28 octubre de 1935 Ja rambla dc Catalunya 3 GIL ROBLES (Del discurs de Gil Robles en l'homenatge a Lcrroux celebrat a l'Hotel Ritz de Madrid el dia 9 del present.) «Yo no había tenido ocasión apenas de cambiar el saludo con el senor Lerroux hasta estàs Cortes. Desde el primer dia, he visto en don Alejandro Lerroux esa característica, que la opinión espanola, toda ella, admira, reconoce y aplaude: una consecuencia en sus ideales, que quizà sea ejemplo único en la política espanola i una continuidad de actuación, que le ha dado la autoridad moral que todos he mos reconocido en él ; una generosidad y un gran corazón que en todo momento ha sabido yolcarse por sus ideales y por Espafta. Yo soy el mejor testigo para aflrmarlo. Si algún dia se necesita un testimonio de su generosidad, de su espíritu de sacrificio, acudan a mí, que yo lo ratificaré. Por eso en estos instantes, sin perder ninguna de mis caraoterísticas doctrinales, me dirijo a don Alejandro Lerroux para decirle: en estos momentos críticos, en que la generosidad ds un hombre polftico, el senor Lerroux, ha sabido dignamente descender desde las alturas del Poder para ocupar un alto cargo en la Administración y prestaria a su sucssor la colaboración entusiasta, leal y decidida de los que saben que estàn trabajando por ideales que nunca mueren, yo le digo: hoy le veo mas alto que le veia hace un os días. (Grans aplaudiments.) No sé qué nos depararà el por?enir politico; però un carino entranable ha quedado consolidado entre todos los aquí presentes. Don Alejandro : no sé cómo nos juzgarà el dia de mariana la Historia. Aguardemos sa fallo tranquilos. Quizà vea a millares las debilidades y las flaquezas humanas. Però entonces, de todos aquelles que han servido con corazón ardoroso, se podrà declr que han pecado por haber amado prefspentementte a Espafta que le quiere, le venera y le admira. (Nodrits aplaudiments, visques als senyors Lerrorx i Gü Robles i visques a la República i al bloc.)» (Resposta de Lerroux a les paraules de Gil Robles.) «El seftor Gil Robles, que 'caba de hacsr, como quien c ce' y ya ha conqni«tado 1 'itos lauros y prestigiós, 1 ne la generosidad suficiei.te Para qu« yo corrssponda con elogies, qu* merece, a que me ha consagrado. 'ando hablaba de mi corapensaba que como éste El oer CARLES ESPLA Mal coneixen don Manuel Azana els que sospitaren que anava a convertir el seu discurs polític de! camp de Comtllas en un atac personal contra els homes que Ja aquell dia semblaven embolcallats en aqueix formidable escàndol polític La coincidència del discurs i l'escàndol és purament fortuïta. Potser alguns s'hagin s avalotat d'aqueixa coincidència, però no precisament els que seguim amb devoció l'obra política del president d'Izqulerda Republicana. HI ha hagut, en efecte, els que creuen que l'escàndol ha servit per a apagar l'efecte polític del discurs, i Minsa satisfacció! Error de visió, a més, perquè el descobriment d'aqueix càncer al costat, l'existència del qual Ja assenyalà l'orador, ha posat de manifest, per contrasts la sanitat 1 neteja de la política i dels homes d'esquerra. E que ha vingut darrera del discurs hi tingut aquesta eficàcia: destacar la puresa, elevar més encara en el concepte de l'opinió un home com Azafia. Però no hem de deturar-nos massa a acusar aqueix contrast. A nosaltres no ens mou a admiració l'honradesa d'un polític. Es un deure que no necessita elogi ni recompensa. Azafia és un polític honrat. Es a dir: Azafia és un politlc que no manca al seu deure. Hem d'acostumar-nos a considerar normals aquestes virtuts en els homes públics. Al propi Azafia no II sembla res extraordinari la seva rectitud moral, la qual forma part de la seva personalitat política. El formidable és que hàgim arribat a una situació on l'ésser honrat, deure elemental de la gent. es consideri com un mèrit, com una excepció. Un governant com Azafia ha de refusar qualsevol elogi que se 11 intentí iníerlr per no haver fet pilleries des del Poder. íQuln concepte es tenia aleshores dels que, amb Azafia 1 agafantlo com a exemple, ens hem atansat a la política amb una neteja absoluta d'Intencions i un noble anhel ciutadà. La canten els seus propis adversaris amb llur conducta diferent. El major elogi que s'ha fet d'Azafta ho feren els que l'acusaren de malversador. L'elogi nasqué de la pròpia personalitat dels seus acusadors. Ja se sap qui són ells. Tots. àdhuc ells, sabien, per altra part, qui és Azafia. Palesar aquest contrast ha estat un dels efectes de Tacte de Comlllss, de les conseqüències 1 Importància del qual no ha de distreure'ns el que ha vingut després. Precisament per això, el discurs d'Azafla té. després do l'esclafit escandalós, major valor d'oportunitat. Azafia no parlà dc r'affalre". però si de l'ambient polític en què es produïa i de les conseqüències immediates que havia de tenir. Potser sigui aquest el tema niés Important per ai comentari del mo(nent. Això, com l'austeritat i l'honradesa dels homes d'esquerra donà a la segona República el to moral que Ja distingí la primera, la conducta dels seus successors en el Govern l'ha tornada a les misèries l brutícies del vell règim. A nlngü no pot estranyar. Estava feta l'experiència 1 l'aprenentatge. HI ha polítiques que tenen pergamins escrits amb aigua, calç i ciment. Noblesa obliga. iA què posar ara el crit al cel? i Potser no se sabia Ja tot això l quelcom més? Però convé dir que la República ha anat perdent en to moral a mesura que ha anat perdent en republicanisme. Amb el mateix ritme que s'introduïa el material monàrquic en el nou règim, s'introduïen en ell els vicis i la corrupció dc la monarquia. L'escàndol que ara ha esclatat "s un escàndol típic del vell règim. Strauss reprodueix el capítol picaresc de Marquet. Al banc blau s'asseuen ex-mlnlstres monàrquics. A la presó, a l'exlll o soIrlnt altres persecucions estan els homes de la República. Els que han tln. gut relació amb l'aventurer holand":» formen el revers de la medalla, on fiiurpn els homes que tingueren lete, cíó amb l'aventurer o-lgu. Són els nareixos. solament roe vistes per da-r»rn Escàndol, negjci i delicte ic&l''zats per homes típicament monàrquics, encara jue s'atrlouf Ixin una representació utilitària del republicanisme històric. Conducta monàrquica l saqueig clandestí de tipus alfonsí. Vegi's, si no. en l'informe de la Comissió Investigadora els noms d'alguns personatges que fa un any eren fills adoptius de l'antlrepúbllca, rebien homenatge de feixistes l monàrquics. 1 apareixien com a defensors de tols els lemes de la vella societat borbònica. Es inútil que ara tractin les "persones d'ordre" de trencar una solidaritat que es féu indestrictlble en els dies memorables que ara compleixen el seu aniversari. Cal estar previnguis contra la gran maniobra política dels que tracten ara d'abandonar llurs aliats, fingint pudor i Ignorància del que sabien igual com tots nosaltres. El pacte d'eixamplament de la República també també tenia aquest aspecte d'eixamplament financer. I cs inadmissible que Intentin presentar-se ara com a homes purs els que han estat còmplices. 1 no del tot desinteressats, per tal com obtenien el lucre polític. Azafia advertí el perill Hem d assenyalar-ho amb Insistència a loplnló republicana, de què no pot oblidar I abraçada del Rite oi l'absolució del cap. que no s'equivoca mai a la Magdalena radical. Hem assistit durant tota aquesta setmana a l'espectacle increihle d'un govern petit. retorç»nt-se per a expulsar la solitària lerrouxista. Com que ai senyor Chapaprteta. que és el Samper d'aquest octubre, no se U han donat faclliats. eH BO s'ha atrevit a pendrc-se'n. I així hem arribat fins a la publicació de llnforme dc la Comissió i de la pintoresca denuncia de Strauss, magnífic personatge de Jueu enganyat. Napoleón de negocis tèrbol» vençut per iea.guerrilks radicals, a les quals estava reservat, l'honor l'Implantar una ruleta Després' de donar publicuat a aqueixos documents sensacionals, la situació continua essent la mateixa de fa vu:t dies. S'Intenta refer la minoria radical, separant d'ella els "elements sans" l agrupant-lós sota l'experta dlrecló d'Alba, per tal de fer possible la pcrllongadó d'aquestes Corts l donar base parlamentària al Govern que s'Intenta, continuació de l'actual solament amb el canvi de dos ministres. Així es vol purificar la situació: convertint el lemnix-sme en alblsme. Tot s'Intentarà a fi de no arribar a l'única solució lòz.ca: la re. clamada per mig milió de republicans aplegats a les vores del Manzanares per escoltar don Manuel Azafia. Volem dir: la dissolució d'aquestes Corts i el Uluramcnt del plet a la democràcia republicana. Però. mentrestant. íquè fa cl Fiscal de la República? No podem dub'.ar de llur severitat desprès d'haverlo sentit -acusat els homes honradísMms de la Generalitat, desprès de llegir els seus recursos contra el sobreseïment a favor d'Azafia i la seva protesta per la presó atenuada d(. Largo Caballero. iQue . f a el Fiscal de la República? '^UWlWitOt.'dqufc fan ocioses, a les casernes dq.-la guàrdia civil les manilles de ferro flue -orturen els monyons dels dplinqüems? Madrid. Cal consultar el poble La flíssolflclfl iie Eons, necnssària Inlerv u amb el diputat socialisla Fodríguez de Vera i amb el d'"Unión Republicana", Pascual Leone per J. FASÜOR WiLL/ANS Romualdo Rodríguez de Vera. Diputat socialista. Gest escèptic d home mundà. Al seu despatx, reconis d'Anglaterra, Estats Dalts. Japó Xina... Al seu rostre, el somriure standoxdluat après als halls de transatlàntics i de grans hotels. Parsona habitada al món dels negocis l que es possible que conegui de prop algun dels esmentats en l'afer del dia. L'abordem : —El Joc en si és una Immoralitat: per a ml la legitimitat en Va possessió dels diners no existeix si no procedeix del treball Passar del Joc a la tafureria és facllisslm; quan Prlmo de Rivera va suprimir el Joc, a la Gran Penya — jah. els nostres aristòcrates "pur sang", com els cavalls de curses!— entretenien llurs ocis Jugant a parells i senars en la numeració dels tramvies que pujaven píl carrer d'Alcalà. Calculem quan la tafureria s'organitza des de les altures del Poder, però no amb organització reglamentària, sinó amb claniesUnlt:t vergonyosa... Llavors é» quan poden brotar i apropar-se als despatxos oficials persones com aquest Strauss, aventurers del negoci que àdhuc ells mateixos Ignoren llur veritable nacionalitat, 1 la manca d'austeritat dels quals ha d'ésser motiu suficient perquè se n'apartin els homes públics... — iQuina opinió heu format de l'afer en general? — Psss... El fet en si és d'un abast pobre. Es com si diguéssim un petit timo de les misses, en el qual «I que menys interessa és la quantitat estafada. 1 el més important és l accíó. Però aquesta petitesa entranya, per altra part, una nwjor gravetat, perquè hl ha hagut altres qüestions semblants a equesta, però de moltísima més Importància, que amb prou feines han sorUt a la llum pública. Heus acl, per exemple, l'afer de les curses de llebrers, explotades per una societat en temps de Berenguer, suspeses per Casares, 1 tornades a establir quan el Suprem entenia en la denúncia presentada per un dels suposats estafats. Precisament per la qualitat d'ex-mínlstre de l'esmentat senyor entenia en el plet la Sala Segona: la seva acció es va veure tallada es huésped del suyo, se había pasado a su pecho, y hnbfa sentido sus propios latidos. (Grans aplaudiments.) per l'acció governativa, que, en tornar a autoritzar la societat explotadora, prejutjà l'assumpte... Recordo que fins vaig haver d'entaular una querella criminal contra algun periòdic que, pels motius que fossin, estava interessat en el negoci, l va recórrer a tota mena de procediments contra els qui coneixíem el secret... Naturalment que sempre surt, com a "taparrabos" d'aquests afers, la mendicitat. [Pobres captaires! Mar no ha arribat a elis res d'allò que s'ha... distret de la taula dels banquers. Els captaires que aqui cobren són els rics. — iConseqüències polítiques...? — En aquest assumpte hl ha dos aspectes que, encara que molt units, són molt diferents. Dn, és el Judicial: en aquest, no tenim prou dades per a enjudiciar; l'altre, el polític. I en aquest... — òCreleu que aquest pot lesionar el partit radical? — Del partit depèn, exclusivament. I^sió. dieu? Encara que dir acusit no vol significar sentenciat, esperem el de;at de dilluns, per una part; per l'altra. no cal dubtar — o és que hem perdut el cap i moltes altres coses — que aquest partit adoptarà ràpidament sancions en les culpabilitats de tipus polític que es deriven de la qüestió que ens ocupa, a no ésser — i això és el més lògic — que les adoptin abans els propis acusats, abans que ho faci eJ partit o els altres poders que estan per damunt de tots els partits... No? — 1 per .. l'avenir? —Es difícil pronosticar en aquest pals on la lògica no abunda 1 on la vida dels Governs i dels partits no es regeix per llurs forces en elles mateixes, sinó per imponderables que escapen a tota mesura í a tota previsió. Jo us diria a l'acte el que ha de passar, que coincideix en absolut amb el meu dselg. Però... A Espanya existeix ara aquest partit que anomenen la Ceda... Es un partit de procediments tortuosos. Jesuitics. sorneguers... £Qul profetitza davant d'ell? Les seves apetències ara Ja les estem veient. Davant d'elles. Ja velérem els radicals... X... Juga en les mans amb una figureu de vori. Somriu... —Mireu... Jo he vist. en les "comdas" de toros, un matador enemistat amo un picador... Aquest ha calgut al descobert, una cama sota el cavall. Immòbil esperant la banyada segura... I quan aquesta és Ja inevitable, aquell matador, en un gest de perionavldea, entra amb el capot 1 s'emporta el toro. No per ell. E03LSS PE.: A OFICINES Agustí Altaba C. TALLERS, 29 i 51 -BARCELONA | trasstwnmtttttKtmttmtimttKttnismsmrammti naturalment; no per sentiment d'humanitat, sinó per causes menys nobles. Per vendre el favor 1 humiliar el seu adversari, moltes vegades; per temor al públic, d'altres... Ara estem exactament en aquest cas. Lerroux és él picador; Gil Robles, el torero a' peu: el toro és al damunt. Toia la situació depèn del capot I després, rient: —I del públic, naturalment. Perquè en aquestes "corriias" polítiques, el pú':llc vol que cada torero s'alliberi ell mateix. I sobretot qum, com en aquest cas. el que ha calgut s'ha buscat la trompada ell sol No és veritat? A Unió Republicana hom guarda, sobre aquest assumpte, un silenci Impenetrable. Algú ens l'explica. Actitud lògica. La majoria del partit està constituïda per antics radicals. Radicals que se separaren del partit tal vegada per visions avançades d'un futur que ara s'ha convertit en present dolorós i amarg. Radicals que es resistien a acceptar determinades prefectures parlamentàries escassament encertades, i certes tendències polítiques que no havien d'ésser agraïdes pels qui se'n beneficiessin 1 que eren repudiades pel pals. L'hora d'aquest moment actual és l significa l'hora que ha fallat la raó dels qui van saber apartar-se a temps. Però aquesta victòria — segons velem en Unió Republicana — no excita al víctor triomfal, sinó a la comprovació d'una realitat amarga. Amarga, més encara que no pas per a residus d'afectes personals, per a la marxa de la República, que veu Interposar-se al seu camí obstacles tan desagradables com el present. Àlvar Pasqual Leone, tan expressiu sempre, està avui pensatlu. Avui no s'escola el seu pensament pels viaranys Irònics 1 entremaliats de • costum. Preocupació. Gest ambigu d'acidesa 1 meditació. —Coneixeu bé l'afer del dia? —Com tothom. Ni més ni menys. — óQuIna opinió us mereix el dictamen? —Em limito a subscriure les seves mateixes paraules "S'han manifestat conductes i maneres d'actuar en l'exerciment de funcions públiques, que no s'acomoden a unes normes d'austeritat 1 ètica... etc" —Això, quant a les responsabilitats polítiques, no? (Vé de la pàg. 14) mena, nl ía millor la monarquia. El règim no es desprestigia. Es desprestigien uns homes 1 potser uns partits. Però la r pública s'enforteix precisament duent a la picota els que fan tràfic d'influència 1 els que abusen de rautoritat de què estan Investits amb finalitat de guanys 1 beneficis personals. La República té de bo que quan surt un immoral o uns quants, fiels posa a la vlndlcta pública, cosa que no passava amb la Monarquia, on Alfons Xm s'exhlbla en les sales de Joc de monsleur Marquet a manera de papallona. 1 es retratava voltat de croupíers. La Monarquia era Alfons XIII acceptant cavalls que U regalava monsleur Marquet, concessionari de Joc com l'Strauss dels lerrouxlstes, rebent-lo a Palau 1 passeJant-lo en automòbil. La República als homes públics que Imiten els procediments d'Alfons Xin els executa. Conseqüències de l'escàndol? Amb persones d'una altra senslbUltat, d'una altra epldermls, la crisi parcial Ja s'hauria produït el mateix dia que l'escàndol res¬ pirà. Però hl ha pells d'elefant. Tampoc no se n'han anat, perquè les nostres prediccions poguessin ésser confirmades. Els hauran d'escombrar. Abans que els escombrin, faran escàndol 1 intentaran amagar-se darrera una cortina de fum. Tot inútil. Han de caure, l han d'arrossegar en la seva caiguda els partits que els han tapat els negocis 1 els han ajudat a mantenlr-se en el Poder, 1 han d'arrossegar e cara aquestes Corts, que han mantingut durant dos anys enlairada la bandera de l'Antlrepúbllca. Els que es pensen que és possible treure els lerrouxlstes del Govern 1 donar tot el Poder a la CEDA, s'equivoquen. A la CEDA en aquests moments se l'emporten dins el mateix cabàs d'escombraries en el qual s'emporten els radicals. La dissolució de les Corts 1 la convocatòria consegüent d'eleccions, perquè el poble hl digui la seva. és la mesura terapèutica Indicada, men're el Tribunal de Garanties pels uns i el Jutjat de guàrdia per als altres, amb la consegüent intervenció de la guàrdia civil, es faci càrrec de la cordada. EN L·A TIERRA DE T «XMCMO VIL·LA BOLA NEGRA, presentando sus cartas credenciales. ROMANCER POPULAR Intermezzo Recordem amb una certa emoció uns grans titulars publicats a "Renovaclón" — òrgan del partit radical a Barcelona — quan el senyor Lerroux succeí en la presidència del Consell de ministres el seu ""Tellglonarl Ricard £ tm- — Evident. Em refereixo a l'aspecte polític —I a les altres responsabilitats? —Ah! Ja s'ho faran els cridats a Jutjar-les! Les unes no prejutgen les altres. Nl Içs destrueixen. Nl les afavoreixen. Els dos falls poden ésser contradictoris, encara que ambdós poden ésser exactes. L'absolució en un d'ells no Implica, nl molt menys, l'absolució en l'altre. La responsabilitat política 1 la Judicial són totalment diferents. —I el partit radical...? — Ah! Aquest és un plet Intern en el qual els altres no hem d'Intervenir. — iQuina creieu que ha d'ésser la seva actitud lògica? —Lògica? Heu dit lògica? No emprem vocables que compliquin ics coses. —Bé. Què creieu que farà el partit? —Ha d'Individualitzar les responsabilitats que puguin existir. I sanclonar-les políticament. — Conseqüències ? — Incalculables, en tots els aspectes. —Ha dliaver-hl crisi? — La Ceda, almenys, procura per tota els mitjans que n'hi hagi Pins al moment que s'obri la sessió de dilluns, farà tots els esforços Imaginables per expulsar els radicals. Creu que arriba ara el moment de la seva tercera etapa: governar tota sola. I aquí és on més atents cal que estiguem lots els republicans: a evitar que això pugui esdevenír-«e. Volen conservar les Corts, però governar sense els radicals al poder, si bé amb els seus vots. — I els radicals... —Fàcil és comprendre que una campanya electoral per als radlcali seria ara desastrosa. I. com és natural procuren allunyar-la tant com els sigui possible. Però no és presumible que s'avlnguln a les condicions que la Ceda vol Imposar. — En conseqüència... —Que sl hl ha crisi — l considero molt difícil evitar-la — el més probable és un decret de dissolució, I. encara, és el lògic. El trist és haver arribat als extrems actuals per no haver fet les coses al seu degut temps... jAlerta AMB ELS PRIMERS FREDS' Preveniu-vos a temps, eviteu els refredats. Compreu els Draps interiors de Llana i Cotó. Jerseys, Pullowers. Armilles, Mitjons llana, Bufandes. Guants. Bates. Patins. etcètera, etcètera, a camiseria TEl-XiDO*C EI millor assortiment. — Preus baratíssims. CARRER ARCS. 2, davant Plaça Nova per L. AYMAMl l BAUDINA per. Ens sembla recordar-los textualment. Amb l'eufòria pròpia de la casa deia: "SE HA PROCLAMADO LA VERDADERA REPUBLICÀ" - "SOMOS LOS AMOS DE LA CALLE". Ja aleshores aquells titulars van fer-nos molta gràcia. Avui, a! cap d'uns quants mesos, ens en fan molta més. Sospitàvem qul| na era aquella "verdadera República"; ara n'estem segurs. Ens resistíem a r-eure que el senyor Lerroux 1 els seus amics fossin els "amos .'e la calle"; ara estem convençuts quj ..<..ment tenien raó. Aquella eufòria radical, que ens semblava exagerada, extemporània, era plenament Justificada. Els radicals eren certament els "amos de la calle". Un amic nostre tingué un dia la gosadia de malparlar d'un senyor que no sabem sl era alcalde de barri o burot, al qual acusà d'ésser poc escrupolós en qüestions d'Interessos. No sabem sl digué que negociava amb caixes de morts o sl es venia les botifarres decomlssades. El cas és que — tot 1 el convenciment general que el nostre amic tenia raó — el pobre noi fou condemnat a dos mesos de presó per Injúria 1 calúmnia a una autoritat. I, bltllo-bltUo. passà els seus seixanta dies engarjolat. Un temps després, aquell alcal- FRANCESC GAMBO «Digamoe unas palabras de consideración y respeto para una breve escena que ha puesto en mi corazón una ternura humana: el seftor Cambó, antiguo adversano mío— con orgullo puedo decirl0 _ desde hace largo tiempo, se ha acercado a mí en el «hall» de este hotel, antes de empezar el banquete, para estrecharme la mano y decirme: enfermo. no miedo participar personalmente en el acto que vais a realizar, porque suelo quedar después de ellos rendido por unos días a causa del enrarecimiento del ambiente.» (Del discurs del senyor Lerroux al Ritz de Madrid, en l'homenatge que es feu tributar el dia 9 del present, i en el qual el diputat de la Lliga senyor Puig de la Bellacasa va ostentar-hi la representació del partit i amb aquest caràcter s'assegué a la taula presidencial.) de de barri o burot, que no recordem sl negociava amb caixes de morts o botifarres, fou atrapat in}ragantl en el moment que preuna bossa de bales a un marrec, I vingué el gran daltabaix. Tot» la ciutat es commogué. On s'és vist! Això és una cosa Indigni! Prendre una bossa de bales a un marrec!... I el pobre alcalde de barri o burot — no podem precisar ben bé el càrrec — va perdre de cop i volta tot el prestigi entre els seus. Va caure estrepitosament, fou destituït 1 condemnat a passejar-se per la ciutat amb un rètol a l'esquena que deia: "Per haver pispat mitja dotzena de bales a un marrec". Entre tant, el negoci de les caixes de morts o de les botifarres — no podem preclsar-ho — , que havia funcionat anys I anys 1 11 havia permès de fer-se una caseta amb jardí a Valldorelg, restà en l'oblit. I el nostre amic xerraire, qus un bon dia havia llançat l'acusació, resta fitxat al Palau de Justícia com a "calumniador 1 Injuriador" Aquells titulars de "Renovaclón" que tant ens emocionaren — "SOMOS LOS AMOS DE LA CALLE" — ens han vingut a la memòria Juntament amb l'anècdota del nostre amic "cali mnlador" per una comprensible associació d'Idees. Aquell alcalde de barri o burot que es venia les caixes de mots de la Casa de Caritat o les botifarres dels pobres pagesos, també afirmava — quan es querellà contra el nostre amic — que era l'amo del carrer. I ho va demostrar. Però avui l'amo del carrer és aquell ■n··· nostre que, per caluranlar-lo. va passar-se dos mesos a la presó. El que no nogué ile ana eits, 11