18 setembre de 1935 Ja rambla de Catalunya, IT- Al servei de la pau Unes paraules d A. Momp'et, realitzador de Hombtes confia hombres, primer film espanol pacifista flota «mesta divisa sembla qOe s'ortenta — 1 cal que així sigui — tot noble esforç de la deniocrà:la Internacional. Aquesl anhel de pau ha d'haver Induït el nostre bon amic Momplet a realitzar la seva pr'mera producció espanyola. No és pròpiament el seu íilm allò que ens inter«asa. SI fos una pel·lícula espanyola més si no hl hagués en ella més que' l'instint derabrutar cel·luloide amb Imatges mancades d'ànima o xopes d'erotismes malsans, no sols no tindria lloc en les nostres pàgines comentari de cap mena per a la seva obra. sinó que més aviat la saludaríem amb una salva de penjaments 1 merescudes cfltlques. Però ens presenta el primer filin espanyol de net e*ràcter pacifista, creat per a Iniciar un» nova ruta del nostre cinema, en busca de la veritat eonverUda en Imatges. Àdhuc se'ns adverteix, per ma a través de les Imatges que va captant, per tal de crear la seva obra definiílva. Malaguanyar. doncs, aquest vehicle de formidable rapidesa 1 Incomparable difusió — molt superior a tots els que hl ha hagut fins ara — seria Insensat. Tant per a la cultura com per a aclarir les boires de la Intelllgèncta. és convenient acudir a l'ajut poderós del llim. Anul·lar l'obra demolidora del cinema nociu, creat per fer tornar groller el poble 1 incitar els seus mals apetits, que l'han d'esclavitzar eternament, aquest ha d'ésser el lema del setè art. "No ha estat avui, en Iniciar les meves gestions per tal de realitzar "Hombres contra hombres" quan he elegit el seu fonn pacifista; millor seria dir què en arribar a Espanya, després de molts anys d'absèncià, en constant peregrina tge en seguiment de l'art, per aquest món .ja duia conducte amic que tendeix envers l'escola russa. Així sigui. Els comentaris I reflexions que sobre el cinema I la guerra ens pot oferiir el nostre bon amic Antoni Momplet. animador de "Hombres contra hombres" subtitulat ja, com a primer anatema del cinema espanyol contra la guerra, tenen tant d'interts que no hem dubtat ni un Instant a dirigir-nos a ell, en demanda d'unes breus paraules, que d'antuvi sabíem Interessants, però que han superat les nostres esperances, per la seva enèrgica determinació de concepte 1 fons. Deixem pas a les seves declaracions. —Negar la llum del sol seria no concedir al cinema el màxim poder de propaganda davant les masses. El cinema pertany de ple al poble. Exhibeix Individualitats algunes vegades, però la seva base es recolza en ta multitod, Afella pertany l'èxlti," Darrera el rostre bell de l'actriu famosa treu el cap una massa anònima: decoradors, pintors, operadors, director, en fi. l'Immens exèrcit del treball, que va fer possible el miracle de la realització. Per tal de determinar més clarament la nostra afirmació, vegeu com cada dia va prenent més importància la figura del director que Infiltra la seva ànlen el pensament un Invencible desig de plasmar en el llenç la meva profunda aversió contra la guerra. "La guerra és negació absoluta de la vida. Es l'enemic implacable de la cultura, i davant el seu sol nom desapareixen tots els vestigis d'inteUigència i amor al proïsme que poden governar els Instints grollers del gènere humà. "El cinema, en posar-se al servei de la pau. ha de procurar unir el seu esforç als nobles paladins com Barbusse, Remarque. etc. Demostrar i insistir una vegada més que la guerra no dóna herois, sinó morts... No crea glòria, sinó desolació... No aporta honors, sinó misèries... Per a anar contra la guerra només cal conèixer la guerra mateixa. "Dn escriptor molt conegut, fa pfic temps, unint la seva veu a la del poble, enemic de lot Instint bèl·lic, deia que la glòria d'un poble no consisteix a ésser fort. sinó a ésser gran : i no és gran pels seus soldats, pels seus armaments o mitjans de combat; al contrari, ho és tan sols pel seu grau de cultura. La guerra és la negació absoluta de la cultura. "Es mentida la glòria guerrera. Mentida els gestos heroics. La guerra és por... dolor... fam... tenebres... "Cal acabar amb la falsa llegenda que morir a la guerra és quelcom de gloriós. Es quelcom trisUssim. "La meva pellicula no pretén sentar càtedra de cap mena. Pot ésser bona o dolenta; Jo no vull nl puc jutjar-la. però si puc dir que he Intentat donar esplai a una necessitat Inajornable que niava dintre meu, l ajudar, en el que les meves forces m'han permès, a la causa de la pau. procurant detenir en el possible la inquietud artística que tots duem en nosaltres, per tal de deixar pas solament a la veritat feta Imatges. "Al meu juí, l'anatema més terrible contra la guerra és mostrar-la, es- i Fèlix de Pomes, intèrpret eix del llim quinçant les seves vestidures, amb tota la seva horrorosa autenticitat. "Això és, precisament, el que he Intentat assolir, en realitzar el meu film "Hombres contra hombres". "No he cregut convenient barrejar les escenes de guerra amb la resta de les filmades a Espanya, perquè així els detalls d'aquesta autèntics — tristissims per llur verltablltat — documents històrics, aportin davant nostre una perfecta evocació del major cataclisme que ha flageUat la humanitat. "LA MATANÇA — alxl. amb majúscules — adquireix categoria de principal heroi. I els Intèrprets humans s'empetiteixen davant la grandiositat del drama de tols. Situo la guerra, les seves Imatges, en primer pla. "Únicament a un testimoni Imparcial 1 impassible com la cambra 11 era possible captar 1 retenir, per a deixar-nos admirats després amb la seva visió, l'horrible destroçament de tot el creat, i alxl alliçonar-nos els uns amb el record brutal i cru. 1 els altres, amb l'advertència severa 1 do CUmTitnl rt'""" vi-'ltot: '••r'·fiitBh'· Si assoleixo que davant els fotogrames del meu film la llum de pau que encoratja en els seus personatges arribi, a través dels seus ulls, fins al fons de l'ànima, consideraré complert cl meu major propòsit..." En sentir les seves últimes paraules, tenim el convenciment ple que el nostre bon amic Momplet, aquest realitzador oue intenta aportar noves rutes a la producció cinematogràfica espanyola, assoleix plenament els seus desigs. En ell saludem un nou lluitador. E. C. L. C a p iiol DIA 20 Inauguració oficial Ispsctacles Fox Cim tataluip Exit de la divertida comèdia Fox «n Espanyol MOULIEN ^NOMTENECRO Tot l'encís d'una gran novella de capa i espasa i ASECU Completa el programa Un par de detectives amb Edmund Lowe Víctor McLaglen •ss» Continua de 4 tarda a 12'30 matinada ipili Braii .irresa Soo rra Una deliciosa opereta cinematogràfica JANET ^ HENfíY OAQA! Una deliciosa anècdota presa en el ritme d'un vals TEATRE (Ve de la pàgina S) La mort de T empresari senyor Canals La premsa barcelonina ha dit el seu condol per la mort del senyor Josep Canals, el conegudlsslm «npresarl. El teatre català deu al senyor Ci na is unes temporades, primer al Romea. més tard al Novetats, en les i.uals el bon gust I la Intel·ligència anaren sempre units. Recentment, entre nosaltres, s'ha prodigat el tipus d'empresari analfabet I espectacular. Incapaç d'un esforç seguit I d'una actuació honorable. A l'extrem oposat, el senyor Cansis era essencialment l'empresari del teatre català normal Darrerament, arran de subvencions I de campanyes noves, alguns deixaven anar, esperançats, el nom del senyor Canals com a po'sKile empresari. Desgraciadament, però. el senyor Canals ja es trobava fora de combat. Del contrari, la unanimitat que s'hauria produït al voltant del seu NANCY CARROLL ES UNA SENTIMENTAL Nancy Carroll s'emociona amb facilitat, i sent les escenes sentimentals amb tal realisme que costo molt consoler-la quan s'ha acabat de filmar una escena dramàtica. nom hauria estat una prova niant* festa de l'extensió del seu pmMfk Teatre català al Novetats Quan les circumstancies Interrom» peren la comunicació amb els nostres lectors, el panorama del teatro català estava cobert pela núvols da l'escepticisme. Sortosament, ara hom veu Ja una clariana. No pas perquè el gestor de Cultura de la Generalitat hagi modificat el seu criteri absurd respecte a la subvenció al teatre, sin6 perquè la senyora Nicolau l el senyor Martori han llogat per mig any el teatre de Novetat* per tal d'actuar-hl al davant d'una companyia catalana. Suposem que dintre de poc l'empresa del Novetats far* públics ela seus plans. De moment, llmltem-noa a desltjar-ll força encerts. I per a encertar no ha de fer sinó mlrmr l'actuació deia propis senyora Nicolau l senyor Martori l'any passat al Poliorama. Mlrar-«e-la... I fer absolutament tot el contrari. ^Prefereix el públic les retransrnss^ons des dels teatres? Dn dels problemes plantejats el passat mes de maig a Florència, entre els represententfi de les emissores europees, fou el màxim o mínim Interès de les retransmissions realitzades des dels teatres. Durant els primer» anys de la radiodifusió, el públic semblava tenir una certa preferència per les emissions des d'una sala d'espectacles. Tota recordem l'emotivitat de les retransmissions des del Liceu, en la qual Intervenia en una gran part aquesta sèrie de sorolls alients als pròpiament purs de l'emissió: la tos, converses a mitja veu. rumors d'ambient, que al radiooient, tancant els ulls. 11 donaven la sensació de trobar-se a la sala. Amb tot. sembla que actualment a tot Europa el públic va demostrant la seva predilecció per les emissions efectuades a l'estudi, principalment sl fan referència a òperes o comèdies líriques. I alxl és efectivament. En perfecciona r-se els aparells receptors, hom ha anat veient les dificultats quo ofereixen les retransmissions fetes des dels teatres. Cal pensar que els micròfons no poden emplaçar-se mai al lloc on els correspon, i heus ací que en resulta semprt un fals equilibri orquestral: predomini del me- I POLIBIEN fa LA CPIOLLA^' tall. anul·lació quasi completa de ta corda, pèrdua de matisos empastats pel rumor de fons de la sala, etc Cal excloure, naturalment, els teatres molt moderns construïts amb característiques acústiques d'autèntic estudi, com, per exemple, el teatre Municipal de Florència. Per altra banda, l'audlcló d'un» obra, setoretot sl és una òpera, «n alguns mcmenls és, per al que l'escolta, una cosa pesant 1 poc interessant, principalment en els passatges en els quals la música serveix exclusivament de suport H diàleg, al moment escènic. LAVtSt L* CABIZACO» La majoria de les emissores europees van mostrar -«e, per aquestes raons, partidàries de l'emissió directa, des de l'estudi, de seleccions d'òpera, amb orquestres nombroses, i, naturalment, requereixen, com a complement, bons cantants; però suprimint aquells fragmenta que insludlblement requereixen la visió de l'escena per tal que siguin Interessants. Ultra això, lliures del peu forçat de la col·locació dels micròfons "on no facin nosa", en estudis ben acondiclonats, evidentment, la qualitat de les emissions líriques és sempre molt superior a les retransmissions des dels teatres. J. SANCHEZ CORDOVÈS GERMANOR CATALANA I RF.PUBLICANA, 3 - PENYA GALARZA. 0 L'encontre jugat ahir entre aquests equips fou disputadissim; fou portat a un tren fantàstic, i a mesura avançava el partit les jugades l combinacions milloraven; cal remarcar que l'equip de Germanor dominà més que l'altre, i sabé aprofitar el marcador quan estava davant de porta. A le» ordres de Tàrbltre Judici els equips s'alinearen com segueix: Germanor Catalana i Republicana: Alexandre. Calvià I, Parlader, Ütïet, Joan, Soler, Calvià 11, Matos. Gustau, Duarrl 1 Uopls. Penya Galarza: Balgol, Muglca, Torres, Pérez, Xlfré, Benlllure, Salleres, Gonzalez, Antoni, Mores 1 Alemany. El» gols foren marcats pels jugadors del Germanor Calvià n (1), ütaet (1) i Uopls (1). A GIRONA El O. E. I E. Gironí venç el C. NArenys : Es batut el rècord "provincial" de 3 x 50 Ahir a la tarda, a la Piscina, se celebrà l'anunciat festival de natació entre el C. N. Arenys i el G. E. 1 E. a. Les proves foren molt interessants 1 llargament aplaudides pel nombrós Públic que les presencià. La manca d'espai ens obliga a donar solament els resultats oficials qus foren els següents: 100 metres, lliure L Buscató. G.. 1.18. 3. Vilaseca, A. 1.18.3-5. 3. Vulsà, G. 4. Bruguera, O. 100 metres, braça L Soler, G., 1.34 6-10. 2. Frau. G., 1.39 3-10. 3. CastreUo, G., 1.40. 400 metres lliure L Bruguera, O., 6.47. ï. Vlusà, G. 3. Pica, A. 8 x 60, rellevaments estils Primer equip G.. 1.52 8-10: Re8às in. Porres II, Vàzquez. Batut rè•^Kd que estava a 1.56. 8 x 80, rellevaments: Primer equip A. Arenys: Arnau I, Mateu, Vilaseca. Pica, Arnau IL 2.51 3-10. * Equip B. Arenys. L'equip del Grup no es classifica Per haver-se despistat un nedador. wàter polo Awnys. 4 - Gmp 3. Puntuació ?' E- 1 G-. 17 punts. Arenys. 14. c DE BADALONA Chalienge Joan Oliver ft^T 81 ^ 29 del corrent ha estat ae"'ia' r'^31* P61- a la celebració * * GüttiieBge Joao DUïer, per xmwiéïtl·L·conxíiQm 42% tal de recordar el que en vida fou un gran atleta i a la vegada un gran patriota. La Unió Gimnàstica 1 Esportiva de Badalona, a la qual pertanyia el malaguanyat atleta bdalonl, és l'organllr zadora de tan encertat acte, puix que amb això demostra reconèixer en la figura del desaparegut un dels que més havia treballat a Badalona per l'atletisme i per al millorament en general de les nostres Joventuts. La dita Challenge es disputarà per mitjà d'un Pentathlon en el qual se celebraran les proves següents: 200 metres, pes, llargària, disc 1 1.500 metres. La puntuació serà per mitjà de la taula de valoracions de la Federació Internacional i sota el control d'Acció Atlètica. El guanyador s'adjudicarà una copa donatiu del Patronat Municipal d'Educació Física i Esports de Badalona. Per a Inscripcions, a la Federació Catalana d'Atletisme 1 al local de l'entitat organitzadora, Enric Borràs, 21, Badalona. DE SOLSONA Partits de Festa Major Amb motiu d'ésser la Festa Major, el Centre d'Qsports d'aquesta ciutat organitzà tres encontres de futbol, a jugar, el primer, el diumenge, dia 8, contra una selecció de Jugadors de diversos clubs de Barcelona; el segon, el dia 9, contra l'Hostafrancs F. C, de Sabadell. 1 el tercer, el dia 10, contra el Puig-relg F.C. L'equip local anava reforçat pels exgrans Jugadors Padrón 1 Cros, la qual cosa donà fort aUlclent a aquests partits. El primer hagué d'ésser suspès a causa de la pluja. El segon tingué una primera part ensopldisslma i molt poc moguda per part del Solsona F. C, que hagueren d'encaixar un quatre a uh com una casa; a la segona, però, aviat es veié Padrón inspirat com en els seus millors temps i a Cros com un perfecte conductor de llnla, els quals realitzaren moltes i molt belles Jugades, fins aconseguir superar per un gol els que s'havien apuntat els forans a la primera part. El resultat marcava, doncs, al final de l'encontre, 5 a 4 a favor del Solsona. Males llengües ru- « _ . _ V. ss § Sastreria Pantaleoní Gns. i Equips complets |per a Col·legials • ■ ■ • 1 i' 1 morejaven que els dos reforçants no havien pogut desplegar totes les seves energies, per culpa d'haver-se atipat massa de pollastre la nit del diumenge; però el qui això escriu pot dlrcutlr-ho, puix que el mateix dia d'aquest partit, i mentre se celebrava la "mitja hora" del sarau, els veié menjar de nou. pollastre l altres coses, i l'endema ben bé que rutllaven contra el Puig-reig, prova que no existia cap intoxicació que impedís el desenrotllament que d'ells hom esperava. El dimarts, doncs, es jugà el darrer encontre de festa major, entre el Solsona l el Pulg-relg. que resulta més interessant, en general, que el dia anterior, car després d'empatar per tres vegades van aconseguir, per obra 1 gràcia dels dos jugadors, que ho feren de manera magistral, Padrón 1 Cros, el gol del desempat, 1 va finalltear amb el resultat de 4 a 3. favorable als locals. Els dos partits foren arbltrats per dos aficionats locals que procuraren fer-ho de la millor manera possible, per tal de no quedar malament amb ladversarL J^H El públic respongué com era de desitjar. J. P, 1 O. DE LA SEC D'URGELL Partiu de Festa Major Els dies 1, 2 I 3 del corrent se celebrà la festa major en aquesta ciutat. La part esportiva que uns quants dies abans semblava que havia d'ésser un èxit. car l'Ajuntament anava, Juntament amb la U. E. Urgellenea. a l'organització de veritables esdeveniments esportius, Introdulnt-se, però. de tal manera, la secció local de la P. J. C. de C, que desbarata per complet els propòsits inicials. L'Ajuntament, per tal de demostrar a la llum pública que el guiava solament el desig d'enlairar en els possibles l'esport local, convocà a una reunió delegats de les diverses seccions; però es veié de seguida que els fejocistes de la localitat tenien un pla premeditat amb la complicitat d'algun membre del Consistori. 1 aquest fou el motiu degut al qual no els fou gens difícil aconseguir una victòria damunt l'única entitat esportiva actual de la localitat. Els ïi^loflofio» pbsequiarea «i àié X d» concurrents, forasters del camp d'esport, amb una exhibició gimnàstic ocatòllca a càrrec dels "Falcons", de la F. J. C. de d campions de la dita Federació. Per al dia 2 la Unió Esportiva Urgellenca organitzà una cursa ciclista consistent a donar 15 voltes al circuit La Seu - Castellclutat amb un total de 45 quilòmetres, a la qual s'inscriviren 22 corredors de diverses localitats de Catalunya. El primer Circuit La Seu - Castellclutat, que alxí s'anomenava, obtingué un èxit Insospitat de públic 1 d'organització. La classificació general en finalitzar la cursa donava el següent resultat: 1. Lluís Caminal, del Pla de Sant Tirs, amb 39 punts. 2. A. Cellers, d'Agramunt, amb 39. 3. E. Forner, de Vilanova, 17. 4. R. Dlscussella, de Ripoll, 1L 5. Lluclà Xal, d'Orfe, amb 9. I la classificació comarcal donava, per tant, en primer lloc Lluís Caminal; en segon E. Forner, 1 en tercer Lluclà Xoi. Fou una llàstima que almenys un dels cinc corredors de Puigcerdà, R. Rodríguez, no aconseguís marcar la suficient puntuació per la regularitat que portà en tot moment de la cursa. La U. E. Urgellenca vist l'èxit obtingut en aquesta cursa, està decidida a organitzar altres curses l sobre¬ tot regular aquesta, per tal de ertebrar-la anualment. Per nosaltres pol comptar, almenys amb l'ajut moral, sempre que aquestes no ensenyin la "ceba" per enlloc. El dia 3 hl hagué concurs de tir al colom, que no resultà pas acceptable com altres vegades. Un comentari final: obertament en desacord amb MAJESTIC «OIEL 1 RESTAURANT Coberts a lO'SO ptes. i a la carta Plats regionals - Excel·lent cuina Servei perfecte - Salons per a Banpls, i Bodes Fesíes Orquestra Preus moderats l'organització de les festes esportives d'aquesta festa, felicitem 1 encoratgem la U. E. Urgellenca — no confondre-la amb la Societat Coral "Unió Urgellenca" — perquè prossegueixi la seva tasca a profit de l'esport locaL Joan Pan I OUvo. CASIM DE SANT SEBASTIÀ C^rl^ riÍA APERITIUS CC/QC? QlU, RESTAURANT DANCING Crazy Boys Orchestra D* 10 a 12 nit, a les terrasses de cara al mar, concert 5 Quintet Lizcano £1 lloo més fresc de Barcelona CIUTADANIA DE SANT ADRIÀ DE BESOS Noticiari D'ençà que no hem tingut comunicació amb els lectors, les coses que han ocorregut són tantes que n'hi hauria per omplir una pàgina sencera del nostre setmanari, 1 això sense posar-nos a comentar, puix que no n'hi ha necessitat quan aquestes coses es comenten per si soles. Amb tot, bo serà anotar com a guiatge per al futur, que l'Ajuntament gestor que l'estat d'excepcld ens ha fet conèixer, l'harmonia del qual, entre les dues minories que formen una majoiia força inversemblant en els alts llocs de comandament del país que hom coneix pel nom de CEDA 1 "Partldo Radical", era única 1 indivisible, tingué una ensopegada com poc hom podia imaginas-se arran d'un fet conegut per l'afer dels melons 1 síndries, que la "conjunclón republicana" quedà partida — l de quina manera I Hom confià que l'Incident no seria greu I amb un parell de reunions secretes el bon nom de la deessa Harmonia quedaria salvat. Però no ha estat alxl. I degut a això després poguérem assistir a unes sessions dels gestors en què. ultra restrlnglrse l'entrada del públic, s'hi porti guàrdies d'assalt, que en una d'elles, la darrera fins ara. una parella s'endugué del saló dos gestors cedistes perquè protestaven d'aquesta decisió de l'Alcaldia, de no deixar entrar ningú més del nombre per ell fixat. Confessem que nl això prevèiem, ni. un cop vist, ens ho arribàvem a creure. Perquè és molt elàstic això de sentir dir pestes per boques que n'han dit en tot temps, 1 quan encara es trobaven en un pla d'autoritat (7). Més clar, que els gilroblistes. quan encara no eren gestora, eren lerrouxistes; 1 ja a l'Ajuntament portaven el nom de CEDA com n'haurien pogut tenir un altre qualsevol, puix que seguien lerrouxistes. I ara. Les quatre alcaldie- "--tore» són a mans radicals, de riu ba. Ja en parlarem mesi^-í;.