BALUART DE SITGES ser interrogats per tan graves noticias diuhen que no saben res, que tenen dipositada tota la confiansa ab lo seu amo, y que segons se veu estàn conformats en convertise en conillets de guix, sens tenir presènt la gravíssima responsabilitat que incorren moral y material y el despreci de tota la població en pes. Un altre dia tocarém un altre platet que '1 menjar massa plegat també fa mal. GARÍN. CARTA DESCLOSA EL "FOMENT SITGETÀ" Pera la prosperitat y engrandiment de Sitges va fundarse fa poch temps una societat baix el nom de «Foment Sitgetà». Mereixen els seus iniciadors l'agrahiment de tots els bons sitgetans, com també 's fa mereixedora del mateix y ab sobrada justícia, -1' actual Junta directiva, y ademés un vot de gracias pera haber fet els traballs y portar à cap l'haverse establert un colegi de segona ènsenyansa. Aqueix sol fet de verdadera importància pera nostre vila, n'hi ha suficient pera acreditarse, y molt més donat els pochs recursos ab que compta y el poch tèmps de sa existència. Molts son els assumptes que s'han debatut en las sevas sessions, molta s son las gestions que ja 's portan practicàd'as, molts els projectes qu' ab el temps seràn un fet, lo qüal fa entreveurer falagueras esperansas ú. tots aquells qu' -estimém à Sitges y sentim un verdader carinyo. Per^aquest mateix carinyo, donchs, desitjaríam que '1 «Foment Sitgetà- dongués una empenta decidida y encoratjadora que's destaqués en primer terme ta tot quant à Sitges se relacioni; desit-. jan'am veurer y alentar ais. gremis y 1' eSprit d' associació en general tant necessària à Sitges, sobre tot per la vinicultura, aquí ahont la propietat se troba en extrém repartida, y desitjaríam també que sortís la iniciativa d' aquestas cooperativas, que son de tan .profit pera la classe obrera. Pero avans que tot es precís lluytar.mo.lt pera destruhir vellas y arraigadas costums'; allunyarse per complert de tota .idea y tendència política, . com: també del fanatisme local; fer els medis pera que.s' agrupin y 's posin al seu costat aquesta massa neutra, única que pot donar verdaders fruyts de regeneració. El moment actual es el més apropiat pera demostrar el -«Foment Sitgetà» si entran en las sevas ideas aquestas tendencias ó si son altres els seus. desitjós. Aprop tenim las eleccions municipals pera la renovació bianyal d' una part del nostre' Ajuntarnent. Greyém seria de verdadera importància pera Sitges y de T absoluta incum-. bencia del «Foment» segons els seus estatuts^ donar un crit d' alerta no sols als socis, sino à tot el poble en general, perquè ab tota lli bertat fassi us del seu dret y elegeixi els seus administradors. El «Foment» es el més indicat pera' posarse al devant d' aquest moviment, pera dirigir y encausar l'elecció, de personas que, sens color polítich y lluny d' apassionaments locals, ab verdadera independència y elevació de miras vagin à declarar ab tota la veritat l' estat financier del nostre Ajuntament, cosa que avuy desconeixém en absolut casi tots els contribuyents, y à la qual sens dupte tenim el més perfecte dret. Lluny del meu ànim prejutjar aquest estat, que com' tots desconech. Si es precari y anòmal urgeix un prompte y eficàs remey. Si fós desahogat y falaguer, es convenient ferse ben públich pera la major honra dels presents y passats administradors.- Sigui aquesta entitat la que encoratji y arregli avuy la tant difícil missió del nostre Ajuntament. La prosperitat de Sitges y la base pera '1 desenrotllo y èxit del «Foment», està en una bona y sòlida administració municipal y en el complert respecte al principi d'autoritat y ordre. Si'l criteri del «Foment Sitgetà» es el de que 'Is ajuntaments com l' actual y 'Is que fa alguns anys ens administràn, han lograt y mantingut aqueixas duas bases, funcioni '1 seu criteri ab las que fins à la fetxa han di- . rigit la cosa pública; pero si '1 seu criteri coincideix- ab una gran majoria d' aquest vehinat, com bonament tenim de suposar, surti ab energia y.sens cap rezel à la Uuyta y ab valor y desinterès fassi el bé que pugui, que sino l'hi agrahissin com se mereix, trovaría la recompensa en el cumpüment d' un deber que té tot honrat fill de Sitges. ALMONT. Sitges, 18 Septembre de 1901. "copTdFfals" Res... No'm farém ün pam de net. Ab las cosas que cada dia's veuhen, un té d' estar sempre ab l' jay! al cor. ■ Llegim en el «í/ma^ confrare caciquista .El Eco de Sitges: «Consignóse en acta haberse enlerado el Consistorio con complacencia de la carta suscrita por don Juan Ferrer- Vidal y Soler en que comunica haber accédido à los deseos de sus amigos.no renunciando sa investidura de Diput'ado en Cortes por este distrito de Villanueva y Geltrú.» Pero aném à pams. iQufna complacencia poden tenir els nostres inofensius regidors, personas totas de sas casas y sense conciencia dels seus actes, en que 'i cacich D. Joàn Ferrer- Vidal y Sotler, torni à ser diputat? iQaínà.cómplacenicia poden -tenir aquesta gent que ahir adulavan sorollosament àl insigne doctor Robert, y avuy s' ajupen rastrerament devant de la influencia caciquista? iY quina complacencia tan recargplada deuhen sentir aquets senyors, que fins alguns d' ells se titulan entussiastas regionalistas, com ho probà d' un modo especial el iracundo burò-mefistofélich en el acte memorable ' y per sa trascendencia gastronómich, én aquell dinar que '1 diputat per aquest districte donà darrerament ú Garraf, ahont en un arranch de ia seva popular elocuencia y engrescat pel xampany, cridà ab veu energúmena: Bon cop de /als, d qui no voti d n'En Ferrer y Vidal? iVolen una proba més palpable de la seva sinceritat regionalista? Ja tenia rahó la vella de no volguer morirse may! La feyna del nostre Ajuntament es' com la d' En Jafà, que fà y desfà à la vegada. Avuy s' humïllan vergonyosament devant d' un que— qui sab si demà, en alguna possible combinació política de las que tan sovint se veuhen per aquí, — 1' atacaràn innobl'ement, com ho han fet ja ab altres personalitats ben estimadas per cert aquí à Sitges. ■ Y prou per avuy, que '1 tractar de certs assumptos fan més aviat fàstich que altre cosa. DALLAYRE. Recorts, suspirs, afanys, promeses, besos, juraments, abraçades, risses, llàgrimes, mirades, desmais, cartes; tot mentida, comèdia, fingiment, engany: tot farsa. Malehit sia el dia que tos llavis rublerts de falç amor, van enbaucarme; msalehit el moment que mos ulls cegos vaig posa en ton semblant, amor jurante. Si ton cor per un altre, foll botia, i ta pensa febrosa '1 somniaba, íper qué am tota franquesa no li deies? iperqué'l lutinarisme no deixaves? I no, veient que aquell no 's decidia, i desitjant com totes desposarte, fingir-me afecte, sols per tenir home, dir-me que & mí no més tú m' estimaves. Si haguessis dat esplai a cor i pensa, no hauries ilatzerat mon cor i ànima; - itú tindrías tranquila la conciencia! ijo no't malehiría com faig are! joan TOMÀS i BISCAMPS. Dsff&ft Saaf tage de Mfea. Senyor Director del Baluart de Sitges. Molt senyor nostre y amich: Com el llamp ha corregut per Santiago la nova de l' aparició del, periódich Baluart de Sitges. Gran ha sigut el goig ab que tots els sitgetans han rebut tan grata nova, si- . guent nostre tema de conversació tots aquets dias. iQuína frisansa .hem sentit esperant el primer número! El temps ens ha semblat que caminés à pas de carro; ens ha semblat qu1 estessim à Espanya sufrint un espedienteig. Poguer enterarse de lo que passa en nostra terra per medi d'un periódich escrit en nostre idioma, era '1 nostre desitj; vosaltres ho havéu fet y à vosaltres vos ho agrahim de tot cor. La distancia y el temps no logran extingir els recorts passats, mes vosaltres ens feu més curta la distancia y ens entreteniu els recorts. :'-'" Esperém que ab el vostre periódich, sabrém lo que verdaderament passa en nostra estimada vila y cóm vos administràn, que per nosaltres es dé molt interès, ja que quan vàrem deixarvos era en tot l'administració molt corrompuda. Passém à altres assumptos. - Quan més allunyat un se troba de sa pàtria, la intensitat del amor per ella creix, creix... y es fa tan gran, que 'l cor, el pensament, el sentiment, fot es per el.a; perxó aném & parlarvos de catalanisme. Aquí tenim una Agrupació qu' avuy compta àb'més de doscents socis y que presideix nostre estimadíssim amich Boix, que infatigable traballa y traballarà ' pera 'l sosteniment de la mateixa, y haventnos encomanat són modo de ser actiu per la causa, traballém també afanyosament, exposant ab paraulas sortídas del cor; là santa doctrina que arréu propaguém. '"' " Totas las tardes dels diumenges- y días de festa ens reunim en el Centre casi tots els catalans, y allà no més hi sentiréu que cançons de la terra: Lo Rossinyol, Plany, La Pastoreta, etz. jQuína anyoransa sentim tots junts! Adjunt vos envio un retall del diari Cubano Libre que diu aixís: «Sabemos que la banda municipal que dirige el Sr. Varona tiene en ensayo para su estreno en la retreta del domingo próx'imo, un hermoso paso-doble Deslliurada, driginal del distinguido compositor catalàn Enrique Morera, y escrito sobre motivos del himno nacional de Catalufta Els Segadors. «Atractiva novedad nos ofrecerà la banda con esa obra.» Diguéuho a nostre estimat amich Morera. Fins à un altre, vostres amichs, /, Benaprés.—S. Carbonell. 28 Agost de 1901. La representació de l1 òpera Marina donada el passat diumenge en el Teatre Apolo, va atraurhi nombrosa concurrència que aplaudí en diferents passatjes de l'obra, als artistes senyora Gay i senyors Alcàntara, Aristi i Borràs per son meritós traball. En el concert verificat à continuació obtingueren nous i merescuts aplaudiments, cantant respectivament el vals Parla del mestre Àrditi, la jota de La Bruja, la roma.nza de El corasón y la mano -i La Princeseta, hermosa cançoneta de sabor purament català. El tenor senyor Alcàntara tingué que repetir à instància de la concurrència la jota de La Bruja. * * ♦ El dimars à la nit va estrenarse '1 drama d'En Pey Ordeix titolat Paternidad el qual va obtenir gran èxit per part del públich de platea i grades que era 'I que bmplenaba el local. - - * . * * El dia 23 del present,, tingué Hoc en el Teatre Principal el repartiment de premis de 1' Escola d'Arts i Industrias. Palcos i platea bullia de gernació ansiosa de contemplar un espectacle tan altament simpàtic com es í ro ; c i D l I í ■o 1. '2 1 ü : .E- í