LA TRALLA li gent més pura y honrada, que prometia reformas y administració ben sana. per lliurar i la Pubilla de comerciants y de lladres, que i cada punt protegia la dominació de'n Planas. iY e> aixis que han dut i terme la desinfecció anunciada? Pensa una miqueta, poble que trevallares ab ànsia, per enlayrar aquMs homes que't denigran y et rebaixan, repartintse las cireras que tú suas y trevallas. Are ja tenim dos grupos dividits y barallantse; els del trust de'n Corominas y el grupo de tarregada, dos grupos que no s'uneixen ni may podriu ajuntarse, perquè tots buscan ser amos de la lloisa de la Casa, per poguer triar de l'olla el tall da més importància. jE» aixíi com s'a Iministra v se fa política sana! Y conféssaho tú mateixa. digam ignoscenta, massa. si l'has vist el llautó inútil dels teus homes de percala. donchs, veyam ^Per qué'ls soporias? No permetis més estafas, que medrin ab l'honradesa y la bona fe dels altres, que't prometin y t'esplotin ab l'únich fi d'onlayrarse. Para atenció y analisa lo groller del espectacle, qu'ofereixen i la vista de la ciutat catalana. ^No't causa una pena fonda? ;No'l dú'ls colon a la cara? Donchs apirtate'n ab fàslich y acaba d'una vegada, ab aquesta inútil brossa de gent vividora y baixa. Posa concallers que t'honrin y fassin digna la pàtria, jConcdllers com aquells nostres, de gloriosa recordansa! Pep de l* Tralla SEMPaE'LS MATEIXOS ' No se si s'hauràn cnterat de quina manera han comensal à Madrit, per protegir als obrers que allà hi han sense feyna, segons di^ué lo ajuntament de la «Villa del hueso» al pidolar al gobern la subvenció de dos milions de pessetas, pagant els altres municipis del Estat espanyol, que en sa majoria, sols per actes semblants saben que'n forman part. Donchs si; segurament que ho han fet pera no desacreditarse de la fama que tan ben guanyada tenen, de ser la verdadera representació de la ganduleria, perquè la veritat es que han buscat trobantla fàcilment la manera de simplificar la feyna quc'ls hi hauria ocasionat, lo tenir de pagar jornals als obrers ab els diners del altres. De moment ja no mes s'han de preocupar pera repartir las tres cuartas parts d'aquell capital, donchs en un tancar y obrir d'ulls, s'han descmpallagat de 500000 pesseta •. regalanttas segons espressió d'un rotatiu madrileny, à dos arquitectes d'aquell municipi que varen presentar uns projectes pera fer la Gran-vfk. De manera que A n'aquest pas d'aqui & quinze dfas dels dos milions no se'n cantarà gall ni gallina y els trevalladors que no trobin feyna (si es que à Madrit hi ha trevalladors que'n busquin) no tindràn altre remey que buscar un titol d'arquitecte del municipi ó be un altre cmpleu qualsevol d'aqueixos que tota la feyna que donan queda reduhida à anar à cobrar cada cap de mes- Sempre'ls mateixos; exigint mentres poden d bé pidolant quant no poden exigir y sols mirant la manera de malversar els cabals dels altres. Y lo pitjor es que desgraciadament degut al perfïdíós vici de demanar que ells tenen y à la falta de energia nostra pera oposarnos & que'ns malversin nostres cabals, sempre surten ab la seva. Joanet de Berga. 14 Novembre 1004. FANÀTICHS É IGNORANTS Repetidas voltas parlant, ab algun fraterno m'he vist tractat de faníitich: he rebutjat el caliiicatiu cosa que no m'ha costat pas gayre perquè discutir ab fraternos es la cosa mes senzilla. Pero m'ha cridat molt la atenció que la majoria d'ells tingan com à fanàtichs als catalanista? essent que si be ho mirem, entre catalanistas y fraternos no hi ha mes fandtichs que'ls darrers. Vegis sino tots los actes fraternos; sos meelings, los escrits dels seus diaris, els discursos dels seus oradors y's notar.l, com se nota en tota farsa, una sèrie de contradiccions que se las empassan els pobres fraternos sense adonarse de que existeixin y si algu'ls ho fa observar responen que no vol dir res aixó perquè las manifestacions dels oradors fraternos y'ls escrits dels diaris de la mateixa beta no son un programa. V si à seguit els dieu que precisament lo seu fanatisme es mes gran perquè no's compren que vagin adelerats darrera de quelcóm que no saben lo que es. nos contestan que ells ja tenen lo seu quefe que essent home de gran talent los ha de guiar y dir tot quant s'ha de fer; mes clar, que'l programa d'ells es lo quin vulgui'l seu quefe, que no's descuydan may de dir que es molt llustre y sobre tot indiscutible. Aquesta organisació del soi-disanl partit republicà es lo que'ls pinta de cap A peus; ells ser.ln molt bons pera titllar de fan.ltichs als carlins pero no consideran que per lo menys aquests tenen un programa. Y veus aqui als nostres volguts republicans (?) sense que s'ho pensin al nivell dels carlins. Al nivell dels carlins perquè, encare que aoueslos comptin ab un programa, en el fondo'l carlisme no trevalla pera res mes que pera treurer d'un trono à un home y posarnhi un altre, y aixó fan els nostres fraternos que no van .1 la implantació d'una república veritable sino al destronament del actual quefe del Estat Espanyol pera entronisar A un altre auefe que passaria A ésser lo que's avuy D. Alfons. Sols que de la nova monarquia se'n diria república. Y no 's cregui aventurada la afirmació feta de que la república salmeronina no mes ho seria de nom; perquè donat el fanatisme que'ls fraternos senlen per en Salmeròn aquest seria'l quefe del Estat mentres visques sense que ningú li disputes son lloch ja que ell es indiscutible. Ja'ls digué en Salmerón que s'instruhissin forsa y'ls ho digué sens dubte perquè debía compendre que'ls feya bona falta; peró no els digué com havían de ferho perquè aixó seria pera ell tirarse pedras A la teulada ja que si'ls ignorants (y per tant dignes de compassió) fraternos arribéssiu sols A ésser mitj instruhits s'apartarían d'aquestos senyors que'ls ptedican republicà y que'ls parlan molt d'en Pi y Margall sense que per aixó's cuydin de dir la veritat als seus seguidors perquè si'ls volguessin dir la veritat els haurlan de dir que parlar d'en P( y Margall, de república y anar contra la autonomia total dels pobles es deshonrar la memòria d'en Pi. Sf fanAtichs, instruiuvos; perquè aixís sabreu lo que deya en Pi y Margall. Instruiuvos perquè sols aixis vos redimireu de vostre fanatisme. Instruirvos que al cap de vall qúan estareu instruïts no fareu altra cosa que venir cap al catalanisme que ben convensut de que la falta d'instrucció es la que vos aparta de nostre moviment ha fundat escolas gratlitas pera obrers. iPerque no hi aneu? No vos ensenyarAn política; no vos ensenyarAn catalanisme. Sols vos ensenyarAn lo que vos convé y entre las cosas que vos convenen hi ha'l saber llegir que's ben diferent del saber de lletra. Fibló ESCOLAS MERCANTILS (Als senyors Manel de Bofarulí y Eladl Homs) Entre las moltas entitats que ab fé y dalit trevallan per la llibertat de Catalunya, al ensemps que per medi de la cultura trevallan pera fer lliures als catalans, hi té lloch d'ho nor preeminent lo "Centre Autonomista de Dependents del Comers y de l'Industria„ y en especial la seva meritlssima "Secció permanent d'educació y instrucció,,. Los senyors Bofarulí y Homs, president y secretari respectivament de dita secció, secundats ab acert per los demés companys de Junta, han portat à cap ab un temps relativament curt l'obra gran y meritòria de la fundació de las escolas mercantils catalanas, naixentas ab un esplet de vida tan ufanós, que fan esperar per ellas un esplendorós pervindre si no'ls hi manca, que fins ara no ha mancat, l'apoyo moral y material d'aquells catalans que, per sa posició social, tenen obligació de fomentar aquellas institucions que, com las escolas mercantils catalanas, poden donar (jo estich segur que'n donaràn) motius à nostra Pàtria pera que de sa posesió n'estigui enorgullida. Aquest es el primer any del luncionament de las escolas mercantils, y mercès à la voluntat ferma y à l'entussiasme patriótich que anima als seus dos principals organisadors, tenen ja en funcionament dotze classes, essent, entre altres noms, garantia de l'acert ab que s'han escullit els professors el d'en Rossendo Serra y Pagès y en Joan Bardina. Tots els que perteneixém al estament de dependents de comers devém felicilarnos de lo molt nodridas que's presentan las classes de las escolas mercantils catalanas, donchs fan esperar d'ellas fruits savorosos y de profit per la nostra classe. Y al felicitar coral y entussiastament tls senyors Bofarulí y I loms per l'acert qu'han tingut al organisar las escolas, crech poder ferho en nom de tots els dependents que s'interesan per la prosperitat del seu estament y'l de Catalunya. Eugeni Xammar L' ESFORS INDIVIDUAL Es una equivocació lamentable el creure en la debilitat del esfors individual 6 d'aquellas parts petitas que ajudan à formar las grans obras; las forsas de tots els grans ideals son sumament reduhidas comparadas ab las de aquellas petitas moléculas que son part integral de las mateixas, perquè ellas las han creadas y sense llur existència no hauria sigut possible la de las altras, com impossible es la vida d'un fill sense que primer hagi nascut el pare. L'individuo exerceix en las evolucions que efectua pera la consecussió de las grans finalitats, un càrrechque indeterminadament sembla molt dèbil, pero en efectivitat es lo més imprescindible. La humanitat es l'actora de las grans transformacions, y l'única forsa enèrgica que la fà moure es l'individuo. La humanitat es una sèrie amplfssima de cercles de diferente espècie que s'aixamplan successivament com los que's forman en una superficie d'aygua en estat de repòs à la cayguda d'una gota soptada en son centre: naix l'individuo, y forma familia, la reunió de varias d'aqueixas constituheixen lo municipi, aquéstos la comarca, las comarcas forman los pobles ó nacions y las nacions constituheixen la humanitat. Y aqueixa sèrie de cercles consecutius guardan entre sl tant naturalissima concordancia y relació, que al volguerne anular un sol, cualsevulga, equivaldria à fer impossible la vida de tots els altres. D'aqui n'esdevé la necessitat imprescindible de regoneixe un dret de vida à totas las esferas constitutivas socials de la humanitat, puig lo defalliment d'una sola representa la mort del conjunt. Pero à més d'aixó es precís reconèixe lo valor superior que à tols els altres té lo que de tamany es més petit, quin valor li prové de tenir lo caràcter y l'acció d'engendrador y mantenedor dels altres com ho es lo del individuo. Lo cercle d'aquést es lo que s'ha format inmcdiatament al impuls de la primera forsa, y sense aquèst no s'haurfan formal los altres, de la mateixa manera que no existiria humanitat si no existissin individuos- Veus'aquí, donchs, com la forsa individual es la més gran perquè es la mare de totas las grans accions, y veus'aquf com es necessari l'exercici de la mateixa. Qui no hi coopera ajuda à fer més llunyanas aquellas reformas que han d'ésser causa de son propi benefici; qui no exerceix en la humanitat son esfors individual, lluyla contra son mateix benestar, que per aixó es convenient no ésser egoista y afegir als mohiments colectius de las rassas sedentas de llibertat lo sou esfors particular- Pere B. Tarragó LA DEMOCRÀCIA ...que mieniras que el seflor Vallés y Ribot esU mimosoy coricsano con los catalanistas, olvida í los que le voiaron en consideración 4 su larga historia republicana llmpla de toda concomitància con los embozados cnemigos de la Democràcia, De l.a PuMicidad, a) Ocbre. Si sapiguesseu y comprenguesseu el significat de la paraula Democràcia; si s'haguesseu prés la molèstia d'estudiar sols una mica els principis fonamentals d'aquesta santa paraula; si en comptes de passà'l temps fent de moderns Noys de Tona l'haguesseu passat estudiant y buscant provas pera convenceus de vostra idea, podrfau donar patents de Democràcia, podrlau excomunicà en nom d'ella à los vostres enemichs. Mes, ni aixó haveu fet vosaltres, ni ho fareu may, perquè no vos convé, perquè las negrors de vostra conciencia sortirfan y's posarían à vostra vista, perquè la forsa de la rahó desfaria '1 vel y vos farfa veure la taca negra, inesborrable y eterna, que pesa sobre 'I vostre front- Ni vosaltres sou demócratas. ni sabeu lo que vol dir. Democràcia no es volgué arrencar als fills ds las sevas llars pera portarlos al Matadero, com feu vosaltres al demanà'l servey obligatori; democràcia no es tenir quefes 'absoluts que manin y excomuniquin com els déspotas Sultans; democràcia no es despatxà als trevalla¬ dors d'una manera tan miserable com fercu ab el pobre Reig: democràcia no es rebrer als obrers d'una manera tan dèspota com ho feu ja fa dfas lo senyor(Buxó; democràcia no es formà candidaturas pera conccjals tan autoritàriament y d'una manera tan absoluta . que sols pot compararse ab los úkascs del Tzar. Sàpigan els de La Pulinera que'l Centralisme es enemich acèrrim do la democràcia, y ells tenen un quefe que's de lo més centralista que ara corre; que la manera de tractà al diputat obrero es antidemocràtica à lot serho y que tractà als obrers de la manera qu'ells ho fan ab los de la Fraternitat es incompatible ab la democràcia. Els catalanistas no l'anomenèm tant la pa raula democràcia, pero la practiquèm.y aquesta es la prova més gran que parla en favor nostre, ja que las obras quedan, las paraulas no. Nosaltres som demócratas perquè tenim en nostre programa 'I servey militar voluntari, perquè no tenim cap quefe que'ns mani, perquè sabèm estimà y respectà als obrers de la manera que exigeix la dignitat de l'home, perquè som enemichs del centralisme, perquè som autonomistas en una paraula, y democràcia y autonomia s'han donat sempre la mà. Aixó es democràcia; aixó y res més que aixó, y si'ls de La Pulinera hj entenen d'altra manera seràn dignes de son director, que tan alt està en matèria de Cicografla. Ja sabèm que aixó res vos farà; ja sabém que aixó no vos farà sortir los colors de la vergonya, puig si'n tinguesseu la cara vos cauria à trossos de que nosaltres, els clericals, els reaccionaris y'ls burgesos vos tinguém de donar llissons de Democràcia, vos haguém de esplicar y d'ensenyar lo que vosaltres prediqueu à tort y à dret. Y acabém, perquè no mereixeu ni valeu la tinta ni'l paper que feu gastà; acabém, perquè aixó tampoch aprofitarà de res; perquè à mes de l'ignorància, vos sobra la mala intenció, y en l'home reaccionari y fanàtich que viu en un partit polflich com més s'hi fa' més s'hi pert. De totas maneras, sàpigan els de La Pulinera que nosaltres no som com sos llegidors que se las empassan totas, y sàpigan també quc'ls catalanistas som més demócratas que l't/'nión Republicana, y alló de los embozados enemigos de la democràcia els escau la nata à n'ells. Aixó perquè un altre volta no tornin à desbarrà- Pere Fló y Vallés Republicans ab boina No'ns haurlam ocupat de las graves deuuncias fetas contra lo ministre de la Guerra de la vehina República si lo diari que representa à Barcelona l'absolutisme republicà no hagués prés la defensa d'aylals vergonyas- Perque lo que ha passat à Paris es lo non plus ullra dels atentats à la llibertat de conciencia. Lo ministre de la Guerra tenia organisat un servey d'espionatje que'l posava '1 corrent, no solzament de las ideas rel-ligiosas dels oficials de l'exèrcit francès, sino de las mullers y fills. Lo que tenia una esposa que anava à missa, ó una filla que havia fet la primera Comunió, ja estava ben segú de que los seus ascensos serlan retrassats, que las més petitas faltas li serlan severament casligadas y que seria marejat contínuament ab tota mena d'entrebanchs y perjudicis; y quan un diputat de oposició va llegir en plé Parlament los documents que probavan aquestar vergonyas, lo ministre Millerand va dir que: aixó era convenient, perquè aquets militars, pera no ser perjudicats en sa carrera, renegarlan de sas ideas relligiosas y prirarian de praclicarlas à sas mullers yfill*- [Quina barra! jPero quin concepte tenen aquesta gent de la llibertat de conciencia? {Qui es l'Estat pera exercir cap mena de coacció sobre la conciencia de sos ciutadans? Si la llibertat de conciencia, inherent à la llibertat de pensar, es un dret innegable, innat à tot ser racional, ;qul es un ministre ni tots los ministres pera castigarlo? Y lo que's pitjor: no solzament s'imposa à la conciencia dels ciutadans, sino que pretent també que aquels s'imposin igualment à las sevas mullers y fills, convertint cada casa y familia en un imperi absolut en miniatura. Y La Publicidad aixó ho trova molt ben fet, y una de las rnhons en que s'apoya es que'n temps de l'Imperi passava lo mateix. iEs à dir que la seva República té de pendre per modelo la Monarquia? Aixó nosaltres ja fa temps que ho sabém, pero ens agrada que ho canfessin. Ademés, voldria que'ns diguessin quin concepte'ls hi mereixeria qualsevol amo d'cstablimentque, perquè ell fos católich, volgués obligar à sos dependents que també ho fossin; ó que perquè ell no ho fos, volgués també prohibir à que ho fossin sos dependents y sos familias. Jo,