Any I Sitges lO' de Nòvènibre de 1901. Núm. í& SETMANARI CATALÀ PREUS DE SUSCRIPCÏO ■ SITGES, (trimestre). . .■ . .. l'50 pessetas ESPANYA, » 2-00 » ESFRANJER, (any) 12'00 Frs. 1 L REDACCIÓ Y ADMINISTRACIÓ . GAP DE LA VILA, núm 5, primer Delegació à Barcelona: DOCTOR DOU, 15, entressol, l." -5- NO 'S T0RNA.N ELS ORIGINALS -J. ANUNCIS, ESQUELAS, REMIT1TS Y RECLAMS à preus convencionals. Els de ía primera pàgina se pagaràn doble Gran Reilotjería y Joyeríà * EL REGULADOR Inmens assortit en objectes propis pera regales Carme, 1, y Rambla de las Flors, 37.-BARCEL0NA jí^Ij^103yi:BK/-A.S 'mv*™ Gran assortit d1 aSfombras modernistas y catalasistas ^-*^) de tot? s midas — ! ALTA NOVETAT — ESTORAS DE TOTS COLORS — CISTELLAS DE " TOTAS CLASSES GRAN REiàfXà OE PSEiS.— Tot més barato que en cap altre establiment IstOPGM d' AntÓíli Eseolà.-larreF iajor, 44,-(Entre«L mtrella»y .L·iPerla.) CATARRO DELS NOYS L' Anticatarral Borbonet, es el verdader específich acreditat pera curar en pochs días la Coqueluche, Bronquitis j tota classe de tos dels noys. —DIPÒSITS; Dr. Andreu, Dr. Casassa y Rambla de las Flors, 4, BARCELONA.— A Vilanova y Galtrú farmàcia del autor Esparteria y Matalasseria © Ramon Izabal © Carrer Major, núm. 42 Alta flovetat Gt»aD Bafatara Coadnos de eiatat En aquest acreditat establiment s' ha rebut un gran assort't d' estores de totas menas, passillos, alfombras {dibuixos modernistas), tot d' última novetat,- procedents de las més acreditadas fabricas y es ent sos preus similars als de la capital. També trobaràn tota mena d'objectes corresp'nents ah rams de Estorería, Cistelleria y Matalasseria. Gran taller de Sastreria d'Antoni Martí Fscala Diputació, 368, y Lauria, 59; Barcelona EI duenyo d' aquest establiment fa saber à la seva clientela y al públich en gineíal, que acaba de rebrer un extens assortit de robas de totas classes, de temporada d' hivern, de las acreditadas y recomenables fabricas nacionals y extranjeras. Aquesta casa té gran especialitat en la confecció de, tota classe d' abrichs pera senyora, com també s' hi trobarà la més refinada perfecció en el tall de fracs, levitas. jàqués, capas y altres prendas de vestir pera caballers. Figuríns vinguts exclusivament pera la casa — Preus sumament econóraichs — JOSEPH ROIG Y VENTOSA — & AI> VOOAT DESPATX. - CARRER DE L 1 AYGUA , NÚM . 2 VILANOVA Y GELTRÚ GOBI^O D© G^éDITS JUDICIAL Y EXTRA-JUD1C1ALMENT J. BONT G U H D li H jS Procurador oausidich YIDHNOYA Y GfBDTÇÚ Sortiam de Novetats una nit del estiu passat, un company meu y jo. Parlant de la obra estrenada per la Vitaliani, ben be passarem fins à quarts de dugas en el Continental, y després seguirem Rambla avall. Al esjer devant del Liceo vaig veure el bulto d' una dona que sortia del carrer de Fernando y enfilava la Rambla del Mitj. Ell se la mirà fixement, y, al tenirla à uns dotze passos nostres, me digué à cau d'orella: — Fixat en aquesta dona. Ella, al passar, correspongué à la meva mi rada. El meu amich feu el distret. —Es una., perduda (iveritat? vaig pregun tarli jo. — Sí; pero una perduda de molt cor. Escolta:--- Sabs que are farà uns 3 anys que jo vaig encarinyarme ab la Lola, aquella vehineta del segón pis de casa, rossa y pcsturera? Recordas que tú havías vingut alguna nit? Que jo mi volia casar?... Are y caus! Noy, quin bunyol haguera fet!.,. Ja ho \euràs després. Comensém la historia, que sino 't marejaria. Donchs, vetaquí que unja nit vaig convidar à n ella y als seus pares al Tivoli. La noya va estar molt contenta y els pares encare més. Jo 't diré:. Ella m' estimava ab 1' orgull de tenir promès, y aixó d' anar' ab et promès al teatro, es una bofetada molt fina à las amigas sevas, y la Lola, mentres se iposava '1 sombrerèt aquella nit, jo li coneixia qiue somniava en trobarlas totas. La Lola may m' havia comprés; sembIava apassionada y era bogeta; be;llugava molt el cap pero tenfa molt quiet el cor. . Y jo de mica en mica, mi rava de feria sentir, de ferli estimar. "Ja saps que sempre m' ha agradat la lluyta. Els seus pares encare 'm coneixían menos. ■ Se creyan que anant ab ells al teatro, jo 'm comprometia més devant de las amistats. [Pobrets! No sabían que jo tenia prou forsa d' esperit pera rompre totas las cadenas dé la societat. Donchs bé: AI surtir del Tivoli, s' havia girat un vent molt fort, y, en lloch d' anar à voltar per la Rambla com havíam dit, ens decidirem à anar directament à casa (allavoras ja recordaràs que vivíam en el carrer d' Aray) y ens escorreguerem pel Portal del An-gel, Plassa de Sta Ana, carrer dels Archs; lliscarem per la Plassa Nova y seguirem pel carrer de la Palla fins à tombar pel dels Banys. Pero al ésser devant de la Baixada de Santa .Eulària, vam sentir uns gemechs de criatura que trencavan el cor. Jo, que anava al devant ab la Lola, m' hi vaig acostar desseguida. Y mal encuberta en un mocador gran aprop d! una porta, vam trobar una criatureta aban. donada que acabava d' arribar al mon'. Quina llàstima! Quinas consideracións tan tristas passavan ràpidament per mon cervell, y quin odi vaig sentir pels seus pares,- per las malehidas entranyas que la escupiren! Jo haguera volgut que tots sentissen tan intensament com jo... pero jcà! La Lola, agafada en mon bras no feya mes que preguhtarme: - Qué faràs, are? No 'ns comprometis!— El seu pare, sentenciosament, sense acostarse à miraria, exclamava: — Miserias de la vidal— ' Com si aquesta frasse 1* hagués llegida en una novela ó en un drama. Y la mare, la que sentia més, callava boy mirant aquell bulto que tan. cava un poema de dolor, de misèria, dé vici lo més probable. Aixís estavam, quant, al lluny, vam sentir una porta que s' obria No era pas en la Baixada, y 'm vaig enretirar una mica pera mirar al carrer dels Banys Als pochs moments trencà del carrer de la Palla un bulto de dona elegant, que 's mitj dibuixava al Uengoteig dels fanals; Al aproparse se distingí la fressa del vestit de seda Quant la desconeguda passà per devant nostre y sentí un gemech de Ja criatura abandonada, s' apropà desseguida ab la intimitat que donan las desgracias — iUn fill abandonat? iPobret.'—ExcIamà, Tots vegerem en ella una dona de món, una infells; y el pare de la Lola, ferit en la moral, digué un janém! sech, que la desconeguda se '1 degué sentir com una bofetada. Mare y filla seguiren desseguida. — Aném! — me repetí à mi com se mana à un nen. Jo me '1 vaig mirar de cap à peus, conmogut per aquell drama humà en el que hi havia pres un paper, voluntàriament, volia veure en qué parava; y, apropantme al pare de la Lola, li vaig dir: — Pero no abandonem aquesta criatura. (0 ■q. ü 'c 3 s % IB 2 ts X c o "5 1