cert, d règim polític; però ho han (et tardanament i a contracor. Ha calgut nna campanya vioientíssima — tan violenta com justa — contra un funcionari cruel í venal; ha calgut que la premsa e» jugués alguna cosa per cridar fort sota un govern protector de contuberni», i que nosa'tre», aa tlla — nosaltres — , alcéssim l'opinió contra nn seguit de crims qne duraven anys. ; Durarà tant aquest règim de polítics, forçat i precari m^gn lea raons i les lleis que l'estatueíxen? Cal procurar mantenir-lo, sobretot qnan el règim sembla disposat a nna repressió cruel — í per loma inútil. Hi ha doa detalls, però, que ens fan dubtar nna mica de la perseverança a complir el reglament. En primer lloc. malgrat les atencions innegables que en» ha v.-sut el nen director d'a^uesi esuViment, ne vara éatcf dot» al dep.im-nent de polítics de bell antuvi, Ha calgut, per a fer-ho, les reclamacions raonades 1 justes dels «enyors Abadal l Martínez Domingo, degà del Col·legi d'Advocats i alcalde, respectivament de Barce'ona. Després hi ha el ca» — molt més El» comercianl» de ciutat inventen tote» le» mineres de propaganda, a fobjecte de decidir el» compradors, que arriben de l'estiueig completament dxugats de butxaca. Es per això que assistim a la Festa del Llibre, com a una fira de ferro rell, amb parades guam des d'un Ru«t, no sempre del grat de lóthom I la gent el bon públic simpàtic que as·isteix a le» prt>ct»»on». a le» corregude» de braus, ala partits de futbd 1 que drmà assistirà a le» barricades d cal romprà llibre», perquè es pensa que així arruïna ala llibreters, els editors i els autors, qna encara tenim la força física de tenir ona ploma a la mà. Ea per això que veiem als aparador» de le» nostre» bot gues maniquins que representen les figures més simpàtiques del cinema nniveraaL A França, aque»te» figure» representen el preíldent Doumergue I altres personalitats que governen. A casa nostra, seguint aquesta moda. hi haurien masses vidres trencats I això no convé de cap maneta als nostres honorables comerciants. Els fabricants de discos, però, ne necessiten cap propaganda d'aquestes, perquè llur indústria es recomana per ella mateixa. Cada mes. (aa sortir tota nna coHecc ó de discos bons i dolents. La gent de md guat compra ela darrera I ets refinats compren els dtras. Tothom queda content í Ics botigues especíalitsades fan net í net de llur mercaderia. El disc no es torna ni agre, ni ranci, ni es podreix. Les rates, acostumades a menjar llibres, sobretot dels clàssics, ja ho han provat també de rossegar discos, i totes hi han deixat aquelles dentetes, enveja de les noies de quinze anys. Del disc, encara que sigui negre, pot dir-se'n el pa espiritual de l'home I pot servir a donar-li una major cultura. □ darrer suplement de 'La Ven del seu Amo* justifica això qne acabo d'escriure; encara qne jo me'n faré solament de les coses que m'han semblat bones. A la primera plana, hl trobem Pau Casals, que toca música de Bocherini. Emir Carnso. qne canta Lullly. El pianista Mischa Levitzlcy interpreta Chopín. Quan aqnest» eminent» virtuosos toquen música dolenta. Uor» di»co» reauhcn, mdgrat d'això, agradable». Inútil insistir en la magnificència d'aqoe