la rambla deCatalu.iya 7 octubre de 1935 La lluita a la primera categoria B Vencedors del Granollers i del Calella, respectivament, el Sant Andreu i l'Europa, se^ gueixen al cap de la classificació A SANT ANDEU En un partit d'emoció, el Sant Andreu guanya el Granollers per 3 gols a 0 Al camp del Sant Andreu. 1 amb motiu de Jugar-se el partit de Campionat entre els propietaris del terreny i el OranoUers, es velí un gran ple. l'entusiastes 1 socis d'ambdós onzes, que acudiren a presenciar >. lluita entre els dos contendents. La visita dels campions de l'any passat, havia desvetllat una gran expectació 1 s'esperava veure un partit força Interessant, car els dos protagonistes anaven empatats de punts i marxaven al cap de la classificació conjuntament amb l'equip gracienc Europa. Par tant els dos onzes farien tot d possible per tal d'aconseguir la victòria i conservar el lloc de lider. 1 per aquest motiu la partida es presentava Interessant. La part mfrs ben Jugada fou la primera, en la qual el Sant Andreu es decidí el partit al seu favor. El Joc ba estat altern amb moments d emoció davant les dues porteries, però la davantera del Sant Andreu s'ha mostrat més oportuna que no cl seu contrincant. Ja que els cinc davanters del 8»nt Andreu, ban sabut aprofitar millor les ocasions davant la porteria. No per això voldríem dir que el Granollers Jugués malament, al contrari. Jugà bé. amb entusiasme, però. en trobar-se davant la porta, no tingué encert a rematar algunes vegades. 1 en altres ocasions toparen amb un porter que ho deturava tot Ja hem dit que la partida es decidí en el primer temps, car els de Sant Andreu, assoliren un avantatge al marcador que als de Granollers els fou Impossible igualar. Aquells aconseguiren els tres gols, en aquesta primera part, 1 s'asseguraren així la victòria. Als vlnt-l-cinc minuts de Joc. una passada de Roig a Vallribera. 1 aquest ba marcat el primer gol. que fou •collit amb grans aplaudiments. Set minuts després. Roig ha avançat amb la pilota 1 I ha cedida a Obeda. el qual. d'un xut creuat ha marcat el segon gol que és acollit pels Jugadors andreuencs l públic amb gran alegria El tercer gol fou marcat als trenta-set minuts de Joc: Gómez llança un tret fortissim que Casanoves no ha pogut blocar bé. 1 aprofita l'ocasió Roig per endinsar la pilota dina la porteria del granollers. En el segon temps, la lluita ha continuat molt moguda I el Granollers íela tot el possible per marcar, però el tercet defensiu del Sant Andreu, amb grans encerts, desbaratava tot Intent de la davantera granollerlna. Els de Sant Andreu, amb els tres gols d'avantatge, no tingueren gaire Interès a marcar, i s'acontentaven en anar aguantant els atacs del Granollers 1 fer el possible per conservar l'avantatge adquirit en el primer temps. Per això el domini fou al tem. 1 nl uns ni altres no han pogut marcar. Finalitzà, doncs, la partida, amb la victòria del Sant Andreu per tres gols a cap. Arbitrà el senyor Pérez, el qual féu un arbitratge a gust de tots. I els dos onzes s'arrengleraren de la forma següent: Sant Andreu: Cruz. Falguera. Sanç, Parera. Davl. Castillo. Gómez. Pinyelro. Roig. Vallribera 1 Úbeda Granollers: Casanoves. Aparlcl. Manuel. Aranda. Rovira. Torres. Eugeni Gart. Rubles. Guix n i Guix I Els mlllon del Sant Andreu. Cruz. Falguera. Roig 1 Úbeda. Del Granolers en el qual es féu notar la manca de Valls 1 Vila. s'han destacat Casanoves. Rovira I Róbles. Els dos defenses molt fluixos. OCELL A GRACIA L'Europa va batre el Calella per 5 gols a 2 E la partida d'amr, l'Europa no fou el mateix que en el terreny de Sant Marti, tot 1 estar format pels mateixos jugadors; però no volen dir aquests mots, malgrat semolar-ho, res en desfavor seu. puix que la tàctica emprada en un 1 altre partit fou ben diferent i el que volem dir i remarcar és que els europeus saben enfrontar-se 1 sonir-ne força airosos, d'equips de tàctiques ben diferents, almenys aixi ens ho demostren els dos darrers partits. Aquestes són condicions essencials que ha de posscelr tot equip que vulgui fer via en un campionat. 1 l'Europa, fins avui. ens ba demostrat ben clarament que les posseeix. I quant si Calella, que pel resultat tècnic de la partida, podria entendre's que va Jugar un mal partit I no es precisament així, el Calella durant tot el curs del primer temps, es mostrà un digne adversari de l'Europa, lluità noblement 1 amb tou esportivitat qualitat aquesta última que s'oblida molt sovint sis camps de futbol 1 precisament tenim interès a remarcar-ho quan hi ha algun Club que en fa ús, com en aquest cas és el Calella En inlclar-se el Joc ambdós equips s'han lliurat a la palestra amb tot entusiasme, sortint-ne avantatjós l'Europa amb un còrner que es tirat per Soler sense cap conseqüència, als pocs minuts de començada la partida Segueix el Joc de domini altern, sl bé un xic decantat favorable als propietaris del terreny, la qual cosa els proporciona una nou còrner, que aquesta vegada s'encarrega de tirarlo Riní 1 la defensa visitant allunya el perill. Van prop de trenta minuts de Joc i la bona actuació de la defensa Miró-Colomer pels visitants, I Barberà-Martin, pels visitats, fa que el gol que els uns 1 als altres tant desitgen, no vingui però Soler, que està molt ben situat, fa una passada precisa a Ballester I aquest amb rapidesa, d'un xut a l'angle obté el primer gol: aquest gol anima els graciencs que sembla que volen consoUdar el resultat I Soler, quan encara no havien transcorregut cinc minuts del primer gol. recollint un canvi fet per Almlnyana. marca el segon. El Calella Juga amb tot entusiasme, distingint-se Coromines, el | qual amb una oportuna centrada fa que el davanter centre obtingui d primer gol. en forma molt semblant a l'obtingut per Ballestes: els visitants molesten sovint Montserrat animats pel resultat de 3 a 1, que Ja no té variació en tot el curs del primer temps. En reprendre's la partida pot observar-se que l'Europa no té prou confiança amb la mínima diferència a favor seu I Juga uns vint minuts formidables: tots els components de l'equip per Igual breguen per aflançar el resultat, i són Soler. Ballester I Mos. que en el curs d'aquest temps obtenen els gols. i s'estableix el resultat de 5 a L fins que en una reacció dels visitants Reixac, d'un tret llunyà, obté magníficament el segon gol, arribant-ee a l'acabament amb el resultat de 5 a 3 favorable a l'Europa. Dels components dels dos equips destacà Ballester per part de l'Europa I Reixac i Coromines pel Calella. Arbitrà bé el col·legiat senyor Fernàndez. 1 arrenglerà els equips com segueix: Europa: Montserrat. Barberà, Martín. Almlnyana. Jltneno. Muntaner. Rlnt Mas, Ballester. Arques 1 Saler. Calella: Zamora, Miró. Colomer. Comes. Reixac. Sanç. Coromines. Usandlzaga. Busquets. Babot I Vernís. A SANTS El Martinenc guanya el Sants per quatre gols a tres Novament el Sants no ha pogut sortir-se alrós del seu partit d'ahir a casa seva mateix. Prou va anar igualant resultats l fins portant curt avantatge en el marcador, però a la llarga va caure vençut poc abans d'acabar-se el partit I és que malgrat les reformes que ahir van donar a la composició de l'equip, el que els fa falta als nois de Sants és una alta 1 bona moral, puix que no es prenen la lluita amb l'entusiasme que els hem vist altres vegades ni són mereixedors els noms que componen l'equip d'anar a la cua com ara Ahir Cifuentes va suplir amb èxit Burguete I Folch, Sala. El Joc d'aquests dos dlem-ne suplents no va desmerèixer pas gens nl mica dels titulars, que acostumen a ocupar els llocs de mig l davanter centre, I malgrat això el Sants va continuar el seu emprès cami de la davallada. Val a dir que ahir també va haver-se-les amb un contrari de categoria, encara que com ells també estigué al final de la classificació, però el Martinenc va Jugar amb prou mèrits per a guanyar el partit Ja que el Sants no va saberho fer. El Martinenc va tenir una actuació molt regular, malgrat que manta vegada van veure's dominats 1 avantatjats en el marcador; però no van perdre mal la fe l seguiren sempre lluitant amb Igual fermesa 1 entusiasme. Aquesta regularitat és el que nosaltres creiem que va superar els nois de Sants i el que va donar-lo» molt merescudament una mínima victòria. El Sants, de bon començament potser sl que va ésser l'equip que va dominar més estona. 1 que fins va debear perdre l'ocasió de marcar per mitjà d'un penalty amb què van castigar el Martinenc per una càrrega a Folch, quan veritablement el gol Ja es donava per fet; però tot això no 11 va pas valer, perquè van arribar al descans tal com havien com havien començat, o sigui amb empat. Va ésser el Sants. però. el primer a marcar per mitjà de Borràs, en rematar un còrner. 1 després d'una grossa barreja de Jugadors. Mas va arrencar pel seu extrem 1 s'emportà la pilota, i des de llavors el domini dels seus adversaris va centrar tan Just que Gomà va tocar només que una mica el cuir 1 va produir-se l'empat Ja el Joc va anivellar-se molt més. 1 per això quan s'empatava es tomava a desempatar aviat. Mancaven potser tres minuts per acabar-se la primera part, quan Albereda, del Martinenc. va desempatar; però encara en aquest curt espai dc temps que quedava Hemàndez engegà un xut molt fort 1 ras que va de dret a la porta de Petrus per un angle, sense poder arribar a temps per a evitar-ho. A poc de represa la lluita, una arrencada completament personal de Folch l amb un sol "drlbllng" en el seu "triomfal" camí estableix novament el desempat xutant molt bé a l'angle del goL Però el Martinenc que no va acabar mal les ganes, aconsegueix novament cl Sants amb un altre empat que va fer Magí en lliurar molt bé la pilota a Gomà. que la tramet una altra vegada al gol de Mateu. Quan ben poc faltava per acabar, un Incident sofert per Cases, dei Martinenc, davant mateix de la porta santsenca, fa que algú del públic salti al camp I hl hagi una mica de confusió, que fa témer per aquest partit que, malgrat tot ha estat Jugat amb tota correcció. No passa, però res més de notable, que un gol molt ben aprofitat per Balada, que és el que dóna la victòria al Martinenc. Els equips arrenglerats van ésser: U. E. de Sants. — Mateu, VII la campa. Maranges. Barceló. Cifuentes, Busquets. Montero, Amposta, Folch, Hemàndez, Borràs. P. C. Martinenc. — Petrus. Catafau, Madlco. Magí, Moreno. Xranzo. Albereda. Balada. Cases, Gomà, Mas- L'arbltratge de Menal va ésser bo, per més que les coses no van presentar-se sempre massa bé. ADRIÀ A TARRASA L'Horta és batut pel Terrassa per 4 a 1 El pitjor partit Jugat pel Terrassa i tanmateix heus ací el resultat més nombrós obtingut. No volem dir amb aquests mots inicials que el Terrassa no es fes mereixedor del triomf. Cal convenir que l'Horta ha donat en tot moment una Impressió Inferior a la dels seus adversaris. Del Terrassa ha fallat per complet el tercet central de la davantera. La ratlla més regular la de mitjos, discreta la defensa, on cal registrar-hi l'ingrés de l'exbarcelonista Alcorlça, l bé Ibarra, a La porta De l'Horta, han fallat els Interiors, 1 la resta de les ratlles tan solament Sabadell 1 Mir han realitzat una tasca digna d'elogi. El Joc s'ha desenvolupat amb lentitud, encara que amb tota noblesa, sense que s'hagi de registrar cap lesionat. El tercet davanter del Terrassa ha abusat del Joc Individual i aflllgranat de manera que els atacs difícilment flnaliUaven en l'esperat xut fent possible la Intervenció eficaç de la defensiva contrària. Els gols marcats pels locals han estat amb tot brillants l espectaculars, i gairebé com a fruit d'un avenç individual. EI primer temps ha finalitzat amb el resultat d'un gol a cap a favor dd Terrassa, marcat per Pueyo al cap de tretze minuts de Joc. Fins ben entrat el segon temps no ha tomat a funulonar el marcador per mitjà d'un tret creuat de Colomer en una Jugada Individual: al cap de dos minuts d'aquest gol l'Horta ha marcat el seu per mitjà de Mayoral d'un xut de prop de la ratlla de fora de Joc que ^ 1 1 e t i s tzcl e Ot Etter, del F. C. Barcelona, guanya brillantment el Campionat de Catalunya de Decathlon, en el Camp del C. N Reus «Ploms» Dissabte al mati l diumenge a la tarda, al camp dels Ploms 1 a la seva pista de cendra recentment inaugurada tingué Hoc el Campionat de Catalunya de Decathlon que ha estat guanyat per l'atleta del P -C. Barcelona Oto Elter; el primer català ha estat ConsegaL seguit de Pujol. Serrat Feriols i Felip. Tècnicament parlant ha estat un èxit en tots els caires, menys en la duresa de la pistó, que era tova degut al seu poc temps d'estar feta; amb tot, estava força bé. Andreu Pujol, dels Ploms, va donar el cop en finalitzar la primera Jornada i col·locar-Se al cap amb més d» 60 punts de l'immediat seguidor. Lo darrera Jornada s'ha caracteritzat amb la ferma reacció dels atletes barcelonins. RESULTATS TÈCNICS Ot Etter: 100 metres, 571,60; salt d» llargària. 5,88 metres 578,60 ; llançament del disc, 9,60 m. 426: salt d'alcària, 1,50 m. 388 : 400 metres llisos. 67 " 8/1; 110 t 19 4/10 : 580 punts; llançament del disc. 25.89: salt de perxa, 2.60 m.; llançament de la Javelina, 48,83 666,325 punts, 1 1500 metres 5' 7"; 569,20. Total: 4.966.605. Perruqueria de Senyores situada a Gràcia, amb habitació, es ven. TRACTE DIRECTE. Res d'agències. Adreceu-vos per escrit a LA RAMBLA, N." 1.001 Ibarra no ha sabut deturar, per trobar-se descollocat. Poc temps després Pueyo remata un centre de Colomer, amb un xut magnífic que bat novament Banús. I Burillo ha marcat d'un oportú cop de cap el darrer gol. Com hem dit, el partit ha estat Insuls l mancat de Jugades brillants. Durant gairebé tot el temps de Joc ha plogut amb una certa intensitat. Els equips s'han format aixi : Horta: Banús. Roure. Mir. Solanes, Sabaiícll. Rlbó. Mayoral. Legaz. Domínguez. Cambra 1 Barnet Terrassa: Ibarra. Penyarroya. Alcorlça. Castro. Loiola. Cadafalc, Brió I, Pueyo. Burillo, Polo l Colomer. Miquel Consegal. del B. U. C, 4.763.865. Andreu Pujol, del C. N, Beus Ploms 4.25680 R. de Reus. Joan Serrat, del R. A. C. Antoni Arrlols. 3.5S905 punts. Conrad Felip, 2.91652 punts. III VOLTA A PEU A CORNELLÀ Gran Premi Ajuntament La Secció d'Atletisme del R. Cor- OTTO ETTER (Foto Berd-Buyosa) nellà. una vegada més. dóna proves d'un entusiasme en organitzar per tercera vegada la Ja clàssica Volta a Cornellà, la qual promet ésser tan Interessant com sempre, tant pels premis que es disiputaran com per la qualitat dels atletes que hl participen. Com cada any. aquesta prova serà de lliure participació, i s'efectuarà el dia 20 del corrent sobre un recorregut de cinc quilòmetres aproximadament: hi haurà premis per a totes les categories, i es disputarà un magnífic trofeu de l'Ajuntament d'aquella localitat per a l'equip millor classificat de cinc corredors. Per aquest motiu queda oberta la inscripció a la Federació Catalana d'Atletisme, carrer de Sant Honorat, 7. pral,, o al R. C. Cornellà, Rubió 1 Ors, 178. AVUI COMBAT JOE LOUIS MAX BAER EXCLUSIVA S A YOY El HOQUEI Torneig del F. C. Terrassa Resultats de la Jornada d'ahir: Terrassa A, 4 -Júnior. 0. Terrassa B. 9 -Reforma, 0. -Joventut C, a-F. J. C 1. La classificació dóna com a capdavanter el Terrassa A. el qual Ja ha Jugat tots els partits. Manca una Jornada al Terrassa B, el qual, de resultar vencedor, restaria ex-aequo amb el Terrassa A. El veterà Pere Albinyana, vencedoi de la cursa Barcelona-Igualada-Barcelona Un altre corredor dels considerats "vells", estil Cardona, ha vingut a reafirmar la seva vàlua davant d'un lot exceUenl de corredors Joves, plens d'ambició d'obrir-se pas 1 destacar-se. Aquesta vegada ha estat Pere Albinyana, l'atlètic corredor de Reus, excel·lent sempre en les curses per ruta l destacadisslm valor encara avui de les proves per pista. Pere Albinyana és un cas molt semblant al de Cardona, quant a voluntat, amor a l'esport, abnegació 1 sacrifici... Però no ha tingut com l'actual campió d'Espanya, la suficient iniciativa que Ihavla de situar en el Uoc que Indubtablement la seva classe el fa mereixedor. Es per això, psr aquest apocament que Pere Albinyana no arribà mai à atrevir-se a comproyar les seves forces en les curses estrangeres. Com molts altres corredors de la seva època, han estat petits idols locals, 1 en aquest aspecte Pere Albinyana pot vanar-se d'haver mantingut a hores d'ara el calor de Ventuslsame ciclista a la ciutat de Beus. Ja de temps que en aquesta capital tarragonina constituïa el màxU mum de passió esportiva la rivalitat entre el petit Josep Maria Sanç 1 el gegantí Pere Albinyana. Però mentre Sanç. el "Nanu" de Ret» com era conegut, deixava les curses per ruta, Pere Albinyana. Juntament amb el seu germà Vicenç, va tenir cura de mantenir el prestigi ciclista de Reus, que cap nou valor no ha vingut encara a suplir, després de tants anys. Es. doncs, amb satisfacció que els aficionats veieren com triomfava aquest notable corredor en la cursa que organitzaren els entusiastes elements de l'Agrupació Velocipèdlca Hcstafrancs. • • • La cursa tingué dues fases ben diferents, puix que la primera féu pre- PERE ALBINYANA (Foto Berd-Buyosa) sumir que, tenint en compte la magnifica forma de Marià Garcón, aquest s'ha trobat en el marc de la ruta, puix que es presentà a Igualada amb el temps de dues hores Justes, o sigui a una mitjana de 35 per hora, però en arribar a Odena, s'equivocà i s'adreçà cap a Manresa, equivocació que els altres aprofitaren per a guanyar-li l'avantatge que els havia pres. Aquesta fou la primera fase; una llàstima, puix que esportivament el vencedor absolut era Marià Gascón, que eb duia cinc minuts d'avantatge a mitja cursa. L'altra fase fou que es formà un escamot per a palesar d'una manera patent, que el millor del lot era Josep Franco, però tingué tres rebentades des de la sortida, i últimament, quan donava la batalla a Molins de Rei, rebentà per quarta vegada, 1 ja no pogué aconseguir el g^up que m Camions i Omnibus m m De tots preus, marques i tonatges. Provinents de canvis amb unitats de les marques G. M. C BLITZ BEDFORD m m t T I P' ♦ 4 TAMAR1T, 95 I 97 J08H riOlCUS Telèlons 31506 i 3296ò Barcelona m Cl : 31. m m anava darrera la meta. 1 es classificà en vuitè Uoc. vencent Pere Albinyana. La classificació fou la següent- Pere Albinyana, prUnora categoria, 4 h. 46 m. 150 qullòmetrca Francesc Gascón, primera catesoria, 4 h. 46 m. 1-5. Francesc Borrell, Guillem Martínez, Pere Sant, Josep Bolanch. Jaume Andreu, Joan Franco. Tomàs Villar, Josep Barres. Manuel Ponç. Bs classificaren vlnt-i-quatre corredora BERRENDERO TRIOMFA A LA VOLTA A L'ESCORIAL Madrid, 6. — S'ha efectuat la cursa Volta a l'Escorial en un recorregut de 106 quilòmetres. Arribà primer Julià Berrendero, en 3 b. 0 m. 47 s.. seguit de Manuel TriUo. en el mateix temps, 1 de Bernat de Castro, amb dos segons de diferència. Els elements do l'Agrupació Ciclista Santboiana preparen per al diumenge vinent la tercera edició de la cursa en oosta Sant Ramon. Recordem que l'any passat s'obtingué un franc èxit que desitjaríem veure renovat. Delegada pel Comlt* Regional de la U. V. E. la Secció Ciclista de la Unió Esportiva de Sants, ha presentat a la seva aprovació un projecte de Campionat de Catalunya a disputar en tres etapes. La cursa serà intepnacional I es reservarà el títol al corredor que com a mínim porti cinc anys de residència a Catalunya. El dit projecte comprèn una etapa de 160 quilòmetres, sortida en línia; una altra etapa de 60 km. contra rellotge, l una altra de 60 km. Marià Canyardo triomfa al YII Campionat de Sarrià Amb motiu de la festa major de la barriada va celebrar-se a Sarrià el VII campionat, organitzat pel Sarrià Esportiu, I que fou un gran èxit Besultà vencedor Marià Cafiardo, el qual realitzà una cursa brillant, 1 així mateix la resta dels asos que assoliren classlflcar-se. El triomf de Cafiardo va ésser fruit d'una cursa duta a consciència 1 amb perfecta administració de les energies. Per diverses causes abandonaren Ferrando, Gonzàlez I altres que prengueren la sortida. L'organització, perfecta 1 digna dels més grans elogis. La classificació fou com segueix: Marià Cafiardo, primera categoria, 3 h. 17 m.; Josep Campamà, primera categoria. 3 h. 21 m.; Josep Jlr meno, 3 h. 26 m.; Emili Ramos, 3 h. 28 m.; Simó Monreal. 3 h. 29 m.; Andreu Sancho. 3 h 29 m. 45 s.; Josep Radua, Joaquim Olmos, Eduard Vendrell, Llconard Mora, Miquel Díez, Josep Benet. Jaume Riera. Francesc Prieto, Joan Ruiz, Josep Franco. Antoni Manche, Francesc Capdevila, Valentí Carrel. Andreu Casaban, Francesc PanlseUo. Pere Lloret i Josep Mataró. Classificació terceres 1 quartes: Josep Radua. Joaquim Olmos, Josep Benet, Jaume Fiíera, Francesc Prieto 1 Josep Franco. Classificació equips tres corredors: A. C. Montjuïc, 177 punts. U. C. Terrassa, 31 punts. U. C. Barceloneta. 45 punts. I Gran Premi «Canòdrom Park-Sol de Baix» Organització Esport Ciclista d€ les Corts La noveUa entitat cortsenca organitza per tal de celebrar esportivament la Festa Major de la barriada una cursa ciclista reservada a les categories quarta 1 novençans, que patrocinada per la direcció de "Canòdrom Park-Sol de Baix" Casa Pantaleonl Germans i Ajuntament ds Barcelona, promet ésser força brillant. El circuit escollit per fer discutir la victòria és el següent: Sortida de la Diagonal, seguint per Pedralbes. Esplugues, Sant Feliu, Molins de Ret Sant Andreu de la Barca, MartoreU, Gelida, Sant Sadurní, Cosots. Sant Pau d'Ordal. Vallirana, Cervelló. Sant Vicenç dels Horts, Cervelló, Cornellà, Esplugues, Diagonal, Urgell. Paris, VaUespir 1 Travessera, on hi haurà situada l'arribada a la cruïlla del susdit carrer amb Galileu. Amb un total de 85 quilòmetres. Es disputaran diverses primes en el transcurs de la prova. S'adverteix a tots es corredors l entitats que pensin presentar equips que la inscripció s'obre demà, dimarts, I que quedarà tancada dissabte a la vetlla. L'estatge social de l'E. C. Les Corts és Anglesola. 5 (Les Corts). BOL DE PAS... Internacionals italians a Les Corts Els Internacionals Italians Scopelll. Gualta l Stagnaro, presenciaren, ahir a la tarda, el matx de Les Corts. Des del dilluns era a Barcelona el primer d'ells, l ahir. en el vapor "Mendoza", arribaren els seus companys amb llurs famílies. Com que el vapor feia escala a Barcelona, els internacionals italo-argentlns aprofitaran l'ocasió per a presenciar el matx de Les Corts, on foren rebuts per la directiva blau-vermella, i ocuparen un Uoc a la Uotja presidenrial. Tinguérem ocasió de bescanviar impressions amb aquells Jugadors, 1 ens manifestaren que els havia agradat moltissim el partit el camp 1 el públic, l elogiaren especialment Ventolrà l Escolà. 1 els sorprengué agradosament la facilitat de xut d'aquest darrer. Amb referència al darrer campionat del món, del qual foren protagonistes. Guaita ha dit que el vencedor moral de la contesa fou Espanya, 1 que serva una excel·lentíssima Impressió de la formidable classe de Qulncoces. Sabem que dos dels nostres clubs més significats han fet proposicions als esmentats Jugadors, les quals és posslb'" ou» més endavant cristaHitzln en alguna cosa de concret, i en part depèn de l'actitud del Roma. De moment, però, ahir a la nit, a les dotze, després de recórrer l'Exposició 1 altres llocs dc la ciutat, s'»mbarcaren amb rumb a la seva pàtria.