LA TRALLA —Molt hermós es tot aixó y. si t'haig d'esser franch, jo ja estich convensut d'aquestas veritats peró 'm dol que no 's trobi '1 medi de predicarlas als inconscients y de que aquets s'enterin. Ben segur que si tothom tingués com jo qui ab tanta paciència m'ho esplica, no trigariam pas tant com tú dius pera arribar à tot aixó. — £Vols ferme algun'altra observació? —Per are no 'n tinch cap més peró are me 'n adono que avuy no havem parlat de nostre programa. — Res hi fa. Joseph; de tots modos jo crech .que nostra conversa d'avuy t'haurà agradat. -Si- — Donchs aixis de nostre programa ja 'n parlaréra la setmana entrant si tu ho vols perquè jo prefereixo que siguis tu qui trilli l'objecte de nostra conversa. —Està molt be, Joan; donchs aixis si la setmana que ve no se m'ha ocorregut alguna observació sobre la Assamblea ó sobre las bases que ja tenim tractadas seguirem, si à tu 't plau, l'examen del nostre programa. —Com tu vulguis. — Gracias, Joan, y conservat bó — Salut y à reveure, Joseph. Dell lot Tribuna de "La Tralla,, Pregunta Essent del Catalanisme el principal deute instruhir als obrers ignoraats, avuy esclaus dels crímlaais apòstols de la destrucció, iper qué no crea ona 'lliga' d'obrers, degudament instruhits, que acudiu als centres del vici ahont se troba l'ignorant, y procurin lliurarlo de sa esclavitut? ,;l:.s que fa por anar à combatre à la fera i son propi cau? Joseph Buru.vat, manyà Resposta I.* — L'autor de la pregunta que precedeix las presents ratllas. si be demostra molt bona voluntat, demostra també «stà molt poch al tant de la volada que'l Catalanisme va prenent, y que'm perdoni'l senyor Burunat. Actualment existeixen associacions obreras Catalanistas, A Barcelona l'Associació "Catalunya y Avant„ formada exclussivament d'obrers. A Sant Marli de Provensals, el "Centre Catalunva„ al Poblet; A Manresa, 1' "Associació Obrera Catalanista,,; A Sant Joan de las Abadesas, l'Associació d'Obrers "L'Aligot,, y d'altres que de moment no recordém. Que aixó es poch? També hi estém ab que aixó es poch, pero precisament per aixó's trevalla y penso que La Tralla porta aquest fí. Donchs bé, totas aquestas societats en contacte ab las altras d'obrers, procuran fer adeptes à la causa del Catalanisme. Are respecte la segona part de la pregunta, me sembla que son apreciable autor no s'ha fixat en las repetidas vegadas que ■catalanistas, obrers y no obrers, han anatií retar als Lerrouxos, Junoys, Palaus, Navarros, etc, y que aquests senyors no han may acceptat el mantenir públicament una controvèrsia, y si algun cop obligats per la fermesa de nostres companys ho han acceptat, han faltat després ignominiosament à la seva paraula. Aixó vol dir que may el Catalanisme ha temut ni li ha fet por anar à combatre & la fera en son propi cau, perquè porta ab éll las armas formidables de la rahó y de la Justícia. Joseph VallescA El nostre extraordinari — Senyor, vol La Tralla? —Un' altra! Tota la senmana qu' estich llegint y encare no la he acabada tota! (Del natural) 3 Sr. Director de La Tralla. Resposta 2. '—Molt senyor meu: Acompanyo resposta à la 5." pregunta que fan desde la "Tribuna de La Tralla. r Conforme 'n tota la primera part, à la primera pregunta que fa, contesto que perquè vegi que lo que vostè demana ja està fet, tant sols ha de mirar los innombrables centres que xifran; ab aixó, la seva misió, sense anar més lluny, aquí tenim el centre obrer "Catalunya, que no perdona medi, ni omet sacrifici, pera arribar en sa totalitat à lograr la complerta ilustració del obrer pera separarlo de las falsas doctrinas que li predican los que 's diuhon redemptors del poble. - Que no existeix la por de que parla 'n la segona pregunta, que ja ho té demostrat en que 'I mateix centre no content en educar al obrer, ha reptat à pública controvèrsia 'Is caps-pares que portan aquet tinglado y aquets han donat la callada per resposta, ó s'han compromès en anarhi y después no han comparegut. Queda de vostè S. S. Adolf G. Roig j? MaiS 1904. Resposta 3."— Fer una Lliga d'obrers degudament instruïts, qu'acudeixinals centres del vici ahont se trova l'ignorant y procurin lliurarlo de sa esclavitut, seria una de las obras més grans ^ue 's registrarfan en la historia de l'humaniíat. Sí; lliurar al obrer de la esclavitut del vici, y no sols al obrer, si no també al burgès y al home de ciència. Avuy la plaga del vici invadeix tots els estaments de la societat actual. iQurtnts n'hi ha que predican llibertat de pensar, de fer y de dir, y si els mireu veureu que també son esclaus del vici! La verdadera llibertat no consisteix en fer lo qu'à un l'hi dongui la gana sens perjudici de segon, segons avuy se creu, si no en sapiguer triunfar de las passions. Avant y fora per aquest camí; felicito coralment al company Burunat per sa iniciativa. Molt superior & nostras forsas es l' aytal empresa, empró ab fé y constància tot se logra. Ajuntemnos tots, procurém donar l'exemple y una vegada units haurém conseguit el verdader avens y benestar de la societat. Un fill de Catalunya Sant Joan dc Vilasar, 30 Maig de 1904. Tribuna de "La Tralla,, Sr. Director de La Tralla: Pregunta 6.a ^Vostès que no son partidaris de la divisió del Catalanisme en dreta y esquerra, me volen dir cóm serà possible evitar topaments y conflictes entre 'Is que en matèria relllgiosa pénsin oposadament, si es que han de viure inclosos en una sola Associació? Juli Bertran v Gomis Impresor Barcelona 30 Maig I904. (S'admeten respostas concisas en aquesta redacció fins el dilluns.) EXEMPLES Si 110 estessim plenament convensuts que els nacionalistas catalans representem desde molts anys l'esprit de progrés y avens dintre Catalunya, si no estessim persuadits que el lluytar contra 'Is grans estats à fi y efecte de reivindicar la llibertat de totas las rassas naturals signifiqués un gran pas vers lo benestar de tota la humanitat, fins à implantar un dia lo regnat de la pau universal, lo succehil fa poch à nostra germana en esclavatie à la desgraciada Polònia, vindria i donarnos una vegada més la rahó a tots aquells que Kuytem convensuts per la llibertat de nostra rassa, precisament perquè som humans y som demócratas. Tots sabeu be prou que aquella Polònia un dia rica y floreixent fou repartida lo mateix que la túnica de Cristo entre tres Estats lladres de pobles, moguts sols per la ambició y I' afany de domini; tots sabeu també que aquestos grans estats, foren Alemanya, Àustria y Rússia. En los temps en que 's perpetrava aquet miserable atentat. un dels mes criminals que registra la historia del sigle passat, ens trobém ja ab un fet hermosissim per tots aquells que plorém ab los grans dolors de la humanitat, un fet de si prou eloqüent per fer obrir los ulls à la rahó, à tots aquells que creuhen que el reivindicar la personalitat de una nació fa reaccionari y fa clerical. Que 's fixin tots aquets ab lo que feu lo cèlebre escriptor anarquista en Boeunin allavors príncep de la casa imperial de Rússia; que s' hi fixin y veuran que tant bon punt surt de la acadèmia militar y l'envian per primera vegada à la guerra que sostenia lo seu poble contra Polònia, ell, home d' anima gran y d' esperit generós, abans de embrutar la seva espasa ab sang humana, volgué La nostra llengua OSTIA —Qué hace V. ahí! —Com que m' han dit que aquí dintre hi hà algú que vol que li ensenyém la nostra llengua... saber los motius de aquella lluyta y vegé clarament que no eran altres, com havém dit, que 1' afany de conquista y de brutal domini; y feu més encare 'n Boeunin; un cop en lo teatre de la guerra estudià al poble polonès y vegé que era una nacionalitatab llengua pròpia, costums, usos, é historia propis, vegé en fi que era una rassa etnicament considerada, ben diferents dels pobles que anava n i esclavitzaria; y allavors, despreciant honors y bens de fortuna, mogut sols per un esprit de justícia es rebelà contra els seus quefet, y posi son talent y sa espasa al favor dels polonesos lluytant ab brahó fins i caurar ferit y fet presoner à las murallas de Sodova defensant la independència de Polònia. Aixis obrà aquell que mes tart ha sigut un dels primers mestres en sociologia. Y are mateix 'ns trobém també que tots els elements socialistas y Scratas de la Polònia rusa han acordat prestarson aussili als nacionalistas polonesos, devant de las vexacions y crims de que son victimas per part del poder imperial. Deu han sigut els polonesos que el mes passat foren fussellats pel tri'm de fer propaganda nacionalista; mes la seva sang no ha caygut en terrer xorch; això ha remogut els ànims de tal modo, que tots els elements aveosats han emprés una campanya francament nacionalista per consideraria com à punt do partida cap à un futur millorament social y cap al enderrocament de tot lo que signifiqui imperialisme ó centralisme, un dels principals entrebanclis de la felicitat humana. Que aprenguin els nostres compatricis, que aprenguin tots els catalans que avuy van enganyats derrera el primer xerraire que ab quatre mots de democràcia barata tracta de ferlos felissos, que aprenguin que sols ab la autonomia de tots els pobles naturals hi trobaràn la verdadera llibertat y el camí franch per arribar un dia à la fraternitat universal, respectant no mes lo que es indestructible; lo fet per la Naturalesa. Fibló FLIST - FL AST El governador de Valencià veyent cosas molt espessas ha pensat treure las bessas à uns quants del Ajuntament. No se sab si es lo del Corpus qu'ha fet treure à n'aquets manca, tampoch si els gegants ó els nanos... las Irampas segurament! ♦ ** Allà à la Villa del Oso el nostre eminent Borràs està conquistant al públich dant funcions en català. Va)a; veig molt en caràcter que'ls qu'ens tenen conquistats tan sols per una vegada fassin el paper oposat. * * * Son molls jà'ls aficionats à las bàrbaras corridas que tants IniUs y cogidas els ha deixat espantats y ab sens igual desespero fent mil juraments abstractes ban jurat may més fer tractes ab cap toro ni torero. Are falta sapiguer si deixant cosas tant macas faràn ab vaquers ó vacas lo que ab ells deixan de fer; qu'allavors, parlant ben ela si's íà gent de tal calanya no hi hà Ajuntament d'Espanya que no hi surti un Esquerrà. Un BahvmBt Carta oberta i mos companys eo Ramon y en Joseph. A mon entendre una de las causas que privan lligarnos à tots los catalans, son las miras que desgraciadament hi hd entre las classes dintre dels mateixos obrers. En aquesta carta crido à vosaltres, obrers de coll planxat (que patim tant ó més que 'Is de brusa) à fer quelcom en bé de nostres germans los obrers d'espardenya al efecte de que no se 'ns miri despreciantnos, moltas voltas no més perquè tenim la desgracia 6 sort d'alternar més directament ab los amos. Crech que podréu ajudarmhi; teniu més facultats que jo y sé que sou bons catalans; la manera de ferho crech que es fer veurer à nostres semblants, que nosaltres no som los lacayos dels burgesos y que aquesta pau social que los delegats de la burocràcia los hi predican, no la devém lograr dividintnos sino sumantnos, tenint per escut l'amor à. la terra y per ensenya la bandera de la Autonomia. Ja sé que la tasca (desgraciadament) es espinosa, pero ;qué hi farém? portemhi tots nostre granet en aquesta obra de la redemció del poble. Tots los moviments nacionalistas qu'esclatan en els pobles endarrerits, al volguer reivindicar sos drets, topan ab las barreras de aquestas massas inconcientas; las unas fentho véurer per lo seu lucro y las altres perquè lo seu cap no dona per més. Ab pau quedeu. Mon destí m'obliga d empendrer el viatje pera buscar negoci per la casa ahont treballo. Donchs arreveurer y que Catalunya vos donga lo premi que per son deslliurament mereix. Ricart Volart i Hem rebut nombrosas queixas del nostre número extraordinari. La majoria d'ellas estan fundadas en que l'excès de paper y lletra ha entorpit el treball de la setmana, donchs s'han perdut molts quartos de jornals i causa de la molta feyna que han tingut els nostres compradors pera llegir el número. Procurarém complàurels un'altra vegada, si bé serà cosa dificil puig menties el públich segueixi agotantnos els números no 'ns caldrà mes remey que correspondre donantloshi dobles. iAh! y are mercès i tots. • ** En Salmerón va convocar à la minoria republicana del Congrés y sols varen assistir à la reunió nou diputats. Entre unas cosas y altres el partit de la Union ab els nou de minoria penso que quedarà... nou. *** Espanya no te Marina, jeh? Donchs vegin els pressupostos: Marina 7.0^3,000 pessetas; Instrucció pública s-oyy.oooid. Ab lo qual s'ha demostrat que un Estat que 'Is quartos gasta per omplir de ferro 'I mar, y que à n'els tnnstres no paga