LA TRALLA ia igualtat centralista £1 Gobernador. — Senyoritos tengan ustedes la amabilidad de no jugar. Els policias de segón terme. — Arri d'aqul trinxerayres, à veure si vos porto à la cangri. sant esqué pera las eleccions. Las eleccions son fetas, no se qui demanan més! iQuin dia serà que caurà la vena dels ulls de nostres honrats y enganyats obrers! « Llegim en la Gazela de Budapest lo següent: «Espanya y Portugal jugan à Nacions y'ls desgraciats menors d'edat no veuhen fque la niAera s'eia contempla embadalit tot esperant l'hora en que hi intervindrà pera píndrelsbi las joguinasy clavàrloshi una surra.» Y si no ho fa ella, per humanitat, el concert de las grans nacions tindrà d"intervenirhi. A la fi ns cansardm d'aquestos jochs de criatura. Sense comentaris. •*« El virrey S. M. Salmerón I ha sigut àrbitre durant alguns dias dels destins de la Gran nació. Malas veus asseguran que'l dia avans d'anarsen el seu gran amich à Lisboa varen tenir una entrevista en la que'l primer va demanarli que fes el favor de tenirli compte dels seus trastos ja qu'ell no estaria gayres dias fora, perquè s'anyora. No extranyariam gens ni mica que fos cert puigtothóm sab que'l Gran república es ad' vocat de la familia ja en vida de l'avia que al cel sia. .% Estat de comptes republicà: Extracte del meeting de Madrid. En Lerroux: Las murallas de Jericó d'are, cauràn al tronar de la dinamita. Senyor Anglès: Y aixó serà aviat, aviadissim. (?) En Vallés: La iulura República serà federal (me sembla) Els frares moriràn cremats de viu en viu, las monjas també (excepte las de la familia del nostre gran Roca) y la reacció serà exterminada. En Muro: La República futura serà respectuosa y tranzigent. En Labra: (Plorant la República de 1893 no té temps de parlar de la futura.) En Salmerón: La República que nosaltres nosarétn serà República d'ordre. Respectarà ta Espanya vella (iretrógado!). Respectarà las ideas relligiosas en la conciencia y en el Temple. (!!!) Senyalarà principis cardinals que determinin dintre l'autonomia la unitat de la pàtria. (III) — Deu fassi que la veyém ben aviat aquesta República amalgamada. iQuinas pinyas hi hauràn! •% Are comprench las grorias de Cavite, Santiago y demds anteriores. Aquell ceguct tan simpàtich que's guanya la videta cantant «Els Segadors» pels carrers de nostra ciutat, s'ha vist poch menys que atropellat, segons llegim en un diari, per un senyor oficial que deu sentir els ardors guerrers de la noble raza. {Y tot per qué? Donchs perque'l popular ceguet va anar à cantar aprop del quartel de Bonsuccés l'himne nacional de Catalunya, en quin barri hi abundan els catalanislas que ab sas almoynas favoreixen al perseguit ceguet. Sort que are abl'aliansa ab Portugal podrém anar à tiros ab tot el mon, ó sinó aviat se rovellarian las armes, (si no las gastessin de tant en tant contra'ls oorers) y'ls ardores bélicos se refrescarien. Viva Espanya y olé por el valor de estos valienles Que vienen i atacar d un pobre joven ciego que no s'hi pot tornar. El marqués de Portago es un embustero descarat. Desde VImparcial se dedica à explicar las concessions y favors que l'Estat ha fet à Barcelona, y entre altres referents à terrenos concedits (?) y edificacions construidas (?) n'hi ha una que m'ha acabat la calderilla. «Ensanchc y mejora del puerto de Barcelona» No siguis mentider. Las mclloras del port ens las paguém nosaltres lotas, totas y encaro dels diners nostres se'n queda l'Estat las tres quintas parts per... perquè si. Y aixó no ho dihétn nosaltres, sinó que ho diu ben clar la «Revista d'Economia y Hacienda» que's publica à Madrit. La hidalguia us cega y sempre fiqueu las botas al fang. Ja ho comprench ja que os ha de fer malícia veure la segunda capital de Espanya tan hermosa, tan gran, tan culta y tan estimada dels extrangers, sense que de totas aquestas hermosuras vos ne deguém ni las gracias. Peró si't fa ràbia espinyatels y no diguis embusterias senyor marqués de Portago. — Maleta, Maleta, tornaràs à rebre. Els mateixos qu envian telegramitas insultanles d los minislros, te tornaràn à bofetejar el dia que fassin més cas de tu. Perquè are no n'havém pas fet altre cas que'l fastichque fa sentine repetir alló de que'ls catalanistes volém la Catalunya tres cops voltada de murallas. Ja es vell aixó home... y després trobo que en Grandmontagne s'enfadarà ab vosaltres. Li gasteu massa'l nom à n'aquest reclam d'última hora y per mica que s'estimi un home he de sentirsen molt de que tu li tiris floretes y en Marquina li fassi aquelles bromes en vers. Si'm voleu creure à mi no gasteu tan espay de Za Perdida ab aquestos entreteniments, prou lo necessitareu per ferhi equilibris y fer entendre als vostres republicans que no serdn buenos cogerrilionarios si no fan un arch de triomf à Alfons XIII. Me sembla que per aquest cantó no t'exposaràs tan é rebre... per are. Per després no'n responch perquè ja vindrà'l dia que aquest poble que us rifeu impunement vos allisarà la esquena. L'eltre dia en lo Congrés, lo dipulst lonelero se va permetre comensar lo seu discurs ab la galene frese de: emichs y companys. • Oy que fe demòcrata aixó? Mes jo voldria que se'm digués à quins companys y emichs se referia, perquè trecter d'emichs y compenys els puntals d'una monarquia, tot un diputat republicà, vull creure que's tan monàrquich com ells. Per alló que dibuen, de l'abundencie del cor le boca en parla. Are que à Madrit s'han tornat tan generosos pera facilitar la reforma de Barcelona, volém aprofitar nosaltres la ocasió pera introduhirne alguna en el nostre periódich, tan pera corresponde à la bona acullidaab que'l nostre poble ha acuilit La Tralla com pera seguir progressant, qu'es la primera mostra de lo progressius que som en tots els ordres. Comensarém per pintar de nou la portada que resultarà d'alló més modern. Farém ninots à desdir, no perdonandosacri/icios.swó fent trevallar forsa als de las arts del llapis pera solas y entreteniment dels nostres estimats llegidors. Las reformas en lo altre no cal ni parlarme: Suposo que ja hauràn vist en la Xerrameca, que tindrém un gnom de lo mes aixerit y astut, que porta un programa de lo méstremendo y una tralla de las mes flblants que puguin córre. Prou clar ho digué en la seva visita à la nostra redacció per ahont las empendrà en el aho de gràcia de 190-i. Y are ab formalitat los hi participém que hem adquirit oaliosos elementosab els que'ns.proposém fer una gran campanya setmanal pera seguir ab més brahó que may, desenmascarant traydors y defensant las causas justasque fins avuy hem defensat: la llibertat del nostre poble y particularment la del obrer que ab l'afany de deslliurarse de la burgesia s'ha deixat lligar per l'autoritarisme y despotisme escandalós dels Redemptors falsos que li predican llibertatyl'esclavitzan. Entre'ls nouselementsab quecomptem hi han estudiosos obrers catalans (obrers autentichs, no's creguin are que també fem disfressas) que sentint verament amor envers sos germans vólen ajudarnos en la nostra tasca de revindicar ab els drets y personalitat de la Pàtria nostra, los drets y personalitat del trevallador honrat. Pera portar à cap tot aquest munt de promesas, (que no seràn com las de la República à plasso fixo) es molt natural que busquéssim un local ben gran, ben ample y ben espayós pera enmagatzemaihi las existencias de bon humor que tenim. Perquè tot aixó que'ns propoíém fer, ho farém rihent, per la gran rahó de que'l riure no'l fan pagar y perquè à dir vritat totas aquestas desgracias que passan entre els de Madrit y'ls daqui no més farlan riure si no fessin tan fastich. Donchs, si senyors. Tindrém casa nova y flamant, com qualsevulga Vanguardià, ab despatx cuyna y tiririt y tot. Els hi oferim desd'are al Carrer de la Diputació núm. 262 baixos, entrant per la escala à ma dreta, ahont sempre seràn ben rebuts, ben obsequiats y ben de tot. Alli rebrém (en el bon sentit de la paraula) tot lo que'ns envihin els nostres colaboradors, y desd'alll pegarém (en el mal sentit de la paraula) a tots els individuos pegables, que no son pochs. Tot ho anirém fent si'ns hi ajudan vostès (y encare que no'ns ajudin) y tot sense molestaries en qüestió de quartos. Tot ho darém per 5 cèntims. En el número pròxim ja introduhirem algunas reformas y d'aqul en endevant anirém fenthi innovacions que sorpendràn al lector per lo novas. Donchs, quedém aixis; no'ls vuy destorbar més que pera dirloshi que La Tralla'Is hi desitja un bon Nadal y bon any nou, forsa bon humor y més pessetas encare. ^istos ueLLs A la Fraternidad Republicene: — Ey tu, porte cefé. — Voy. — Aquest cafè té una cosa bona y una de dolenta — diu el pobre consumidor després d'haver testet una cullaredete. Qué voléu dir? — respón el mosso. — La bone es que no hi hà exicoria y la dolenta es que no hi hà cafè, sinó aygua bruta. ♦ ♦ En Pere es un pagès molt agerret. — Si no tenim fills per qui guardes tants diners — li diu le seva dona. — Pels nostres nets. .% Un home mol trevallador se troba ten fadigat que tement una malaltia fa anar à buscar el metge. T^l — Qué teniu, bon home? — Qu'estich capolet. Trevallo com un burro de carga. — Donchs y que no menjéu forsa? — Ja ho crech, menjo com un llop. —Qué no descanséu prou, donchs? Qué teniu insomni potser? — Oh cà! Si dormo com una mermote. — Y aixis y tot vos trobèu cansat3 — Com un gos llebrer. Qué tinch de fer senyor metge? — Anéu à buscar un menescall Fidel Giró, impressor. — Carrer de Valencià, 233 E ISF Periódich ab ninots, dedicat à la canalleta. — Sortirà cada diumenge desde'l Janer de l'any nou. — Els beneficis que s'obtinguin se destinaràn a la protecció y al sosteniment de las ESCOLAS CATALANAS GRATUÏT AS establertas a CATALUNYA CADA NÜMERO 5 CBNTIMS