la ranibladc Çata^nya E escàndols inaudits de la Instrucció Pública explicats pel cated^àt.c senyor Sanchez Albornoz oer /. PASÜOR WILLIAMS t« fA nimin l«nps oue corren ni- « SíSTut.·, no l'obr» republlcàiia tl.-p4ruiment, sinó tot. abSutaroent UH el que hi te referéneia cl rrpublicÀ 1 cl que no ho és. el que lé bísuq caire d'educació 1 de cultura, te objecte d'un escurçament Dlàs i deaespemt. Algun perüxúc de jXidrtd ha dedicat aquests dies un alarmant l Justificat editorial en ei qual dóna ei toc d atenció sobre squcsl gravíssim aíer. I ens ba aembU: convenient comprovar lexacütnd de tab rumors acudint a font sutorttada 1 competent, com és la personal: tai lUustro del catedràtic don Claudio Sónchcz Albornoz. sona serena, equànime 1 perfectament Imposada en aquests temes. aV A penrs U Insinuem els nostres desigs, el senyor Sunchei Alboroox ens diu; — Efectivament, cal ocuowr-se amb tota urgència d'aquests d luv micció pública, els quals tanya cutaAlrònca 1 alan —Tanmateix és cert el que hom diu... — Carn cert? Oertlsslm! X el que no es diu perquè no se sap emura 1 que és mes greu que el que os coneix... — Digueu, digueu... — El mal arrenca des de la dimissió d« VUlalobos. Aqu»t. dintre del seu conscrvodorlame. féu una pollHM honradament rtpubllcana en el departament dlnstruccló pública. Es clar que per això fou tret vlolentamenU sense que sortís ningú en defensa seva. amb triat oblit del que imposava el títol de republicans sola el qual s'aixoplugaven i governaven certes forces. Però. en fi: fou tret. I- — Z vingué Dualde. — Exactament Dualde! A Catalunya ós prou conegut perquè m 'estalvií ara una descripció del personatge, veritat? — Certament — Aleshores, no diré res del passat Però sí que puc assegurar que el sol íet del ecu nomenament Ja era penyora 1 garantia segura del que seria Tcsdovenldor de la Instrucció pública a Espanya, estant el senyor Dualde al aeu cap. I no ens equivocítrem. dissortadament SAnchez Albomox fa una pausa, recerca uns papers i continua: — Dualde portà al Ministeri el més esplèndid esperit caclqull que podia florir a Espanya el segle passat Tractà tots ela afers amb una despreocupació i un menyspreu magnífics 1 olímpics. A perns anava al Ministeri... Ets problemes mes intoreaaants eren resolts 1 signats pel sotssecretari o pel personal burocràtic, del qual desprès parlarem m« a poc a poc Bn toia «U afers seguia la inspiració dete sens capricis o 1« seves íebiesea- Del pressupost no se n'ocupA per a res... U el donà fet el personal del Ministeri 1 no aparegué ni en la Comissió parlament&rta ní a penes pe! saló de sewlons per a defensar-lo. I així ha quedatt... — L'han reduït? — Diguem que pràcticament l'han suprimit. Tolerà amb Impasalbllllat incomprensible 1 absurda que tallessin sense compassió els pressupostos de la Junta d'Ampliació, de les Facultats, dd Centre d'Estudis Àrabs, de la Barraca i de los Missions pedagògiques, cl de lo Universitat de Santander... |81 Uns ha permès sense Immutar-se la supressió de la Direcció de Belles Arts! La Direcció de Belles Arts. que a Espanya té una imreduit al no- res el pressupost del Muportàncla extraordinària... Ha deixat ■eu del Prado. el millor d'Europa, el qual avui pot córrer gravíssim risc c .isorrar-se... Cregueu que tot això is quelcom astorador 1 inaudit quelcom que solament pot concebre 's sabent el que he dit abans: que no anava al Ministeri i que no s'ocupava de cap afer. -Podríeu donar-me alguna xifra? — Moltes, naturalment que comproven l'exactitud del que afirmo. Però, per no fer interminable la relació, en citaré solament una: per a calefacció, neteja, entreteniment, redldna. na reduït el pressupost de psraclons, eíc de la Pacultat de Me135.000 pessetes. a 18.000! Oom és lògic, el degà m'Indicava fa uns dies que en començar l'hivern haurà de tancar, perquè el fred es farà insu- Subscripció pro-presos Suma anterior ... Pacund Figuerola Oliver Joan Imtert Maria Campa a la memòria de Macià Apolònia Tomàs a a o. FüUi NUMERO 201 Francesc Graells * *• Josep Borràs m ••• Bnllia Capella Artur Cussó » ... ... Eudald Carbonell „ Juli Sunyer Pere Amar Josep Roca Josep Puiggròs Prcderic a^niny ... .. Jawp Carrlò Kctti Pagès i Concepció Oropo Uuls Aymami Octavi Isern Ftancesc Serrats U:dor MuHoles Rafel Enguix (València) MleheU Antoni Alsina ^ Molins 1 Fàbregues ... "". \". Antoni Llorenç ... Roca i Roca x x. ;;; Cridaner Rural ' ] Ün del Partit Català Pn> letart Suma a seguir ... rocs 2 — 3 — r— r— r— 1 — r— r— r— i— r— a— 2 — 5 — i*— 2 — rso l'60 1'— r— r— a— r— r— 2'— 2 — r— a— r— i'— r— 27065 poriabjei Apliqueu semblant reducció a ics altres xifres del pressupost 1 deconseqúènció. Es clar que a insistir — ni una sola vca bé pujar a la Comissió el aeu pressupost, i Que ? Bé! Que retallaven? Bé' AI sdtar Dualde tot li era indiferent Torna a fer una pausa el senyor SAnchcs Albornoz 1 continua, somriem _ a dir: no totes les coses 11 feren TaJrr exemple: la càscnyorTibad Conde a ta ,1 de La Laguna ha provat U interessava. I és cu- EL DR. 8ANCUEZ ALBORNOZ rlós sa conegui pel a pooer pòsits. COptCò tifisims que nyor Dua No sabia el dubte, aentar la de convé que la gent ho martingala emprada en aquest afer. Per endavant els seus probasar-se ej una prellel de 1857. que fa molque no s'apliquen. Tants, enl està derogada. El sevaciUà. dubtà, medità... podria aplicar-los... I en ué una Idea genial: preJecte de llei proposant d'aquells precedies 1 esperar a veure què posaava. Si esUven dszogats Ja. algú ho diria... I efeellvament. flom que ningú no protestà, el sen>x»r Dualde deduí que estaven vigents. I aleshores abandonà el projecte de Del 1 aplicà l'antiga al senyor Abad Conde 1 cl féu catedràtic d'Untversitat per obra i gràcia de la seva voluntat i caprici... —Es admirable aquesta sagacitat caclqulL., — Doncs no és més que una mostra! Com aquesta, a dotzenes. Vegeu -ne nrw altra: hi ha vacant a Madrid una càtedra determinada. EI Consell de Cultura proposa per a aquest càrrec per unanimitat absoluta, el catedràtic de províncies senyor X (trac tan t-ae de companys meus. no puc donar noms». Però ae celebra a València un acte polític de dretes. l'orgonltzaclÓ del qual va deixar satisfet el Govern. Aquest per tal de premiar els serveis de l'organitzador (el qiul anomenarem Z». li pregunta què dlstja, a la qual cosa l'interessat contesta que agrMria una càtedra a Madrid, endevinar, el part pintoresca. I és que el senyor X s'assatents del que es pretén fer. i, aense pensar-slil gaire, es presenta a Madrid » veure el senyor Dualde. No sabem què va passsr en l'entrevista; alguna cosa hem sentit dir que el senyor Dualde Insinuà que crtiarU els guàrdies d'assalt. Però. ecnb lot els arguments del senyor X degueren ésser prou eloqüents o contundents per a convèncer el senyor DuaWe. -1 qual 11 va donar la càtedra. I «leshores. per a premiar els serveis del senyor Z. U primera vacant que hi h^gué a Madrid la hl va donar s-n?» concurs, oposició, nl informe del Consell ni res... —No feien cas del Consell...? -Cap! I cal que tothom tinguí en compte que avui és de les dretes, puix que. a poc a poc han anat aubstituint tots els republieans. Però Ja veleu... Fins «questa altra cadeada va fer el senyor Dualde: per s una altra cà'edra es preaentaren els senyors H l B. El Consell, unftnlme. sense un sol W4 en con·rv proposa el senyor H. I ol cop de pocs dies. ia "Gaceta" publica un deerel dient que e» nomfa^ el senyor B. "d'acord amb el vot unànime del Consell d! Cuit':-*"... En canvi ha omplert E«Dínya do Conservatoris. —Dl curiós, il a què és degut iquest caprici? — Jo crec sl seran debilitats líriques d'aquest senyor. — il el personal del mlnlst^r* no podia frenar aquests Impulsos ca»'.qulla? — E3 personal? Al contra-*' Allí hl ha una burocràcia retrògrada 1 audaç, que sha insta lla i en els millors despatxos de l'edifici. 1 per a la qual aquestes qüestions culturals són petiteses sense transcendència, dèries de catedràtics... X al davant d'aquesta curocràclt hi ha un senyor de cognom slgniricjttu en la nostra vli'a nacional: un tal senyor Clcrva. de i roctdènm miTClana... Com pod^M veure, al cor^t del senyor DuaMe. Callejo era un home genial. M'interessa dir que cl dia que ela republicans tornin al poder, seran exigides responsabilitats o tols aquests buròcrates per llur obra actual.. — iCreieu que en tot això hl pot haver una influència clerical? — Indubtablement. Però no és solament això. Espanya és ara governada per una influència plutocràlica odiosa i incomprensiva. Influència que persegueix un cupó alt. que el deute pugi que els dividends augmentin... 1 tot a costa d'aquestes economies absurdes en els pressupostos. — cLa llei de Restriccions a Instrucció Pública...? —Ja ho podeu veure. Mentre 8"han donst COC milions als grans d'Espanya, es tracta oom a "petits d'Espanya" catedràtics com PldaL Asin. Hernando. Maraftón. etc. rebaixantlos mil peasetes a cada un en llurs emoluments. I Jo pregunto per aquests grans Consells d 'Administració del Baoo d'Espanyo, de la Tabacalcra. de les Companyies ferroviàries, als quals les restriccions no Rèéirn autonòmic El Tribunal de Cassació de Cataluny Demà. dimarts. 16 d'octubre, cl Tribunal de Cassació de Catalunya reprendrà les seves uaq"" Creat per una llei dol nostre Parlament, pel marv de 1834. durant el pr.mcr període de l» «^a actuació ha portat una existència brillant, que fa honor al stu president senyor Jaume Govern, » tol* ela seus magistrats i a la 1*1 » 1» qual deu la vida. Però les dependències on. provisionalment, estava mstaliat cl Tribunal de Cassació de Catalunya d esmeretxlen força de !■ Importància i del prestigi de la nostra in.«tuuclò de justlc-a. Emplaçat en cl feixuc Palau de Justícia de Barcelona, havia de suportar tot l'ambient resclosit que la burocràcia espanyola havia anat acumulant a l'edlflci del Saló de Fermi Oalàn. O nostre Tribunal de Cassació s'ofegava entre aquelles parets un poc rosegades per la pols 1 plenes de oorttSUtges 1 tapissos encarcaradament severs. Podran trobar-slil be els administradors de justícia sotmesos a roscalaió esla, tal. però els homes de la Catalunya novella havien do respirar un aire : més límpid. Iinv.cn d'estar més d'acord amb l'espcrlt de l'Estaiut de ( Catalunya. El govern del prudent , Companys, quo «©'n donava períec. te compte, va veure dC bones a prl. meres que les nostras instiuicions i havien de íormor un món nou. un i món desconegut en les Instaucons I de casa no^ira pertanyents a l EypaI nya centralisU. X que aquest ejpe' rlt s'havia do manifestar en cl fons i en la forma. Jaume Marco fou encarregat d'Instaliar dina el mate x Palau df Justícia les dependències del Tribunal de Canació de Catalunya DemA reprèn les aeves taaqut* totalment reformat quant a la presentació. Demà obre el wu segon període d'actuació ajustant l'ambient material que l'envolla amb cl teu mòbil espiritual Hom conta que fa poc. en visitar les dependències del Tribunal dp Cassació de Cataluny* una pertonalltat catalana, exclamà: "Ad romença l'aulonomial". En efecte, la persona més remotament eatranya a les nostres coses. Jn pcr*ona més ignorant del que és Cauliinya. si de cop 1 volta fos conduïda al Palau de JusUcia de Borcelona 1 vlvica les diferents dependències 1 sales de la justíclft estatal i desprès les del nostre Tribunal de Castacló, mal no podria creure que unes l altres formessin un sol cos í dcpongur.··in d'una mateixa jurisdicció i d'un mateix wÈà UN Aii tCIE DE La S.iL.t D£ VISTES IIÜKL'NAL DE CASSACIÓ DE t'ATALVNYA Com podeu endevinar, el senyor . — -i — — Dualde pensà complaure a l'acte | arriben de prop nl de lluny... aquest senyor donant-li la càtedra que corresponia al senyor X. i Es grossa o no. l'aventura? Però no acaba aquí la cosa. Ara entra la "En el debaté parlamentarlo de expllcaclón de la crisis, el sefior Chapaprleta, a qui en se reconocen excelentes intonciones y deseos, hubo de aludlr a la grave sltuaclón exterior con una frase que cierra de una vez: la de que el Qoblerno haria lo mas convenlente a los intereses y al blen de Espafia. Suponemos que eso mlsmo ban querldo bacer en todas las ocasiones y momcnlos los que la han desgobemado. El seflor Chapapxieta recabó la aolldaridad de todos y la conflanza de todos. Pero. ics que el actual Parlamento, incomplelo y fracaaado, puede esperaria? ^Puede pcdlrla un Ooblerno que manUene los estades de excepclón. se dice continuador de los Goblernos anterlores y. en suma, està constltuldo por las íuersas que han destrutdo lo que han podido de la ConsUtución y pretenden revisaria? ^Es que la inmensa mayoria de los sectores polit ícos y soclales que trajeron la República pueden concederla? La pugna que aquí se ba desatado. y que todavla està en curso, ba sldo un eco de los principies y de las concepc lones que amenazan la paz del mundo. £Cózno va mos a dar la conflanza a es te Ooblerno? Pero aun supozüendo que acertara a servir los in t« reses de EspaAa en es te grave problema, los elementos que lo íorman no tíenen el derecho de pedlr la conflanza para nada a los representantes de una oplnión que tlenen perseguida j mantienen sojuzgada. EI úníco camino para sallr del estódo de confuslón y de perturbación que arrostra el pals es el restablecimlcnto de la legalldad constitucional en el Muntclplo. la Región y ei Estado y la convocatòria írmediau de elecclones legisla tlvas. A ml juicio, esta debe ser la posiclón Invariable de las Uqulerdas espaAolas. LUI8 COMPANYS Presldlo Puerto Santa Maria oetubre líSS.*1 (De "El Mercantil Valenclano") — Per acabar: