LA TRALLA TARREGADA DE VALLS —Escolti, senyor Alsa-Prem; (pregunta Marfull). ^No van acordà'ls repiiblicos Utiionistas súbdits de Canals, que'ls càrrechs profesionals en las escolas de las Arts y Dcsperdicts, foren otorgats als fills de Valls, mediant solicituts y en legal concurs? — Sí senyor. — ;No van presentarse vint solicituts de altres tans indivíduos (fills de Valls) que públicament han acreditat actitut, llustració, inteligencia y coneixements necessaris pera desempenyar lo càrrech que solicitavan? — Si senyor. (Cóm se explica donchs. el nombrament del propietari y exguindilla Palau pera escribano de conta duria, sent FORASTÉ y no habitar en la localitat? — Pues... procediments polltichs de'ls lerrouxistas. — tEs legal, aixó, en homes que ahir cridavan Legalidad ó sangre, y avuy's permeten dirse republicans regeneradors, ó bé es degut à que no tenim à Valls ningú apte per desempenyar V empleo d'embruta papers? — Segons va dir lo Padró qu'es xicot, que'en sap un cau. no senyor; no'n tenim cap. Encara que sembli estrany ningú sab llegi, ni escriure, aqui sols sabém llaurà y degut à aixó mateix avuy Padró, es concejal, Y... li faré present al mateix temps, senyor Marfull, que aquí no's tracta ae una escola de ensenyansa, sino de un asilo polítich que, cuatre desprestigiats é incapacitats cobran un bonicn sou... per limosna. Si la República gastronòmica de Lerroux governava la nació, (que serà el dia en que poguém posar cascabells à la lluna) los empleos de'l Estat se repartirían en la següent forma: President lo Noy de Tona, Bado, per el rectorat, Muchelis, primer alcalde y lo Compte, concejal; per professors... nombraríam los que avuy tenim nombrats. Com que tinch por que'l meu amich director me passi per las armas, per avuy f)rou: la setmana entrant tractarem de Paau y Companyia, Alsa-Prem ♦•♦ „ Figueras 8r. Directo- rie Tralla. iQué no ho sab que la fulla que 's publicft dos dlas avaDB del meeting catalanista no va ser pagada per el que la và dictà? Tal com sona. Com suposo ho ignora: donchs si senyor, perque'sfassi càrrech desi la gent d'aquí del partit (lerrouxista) ó federal, son ó nó amants del progrés, que quan el cursi del diputat va ensenyarho, segons ell pera publicarho en lo seu diari, orgue dels exaltats, ja tenim la gran jarana de dos ó tre^ que per donar importància al escrit di·l seu (pastor), tractaren de fer las fullas. y com à grans patriotas tots las volían pagar, pero com que entre «lis s'hi trobaba un notari moll exaltat, excusat es el dir que gastant una mica d'oratoria d'estar per casa, com sol gastar ell, no varen tenir més remey que cedirli 6 pagar. Y lo casual del cas, que el tal subjecte 's trobabn soci del Centre CatalA, que avuy no hi es densíi del meeiing en vista de la marxa que diu que porta el Centre, donchs una vegada més nos ha demostrat la molta ignorància que té d'alguns partits y lo toca campanas qu' es, perquè no sab encara que dintre del catalanisme hi cap tothom com nos ha demostrat, perquè quan l'orador nos ho và recalcar, ja tenim exaltat al home donant un crit subversiu de morin els (clericals), y en vista di·l éxltque babia tingut, com si li posessin una piula à las... calsas, s'aixeca y cap à caseta per un si acàs guarda la... esquena, y aquesta nota discordant no la ha donada: ab aixó sol basta perquè un home com ell de ideas anarquistas. sucialistas, republicà unitari, Uiurepensador y altras ideas, donchs lo que lliga ab 'Is peus ho desfà ab la cua. Quan per última vegada's va presentar per diputat un tal Vilallonga, conservador y de ideas religiosa», se n và ell entregantshi en cos y ànima, fentli elogis del seu partit y que procurés per tots los medis poder lograr tréurer algun notari d'aqui (pero quedantshi ell), y al any següent sortirne un republicà y fer lo mateix, ab aixó ^quln cas n'hem de fer d'aquets caragirats? Vaya senyor Dall no s'en desfassi. Dispossi del seu amich Juny, 24 de 1094. Kbisetla que pica Premié de Dalt Sr. Director de La Tralla. iVol fer lo favorde dirme, que s'ha fet d"en FontTapada de Premià de Mar? Va anunciar que diria el per qué desdt el 8 de Setembre del any passat no 's celebra missa en lo Santuari de La Sisa. Va anunciar que esplicarla qué eran aquells crits de ;tladrei.' illadret: que donava nostre batlle perpétuo senyor Barbut, tot sortint d'nna sessió endemoniada. La República com la somiava en Pi OSTIA La que are s' estila Si acàs vostè, senyor Director, ne té nuticias, espllquinos: ^per qué aquella Font-Tapada s ha tornat Font-Aixuta? í.Es que té por de dir las veritats de lo que passa à Premia de Dalt? Convé saberho, per saber à qué aténdres s. s. s 25 Juny de 1904. Argknt-Víu Tanier Sr. Director do La Tralla. Rebut heliocrrama Truli.a, referent corresponsal Pr' mià de Dalt, Argent-VIu. Correspon per telegrama Marconi, establert Ceuta. — Tarifa — Tr> lla, Barcelon •. Carta enviada Fibló interceptada, agents Roghi. Carta enviada Gnom perduda, correu d'Espanya, inútil com el marroquí. Elías esplicaban: Qüestió Capella Sisa, culpable Cap de Ferro y batlle perpetuo Baibut. Mall y enclusa. Gobernador y Bisbe indiferents al cuit practicat desde '1 slgle xiv; Ajuntament defensa drets poble. Rector s'ho vol fer seu. Estirgassadas banda y banda, han romput fé, verge Sisa. Tot marroquinad.is. Jo raitj à preu. Clima Tnnger ardent. Guerra civil ardent. Qüestió Ràrculi. ardent. Argent-VIu massa ardent, prengui titla. Font-Tapada Sant Boy Sr. Director de La Tralla. Pera que's vegi la conseqüència y la barra que tenen tots aquests fraternes y menja-capellans, vaig à donarli compte d'un fet que'ls demostrarà, una vegada més, com son uns farsants y embusteros. El massover de can Codina, fraterno d'aqueixa vila y home capàs de menjarse un parell de mon- | ja» cada dia, ha tingut la pega éll y cuatre més de la seva família d'agafar la verola. Ab molt bon acert l'hom» va enviar recado à la Fraternitat demanant en nom d'ella anessin alguns socis à cuydarlos y'ls facilitessin lo menester peru curarse puig se trovaban sense auxili de ningú y no trovaban qui vulgués cuydarlos. Clar està que inmediatament la benemèrita (?) Fraternitat se reuní en Junta general de socis y ab la més complerta unanimitat acordaren que si... tenia feyna que se la fes, puig aixó d'esser soci d'una Fraternitat no vol pas dir que's tingui de pendre tan al peu de la lletra, puig le mot noa faite ta chosse, se digueren élls y l'hi enviaren dos gennanas de la caritut pera que'l cuydessin. Ab tot lo que hi dit queda ben demostrat que'ls castilas tenen molta rahó ab aquell aforisme que diu una cosa es predicar y í/c... y'ls republicans 4'aqueixa vila son una colla de farsants y embusteros. Joanbt del Borinot 2-; Juny 1904. ♦ •♦ Constantí Sr. Director de La Tralla. Mal any pels cacichs d'aquesta vila, que sols vihuen amaténts à ton profit: los uns predicantnos sempre que allarguem las mans pera donarloshi nostras pessetas; los altres, fentnos veure que Constantí es un poble perdut, que no s'hi pot fer res de profit; que dormim, que aixis fan lo que volen. jVaja, ja n'hi ha prou; vinga La Tralla y fuetada que caigui. L'apotecari, tenia lo propòsit de fer picar los ennegrits sócols de las pilastras de la iglesia, llàstima que son amich, aquell que arreplega aixams y te duas carreras, no li deixi fer. Crieu corps... Preguem al senyor Alcalde que fassi arreglar lo conducto de las ayguas de las fonts públicas que are tothom pot porquejar en perjudici de la salut del poble; si no te diners nosaltres li contarem los qu'entran cada any al municipi, fins are que no paga ningú. A aquestos manos que renegan del catalanisme y"ls sab tant de «reu que s'obriu los ulls dels que fa tant temps Irevallan. pagan y calla:., que prengan paciència y tila. que per tothom arriba'l, dia. y are que tenim La Tralla i las mans no hi ha mes remey que feria petà. Hasta un altra, senyor Director y mani à la Estisoreta Vidreras Sr. Director de La Tralla. Ab el permís de vostè vaig à fer dugas pregunta» à n'el nostre nane que francament à ser veritat, no ho fa no mes que'n Leruc; jo hem ceya senyor Fraocisquet, que quan un amo està cansat d'algúns dels seus dependents y determina suspendrels dels seus càrrecbs, era obligació de dit amo lo satisfelshi lo que bonament haguessin guanyat ab son trevall: pero vostè segons diuben encari no ha pagat els honoraris devengats per Vex-Secrelari y Agutzil. jEs aixó veritat?... Y donchs alló d'aquell famós aviso qu»; si mal no recordo's destinaba una cantitat à n'aixó. [Ay Francisquet! si administras tan ba'ls interessos del poble, com fas y has fet ab los del Casino, ni à la caza del pneblo't guanyan. Donat pressa à pagar à n'aquests dos pobres ex funcionaris que bé ho necessitan y ho mereixen, y creume, tàncat à casa teva y cúydat no més que de fer bunyols y... buenas... demòcrata, expresions al pop y à n'en cullera. Per falta d'espay deixo la segona pregunta per un altre, y té la paraula l'amo Autonomista. Fl·ist Martorell Sr. Director de La Tralla. Molt senyor meu: L'hi prego la inserció de la present. Llibertat, es la facultat que 's disfruta en las nacions ben gobernadas de fer y dir tot lo que no se oposi à la llibertat dels més. Llibertinatje, es lo desenfreno en las obras ú paraulas. Enténguintho 'Is republicans de camama del carrer Nou, que celebrant la festa de carrer lo dia de Sant Joan y enfront à la històrica capella de dit Sant, posan rètols ab lletras de motllo, que diuhen: «Reinarà la República», «Viva la unión». «Viva el progreso, tierra y libertad», ■ Abajn el ca ciquismo y la reacción». Aquesta provocació iquan l'han feta los qui titlleu de cacichs y reaccionaris? Apreneu una mica d'educació y lograréu la conseqüència que vos falta. iAh! Y si vos encostipa... lo remey més radical es una tassa de tila. Una pregunta al senyor Arcalde republicà: ;.En Uoch d'invertir els fondos de la caixa municipal en cambiar los guarda rodas de puesto, no 's podrlan mudar las aceras del carrer de Noya? Ja ho faria... pero es massa absolut y si no li bé degust... Ab las més expressivas graclas m'asseguro de vostè afectissim y s. s. 25 Junv 1904. ♦•♦ Premií de Mar Sr. Director de La Tralla. En ma última li deya que li esplicarla el veredicte que donés el jurat. Kn lo reglament de aqueix Centre hi ba un article que diu que quan la junta cregui que algun soci falti ab algun article del reglament deurà sometrel al jurat que's compon de set indivíduos los quins son reelegits cada any; tinch de comensà perdi queia junta falta altra volta al reglament, donchs, va permetre que'l jurat se portés à cap no peguenshi du, donchs, haventse de compondre de sej indivíduos no n'hi havian no mes que sis, los quins en sa majoria's mouhen y fan lo que encapritxa à la Junta general. En un altre article diu que'ls acusats deuhen nombrarse defensors, cosa que compliren los acusats, per cert que desde La Tralla em prencb la llib»rtat de felicitarlos no sols perquè tiraren en cara la vritat à la Junta general representada allí pels lerrouxistas, senyors vis-President y Secretari, sino perquè ab tanta oratòria defensaren la vritat tan amarga per molts dels socis d'aqueix Centre. No se com ferho per no ferme massa llarch, donchs, si aixis no ho fes crech que no me arribaria à fe entrendre, donchs, lo veredicte es molt enredat. Lo j urat se ha de compondre en lo possible dels indivíduos que tinguin las inteligencias mes elaras; y horrorisintse senyors, tlns hi ha algun individuo del jurat que no sap ni llegir nl escriure. Los defensors hi sen it à dir (donchs lo judici fou à porta tancada com de costum) preguntaban al vis-President quina falta bavian comès los seus acusats y encare's la hora que'ls bo à de saber dir; lo vis-President deya que no va ser política la vetllada y un defensor li pregunta íque vol dir política? y ell va dir que no ho sabia pero per tota rahó deya que la vetllada no va se política, aquet president es de aquells que's volen dir republicans y no saben lo que es república, no mes coneix à'n Lerroux y prou. Mentres durà lo judici lo caciquisme republicà estava en moviment. Los acusats, que eran sis, foren condempnats en la següent forma, cuatre de ells à sis mesos de purgació, es dir que no tenen dret à subsidi y els altres dos es un verdader embolich, lo quin oeixo per altra carta. Perquè vegin la poca tolerància dels lerrouiistas res mes los diré si no que quan baxaren los defensors de la sala hi hagué una demostració de desagrado prupia de la ignorància y de', despotisme. Un Oubbr iDc la "Amisuii Obrera» Sant Feliu de Guíxols Sr. Director de L» Tralla. Dilluns d'aquesta seinana,las Fillas de Maria de aquesta ciutat, van organisar una romeria per anar à la vehina ermita de Nostra Senyora del Remey. Enfutismats alguns republicans d'aquets que entenen queia llibertat ha de eser per ells sols. llogaren à una orquesta pera que toqués sardanas y especialment la Marsellesa. devant de l'iglesia parroquial, pera que quan els pelegrins tornessin hi hagués desordre, com efectivament hi va ser y no pas petit. No comprenèm com l'Alcalde, que's titula republicà federal, y enteném nosaltres, que un alcalde tingui las ideas que vulgui, com à principi d'autoritat ha de vetllar sempre per la seguritat personal dintre la població; no s'ens esplica donchs com aquesta vegada per satisfer els mals desitjós de sos correligionaris, donguès permís pera que las sardanas se toquessin en dit llocli, veyentcom era de preveure que hi hauria un conflicte. Nosaltres, y ah nosaltres tots-els que volen la verdadera llibertat per tothom, no fem més que protestar dels grans atropells de que foren victimas els de la rome' la, y censurant durament al Alcalde com à verdader responsable de aquets fets; perquè si hagués obligat à fer tocar las sardanas en altre Uoch. com per exemple al passeig, avuy no titidriam que lamentar aquets succesoss. que tan poch diuelin !i favor de la cultura y civilisació d'un poble. Llamp Cartera de Comunicacions Japet.— No va enlloch. Potser al^úu dia II surti millor. Manito.— Vostè te alguna bona condició. Apliquis y alguna cosa anirà. J. O. de Gracia.— Com qu'hem tingut d'avensar un dia per rahó de la festa, bu arribat tart y en el número vinent no resultaria d'actualitat. Énvibi que'ns agrada. Fuetayre Olotl.— Anirà. Janot.— El gravador no'ns ho ba pogut enllestir. Anirà la setmana entrant. Imp. La KENArxENSA, Xuclà, 13. baixos I