Any VIU Buenos Aires, juny del 1923 Núm. 83 LES IMMORALITATS D'UN GOVERN LIBERAL /.<■- . ,'< crioiïs ile diiiutalu u Ien curts tEgpuiiiia, On r rera un ni celcbraden, hú/n emutíMU nua iinrn ilemoslració ilr les ■■( rgúnyes poUtigvei nputtyp'lét, ik^-ò /itl ijiic toca ii t'nliilniiiiu la pressió de Ui hi-'í/hiiiu oficial s'ha deixat sentir mes ai raf adora qmt mai, per tal de contramtat amh immoralitats la llibèrrima voInntol del poble, cl ipial, mahjrat tot, iirançii amb passos ferms i resolut.i pel camí de la serà salració naeioiial. Kn acolilar-se el çowm de concentració UbetlÜ fple re/iei.r els destins de l'Ksla' i ·iianiiol. ahjans esperits ingenu» i rolnblcs dels ipie incara dins el catalanisme creuen- -dissortadament — amb la polílica espanifola com a mitjà lei/al dc SOhiflionar cl plet nacional de Calaliiniia, creieren reure-hl, sinó garantia ferma de serietat en els procediments, almengs una blana condescendència en els problemes i/ne són l'expressió directa de la rolnntat del poble, tal» com et relatiu a i h ccions. Un dels matisos polítics i/ue integrà el govern, sobretot, — ens referim als reformistes — era el que més se n'endnia l'afecte dels que creien amb la bona fe del conjunt, pels seus antecedents l'emocròtics en apariència. Ha calgut, però, que entressin a formar pari d'un govern per a sentir-se contaminnts del mal que pateixen tots els homes que a Espanya es captenen dels afers governamentals, i potser direm que han demostrat una audàcia de procediments pitjor que el més retrògrad» dels governs que per raó de la seva convivència amb l'F.stal espangol. ha sofert la nostra pàtria, la qual cosa després d'evidenciar qU» a Ks/ianga la moral política en els governs està en plena fallida, ens diu (M% eloqüència que d'aquests Catalnnga no pot esperar-ne res de bo. l'el que es refereix al cas particular ib Is catalans dintre l'Kstat espangol, la poUlica d'immoralitats dels governs oferei r una característica especial. Conservadors o liliernls. demòcrates o reformisles. tot» coincideixen quan es tracta del problema català. F.l pitjor enemic polític de l'Estat o del règim imjierant pil que es reu és el nacionalisme català, l'er tal He combatre'l s'apclIfn tols els procediments, s'aca pten tols els iiiiljans. no es desprecia cap avinentesa. Veieu què ha pausat a Catalnnga amb les eleccions esmentades, model de 00rrnpci·'· i a'ignomínia, gràcies als procediments immorals, canallescos, emprats pel govern. larlem dels casos concrets que havem pogut observar n In distància. Ja moll abans de convocar les eleccions el govern procedí a la destitució inqtiisilorial d'honrats alcaldes i ajuntaments t remplars, per lal d'ésser nacionalistes, substiliiinl-los per descaslats elements addictes. Fora tasca llarga esmenlar el número de les destí tnc ions, però recordin em el cas de l'Ajuntament de Castelló d'F m pàries com exemple dels alropells comesos pel gorern per lal d'ofegar la reu del poble, Vendrell, Calella i una vintena de poblacions més sofriren semblants vexacions. Aquesta escomesa fou confiada pel govern liberal) i exee&fada, pels elements reformistes arreu de Catalnnga. Per Ics coaccions i destitucions extemporànies o'alcaldes i ajuntaments el poble s'assabentà de la imminent convocatòria a eleccions. Fra un detall ínfalUbk. .li.ri i tOt el iioble no retrocedí, disposant-se n donar la batalla al centralisme funest, però és clar. davant la força brutal i l'audàcia dels nostres enemics alguns dislrictes sucumbiren. Figueres. lleu's aquí un districte republicà per tradició i nacionalista per convicció. Havem perdut el compte dels angs que havia romàs fidel n la causa de lo república i al nacionalisme català. Repudià l'aposlasia del Salvalella i donà l'acta a l'August l'i i Sunger, el qual ha vingut representant-lo fins que una cruel dolença ha obligat a l'il·lustre home de ciència deixar les nclivitat» polítiques i les especulacions científiques, ilissortadament. Fls enemics de Catalnnga veieren en aquesta circunislància especial del districte, una ocasió propicia per arrencar- li la significació nacionalista. — no diem piitilicana perquè no Iemen aquest matis, els governs espangol». Figueres proclamà candidat del poble l'Albert de Quinlana i de León, nació- lisla i republicà prestigiós, home inlelliifinl i conegut del districte. Contra d'ell "es presenti'l'', l'apòstala Uiux i llins, Iraidor de l'ideal republicà i de Catalnnga. avui convertit en monàrquic faceciós. Ningú creia, però, amb el seu triomf. Vingui ren les eleccions i els alropells. les males arts. la coacció de paraula i • ''iibrii. i tota mena d'immoralitats comeses per les hosts del governador Lueje, reformista, li donaren l'acta per una pelita majoria. I.n guàrdia civil acampada pels poliles del districte impedí, màuser en mà. el trànsit dels vehicles on anaven representants nacionalistes i detingué el patrici Francesc Macià. L'or fou vessat pròdigamcnl pel Marquès d'Olèrdola, i nu poble com el de Llansà de cens republicà republicà espangol. s'entén — es vi ngué al candidat monàrquic, traïdor de la república, per trenta mil pessetes, parodiant així la venda de què ens parla la Bíblia. Torroella de Montgrí, lli havia especlaeió i ui mi usa per a conèixer el resultat d'aquest districte arraliassal al caciquisme dil Foiirnier l'elecció anterior pel nacionalisla Puig de la Bellacasa, però que el Tribunal suprem d'Fspanga concedí l'acta al cacic malgrat de comprovar-se públicament la falsificació de l'acta de Ventalló, que atribuïa el triomf al Fournier. F. i poliació indigna que el dislriele en pes i tot Catalnnga reprovà en-èrgieantemt i prometé reparar el greuge. La viclòria d'F.n Puig de In Hellacasa es donarà, doncs, com a cosa descomptada. Però el Lueje havia promès al govern la més que la voluntat decidida del poble, fidelilnl del dislriele i el Lueje pogué fent triomfar En Foiirnier per 84 vots en un total de cinc mil. Demés dels recursos emprats a Figueres, foren destacats al districte de Torroella uns quants pistolers dels que el gorern utilitca a Barcelona per tal de