la rambla de Catalunya 28 novembre de 1935 Id iilòsol al servei de la tacràcia Tomés G Masar>k. «ihe great o d man ot Huro e» president de 'a Perública Txecoslov cà, de>xa el càrrec per raons de la seva edat avançada on F. C PA'EhOA "^'.«^ramrs de premsa ens ponen U noiKÀ que cl cap de l EStat «ecoslovae. el venerable Tomàs O. MaMr>"k "the preat o!d man of Europc". com el va anomenar el ?ran periodista angles Wiektum Steed. l&ome que éa awü la mes perfecta repcoíentacló de la ponderació polluca en les enlairades *sferes del Poder, ha expressat e! seu propòsit d'abandonar la prt'sldèncla de :a República que ve oetenunt des. de 1918 per motius de la seva odat avançada 1 del seu estat de salut, car fa prop de divuit mesos que MasaryK se sent malalt. Cal tenir en compte que Masaryk compta avui més de vultantaclnc anys. I 31 el digne filòsof, la vida del luat ha estat tota consagrada al servei de la democràcia i de la Jove.uv nuclò txecoslovaca — de la qual ell fou fundador — . deixa el Poder suprem, aeri aquest un final gloriós de tota una magnifica existència de honestedat, de subldurta l de patriotisme, una exlsièncla exemplar, els fits mrs Important* de la qual volem referir acL Origen humil Tomis Masaryk és nascut a Hodonln (sud de Moràvia. prop de la frontera moldava) el 7 de març de IMO El pare. eslovac de naixement, feia de cotxer l estava ocupat en una propietat Imperial La mare era alemanya, força religiosa. 1 va influir proderosament en les incllnacions del xicot, el qual a onse anys •mal irat el seu origen uodest" com diu Vlatlsmll Kybal. va Ingressar al Liceu per iniciar els seus estudis que havia d'acabar a Viena. A !a capital d'Austrla-Hongrla va estudiar filologia cUaslca amb Oompe.-z. Bretano l Zlmmcrmann. els quals s'inclinaven vera el corrent positivista, representat a França oer Comte I a Anglaterra per Hume. El 1878 Masaryk es doctora en filosofia, amb una tesi sobre l'essència de l'ànima, d'acord amb la doctrina platònica, i féu els seus primers estudis sobre «l suïcidi com a fet modern ccUectln. A Leipzig tingué ocasió de relaciona r-*e amb una senyoreta americana, natural de Brooklyn. la qual. dè r' tom d'Amèrica, va contraure matrimoni amb Masaryk. Aquesta «enyoreu es deia Charlotte Garriguc i va morir durant 1» guerra europea, després d'uns anys d'unió El 1882. Tomàs O. Masaryk es traslladà a Viena. 1 ingressà a la Universitat txeca com a professor de Filosolia. La seva tosca com a professor es va distingir pol democrallsme de les seves normes. Les seves Idees en matèria de religió çstaven impregnades d'un profund sentit de toleruncia. de concòrdia i de comprenMó. En l'aspecte social es manifestava com un demòcrata sincer L se sentia -Orgullós del seu origen humil, què mal no va oblidar. Per a Masaryk la qüestió social era la més Important de totes les qüestions positives. Era. com diu un autor, "la lluita entre el mortal 1 l'Immortal" Idealista per temperament l per educacio, combatia el materialisme històric i. per tant, el marxisme 1 el comunisme... estada a Praga, fou considerable. Va començar per crear ona publicació de caràctei emmentmem científic "Atheneum" endreçada a ;irodulr una transformació de la ciència txeca. "A mes va emprendre una ilulta Implacable contra els vells poemes que celebraven les accions heroique; dels antics txecs demostrant el seu caràcter apòcrif en oberta oposició amb el criteri man'mgut per ïa majoria de la nació". Ikfensa de la cultura txeca L'activitat de Masaryk en defenm de la cultura Urea durant la seva MASARYK La lluita nacionalista El seu adveniment al terreny de la lluita política s'assenyalà pel seu nacionalisme. La nació txeca, llavors només tenia ala milions l mm d'habitants l el seu avenir immediat no era altre que el de seguir • ncadenada al jou austrohongares. Mas-iryk es va interessar profundament pel problema nacional txec l en la seva obra "La qüestió txeca", publicada el 1893, va establir les bases duna filosofia política del poble txec. Durant l'any 1889 Masaryk féu una Intensa campanya a favor del Jueu Hlsner. condemnat a mort per la simple sospita d'haver matat una noia cristiana per a xuclar-ll la sang. En aquesta campanya Masaryk es va revelar com un gran fllosemlta, com Zola amb el seu vibrant "J'accuse". En 1908 es va realitzar l'anexló a Àustria de la Bòsnla 1 l'Herzegovlno. amb motiu de la qual cosa les relacions entre Sérbla i l'Imperi austrohongarès es feren molt Uvants. 1914. La gtierra europea La situació de Masaryk en relació amb els partits polítics, en 1914. en esclatar la guerra europea, la descriu Kybal amb les paraules següents: "La major part dels txecs. àdhuc els socialistes, el consideraven com a un element heterogeni 1 el Jutjaven més aviat com a un entrebanc per al tranquil desenvolupament de la nació, sotmesa pacíficament al Oovern Imperial". | Des del moment que es va nenera- llu aiempiai contra la Fma (Ve de la pàgina L) crit al cel. Pretenen que siguin considerades com calúmnies les veritats que han d'escoltar. Volen suprimir els miralls on ha de reHectlr-se perlodlstlcament la ventat Però hl ha aquesta diferencia. Ells difamaren. Insultareu Impunement, muntaren campanyes monstruoses de desprestigi contia homes honrats. Mentrestant, ara e' que pretenen -"s que no se sàpiga la ler lat de l'esdevingut en les negociacions del Strsperlo. en la repressió d'Astúries, en l'afer Tayà. en el de les locomotrlus. en el de les estacions a'autobusos 1 en tantes il(rcà a·'·n'ure» diamniicues o meresqués del segon blen'il. La susp>txits milr.its i aconseguits per 'es forces russes an ocupar Bujcovma i Ualluoa. afermaren en uns tal creença, en tani que altres es declaraven partidaris de llançar-se a la lluna revolucionaria sense la Intervenció russa, rntre aquests darrers es troMv» Masaryk. el qual de bon principi *• procurar entaular relacions amb l-'Entente" per la qual cosa feu alguns viatges per l'eetranger. El desembre del 1914 es trobava a Ilàlls. i davant A caire que anaven prenent els nsdivenlments. es féu a si mateix la prometença de no tornar a la seva oàtrla fins haver aconseguit la plena realització dels seus 'deals. Perseguit pel Oovem austríac. Masaryk c traslladà a Suïssa i prima '/ora del 191Si. des d'on va orientar la política de l'associació anomenada bi "Màffla". que sojornava a Praga ' a la qual pertanyien els reprisentants de tots els partits polítics txecs. Masaryk. Kramar. Rasehln. Habrman. Sch-lner. 8a mal, lívapll. Jira^k. Benes l altres, el programa dels quals en» oposar una resistència passiva en l'Interior I fer una gran propaganda en l'exterior. La ■ Màffla". per Indicació de Masaryk. va enviar alguns dels seus representants a l'estranger: a R'isíla va anar el diputat agrari Josep DUrlch; Eduard Benes, professor de Sociologia de la Universitat de Praga, delxeble de Masaryk escriptor 'orlilan: l ministre d'Afers Estrangers — per espai de disset anys — de Txecoslovàquia, va marxar el setembre del 1915. a Paris, encarregat de realitzar a França la propaganda nacionalista... Intervenció dels txecs a la guerra Mentrestant dels camps de presoners sorgia d'una manera Improvisada un exèrcit txec disposat a combatre Austria-Uoagrla. Una brigada d'aquest exèrcit fou emprada a Rússia el 1916. 1 tal com diu Víctor Sergcv "els txecoslovacs, dirigits per oftcialsa Hala, es negaren a reconèixer el Tractat de Brest-L·ltovsk". Aleshores Masaryk havent examinat la situació política creada a Europa amb motiu de la guerra, es va definir: es va declarar obertament cn contra de la doble monarquia. I en una solemne reunió celebrada a Ginebra el 6 de juliol del 1915. amb ocasió del C aniversari de la mort del teòleg Joan Huss (14151, va declarar que no era possible cap Intelllgènclà entre Bohèmia 1 Austrio. A començameniü del 1918, el Comitè d'acció que treballava a l'estranger, es va transformar en Consell Nacional txec, presidit per Masaryk 1 domiciliat a Paris. Masaryk cs l'ànima d'aquest Consell ("Narodni Roda"). L'lUustre poeta cs rebut per Briand, aleshores prjsldent del Consell de ministres de Françi, el qual va prometre a Masaryk el seu ajut. A Paris es publica la revista "La Nalion Tcheque". òrgan oflclal del moviment alliberador. Al mateix temps Masaryk dóna a conèixer a Paris i a Londres una memòria titulada "Indcpendanl Botvmc". en la qual s'estructurava el nou Estat txecoslovac 1 al Klng's Collcgr de Londres va donar una sèrie de conferències sobre cl seu poble. A Anglaterra la causa txecoslovaca va trobar bons defensors cn Wlekham Sleed 1 en Se ton Watson: el Labour Party l la revista "New Europe". feien la defensa de les reivindicacions nacionalistes. S'acosta el moment del triomf L'exèrcit txecoslovac de Rússia fou personalment dirigit per Masaryk. que va romandre en aquest pafs lins a l'assalt dels bolxeclstcs al Poder Va viatjar per Sibèria l pel Japó. 1 finalment es traslladà als E&tats Units, establlnt-se a Chicago, on féu una Intensa propaganda, i aconseguí per fi. que el Govern de Washington es declarés favorable a l'absoluta alliberació dels eslaus del jou austro-alemany. I el dia 16 d'octubre del 1918. Masaryk. d'acord amb Wllson. va proclamar la Independència de l'Estat txecodovac, al mateix temps que l'emperador Carles IV publicava un manifest transformant l'Imperi en una monarquia federal. Aquest mateix dia Wllson Indicava a Àustria que havia 6e tractar directament amb els representants revolucionaris. En aquestes circumstàncies arriba el dia 28 d'octubre, A Praga es porta a cap el cop d'Estn; sense vessar sang. Totes les autoritats austríaques són destituïdes l os forma el primer ministeri presidit pel doctor Carles Kramor: Benes. Afers Estrangers; Guerra. Stefmlk, Hisenda, Rasin: Instrucció pública, Habermann: Interior. Bvelba. 1 Defensa Nacional. K'.ofac. Tomàs O. Masaryk. per absolut* unanimitat, fou elegit President de la República, càrrec que l'IUustre revolucionari exerceix fins 1W7. Novament pegran majoria de vots es elegit El seu segon mandat presidencial va finir en 1934. I altra vegada el poble, per mitjà dels seus organismes representatius, el torna a elegir per a la suprema magistratura del Jovo Estat. L'obra de Masaryk Masaryk ha estat, com Lenln a Rússia, el creador d una revolució 1 el continuador i conservador de l'obra revolucionària. Home d'immensa cultura, dotat d'un profund sentit humà de la vida. liberal l demòcrata en totes les manifestacions de la seva vida pibllca i pr.vada. Tomis C. Masaryk es caracteritza per haver estat el guardador fidel del pa'.rimoni que ell. amb el seu esforç magnífic i desinteressat, va acotue- Un profecte revo'íant La llei contra la premsa dct DOMÈhEC GUAhSÉ Qui epa ho havia de dir que un rffgira imposat pei poble, amb I» flualltat essencial de proclamar la Igualtat damunt la Uci. de fer respectar eb drets de l'home, d'acabar amb I explotació dels febles pels més forts, havia de caure tan avall: havia de presentar augmentats els defectes, els mals del règim monàrquic? Perquè, li verita;. republicans, no cal camuflar les coses: aquest segon bienni de la República fa bons els polítics l els proctd.menis de la monarquia. Ens la fa fins enyorar. No es tracta pas dels mateixos gossos amb collars diferents, no. Són els mateixos gossos amb idèntica collars 1 amb Idèntiques cadenes, i Els mateixos?... Pitjors I Veieu ara, com a exemple, la tasca Inútil d'aquestes inútils Corts. Només tenen tres objectius, tres objectius que les Cons monàrquiques no haurien gosat a defensar d'una manera descarada. Primer: cargolar més els pobres amb els projectes de restricció íel senyor Chapaprleta. Segon: fer un projecte de llei electoral contra les, ..taquerres. Tercer: posar un morrió a la Premsa. Aquest tercer I darrer punt sobre'c es la corona que les Cor'.' -— ' posar al bell c:mall de la seva tasca. El primer .ieí contra la Premsa, d'autor anònim — jquin Jesuïta no devia amagar!— va fracassar en aquestes mateixes Corts. No hi va haver manera d'aprovar-Io. a desgrat de la gallardia del president del Consell de ministres d'aleshores, senyor Lerroux. Els diputats de la majoria se la van haver d'embeinar. El perill per a la Premsa semblava, doncs, superat. No ha estat alxl. tanmateix. Ens oblidàvem que governava la Ceda, l que mentre la Ceda governi, els procediments jesultlcs prevaldran. La tenacitat, la hipocresia estaran a l'ordre del dia. Quan la guir per al seu poble. Fidel guardador de la Coaptltucló democràtica de la República txecoslovaca. Is qüestió personal dol cap de l'Estat txec ha estat sempre un model de ponderació, d'equllibn. d'equanlmltat, no tenint altre pensament que l'cngrandiment de la seva pàtria. Filòsof al «ervel de !a democràcia, aquest gran estadista ha treballat Infatigablement per l'afermament de l'obra revolucionària, posant a contribució tota la seva experiència política l tota la seva sabidurla .. Es. en fi. la seva vida. un exemple de saciiflcl. d'bonestedai. d'integritat, d'lmparclallt«l... Vuit-anta-sls anys gairebé, venerable ancianitat digna dels grana elogis que 11 tributen lots els homes honra is drl món sencer!... Ceda no pugui fer aprovar un dels seus projectes fara com si el retires. De seguida, però, que tingui distret l'adversari, a poc a poc, ei projecte amenaçador tornarà a peni.ar-so. A la gent de la Ceoa no u agrada pas d'envestir cara a cara l'adversatt. Prefereixen els replecs. les sln.ioeltats; vèncer I adversari per cansament, per mareig o per sorpresa. Llur tècnica cs aquesta. Altrament, «qui pot negar que a un país com espanya U fa molta talis una Uel contra la premsa? En un país on poden presentar-se afers com el de l'siraperio. on un diputat pot lla..çar les greus acusacions d un senyor feres Madrigal contra el cap del Govern, tot manipulant una dòLumentacio suspecta, una llei que posi sordina a la Premsa és evidentment d una necessitat urgent. El Jesuitismc es al poder i cal tenir present que per al Jesuu.srae el mal no radica en el mal mateix: el mal radica en 1 escàndol. Si no hl hagués una Premsa decidida a acusar els culpables, a desemmascarar els hipòcrites, no hl hauria escàndols i el mal seria com si no existís. Els governants serien lots àngels, viunem en un autèntic pati de Monlpcdl. però no n'estariem assabentats. La política aferlsta, amb contacte amb la banca l els monopolis, prendria una volada l amplituds magnifiques. Ela radicals i la Ceda, ben avinguts i apuntalats en la guàrdia civil, podrien governar tota la vida. I per a una perspectiva alxl, ino val la pena d'Imposar silenci a la Premsa romàntica, d'Inutilitzar la ploma del periodista revoltat, dels defensors de la Justícia, dels febles t dels oprimits?... La Ceda no seria la Ceda. nl els radicals els Idòlatres autèntics del Pavo Republlcano si es deixessin perdre una ocasió com- l'actual per a Intentar-ho. Ho aconseguiran? Tota la Premsa d'oposició ha donat ja la veu d'alarma. En un mateix dia diaris d'una tan contraoposada ideologia com "Política" i "A B C" han denunciat que el nou projecte de llei contra la Premsa és encara pitjor que l'anterior. La lectura del projecte produeix la Impressió que la Premsa cs la Ins Cltucló més perillosa del pals. 1 que el periodista és un Individu qu'* cal vigilar amb més rigor que l'enemlo públic número 1. Nl contra els gàngsters nl contra els dínamlters més desorbitats no s'ha llançat una llei d'aauest rigor. Es veu que és feta amb ràbia. Per a perseguir amb un màxim rigor els criminals 1 fins els revolucionaris perillosos per a l'Estat, cal un estat d'excepció: de guerra, d'alarma; cal que estiguin en suspens les garanties. Però segons la Aruf arriba a Barcelona el nou governador general interí de Catalunya, ienyor Ignasi VUailonga. IL s • é Vilaliorija, home de la Ceda i ben vist ie la Lliga, ha estat nomenat d'acord amb la /amoso llet anticonslituclonul del 2 de gener. Si no /os aixi, valdria la pena de tenir en comvte que Vilallonga ha estat, de jove, valencianlsla. • • • El ple et el qual havia d'ésser elegit alcalde de Barcelona ha estat suspès a corre-culta tal com havlt estat convocat, per haver-se) descobert qut els radicals ho tenien tot a punt per a elegir el senyor Ulled. • • ♦ La Lliga diu que essent el governador de la Ceda, l'alcalde correspon a ells • • • Posats a :ercar una equitativa proporció d'impopularitat, la cosa no se'ls pot oiscutlr. • • • L'altre dü varen dinar plegats al Rltz de Madrid els amics del senyor Porteh. l entre ells hi havia el senyor Lerroux. El que té més gràcia, però, és que sembla mentida, però és veritat. • • • El senyor Alba no hi era, i això que és més amic, segons diuen, del senyor Po.lela que el senyor Lacandru. mm* Els senyon Alba l Portela van d'acord, segons les males llengües, per acabar d'enterrar el "caudlllo" i després disputar-se el cabdlllatge. • * • Perquè a d>n Lacandru li passa com a aquells russos que després de morts encan s'aguanten drets. • • • Dret, perd nort, és encara una mica el que remena les cireres, o almenys el q-.e /a aquestes melangioses frases que determinen un crepuscle politt inacabable. • • • "—El partió radical (ha dit el caudillo) tiene dos jefes: el Alba y el Ocaso." "Ellos {els :e la Ceda) tlenen la sartén por el mango." • • • Després ha (esmentit la frase de l'alfanx que 11 atribuïa el Pérez Madrigal. • • • Després ha iit que cal recolzar Chapaprleta i aguantar el bloc. • • • Després ha ifegit que la majoria està desganada. • • • Chapaprieta pçró, haurà de veure com no li són aprovats els seus pressuposto com va dir ell mateix per error pro¬ pi del seu comp>x, al davant de la Comissió. • • • Aiií ho ha it Calderón, el president de la dita Comissió, a les reunions de la «al no va cap diputat "porque no puede aprobarse una ley que esti mal hecha". • • • • Chapaprietoresta, però sembla tanmateix un altre soldat rus, d'aquells que dtprés de matar-los calia fer-los caure. » m » I si no, queio diguin al Pérez Madrigal. • • • Cambó trebila per convertir en republicà Calvo Sotelo. • • • Potser li p^iarà allò que 11 passà a aquell que presentà un amic mu a una senyeeta que ell no coneixia: —1 a cd» qt us presenta, fovel — t>a dir la senyoreta. —A mi7 Nó al. Jo me'n vaig tot seguit. NAÇVERA nova llei de Premsa, per al periodista do n'hi haurà mai de garanties. El periodista viurà en estat d'excepció permanent. Hl haurà sempre, .contra el periodista. Tribunals que obraran per- procediments d'urgència, que "funclonar&n — copiem textualment — de modo permanente. aunque no èstèn declarados los estados de prevención o de alarma". Però no éa pas això el més greu del projecte. Quan d'un crim vulgar •no es pot trobar l'autor, no es castiga naturalment ningú. Cap cod! nu és prou monstruós per a assenyalar que, en casos alxl. caldrà castigar el fabricant del revòlver o del punyal. En la. llei de Premsa, sl. El periodista hl és considerat pitjor que el pitjor fasclnerós. Sl no és trobat l'autor de l'article punible, o — cosa més grm encara — sl l'autor pel seu càrrec «stigués exempt de responsabilitat, es perseguirà — també copiem, no cregués ningú que exageréssim •— "a los directores de la publlcaclón, despuès a Iot editores, y por ultimo a los impresores". Ja no faltaria sinó. en aquestes anàrquiques disposicions, que poguessin ésser perseguits l'home que enganxa les faixes de la p .bllcacló. o el xicot encarregat de repartir-la. i Visca, visca la Santa Ir.qulsiclól Però hl ha encara disposicions m^s vexants. més amenaçadores per al periodista cn aquesta llei de ferro. 1 l'article 148 del Codi penal, referent a les Injúries, hl és afegit l'advertiment que. per al periodista, la ptna que se II haurà d'aplicar sempre es la màxima. Dir que són uns IL-idres aquells que l'han compromès en ifers com els de l'straperlo. encara que els tribunals els condemncsln, costaria car, ben car al pobre periodista sl aquesta llei fos aprovada. Altrament fer l'apologia d^acclons" o d"'omissions" definides legalment com a delictes — i tota critica que no sigui negativa pot ésser Interpretada com a una apologia — . és també rigorosament penat. Segons, doncs, qui governi, parlar de Garcia Hernàit Josep Quero Molares, catedràtic d* Dret internacional a la Universitat de Sevilla El nostre estimat amic En Josep Quero Molares. vocal suplent al Tribunal de Garanties de la República, ha guanyat en oposicions renyldísslmcs, acabades de celebrar a Madrid, la càtedra de Dret Internacional Públic 1 Privat de la Universitat de Sevilla. El tribunal ha votat per unanimitat la designació d'En Josep Quero per a la dita càtedra. A lea moltes felicitacions r.ite l'amic Quero e-rtà rebent amb tal motiu hl afegim la nostra ben cordial. dez. de Galàn o de Comte 11 pot costar, al periodista Incaut, "prlslón mayor" 1 multa de 2 500 a 10.000 pessetes. L'únic que 11 falta dir a aquest codi republicà, és sl al que faci l'apologia díl Borbó — 1 en llegim alguna cada dia — II serà ofert un caramel! I no parlem de les facilitats que el projecte proposa per a la suspensió indefinida o definitiva d'una publicació. No en parlem perquè és acl on desemboquen totes les intencions del projecte. Tot tendeix a la supressió de la Premsa, a l'exllncló del periodisme l del periodista. A convcrUr, sl més no. la Premsa en un full oficial d'avisos l noticies. A esvalr-ne tot el que sigui pur romanticisme, defensa d'Ideals, defensa de la justícia, defensa dels humiliats, dels ofesos l oprtmlts. i Pobre pals sense escoles, sense Universitats l demà sense Premsa! [Pobre pals. regit pels que pensen que per passar aquesta vida trista n'hi ha prou amb un Joc de cartes, un straperlo l uns rasaria! Subscripció a favor de la família de Bello El Comitè Pro-Bello ena comunica la constitució de delegacions en diverses localitats de Catalunya que han Iniciat la recaptació que. per una sola vegada i a termini fix té per finalitat alleujar la situació de la vídua del malaguanyat escriptor, gran amic de Catalunya, Lluís Bello. Aixi mateix ens comunica la pròxima celebració d'actes a les comarques amb la mateixa finalitat. A la nostra ciutat es reben donotius al local social del Comitè. Ateneu Obrer d'Esquerra. Provença. 156. al del Partit Republicà d'Esquerra. Passeig de Gràcia. 42, l a la redacció ds LA RAMBLA. A continuació donem la LLISTA NUMERO 2 DE DONATIUS Ptes. Suma anterior 358'— Antoni Cesarl Gales 2'80 Mercè Castell 2'50 Lluis Cesarl 2 — A. Barberà Blas s1 Pilar Barberà Blas T— Roseta Cabot Miralles 3' Maria Barberà Blas 2" Ramon Oriol 6' Salvador Suqué 5' — Fèlix Colomcda 2'— Ignasi Gomis 2" — Simó Piera 2 — -Alber Oller S'Josep Subirats 6' — Mànuel Parés .1 2* — Adrià Vilalta 3'— Pati Grau S'Jaume Puig S'Josep RacaJ S'Fra ncesc Gràcil l'Joaquim Glrós ... 2 — H. M. P 1*— D. C. C 10 - Eugenl Guitart 25 — J. R. 6 — L. T. M 3 — una madrilenya sfftny.Ui*» — is'so. , Un afàgont-s de i'èsqiicrra ... • 1 M Feliu Elles 10'— Benet Marti 10 — C. V. LL 2 — Suma 1 segueix 810 — El mitiné socialista del Price (Ve de la pàgina 12) S. B. Layret era nostre! — exclama Felip Barjau- . 1 perquè era nostre el van matar com van matar Segui. L'orador evoca les lluites sagnants que es produïen als carrers de Barcelona I afirma que cn aquestes lluites forçosament havien de perdre els obrers, els quals per a guanyar necessitaven un partit polític que els dones el poder. Allò que no es va poder fer aleshores— exclama— ho farem ara! El record de Layret l del 8 d'octubre l de totes les gestes del proletariat ens han d'Impulsar. A Catalunya existeix un fort moviment coUectlvlsta que pot donar el poder ais obrers. Sl 60.000 rabassalres. els 60.000 cooperatlstes l els 400.000 mutualistes volen, el poder serà per als treballadors. Mllans del Bosch un dia va dir amb to planyivol e uns sindicalistes duts -» la seva presència: "i Por qué usan ustedes la violència?" l els aconsellà paternament de fer com la ü. G. T. Ja ho hem fet^-dlu Barjau— 1 vam proclamar 1 aRepúbllca: però vam proclamar la República; però tn feixista, la República ha estat aviat desvirtuada. Dins de la República els obrers només han tingut dos anys de llibertat relativa: els dos anys de governs Azafta Azafla és un home que en altre pals seria considerat conservador. A França estaria a la dreta d'Herriot. que és un simpatitzant de la U. R. «. B., però Azafta cs un home honest 1 lleial l per això és combatut. Amb Azafia no són possibles els "Straperlos"! Azafia no es pas combatut pel seu esquerrlsme, que només és esquerrlsme en aquest pals on es produtlx la reacció mes tenebrosa del món. Azufta és combatut per la seva conducta, per la seva honestedat. A nosaltres no ens ha enganyat mal! Sempre ens ho dit. clar i net, que no era socialista, però ha tingut per als obrers respecte 1 consideracions. Barjau diu que arreu d'Espanya ha observat un fort corrent socialista l una gran comprensió 1 simpatia per al problema de Catalunya. Explica com en països on existeixen fortes organitzacions col·lectives, com Suècia. Noruega 1 Dinamarca no ha prosperat cl feixisme. Invita els membres de les organitzacions coUectlves de Catalunya a formar part dol Partit Socialista de Catalunya: Invita també el Bloc Obrer 1 Camperol 1 les oltres organitzacions obreres. Afirma que Catalunya serà socialista o no serà. Felip Barjau. en acabar, és llargament aplaudit Sastreria Modelo Rambla Canaletes, 11