LA TRALLA per ma part, li anticipo mon criteri: consideraria tan absolutista qualsevol d'ells com un Carles VII ó com la República francesa, que en lo present cas han demostrat estar à la mateixa altura. Nosaltres, en contra de la forsa de l'absolutisme, presentém la rahò de la llibertat. Trovém iniquo que, baix lo govern d'en Maura, se condemni à dos mesos de presó al corónel senyor Pujol pera professar ideas lliurepensadoras, y trovém vergonyós que's íassi impossible l'estada à l'exércit al oficial del cos jnrídich militar senyor Viada, obligantli à presentar la dimissió pel gran delicte de ser catalanista. Pero del mateix modo hem de fuetejar à aquets republicans de La Publicidad que trovan molt just que s'obligui à l'exércit francès à professar las mateixas ideas en rel-ligió y política que lo President de la República; y com un nou President pot opinar diferentment que I' actual, ens trovém tsegons aquest criteri) que'ls oficials que vullguin prosperar en sa carrera no tindràn altra reraey que cambiarse la casaca y obligar à cambiàrsela à sa familia à cada nova elecció presidencial, quedant encumbrats, no los més lliurepensadors, ni los més católichs, sino los més barruts. La cèlebre cobla de «La Marsellesa», de Muera el que no piensa— igual que pienso yo, sembla escrita expresament pels publicitaris; son tan lliberals que no'n tenen prou ab una de llibertat; ne necesitan dugas: una pera fer lo que'ls hi dongui la gana y un altre pera imposar sa voluntat als que pensin diferentment. Poden dirse republicans, poden parlar de llibertat, igualtat y fraternitat, pero lan com els carlins: portan boina. La seva boina no es blanca: es vermella; pero es boina. M. Riu REGIM PARLAMENTARI La perniciosa costum de jutjar las cosas per passió ó mala fé, ha sigut la causa de que l'escàndol promogut al Congrés s'hagi comentat y jutjat durant tots aquets diasde maneras diametralment oposadas, entre'ls dos bandos contendents buscant minucias y detalls que sols poden ésser considerats com à efectes d'una causa que las massas neutras no han posat encara de manifest, sí bé han convingut totas ellas en que tant las majorfas com las minorlas estavan representant un paper verdaderament ridlcol y denigrant per tots conceptes. Y aixfs han transcorregut los dias deixant en peu lo germen del mal y en espera de que'l temps cuydi d'oblidar las polémicas, cual duració dependirà de la prompfilut ab que's desenrotlli cualsevulga altre succés que vagi à ocupar l'espay en lo cervell d'ahont s'hi haurà corromput l'impresió ó recort de l'escandalosa sessió del 29 d'Octubre. Cal, donchs, dir cuatre paraulas de la causa primordial d'aquells efectes; d'aquell germen que convé atacar à tothora encare que no s'exteriorisi, d'aquest microbi que àcualsevol cambi de temperatura ens amenassa volguer acabar ab la nostra vida. Lo mal del Parlament espanyol y'l de tots los de paissos regits per institucions semblants es té que buscar en lo seu corromput sistema; en la seva falsa constitució. Espectacles com los passats son fills moltas vegadas més que del amor al respecte, à la justícia y la llibertat, al desitj de solidarse en un Uoch de mando, ó al de proporcionarse, à falta d'altres recursos, un medi pera falsejar la situació d'un ministeri. Si la respectiva missió del Govern y de las Cambras fos verdaderament independenta la una de l'allra; si no comensésà ésser lo primer lo quefe de las majorfas parlamentarias, cosa tant sapiguda de tothom, y cuals ventatjas lo posa sempre à cobert de tots los disbarats quan de fiscal isarse'ls mateixos se tracta; si'l Govern no tingués, en una paraula, son Uoch dintre de las Assambleas llegislativas, y degués cuydarse solsamenl de fer cumplir las lleys y acorts del cos Uegislatiu y mantenir l'ordre entre'ls diferents organismes socials; si per altra part quedés limitada l'acció de las Cambras al treball de llegislar y introduhir las reformas que l'experiència y'ls cassos aconsellessin, ja siga per iniciativa pròpia, ja per propostas del mateix Govern, pero sempre sense la seva personal intervenció en la Cambi a; si'l deixar ó no d'admetre aquestas proposicions, quedés entès que no obliga à cap modificació de ministeri; si, en fi, lo primer cuydés solzament de governar y la Cambra de llegislar, no foran las majorfas una suma de nulitats y favoritismes nascudas del cacicat general creat per un Ministeri de Governació, tota vegada que aquest centre quedaria rellevat y fins prohibit d' intervenir en las eleccions; y s'acabarlan també per sempre las intrigas y las armas de mala lley moltas voltas empleadas com he dit avans, tant per derribar un ministeri com per sostenirlo en son Uoch. Que al cap y à la ff no's portan altras miras durant tot lo periodo parlamentari. Pero los que tenen de vlurer del cacicat, no poden introduhir reformas tant saludables pe'l poble. Necessitan forsosament del pacte que's fà entre'l ministre de la Governació, el cacich y'l diputat, per tenir garantidas las riendas del Govern, ja que d'una discordancia entre aquést y'l Parlament n'ha de venir — ab lo seu règim— una crissis, una cayguda y precisa assegurarse. Aquest pacte es lo causant de tots los mals administratius, socials y polltichs. En virtut del mateix s'estableixen mutuos serveys y agrahiments entre las tres representacions convertidas de fet en una sola personalitat. Y aixís tenim que'l ministre disposa dels jutjes (diputats) perquè li fallin sempre à son favor los plets que sostingui contra'l poble, y ab cual inmunitat, las debilitats y egoismes dels homes se desenrotllan escandalosament per alló de que F ocasió fàH lladre- Lo cacich, per altra part, compta també ab mandataris agrahits (ministres y diputats) per tot quant li convingui, y ab cuals medis fà prevaléixer la seva influencia que li dona un domini sobre las massas, de las cuals se fà àrbitre per l'imperi de la forsa que li concedeix lo Govern en reciprococitat à sos treballs. Posat sempre dintre d'aquest círcol viciós, pot à tothora disposar lo cacich d'un contingent respectable de voluntats sitiadas per la fam ó fassinadas per las promesas, que las entrega al Govern centralisador oportunament, ab cual mercancia estableix la rahó de la forsa y del número en lo Parlament perquè es aixó la base de la seva estabilitat. Tréguinlos aquest sistema, y à veure si podràn viure. No cal, donchs, esperar de semblants organismes un remey positiu al mal, ypreparemnos à presenciar espectacles denigrants pe'l poble y per las personas que diuhen que'l representa n. Joax Gkau CASTANYAS RURALS BROSSA DE VALLS El senyor CristU, va comunicà à'l» seus companys de Consistori, que el ex-polison; propietari; y forasté Palau, nombrat per los republicoa fraternos, escribent de las escolas de danys y perjudicis, no cumplia ab e! seu deber. Efectivament; lo Palau, favorit de'ls republiquiganas no acudeix may à ocupar lo seu càrrech, i no ser los caps de trimestre per recullir la paga que el gobern de Maura li te asignada. El senyor Oller, jefe nato de los republicos del pressupost ministerial, també cobra indegudament un sou del Estat, pues no te ni classe ni alumnes y per lo tan igual que el senyor Palau no te ieyna en las escolas sino los caps de trimestre. Si el capità general de'is republicos tingues el cutis sensible, los diners que cobra de'l gobern de Maura per lo pacte de Canals, los repartiria entre'ls establiments benéfichs y entre las familias obreras necesitadas. El senyor Vives, que també cobra de'l Estat per lo favoritisme de'l diputada filantròpica, també deurii de fer lo mateix, pues per ensenyar la... cacatua, no caldria que's mogués del cassino de'l àpat. Lo coix Casas, no diu res de aixó en lo periòdich de'ls iralernos perquè... no te tempa. El pasar la llenga per lo. .. «.v/fr/or de republicans, carlistas y ministerials, ocupa moltas horas, y com que la escola la té completament abandonada... creu mes necesari evitar un etpediem del inspectd do instrucció pública. Y entre tan la majoria, es va fent el paquetet, y no se sen cap protesta ni de aixó ningú diu rés. Y tuti el mundi contenli com deya aquell esmolet, hasta que vingui la escombra ó be, un cambi de gobern, y'ns tregui tanta brutícia que aixó ja sembla un femé. V sinó... que hu diga Camps que te un nas... que ni Alsa-prf.m 13 Novembre 1904. Sr. Director de Lx Tralla. Aqui ja ningú s'ocupa de res mes, si no buscar al incògnit Alsa-prem que tan be sap fuetejar als republicans de pega hipócritas y farsants. Un negoci li proposo ja que'm persegueixen tant: Obri un concurs à La Tralla que pot dir: cal qui'ns dirà del corresponsal el nom fill, ó lillastre de Valls que es firma ó's diu Alsa-prem y que sempre està voltant per escombrar la brutícia que s'allotja à n'aquí à Valls li donarem com d premi un descomunal cabàs de garrofas y fabons y alguna garba d'aufalsx (que tots aquets que tan buscan hi son molt aficionats). Vaja abur y deixim puesto hasta la setmana entrant que aquets senyors de la Union 110 convé deixals en pau. Valls Alsa-prem Tenim lo ^-ust de comunicar à nostres llegidora, que'ls articles dedicats als obrers de Tarrassa posantlos de manifest lo barra, farsant y cara-girat qu'es lo rebadà d'aquella Fraternitat, en Roca y Roca, ban caygut à n'aquella casa com un bomba, produbint l'efecte <|ue'na proposavam, aixó es, traure la llana de molts clatells y ensenyar à nos- La feyna del pam de guerra Luego dirAn que no hacemos nada. Por de pronto vengan 81.000 hombres. Y ahora cl ministro de Agricultura que se cuitive los campos. tres companys de treball lo camí de la seva emancipació y de la vera democràcia. A Bilbao los republicans «'ban unit ab los carlins per anar contra'ls biskaitarrua. Vsja, lo mateix que à Catalunya: carlins ó republicans, publicitaris ó fraternes, est&n sempre à punt y flnss'alfan per anar contra'ls autonomistas. A nosaltres no'ns extranya gens; à tots ells loa agermana l'odi à la llibertat y al verdader progrés. ♦ ** No fà gayres dia» que'ns ócupavam de las injusticias que tot sovint comet la casa «Singer» ab los pobres cobradors; mes avuy toca'l torn à la casa «Wertheim» la que tot d'una s'ha posat al magí de fer anar à tots los cobradors ab una gorra d'uaiforme, ni més ni menys que si fossin porters d'un^ casa de senyors ó assilats d'un hospici. Lo que hauria de fer la casa «Wertbeim» seria aumentar lo sou dels cobradors, puig perquè menjin, beguin y paguin lloguer y's vesteixin, fumin y prenguin cafè al diumenge, los dona dos pessetas tot al engrós de jornal diari-, en aquest cas, donchs, podria Is casa intentar ferlos servir d'anunci barato y ésser un poch més exigents. Sabém, no obstant, que n'hi ha algrios dels que no blincau tan fàcilment l'espinada, que no estàn disposats à sucumbir & n'aquestas rldiculesai. Y faràn bé. Ab motiu del mitin celebrat lo passat diumenge al mati à n'el solar de la Caza del Puebla, durant tota la setmana passada La Pulinera avisava'ls seus súbdits que dos recaudadors, quins noms no recordém. estaven encarregats de recullir fondos per los gastos de dit mitin. iSe podria saber quins gastos son aquests? Perquè no pagant lloguer, ni llum, ni personal (lo servey de vigilància lo feyan las Sociedades ítevolucionarias (!) segons nos deya en l'edició dels passat dilluns; no sabém veure perquè feyan falta tants diners. • ** L'altre dla,ab motiu de celebrarse'ls funerals de la Primpcesa, una part d'estudiants de la Universitat pretengueren fer festa. Peroà la Universitat tenen un Rector qu'es molt republicana y molt aníí-c'íríco/, per qual causi va concedir la festa obligant à sortir de classe als estudiants que ja hi havlan entrat. iAixIs se fà República, senyor Rodrlguer. Méndez! Adberintse à un acte monàrquich; y jAixIs se fà anti-clericalismo: Adberintse à un acte rellig-iósl Ab homes com vostè, senyor Rector de real ordre, no hi ha dupte que aném dret cap à la Serolución. Lo diumenge passat, un d'aquells homes quina sola presencia es capàs de sembrar la porentremltj de cent... mosquits lligats per las alas, va donar un espectacle gratuït en una barberia de Sant Martí. La respectable persona de l'Kduardito, à quin nom respon dit subjecte, molestada per la presencia en dit establiment d'un de'ls periódicbs més lliberals que's publican avuy dia, y fent gala de'ls seus sentiments republicans mal entesos, va atrevirse S atentar contra 'a llibertat individual, obligant à l'amo de la barberia à no tenir més La Tballa à la vista del públlch ó proposantli en tot cas que quan ell entrés s'apressurés tothom à amagar dit periòdich. Al presentaràs diumenge lo súbdit del Emperador à ferse treure la llana, que per cert cria en abundància, va trorarse, com es natural, en que sas ordres no havlan sigut atesas,lo que fou motiu suficient peraque agafés L* Tballa y l'estripés en varis trossos, douant d'aquesta manera un exemple de tolerància, llibertat y igualtat à la lerrouxiana, no sens que avans s'hag-ués assegurat de que dintre lo local no bi havia cap catalanista. Ab homes aixís, la revolució no pot trigar pas. Lo regidor Sr. Nel-lo, republicà segons diu elly contrari à tot lo que té caràcter católich y romà, ó per lo menys l'acta de regidor que va obtenir fou per medi d'una propaganda combatent tot lo que tingués flayra relligiosa ó alga combatent l'ensenyansa relligiosa, per créurerla perniciosa à la humanitat, aquest mateix Nel-lo en persona portà fà uns quinze dias, duas flllas sevas al, colegi del «Bon ConselU situat à Las Corts de Sarrià, qu'està dirigit per religiosa». iQué os ensembla, republicans de debò, si'n son de farsants aquesta fraternos? ^Veritat, Sr. Corominas, que n'es de gran y espayós lo local del colegi del «Bon Consell'? fins hi pot entrar el cotxe del batlle, vostè y'l seu amich Nel-lo. Per nosaltres no estigui. Si vostè no tingués lo deber de no engatussar al poble que l'ha votat per arensat, cregui que'ns tindria molt sense cuydado lo que's referís à actes d'aquesta naturalesa. Tothom es lliure de fer lo que vulgui, pero no val à enganyar. A n'en Villaverde, l'home del saneamiento de ta moneda, li han pres una cartera que contenia poch menos de 100 pessetas. Vet'aqul uns cacot que diria Bl Diluvio que saben lo que's fan; perquè de segur que ho han fet ab tota la bona Inteació de tenir moneda sanejada,