_ Ja rambla de Catalunya^ 28 octubre de inS5 Impressió polílica mul mígilia (Conferència telefònica del nostre corresponsal Carles Espià) Pel camí de la «paciticació dels esperits» El fet més important dintre de acíuàUgft candent ha estat ta la minoria radical duel dia d'ahir, i aquest ix. que la minoria radical simptomàtic, puix que un canvi d'actitud en rant in 171. irà mions anteriors el senyor havia mani/estat que de l'acusació de què era 'e ell s'anava a convertir en jr al seu tom. llom creia ?L*rroux es proposava atacar J^Bto i Azalla, sense fonar ent, ^molar, però barrejant les coses, '.nuant-ne, i fent confuslonis. Lerroux ah'.r encara es promva acusar els del bienni, pe1 final de la sessió que celela minoria radical s'acordà tomenar una Comissió la qual serà l'encarregada de dictar les normes que fixin el pensament de la minoria radical en el debat d'aquesta tarda. Aquesta Comissió is integrada pels t'es representants del partit radical a la Comissió dels 21. senyors Arazola, Pareja Tebenes i Martínez Moya, pel president de les Corts, senyor Alba, i per l'ex-minlstre senyor Orozco. En sortir de la reunió d'ahir hl havia encara una certa eufòria l. sobretot els afectats pel dictamen, encara anaven amb una cert arrogància. Avui, a la sortida de la reunió de la minoria, anaven una mica aplanats, entre ells el senyor Lerroux. XI fet que sigui Alba el qui s'encarregui de dirlgií la posició parlamentària del partit demostra que la tàctica acusatòria que ahir t'estimava com la millor, ha estat abandonada per ésser substituïda per una de més inteUigent. Sembla que el que farà la minoria, seguint les indicacions que assenyalava el senyor Jalón, és Sacrificar els qui entén que realment apareixen com a culpables, i que segons .a minoria són Plch l Pon, S-.gfrid Blasco, Aureli Lerroux, Valdivia, Vinardeü i Galante. Hi ha la tendència a dividir. Són majoria dintre la minoria radical els que diuen que el partit no té res a veure amb la conducta particular d'uns homes que s'hagin conduït en forma no gai¬ re d'acord amb l'ètica. Rocha i Lerroux tractarien dt satvar aquests noms q~e la minoria radical està disposada a sacrificar i, sobretot, particularment un gran interès a scuvar rar Alonso, la culpabilitat del qual en la Comissió dels 21 no fou aprovi per unu 6 amb cinc vots en contra, els tres dels teus companys de minoria, d'un diputat de la c< ..16 president. En canvi, Pich i Pon només tingué un vot a favor seu. La posició del Partit Rad'.cat is la d'acceptar la realitat, eliminar els qui estan incursos ca ro. >nsabüitat i procurar salvar el partit com - Hedivitat. Aixt es dedueix de l'acord pres: el partit creu qu s'fia de mantenir el bloc ministerial actual dins del límit que aconsellin les circumstàncies. Aquest mati s'ha celebrat Consell de minis Ires. Hi havia una certn expectació, puix qu, hom creia qui en ell quedaria liquidada la part po ^«m de l'escàndol, concentrada en l'eliminació del Govern de dos ministres radicals. D'aixt CUcpaprieta en deia "darle facilidades". Aquestes facilitats no li han estat donades. Cl senyor Lucia, a la vortlda del Consell ha anunciat que el Oovem havia pres l'acc que cessessin en llurs càrrecs les persones esmentades en el dictamen. El Govern es presenta, doncs, aquesta tarda al Parament intacte, si ai ir» no ha jun esdeveniment, que no s'espera. Això revela una certa indec'eió i falta d'energia i d'autoritat per part de CO-,.-, qual hau- rti d«J..,— . . inistres i ell mateix no s'havia ~nnt de dir que l'at,.j^nt creat per l'escàndol de r'Straperlo" era molt perjudicial i que les repercussions que tenia a Borsa feien més mal que bé. Alxi i tot. no ha tingut energia per o separar fU llurs càrrecs l s dues persones que ell assenyalava, ffl i ^%2> Ahir Chapaprleta. en sídiétiifs que féu a Elx en l'homenatge qüe se H tributava, digué que ell ercT molt humil dintre de la poliíica espanyola, però que es tenia per un gran treballador. Ara, que tots ris seus esforços eren inútils, havent de treballar voltat de gent acusada. El conseller gesíor de Treball ha anul·lat els "laudes" mercanfi's (Interviu amb Jordi Arquer, secretari general del F. U. T. M) per PERE PAGÈS Fabra va comparèixer a l~Unjguay" amb un llibre molt gros sola 1 aixella. Ahir va íer un any jusc Van venir tou cinc— ell. Bosch O imperi, Josep Xirau. Antoni Trias 1 J M. Batista 1 Roca — amb ànim alegre, després d'haver forçat, com aquell qui diu. el Govern a empresonar-los tot negant^se a dimitir. Van detenir-los cap al migdia, 1 Fabra, amb el posat esportiu 1 rialler que mal no abandona, duia maleta, mantes, objectes personal* diversos, com aquell que emprèn un viatge esperat. A l'hora de marxar, va pregar als policies malfia ts que se l'emportaven que U deixessin agafar un llibre. Arreplegà el primer que li vingué a mà de dos que en tenia damunt la taula, y resultà ésser aquell gran volum que duia sota l'aixella: una gramàtica romanesa. L'altxe era una noveUa i romangué al seu lloc flns al retorn de l'expert lector. Tol* ens vàrem sorprendre una mica — en aquell lloc on ja no ens sorpreníem de rea — per l'arribada al vaixeli-presó de tan il·lustres companya, perd potser allò que ens va sobtar més fou la gramàtica voluminosa. L gràcies a l'error de primer lamentat, Fabra va prossegua- al vapor immòbil les seves ocupacions normals: els asturils de caràcter filològic, el fumar en pipa. la tertúlia amable o docta dels capvespres... L'única cosa que hagué de deixnr foren ela partits de tenis. No semblava, però. enyorar-lo» gaire. 1 cs mantenia àgil com al carrer amb «xTcirj? adients. Mentrestant, passaren dies 1 boires. Els llums multicolors dels anuncis s'albiraven, lluny, dins la ciutat, 1 les pestes de sol eren meravelloses. De vegades, la paraula calmosa d'Ataíia posava un colofó discretissim a l'embadaliment del grup, i passaven les barques motores deixant una bonior desagradable penjada a llur estela eevaldlssa. La colla de les nits — GasaoI. Mar- p«r GRANIER-BARRERA ti Esteve. Trias, de vegades Xirau. sovint Bosch O impera; d'altres, ocm jo mateix, érem auditors, passius, que no sempre escoltàvem fins * la fl — A d q n i r i u (contes socials) de PERE FOIX Es ven a tots els quioscos I llibreries Més d« 200 pàgines 4 pessetes | Administració: SOCIETAT GENERAL OE LLIBRERIA Barbarà, 14 ll« - Tel*f. U1M I BARCELONA m : FOMPEU FABBA s'allargava de vegades força. Explicàvem facècies inversemblants o dèiem plagasitats. o bé sostenien els que poden fer-ho discussions gairebé acadèmiques. Tot plegat produïa gran desesper als veïns que ja dormien, disposats a llevar-se de mati per a començar una altra jornada inútil. Algun dia. la penya s'animava en on altre aspecte. Els llaminers feien un xic de festa amb algun present gentil del defora, o bé sortia com de trascantò alguna ampolla de licor o cosa semblant. Aleshores l'Ulustre filòleg, president nat de l'Ateneu flotant, tenia gestos més tendres que mai i feia unes ganyotes divines, caricatura deliciosa. Amb aqu?lla Bel seca que ens Imposaven obligantnos a beure aigua en tots els àpats, vàrem assaborir la voluptat menor de la jota prohibida? Per altra part, la monotonia de les hores lentes donava un relleu desmesurat a cada petit esdeveniment. La pipa de Fabra adquiria, en ocasions solemnes, una dignitat de ceptre, 1 la distribució fraternal del nèctar tenia evocacions de ritus antics. Després, la "casa" de Oassol 1 d'Esttve, estatge social, quedava plena de fum 1 en un desori lamentable. La resta... No res. Silenci i marinades. Vent. pluja, soL Visites, diaris, llibres. (Fabra era un amateur fabulós de novelles d'aventures,) Correu. La vida de tots. en suma. Pins que un dia es varen tornar a endur, omplint alhora de goig i d'enyor el dinar matiner I pacffic, els membres del Patronat Els diguérem adéu, a les baranes de les dues bandes, amb crits somorts, 1 «Is nostres mocadors van acompanyar-los pel moll com una flama llunyana. Ja s'havia acabat llur companyia. I havíem pogut veure de prop Pompeu Fabra en una Intimitat forçada i amable tot i el neguit natural. Bas havia refermat radmlracló que sempre desvetlla, 1 ens havia alleujat els Tothom recorda la vaga que ela dependents mercantils declararen en novembre del 1933, i que acabà amb els "laudes" que l'aleshores Conseller de Treball Marti Barrera decretà. Amb aquests "laudes" es veien satisfetes les mínimes aspiracions de la dependència mercantil. Ara fa pocs dies que el senyor Torrents Dalmau que, en representació de la Ceda regeix (?) la Conselleria de Treball, ha anul·lat els "laudes" esmentats. Aquesta mesura ha provocat una gran agitació. Hem parlat amb Jordi Arquer, del F. D. T. M., que encara no fa tres setmanes ha sortit de la presó de València, on ha passat "onze mesos com a pres governatiu". Arquer és el secretari general del F. D. T. M. Heus aci el que ens ha dit: —La formació del Front Unlc de Treballadors Mercantils té el seu origen en la necessitat d'agrupar totes le, entitats obreres del ram per aoonseguir una millor situació econòmica dels obrers mercantils, car les Bases de treball que regien fins a la promulgació dels "laudes" en novembre del 1933 eren les aprovades l'any 1930. El que no havien aconseguit els vocals obrers a la vella Comissió Mixta primer i en els Jurats Mixtos després, ho aconseguí el F. O; T. M després d'esgotats tots els mitjans de conciliació pacifica en els Jurats Mixtos en la primera vaga general del ram. que fou una gran demostració de força i de disciplina, car a desgrat d'afectar la vaga més de 80.000 obrers, no es registraren coaccions ni incidents desagradables. Per evitar l'anunciat moviment vaguis tic, se signà llavors un pacte collectiu nomenant unes ponències totes elles presidides pel senyor Marti Barrera, perquè d'acord amb, els apartats g) h> 1) de l'artlcU 40 de la Llei de Jurats Mixtos dictessin "laudes" arbitrals per als estaments de l'Ecgròs. Detall I Alimentació. El primer s'havia de publicar tot seguit 1 els de Detall i Alimentació, el primer de gener. En aquest pacte collectlu no s'especlflca per a res que si la vaga anunciada esclatava el pacte quedava anuUat. Hi ha t-mbé l'article 91 de la Uel de Contracte de Treball, que preveu ja aquestes situacions i especifica amcyctajpenttfjue'^rt jagués ni ioeaulS genera'.mcjit 00 ahuUeé els ?pactet col·lectius. ^ '' ' y Tot amb tot. les entitats patronals recorregueren contra ela "laudes" de Detall 1 Alimentació. La tramitació cf aquest recurs ha estat des dels seus origens una cosa fosca 1 tèrbola. ^Davant de qui es va recórrer? En quina data? i Emparant-se en quins textos legals? iOn ha publicat el Ministeri del Treball el fall de què parla el senyor Torrents Dalmau anul·lant els "laudes"? Heus aci tina sèrie de preguntes interessantissimes que ni les autoritats. Di ia patronal mal no han tingut interès a contestar. Ha calgut que la C. E, D. A. formés part del govem perquè els Ministres de Treball de l'esmentat partit — concretament, el senyor Anguera de Sojo — comencés l'ofensiva contra els "laudes" mercantils seguint les indicacions de la patronal. —iCoat rebé la patnnal els "laodes" 1 com ha reaccionat en pobllcar-se la teva anuBació? —Es negà a reconèixer-kB. Hl h»gué per part de la patronal un es•at de subversió col·lectiva contra la llei. atiada per les seves entitats econòmiques. Es revoltaren contra l'horari, els sous, les garanties per l'acomiadament Es retiraren dels Jurats Mixtos... però aprofltant^se d'aquesta Uel per a recórrer sistemàticament totes les sentències i sitiar així per la fam els obrers... El F. U. T. M.. amb la Uel a la mà — mal no se n'ha sortit — plantejà prop d'un centenar de vagues parcials a les cases que es negaven a reconèixer les condicions de treball consignades en els "laudes". Els patrons "mai" no volgueren reconciliar-se amb els Jurats Mixtos, per tal de desprestigiar-los. però "sempre" la nit anterior al plantejament del confUcte es rendien a l'evidèn- minuts amb la seva presència animosa. Com a record únic 1 ben agradable de la seva activitat oficial, ens quedava aquell d'una conferència — una lliçó — sobre l'evolució dels mots. Els oficials del vaixell 1 els guàrdies civils — correctes i dignes— que van autoriuar-la 1 l'avalaren amb llur assistència personal, a tall de delegats de l'autoritat que intervenen tots els actes, no el devien entendre gaire, però estlo segur que d'ençà d'aquell dia encara va augmentar el gran respecte que sempre | li mostrava tothom. Altrament si mai algun altre pres s'aventurava a fer-li una consulta de caire gramatical Fabra solia aUegar amb un somriure que estava en plenes vacances, 1 si tant insistia l'agosarat tenia una resposta imprevista: — £s que em fareu mirar el diccionari! I, també al vaixell, per fer-se perdonar imperceptiblement la seva immensa superioritat ens repetia el truc que a l'Ateneu desespera C. A Jordana: deia "buenu", "desde luegu" 1 altres enormitats per l'estil estratègicament repartides. • • • Quan se'n va anar, as va deixar perduda sobre el plano la gramàüe romanesa. Jo la vaig recollir curosament i la hl vaig fer tornar dies més tard per mediació de l'amic Duran Reynals. ela de la força que ens donava tenir raó, l cedien. Després dels fets d'Octubre de l'any passat amb el canvi de situació política, la classe patronal veié arribat el moment de venjar-se. Començaren tot seguit les represàlies. Vingueren acomiadaments. Les cases "Pirelli, a A", "O. A Vidal i Ribes" obriren la marxa. Plogueren denúncies anònimes. Nombrosos dependents mercantils foren empresonats. Totes les condicions de la situació es giraren contra nosaltres, i. per tant afavorien els patrons. Així ban anat passant els mesos fins que ara ha vingut oficialment l'anuUació dels "laudes " de Detall i Alimentació, quan tot, just faltaven solament dos mesos perquè finís la seva vigència. Creiem, però. que els patrons estaven Ja assabentats que vindria aquesta anul·lació. 1 per tantejar l'ànim del proletariat mercantil i constatar la potència del F. ü. T. M. començaren diverses cases, com si obeís a un pla, a acomiadar personal fent cas ornis de les prescripcions de les lleis. Aixi hem vist fer-ho a " La Innovació n " . " Articles Alemanys", "La Suiza". "El Centro". "La Saldadora". "Magatzems Santa Eulàlia", "Jorba S. A ". etc. En algunes d'elles els empleats de les quals pertanyen a entitats de F. ü. T. M. gràcies a aquest ho hem pogut evitar. Es igual, però. Es la intenció per a nosaltres el que compta. I això no ho oblidarem i ho tindrem en compte... —; S'han complert flns a l'anot laeW dels "laudes" les Bases de treball» —En part només i degut a l'acció tenaç 1 persistent del F, U. T. M. Ja us he dit abans que vam haver de plantejar més de cent vagues parcials per a fer-les complir. Recordareu segurament que per tal d'obligar els'·patron? a complir ITioniri haguérem de fer manifestacions publiques na protesta, per la lenltat de les autoritats a fer complir la Del als patrons. En Govern de la Generalitat es vcle obligat a publicar una orJrc mttns'U a la força pública que fes complir, ia llei als establiments. — Quines móns han donat les autoritats per anuUar ell "laudes"? — Cop! È3 Decret del senyor Torrents Datmao- del dia S d'octubre ■ anuUpnt t-Ui "laudes" és d'una incongnti Deia lament ble. Cn ell e*,limlt^ ^ a dir qus rompltmenta un fall. ^el. mes d'agost de' Ministeri del Treball — cl titular de la cartera era llavors cl f • d - ta senyor Salmón. que en aquesta qüestió no féu altra cosa que ixccutai les disposicions testamentàne» del seu antecessor senyor Ai j g up i.i de Sojo — amb el qual està d'acord el Consell Gestor de la Generalitat. Aquest acte de submissió a un fall que nosaltres no hem vist publicat ni en el Butlletí del Ministeri nl a ia ''Caseta ", s'explica si «a té en compte que el ministre de lïebull i el Cònséller Gestor de la Generalitat, aujbdós pertanyen a la Ò. E. D. A. 1 que aquest partit vol atraure's a la seva política la patronal mercantil barcelonina. D'altra part no ena expliquem com pot compllinrntar-se pei la Generalitat on fall que oflrteiment no ha estat publicat. Aquestes normes de procedlmem són una novetat que Juridlcament donaran molt de joc 1 per començar el P D. T. M. ha acordat Interpotar rw urt davant el Tribunal OcntemióB Administratiu oontra el Ministre oe Treball 1 oontra el Consell Gestor de ta Generalitat Particularment d senyor Torrents Dalmau en unes declaracions desorbitades ha dit que els "laudes" anul·lats — degut a un recurs de la patronal — era el que anava contra els titereseos dels treballadors mercantils 1 que els dirigent* del F. U. T. M. cercàvem flns Inconfessables I que no representàvem el proletariat mercantil Quant a la primera part de les dedatacions. els fets esperem que U aniran ensenyant alguna cosa. i pel que fa referència a la segona part és públic Ja l'acord del F, ü. T. M. do ouereüar-ee per Injúries I calúmnies cmtra aquest senyor — , ( om han reaccionat els treballudors nirrcantBs amb l'anallaclo dels "üiüd«rt —Existeix un perillós estat de descontentament i d'indignació que cal j orientar 1 cn"8lltzar convenientment El P. U. r. M. conscient de la raó que l'assisteix responsable dels seus actes 1 segur de la força dels obrers mcrcanMi que el recolzen, procurarà dirigir el moviment de protesta que glatelx flirtre la massa mercantil, injustament vexada, saltant per damunt de les ll«-U per afavorir uns interessos Lg'. istes amb mires de banderia política. Procurarem evitar esclau passionals de violència individual: evitarem les provocacions: evitarem que es iiltrin en el nostre moviment els extrem lunes sense contingut 1 l'acció malèfica dels "Sindicatos Librcs" i de 'falange Espafiola", que aquests dies ve fent esforços per desviar la indignació dels perjudicats. —S'anirà a ona altra vagar —Es possible, ai bé depèn de moltes circumstàncies. En tot cas, serà per voluntat unànime de la classe mercantil, democràticament expressada en una Assemblea 1 seguint lots els requisits i tràmits legals. I tingueu per segur que si hi anem ho farem amb totes les conseqüències, segurs de triomfar. I amb la seguretat de tenir al nostre costat l'oplnló públic*. —81 aneu a ona nova vaga, idemanareu altres millores que les contingudes eo els "laudes" anullats, o bé us limitareu a Is defensa I confirmael 4 del» "liiude»"? — Tingueu en eompM qus solamont Ahir foí just va fer un any que assassinaren a Oviedo el nostm estimat i inoblidable company Lluís de Slrval^ • • • \Quantes coses han passat en tan curt espai de temps i quina estranya coincidència ve a donar relleu al dolor d'aquest advepsaril Si Sirval hagués estat sotmès a una comissió parlamentària no cal dir que per ràpidament que aquesta hagués actuat no hauria estat precís assassínar-2o. • • • Ara el senyor Gil Robles acaba d'elogiar l'actuació de la Comissió parlamentària constituïda per esbrinar l'escàndol polític de la temporada. El cap de la CEDA troba extraordinari que la Comissió hagi dictaminat al cap de només seixanta hores d'haver-se constituït. Nosaltres no tenim res a dir-hl. Efectivament, no ha trigat molt la Comissió a dictaminar. El que trobem inversemblant és que aquesta Comissió hagi trigat més de trenta anys a constituir-se. Es només el temps que fa que va començar la història de l'eufòria ara abatuda. • • • La monarquia i els seus apologistes, per molta llum i molt d'escàndol que ara es faci al voltant d'aquest afer, no podran mal desmentir que el Borbó convivia i acceptava presents del senyor Marquet, qüe era l'Strauss d'aquella època. • • • Això ho sap el Golcoechea. com ho sap tothom. Els únics que semblen haver-ho oblidat són els eufòrics radicals, acorralats ara despletadament per l'engomlnat monàrquic. Eüs. però, malgrat el que sembla, tampoc no ho han oblidat. El que passa és que no es veuen amb cor per a retreure-ll. • • • Toí, perd, flns el dolent té alguna utilitat pràctica en aquest món, i ves per on ara els fets vénen a donar la raó al nostre estimat amic Granler-Barrera i vénen a demostrar quant injustament fou empresonat ara fa una mica més d'un any, tanmateix. • • • Nosaltres trobem que ara seria just un homenatge a l'estimat company, encara que no vulguin considerar-se els seus injustament condemnats qualificatius d'aleshores com a meres endevinalles. « • • La Lliga s'ha passat trenta anys dient que els lerrouxistes feien anar els dits i ara que se'ls en comprova només una, els seus diaris no tenen prou pàgines per a excusar-los i dir que són malevolences, que la cosa no té importància i que és una maniobra de l'Esquerra t de l'Azafía. • • • A2 cap iaia fl, més val endevinar el que tothom ja sap que equlvocar-se amb una persistència tan contumaç com la del senyor Cambó, posem per cas. • • • ls,. El senyor Cambó, després de només trenta anys de l'atemptat Ja que a part sous 1 À'Hosta francs, va decidir-se fa només dues setmanes a allargar la mà al cabdill. han estat anullats els "laudes" de Detall 1 Alimentació. Queda en peu el de l'Engròs, la vigència del qual acaba el dia 13 de novembre proper. 81 hem d'anar a un nou moviment serà per unes noves bases en els tres estaments. Com ha dit molt bé "La PubUcitat", els laudes que dictà el senyor Marti Barrera són el "primer intent seriós per satisfer ics justes aspiracions de la dependència mercantil dintre d'un criteri d'equitat". Aquells "laudes". però. no recollien pas Íntegrament les nostres aspiracions mínimes que consignàrem en les Bases que presentà el F. D. T. M. De llavors ençà han passat dos anys. Noves necessitats ens apressen. El valor adquisitiu de la pesseta ha 'ret Les perspectives que tenim davant no són pas per a fer-nos creure en un abaratiment del cost de la vida. Les noves bases han de preveure, ultra les necessitats actuals, l'agravacló que el pressupost familiar pot tenir en els dos anys següents. — iQnlnes reivindicacions concretes penseu presentar? — Vaig a dir-vos-les esquemàticament sense comentar-les: igualtat de salaris en ambdós sexes: creació del carnet del treball i de la borsa de treball "oficial" 1 obligatòria per a patrons 1 obrers: indemnització d'una mensualitat per any treballat en cas d'acomiadament: si un acomiadament és injustificat, l'obrer tindrà dret d'opció entre restar a la casa o bé cobrar l'import de la sentència del Jurat Mixt; garanties per a les obreres embarassades: obligació de guardar la col·locació a l'obrer que l'hagi de deixar per exercir un càrrec sindical retribuït etc. — -iQuIna és la composició, força I perspectives del F. U. T. M.? — El P. V. T. M. és una federació d'entitats de Barcelona, i té també l'adhesió del de Badalona horari, totes les altres condicions de treball segueixen també en la demarcació de la seva ex-provlncia. Dintre el F. U. T. M. hi ha totes les entitat* fpif compten amb una tradició i ufia força en el moviment mercantil de .Barcelona, com ho ha demostrat en tots els innombrables conflictes haguts, de tot* els quals ha sortit victoriós gràcies a la seva CdBIsBpiUw. ) ■* !SHJíÇ|!L Això ens ha dit Jordi Arquer, pocs dies abatis de l'Assemblea. Abans de l'Assemblea, hem demanat unes manifestacions al President de la Patronal Mercantil, senyor Josep Cabrer: però no ens ha volgut dir res més que unes paraules vagues. I el Conscller-gestor de Treball, davant de la magnitud de l'Assemblea, ens ha dit textualment: "isJ —No té cap Importància. Aquest Front ünic no representa ntagtf . Com ès veu, les autoritats són le-s que si tenen una veritable representació. No cal dir la Importància que té per a un home que s'ha fet una personalitat a força d'equlvocar-se d'una manera inequívoca, constatar una nova equivocació tan acuradament preparada i premeditada durant trenta anys des d'Hostafrancs al Rítz, passant pel ministeri de Marina. • • • '.w üdfprés d'un . odi tan Haro i tan IrreconcBlab'.e, c el Jlder. desconsolat s'aconsola exclamant, en castellà, naturalment: lAyl i\Los sobrinos de los tios que amè íaníoü NÀQUERA CONFERÈNCIA DE GRANIER-BARRERA Demà passat dimecres, el conseller municipal de Barcelona Emili Granler-Barrera. de la Unió Socialista de Catalunya, pronunciarà una conferència sobre el tema "Com es fa inr diari" ai "Campaians Club", Passeig del Triomf. 87. Poble Nou. Aquesta conferència forma part del primer cicle, que es desenrotlla amb gran èxit a partir de la Inaugural del doctor Josep Xirau. Després d'aquesta, la de Folch i Capdevila i la de Granler-Barrera. parlaran Lluís Ardiaca. Maria Pi de Folch. Ramon Jover Brufau. E. Ruiz i PonsetJ. 8. Roca i Roca, Àngela Graupera. J. Roure 1 Torent I altres prestigiosos oradors socialistes. Totes les conferències tenen Hoc a les deu de la nit, però la de GranlerBarrera serà, excepcionalment a les vuit del vespre. LLET CONDENSADA MARCA ELNINO Lo llet Condensada marco "El NiKo* pe» lo constància de lo seva alta calitol segueiy mereixent lo més absoluta confiança delí teus nombrosos consumidora Demoni ovüj mateix • SOCIEDAD LECHERA MONTANESA A E. Via laietana, ió • A. Hnferessant folletó» "Utilitats culinàries de la llet Condensada marca "El Nino" que li serò tramès gratuïtament " Compri llet Conrfensodo "El N'Aom I miri of dorrero de le» el.quetov, ia que moltei porten premis en me»ol l-c