LA TRALLA sin. se preocupessin de pendrer midas pera que 'Is Corresponsals de Periódichs no 'n venguessin y el públich no'ls llegís, donchs com ja li dich es crescuda la demanadissa De aquets dos últims números sens exageració à la meva botiga sols n' hauria venut 400 cada setmana y com tinch retallat y agafat ka' els vidres de la porta 'Is solts de La Tralla referents à aixó, à cada un que venia à comprar 6 demanar EU Sucesos V agafava pel clatell (segons franquesa) y els encaraba ab els retalls ja dits. L' Albert Martín també m' envià Los Acontecimknlos quins paquets vaig tenir l'acert de retornarlos intactes, y no obstant aquí Figueras tots els Corresponsals venen dels dos esmentats diaris menos jo, lo que també resulta molt morrocolut puig mentresels altres fan el seu Agost jo per el meu modo de pensar deixo de ferlo, encare que ja dich no 'm sab ras greu, peró s( entench que la campanya te que ser ferma avans no agafi mes increment semblant paperot. Sens mes el saluda S. S. —Franciscà Canet. La Bandera Catalana més alta qne les altres Es la consideració que, ab goig, ens févern 1' altre día, veyent la nostra estimada Handera volcyant en una bomba que 's pasejava sobre nostra ciutat. Bén alta, bén enlayre, aixis te volém veure 'Is fills conscients de Catalunya; al impuls del sanitós vent de redempció, yoleya, yoieya. Bandera de les quatre barres, que Is oprimits, els que sóm dessota, 't mirém ab goig y ab esperansa, colocada en 1' ample espay, tocant al cel pur, al símbol dels icstres ideals de puresa y de veritat. #3 VAGUETATS . i' A Sr. S. Sanpere y Miquel Una volta llegida la carta de V. en El Poble Català, ha nascut en mi una imperio sa necessitat de respóndreli, de dirli totes les impresions qu' he passat en el transcurs de la lectura de sos brillants conceptes y contradirii quelcuns petits extréms que no s' ayenen pas del tot ab els meus ideals de jove. La ploma als dits, A posta pera ferho, he dubtat un moment; entre les ratlles que V. :irma, hi endevinaba la seva respectable fi çura, la venerada figura que sempre ha atret la meva mirada afanyosa d* ideal y qu' ha fet recordarme, quan escoltantla devotament, isolat dintre la multitut, tant profitoses ensenyanses treya de les seves doctrines, que arreu les hi he sentides exposar sincerament. Y m' he trovat inmensament petit, tant, qu'anava à desistir del meu propòsit si no hagués sigut qu' una nova lectura, ha fet fenaixer molt mes fermes les meves conviccions y car elles son les que'm donen les forces que 'm manquen moralment, & elles m' abandono, al ensemps que procuraré esforsarme pera qu' apareixin ben clares y respirin la sinceritat indubtable en un cor jove que creu tan confiadament en l' avenir. Els catalanistes no podém militar en cap partit polítich, no voldrém may idols qu' ens fassin moure sota I' imperi de la seva voluntat despòtica, ni may ab la nostra inconsciència ajudarém à crearne, pera qu' ens menin pels viaranys més profitosos pera les llurs baixes envejes personals. Cada nacionalista es un apòstol de la causa, tots estém obligats à exposar els sentiments renovadors que sentim bategar dintre nosaltres, pera que siguin serenament jutjats pels demés companys y aprofitar lo mellor, lo que mes beneficis reporti & Catalunya y tendeixi & conduhirla, sense tortes, per les vies del pogrés; V. donchs, ha complert com à bon patriota exposant el seu modo de pensar, empro jo entench que lo que V. proposa no pot aceptarho 'l catalanisme, car desde '1 moment qu' ens diríem republicans, ademés de que negaríem el dret d' ésser catalanista à tot aquell bon català que no pensés com nosaltres, posaríem una fita A nostres aspiracións, fita que no deu serhi may, car no es precisament la república, tal com avuy es entesa generalment, la forma més avensada de govern. En el meu concepte, avans que polítíchs som catalanistes, donchs encare qu'ens sentim homes avans qne catalans, com V. diu, no es menys cert cju' avans que republicans ens podríem sentir socialistes, ó cualsevol 'deal més avensat no definit encare d' una manera concreta en els anals polítíchs. Jo ^stich fermament convensut de qne'I catalàlisme ha de viure sempre '1 moment actual Pera progressar més amplement, que Catalunya ha d" ésser precisament lo que les seves necessitats li demanin, com cualsevol poble lliure, car aisís com & certs pobles (à certes regions espanyoles, per desgracia) una república els hi vindria excessivament gran, A nosaltres potser, potser encare 'ns seria estreta. Jo no crech, com V. que'l catalanisme signi federalista, sí jo soch catalanista es per- Jue he cregut que no era cap partit polítich. o, com molts, pn totes ocasions procuro demostrar als que dubten de la moralitat del nacionalisme català (sense qu' aixó vulga dir que cregui que V. en dubti, no) que som un gran bloch de catalans qu' encare qu' algun se delectí girant de tant en tant la vista enrera, la major part fem via sempre avant sense determinar la fi de nostra ruta, que maj ens haurém de creure assolida, car el jorn qu' ho fessem, per amunt .qu' haguessem arrívat, tornaríem à ensorrarnos dintre les inmoralítats d' ahont ení esforsém pera sortir. L' opinió de V. jo la sento à l' inversa, jo crech que son precisament els republicans catalans que han de venir à engroíxir les rengleres del catalanisme; en ets nostres brassos hí cab tothom qu' estimi à Catalunya, pensi com li sembli, que'ls que l'estímém verament per demunt de tota altra petitesa personal ó política, ens amotllarém sempre al moment que reclamin les llurs més vitals necessitats El catalanisme, un ideal jove que may pot envellir, car evolucionarà sempre progresívament, al aturarse à ajudarà alsar urt partit que V. confessa ja vell, s' encallaria en ta gran ruta qu' ha comensat à empendre iNo li sembla més profitós pera tots, que vinguessin els vells à alentar als joves aconcellantlos ab les llurs experiències pera que no duplin, pera que no s' aturin may y segueixin serenament et gran camí de lliberació, del qu' ens sabém ben capassos? Perdoni à aquest son humit admirador, que respectuosament el saluda, Petador El Caciquisme à Igualada A la Ciutat d' Igualada, hi ha uns Godó que perden la forsa moral; icóm recobraria? — Valentse de la influencia que 'Is dona 't séu servilisme devant dels amos del estat. Es sensible que n' hagin de patir estimats companys; peró, prenéuho ab resignació, perquè la persecució de que sóu objecte donarà bons fruyts pera la Pàtria. Per si no ho sabíeu, vos dirém que'l Godó d' aquí, el de La Vatíguardia, ha tret de la Redacció al ilustrat crilich En March Jesús Bertran perquè va parlar— ab justícia —bé de la obra d' En Prat de la Riba La Nacionalitat Catalana. ^ ilguatadins! Seguiu avant, que vostra obra es là de Catalunya! (Catalans! Ajudém als d' Igualada, que la seva persecuciój es nostra persecució! iPer quan vingui un altre Juny, esmolém bén té les eynes! Al «Diario de Barcelona» L' ex-avi Brusi, aqueix avi que no ha pas sapígut inculcar tes bones doctrines als séus néts els periódichs del dia; el Diario de la sang blava, auína Redacció sembla que 's compón sols d' un Marqués y d' un Baró; el diari que va dir un día que afortunadamente todos los coches eran de tercera y que, un altre dia, va dir que era natural que s»guiesen los festejos malgrat que una bomba hagués mort y ferit à bon nombre de fills de la madre pàtria; el decrèpit Diario de Barcelona seguidor dels que digueren: piérdanse las colonias y sdlvense los principips, dels que para perder las colonias feren perdre milers de vides d' homes: el diari quin úních mèrit actual es el de sapiguer sostenir la suscripcíó à tres pessetes mensuals, va sortir el dissapte passat bramant contra En Zurdo perquè va demanaria substitució del nom de la Ple&sa de Palacio pel de Plassa de la República Cubana. Nosaltres, agrahint avans que tot al regidor Zurdo la seva petició, hem de dir al Diario que sigué La Tralla la que presentà el día 17 de Maig de 1905 dita proposició que, segons ell, revela cudn endurecida està nuestra epidermis nacional. I Pobre Diario.' El garbuix de monarquies, repúbliques, Palacios, epidermis, ofenses à ta pàtria, sentiments, eiz. que fà en d devantal del dí ssapte, ni ell mateix I' entén. D' un cop de ploma, ens treu à nosaltres del número de los espanoles perquè no 'ns ha herido los sentimientos. Un' altra frase del IHario es axiomàtica: vegin: La Repiiblica de Cuba, existe por que los Eslados Unidos echaron à piqué nuestras (?) escuadras y nos (?) vencieron. Conformes: peró vegi 'l perquè va succe hir tot aixó; haguessin seguit els conceils d En Pi Margall y dels catalanistes donant à Cuba la Autonomia, no s' haurien echailo d piqué nuestras (?) escuadras. I Pobre Diario.' Diu que: "No sabé de ninguna nacíón que conme morè sus derrotasn . Y donchs; íqné es et Dos de Mayo? iQué es Trafalgar? Ens dirà que son derrotas gloriosas. dQne no ho sigué la de Cuba? i Pobre Diario! Segueix dihent: "Los cubanos nunca se han mostrado tan corteses como desde que se separaron, por- 3ue, al constituhir una nación, han recorado à la madre pàtria,,. Y en efecte: pera donar proves d' aquei xa cortesia, varen cambiar el nom de la ca lle del Obispo. de la Habana, pel de Pí y Margall. Y nosaltres, volgnent correspondre A n' aquella cortesia, vàrem demanar ta substitució del nom de la Plaza de Palacio pel de Plassa de la República Cubana. Y aquest es el millor ósculo de paà de que parla el Diario. No 's creguin are que 't Diario s' ocupi sotzament de ta epidermis nacional. També s' interessa per la epidermis africana, y {protesta de lo de Figueres, diràn vostès? Res d' aixó; no 'n diu un mot; y com que en el dialecte qu' ell usa, quien calla otorga, d' aquí que 't Diario està content de que se enduresca la epidermis nacional dels fills del hermós Ampurdà. Al Diario li deu agradar que portin et presiri à Figueres; aixís estarà més assegurat de que 'l dia que certs elements vulguin esbotzar portes y balcons, podràn fàcilment tenir ajuda dels presidaris que are tindràn à la vora. En Visca LLIBRES Hem rebut els següents volums: Biblioteca Popular de "L' Avenç„.— Diàlegs imaginaris, d' en Joan Puig y Ferrater. — Vo- lúm n.0 55.— 0'50 ptea.y^ Cantant y fent la meiu.— Pere Aldavert — Imprempta La Renaixensa.— Preu 3 ptes. D' altres temps.— Pere Aldavert. —Imprempta La Renaixensa.— Pren 3 ptes. Rebrotí — Poesies Catalanes de R. Ribera Llovet.— Imprempta de Celestí Ferrando.— Reus.— Pren 1 pta. Biblioteca popular de "L" Avenvv — Poesies triades Theodor Llorente. — \'olúm n. 56. OTiO ptes. NOSTRA FITA A m·n amicb J. Roderjças Calmell La cultura per un moviment de poble, deu ser son verdader programa; en ella deu condensar ses millors forces de treball, perquè d' ella ne vindràn fruits saborosos, qu' enlairaràn al poble à un nivell d' intelectualisme desconegut avuy en general: un poble cuit, es un poble fort, y si la fortalesa donchs vé de la cultura, per aquesta's te de ttuytar sens treva, fins al seu assoliment absolut. Catalunya necessita educarse, y el moviment revindicador de la personalitat catalana, deu fer tot quan bonament puga, pera portar aquesta educació: y pera fer aixó cal obrar ab coneixement de causa: una casa no 's comensa pel terrat: primerament, segons nos diuhen les ciències naturals tenen d' edificarse els fonaments de 1' obra: forts aquestos, asegurats de la seva solidés, segur 1' edifici; per plantejar aixó, no calen matemàticas, ho sabém de rutina. El pensament d' un poble lliure, es l' instrucció, el d' un poble feble y xavacà, es f entluhemament de trajos y ab aquet la destrucció, moral y humana: nosaltres, jo crech poguer afirmar que volém lo primer; ja no ns podríem dir nacionalistes; donchs si volém lo primer 'ns tenim de preocupar de la base, dels fonaments d* aquet edifici, tenim de fernos cabal judici, de la forma y ta matèria que s' ha d' emptear pera que aquest siga fort y d' estabilitat, com 1' obra à que estàn destinats à sostenir. Com dich més amunt, fort el fonament, fort I' edifici; ab aixó cal que 'ns mirém forsa ab els principis, cal mirar serenament lo qne convé pera que 1' obra siga complet ta. Pera fer educació se necesiten educadors: pera fer deixebles, cal avans que hi hajan mestres, y per lo tan la fructificació y profit de la cultura en els que aprengan, depèn en la part fonamental de la dels que ensenyin: es necesari fer mestres, no perquè avuy no n'hi hajan, que prou n' hi han, perquè cal ferlos bé, cal ferlo^ que pensin política y socialment com nosaltres, en una paraula, cal fer mestres à la catalana, de cos y d' ànima. Els d' avuy aprenen, pensen, obren y eduquen à la castellana, v aquest es un jou que havém de tréurensel de sobre, no per egoisme ni per perjudicar à n' aquéts ni à n' aquells, sino per necessitat del poble, y per benefici dels seus indi viduus: tot l' interès individual s" ha de sacrificar à n' el cólectiu, y mes en aquet cas, de verdadefa trascendencia pera V anulament del analfabetisme, verdadera plaga social, en lo nostre poble. En el nostre moviment de renaixensa del poble català, els mestres hi han de fer més que'ls propagandistes: aquets cridan» diuhen moltes coses, emperò ta paraula fuig al vent, es qüestió momentània, perquè casi tots els que 1' escolten ja son més ó menys conveésuts, ben pochs son ets que treuhen llum de la peroració d' un orador; un cop acaba, esclata 'I rutinari aplauso, tan si ha estat acertat com sí ha fet afirmacions ò exposat teories estantisses, filles naturals de la fogositat que les engendra, y àque 1' obliga - àl distinguido pública que l' escolta. Els mestres molt més ferms de trevall, fan generacions, eduquen conciencies, fah els homes del demà, ja desde I' infantesa lluiten ab els tendres cervells y 'ts inculquen aquells principis que fan d' ells. I] home del avenir, diàriament, en un mttiH continuat de cultura; es el trevall incansable de la formiga: y perxó per aquest contacte directe ab les nadiuhes generacions, es perquè '1 mestre te d' ésser on ser del tot adaptat à tes feixugues feyhes de que 'I poble te necessitat. Nostra feyna es aquesta: fer mestres à la catalana: cal fer homes educats à la moderna que sigan verdaders sacerdots de 1' ensenyansa, perquè aquesta no 1' ensenyin fíel vici d' ensenyar, sino com un ideal, com una cosa vers la qu'es lluyta per son assoliment, y perxó crech que han d' ésser verdaders patriotes, y per aquesta rahó ets d' avuy no serveixen, els motllos ab que han perfeccionat llurs coneixements, son els de la rutina oficial y d' aquestes ja sabém que no 'n podém treure res. Perxó 1' "Escola de Mestres,, ha sigut un fet à Catalunya; perxó aquets lluytadors de la fé cultural que la composan se n' han compenetrat d' aquestes rahons, y al fersen càrrech s' han llensat à ta vida activa. Els resultats, ^seràn els qu' hauríem d' esperar? No síguèm pessimistes, à mi 'm sembla que sí; jo crech que 'Is que alardejen de sentiments nacionalistes, ajudaràn à 1' empresa cultural, quiscuns à mida de llurs medis; jo no hí penso pas en que l' abandonin: demostrarien que no comprenen lo que defensen, y aixó, hem de regoneixer que no es fàcil que passí; crech qu' el criteri s' imposarà, y I' honrosa tasca d' aquesta entitat anirà endevant; podém esclamar mestrestaot ab esperansa iqu' aixís sia! Tothom deu portarhi son esfors, els uns els coneixements, els altres ets medis de sosteniment, y 'ts-altres, 1' esfors com à individuos, com à carn sacrilicable, disposats à servir de sacerdots d' aquesta relligió humana, de sacerdots dels temples de la cultura, de la escola, tan dignes com els de les relligions de creencies, car aquells engrandeixen la conciencia y t' enriqueixen de coneixements pera ser digne servidor à la humanitat. Cal que tots hi posèmel coü en tan lloba - ble com necessària empresa. Andreu Mauri (Dc U «Associació Obrera Nacioaalitu» de Gncia) Feyna Nacionalista Durant els mesos de Maig y Juny la Unió Catalanista ha organisat y realisat els següents actes de propaganda: Maig 3 — Meeting al Centre Catali de Gavà, parlant els senyors Ventura, Manan y Llorens que presidí l'acte. Maig 5.— Conferencia al Centre Popular Catalanista de Sant Andreu de Palomar, pel Dr. En Domingo Martí y JnliA, tractant del tema "N'ores orientacions socials». Maig2b.— Conferencia i la Associació democràtica nacionalista "L'Avenir, de Mataró per Hn Joan Llorens, tractant del lema "EU grans Estats». Maig d». — Conferencia à la Aaaodació "Pragrés„ de Buxelona pel Dr. En Domingo Martí y Julià, tractant del tema 'Les colectivitats adolorides,..