' 10 ja ; ambia dc Catalunya i octubre tle Wüò 935 I N E M A 193 Pels cinemes ta conlii de's ü'ids p \m visi FéÉa pna; 11 velo pÉio" Per fl la Metro Golwyn ha trobat en aquest elegant saló un local adient per tal d'anar-nos servint les seves produccions, que a jutjar pels programes que ens han estat anunciats prometen atraure l'atenció de tots els amants al bon cinema, puix que. com hom sap. és una de les editores que compta en cl repartiment dels seus films, amb els artistes que més plauen al nostre públic. Per tal d'atraure's l'atenció 1 assegurar l'èxit en el moment d'obrir les seves portes, la dita productora el cercà per mitjà de la seva artista màxima i, naturalment, el resultat no podia ésser més falaguer. Oreta Oarbo, que compta amb el favor del públic pel seu seguit d'admirables actuacions, ofereix en tot moment un màximum de garantia quant a treball i luxe: no ha d'estranyar-nos. doncs, que el cinema es vegés ple a vessar amb la seva presentació. • • • Quant al film elegit, el "El velo plntado". hem de fer constar que des del punt de vista cinematogràfic no ens ha satisfet. El seu desenvolupament esdevé amb una lentitud aclaparadora, talment diríeu que el director s'ha encisat amb el treball de la gran artista I ha oblidat la cambra. Flxeu-vos, «inó. que quan Greu Garbo no està en escena o bé no hi pren una part directa, el ritme esdevé àgil i perfecte. Si recordeu les escenes de la "festa del Dragó" i aquelles altres, darreres del film, de la revolta, perfectes d'ambient, moviment i grandiositat, estic segur que em donareu la raó. Val a dir que l'argument és dels més difícils de transportar al llenç, puix que tota l'obra és d'un profund estudi psicològic; no obstant, de no haver-se comptat amb una artista com Oreta, estic segur que cl director n'hauria sortit més airós, tota vegada que en lloc de fer recaure el pes de l'obra damunt Oreta, l'hauria repartit entre els altres protagonistes, proporcionant-li aquest joc més mobilitat i, naturalment, cinematogràficament resultaria molt millor. Ara, tal com ha estat resolt aquest film, no dóna altra sensació que s'ha buscat un paper en el servei del qual Oreta Oarbo es vegé obligada a lluir tots els seus dots de gran artista: altrament el fracàs era segur, i Oreta. cal remarcar-ho. en surt airosa: una prova, la més eloqüent, n'és l'actitud que adopta el públic, el qual aguanta amb veritable interès el desenllaç, sense la més lleu protesta. Jo us asseguro que a qualsevulla altra artista que li haguessin confiat aquest "rol" hauria fracassat sorollosament. Avui és el darrer dia d'aques- [ ta producció. Aquest film. que ha I estat celebrats per quants l'han I vist, no ha pogut aguantar al j cartell més temps que qualsevol producció vulgar. Es amb veritable pena que ho hem de consignar; no obstant, cal reconèixer que no en té el públic la culpa, sinó l'editora, la qual no ha sabut o volgut donar-la a conèixer com es mereixia. Creiem és lamentable el que passa, que en el negoci hi hagi una manca tan gran de comprensió. Després es queixen del mal negoci que fan 1 quan tenen a les mans la clau de l'èxit, la llencen. Ara mateix, amb aquest film, el negoci era segur, puix que es tracta d'una producció que referent a interpretació, visió i realització és perfecta. 1 de més a més, amb un argument que encaixa amb el moment de preoocupacló i de trasbals que travessa el món, que 11 asseguren l'interès, 1, no obstant, l'han desaprofitat. La trama gira entorn d'un home tot Ideal 1 de cervell clar que consagrà la seva vida al servei de la pau per tal de lliurar a la presenta i Capüoi Avui entre en la seva segona setmana de projecció aquest doble programa Fox, compost d'intriga i simpatia. La seva continuada permanència en el cartell diu millor que el que podem dir nosaltres de l'acolliment que li ha dispensat el públic. Passem, doncs, al comentari començant per "Nuestra hijlta", per ésser el plat fort del programa. Es tracta d'una comèdia ben Interpretada i d'excel·lent presen- Mirant al futur.. ■ • L Progrés condueix la indústria cinematogràfica cap a un nou i més brillant futur. Vingui el que vingui, WESTERN ELECTRIC — com sempre — estarà en cl primer lloc. Els recursos de la WESTERN ELECTRIC, la seva experiència i, abans que res, les seves formidables organitzacions d'investigació i desenvolupament tècnics, la mantindran en el lloc elevat que indiscutiblement li correspon. : : ■ ■ : ■ ■ : : PROCEDIMIENTO INTEGRAL Western iSl Elèctric SISTEMA NI; EVA i voz OC LA PA NTALLA I SONORO. Wesiexn Eiectnc Company of Soa n Peça de Catalunya. 22 BARCELONA Jk·············"""**"""***"* ■*" HOM3RE QUE VOLPOR SU CABEZA" Humanitat de l'infern de la guerra. El seu caràcter senzill i apocat el fa caure en la xarxa preparada per un home sense escrúpols, el qual, valent-se del cervell de l'idealista, obté nom i fama per a més tard vendre's 1 passar al servei dels veritables creadors de les guerres. Tota aquesta història, molt humana 1 verídica, serveis per posar al descobert tot el Joc brut i de baixes passions d'aquest seguit d'éssers sense consciència 1 veritables criminals que, a base de diners 1 sota la màscara del copalta 1 guants blancs, fomenten tota mena de lluites sagnants, llançant els pobles a la lluita entre germans 1 emplenant les seves llars de misèria 1 dolor, mentre ells van emplenant les seves caixes d'or i celebrar amb banquets tes desfetes dels pobles... Per aquest curt corpentarl comprendreu que es tracta d'un film ple d'emoció 1 interès. Ara no resta més que recomanar-vos no el deixeu de veure. Consti que no cobrem el reclam. «Nu«stra hijita» i «Charlie Chan en Egipto» tacló. La peUta Shlrley Temple ens dóna altra vegada una mostra del seu art innat 1 dolçament infantil. Secundada la graciosa artista per Joel Mc. Crea 1 "Pat" Paterson, ens ofereix una Shlrley quelcom diferent dels altres films fets per ella. Més dúctil 1 amb més Intenció, matisa el seu paper amb gestos que diríem d'una dona gran. Per contrast, és també més Infantil que mai i les seves expressions indliquen ben bé que Ja no és l'artista que promet, sinó una madura realitat. Com no Ignoren els seus admiradors, la petita Shlrley Temple s'endinsa en l'ànim dels espectadors i la seva ingenuïtat 11 guanya les simpaties. Fa l'efecte quan treballa que per ella és una diversió 1 no el compliment d'una funció artística. Mac Crea, sobri I sempre ajustat, dóna to a la producció, avalorada també pel treball de la Ja famosa artista "Pat" Patterson. • • • Com a complement al programa veiem ' Charlie Chan en Egipto", Interpretada per Warner Oland. ün film que podria ésser també base d'un programa en el qual la intriga i el misteri operen directament sobre els nervis de l'espectador. Impacient per saber qui és el "dolent'*. Com acostuma ocórrer en aquesta mena de films, a darrera hora tot es posa en clar i hom pot respirar amb satisfacció. A remarcar el treball de Warner Oland, ben secundat pels altres artistes que es troben en el repartiment. U prat". Com havíem anunciat en el > nostre darrer número, divendres obri les seves portes com a cinema d'estrena. Cal esperar, per tal de fer-ne un comentari, de l'actitud que adopti el públic a l'objecte de dir si l'empresa ha sofert o no una equivocació en passar d'una categoria a l'altra. Respecte al primer film presentat, hem de fer constar que després de l'èxit de "Volando hacia Rio Janeiro", la Ràdio presenta en aquest fllm als mateixos protagonistes en un ambient semblant per tal que la famosa parella Fred Astaire 1 GInger Rogers puguin lluir llurs qualitats de ballarins. * Fémina * EL GRAN EX1T DE LA TEMPORADA Ru h Eddings •-i > iv H k Uiiis - Mil! Baer ias uumAS «oiiciAS oa münoq Combat Exclusiva Informació completa del conflicte Italo - Ab ss ni Sessió continua de 3 tarda a 1 nit BUTACA: 1 pesseta •MOT Com en "Volando...". també hi ha una dansa que es pretén aconsegueixi la mateixa popularitat que la "Carioca". Tot el fllm és a base de la presentació d'uns "sketchs" interpretats principalment per la mateixa parella, els quals tenen un valor coreogràfic remarcable. A desgrat que l'argument contí bona sèrie de situacions còmiques, pateix d'un excessiu diàleg que fa la cinta a estones monòtona. L'humorisme del seu argument consisteix especialment en un equívoc. La interpretació és tal com ens tenen acostumats aquests protagonistes. CAPiTOL SEGONA SETMANA d'un gran programa 0fl Seguint el seu costum, aquest elegant saló estrenà el divendres la producció Fox que encapçala aquest comentari. Es tracta d'un film hàbilment aconseguit i impregnat d'aquell humor sà i contagiós americà, tan en boga entre les Joventuts esportives del pals, aplicades en aquest cas als cadets de la marina ianqui. Si bé la història és convencional 1, per tant. inversemblant, tota és a base del contrast entre els gustos americans I francesos, sense, però, tocar-ho a fons; això proporciona un seguit de situacions que hom no pot per menys que subratllar amb una franca rialla. Conté Joventut, alegria, humor, simpatia, números de revista que resulten deliciosos, més que pels quadres en si, per la Interpretació entre els cadets i les artistes; a més a més com a resultat de les innombrables situacions per les que travessa l'argument, hi ha cap el final un duel entre l'exèrcit francès i els cadets que sembla començar seriosament i amb l'arribada d'un gendarme pren un tomb inesperat, proporcionantnos un número de conjunt del més divertit que hem vist. I tot plegat amb incrustacions de música 1 cants de gran encís. En resum, si bé no es tracta d'una d'aquelles grans produccions a què ens té acostumats la Fox. és el suficient entretinguda per passar una hora agradosa. presenta: "G o 1 é o t a" El dissabte en aquest elegant cinema tingué lloc l'estrena de "Gòlgota", un dels darrers films produïts per Jullen Duvlvier. Aquesta vegada Duvlvier s'ha atrevit amb un tema tan grandiós i ple de dificultats com la Passió de Crist. Portada al llenç total o parcialment en diferents èpoques del cinema, conserva les mateixes dificultats que oferi en emprendre la primera producció. E, pot dir que mal no ha plagut a tothom. Als uns. per la seva fe religiosa, no els plau la forma de tractar els passatges sagrats, I els altres per no restar satisfets des d'un punt de vista artístic 1 estètic. Duvlvier ha fet representar el calvari de Crist de forma objectiva i tractant-la com un poema d'imatges. Al llarg de la cinta s'adverteix en el gran director francès una visió tan particular que no 11 permet donar al film una emoció independent de l'estètica. Ens plauria parlar més extensament d'aquest film. El limitat espai que ens deixen la quantitat de pel·lícules estrenades no ens permet dedlcar-li el comentari que mereix. No obstant, podem avançar que és una realització molt digna de veure's i d'admirar-se pels bons aficionats del cinema i d'aquests temes. De gran plasticitat i riquesa de matisos és l'escena del sopar, en la qual els apòstols són representats magnificament; a remarcar alxlmatelx el moviment de conjunts 1 riquesa de presentació. I també CHARLIE f£ UN EGIPTWr Sessió continua de 4 a 12°30 :.v.?;t.v.?.:.!,:.v.3.r.r.:,%!.%v..·. Aquest fins fa pocs dies teatre obri les seves portes novament com a cinema dissabte a la nit. L'empresa, però. es vegé obligada a darrera hora a modificar el programa d'antuvi anunciat per haver-li estat suspesa per l'autoritat el film corresponent a Abissínia. Cuita-corrents. per tal d'amlnorar el trastorn que tal mesura suposava, buscà un fllm dlgie de complaure el públic. El 'ibstitut porta per titol "Oro y 'ata". Es tracta d'una produc" de factura mexicana, la qual ^usa un avenç remarcable quant i tècnica, en comparació a les iue havíem vist d'aquell pals. El tema. st és no ens presenta res de nou. posseeix aquell to sentimental que tant agrada a les multituds. Referent al fllm que serveix de base. o sigui "Amor de madre", compleix amb la missió que del titol se'n desprèn, o sigui que tot ell tendeix a posar de reUeu al més pur de tots els amors, l'amor de mare. El director ha procurat cercar l'emoció dotant a la Imatge d'un simbolisme força remarcable, 1 per tai d'aconseguir-la ha fet ús de l'escola russa, la qual forma contrasta amb l'emprada amb la resta de la producció i. per tal motiu, el fllm es mou dintre d'un ritme alternat. A remarcar la fotografia, que obté en molts moments un gran senUt artístic. I el treball acurat 1 digne de la flgura eix, Françolse Hayes.