ANY vï * * N^cri. 132 ruew Be iascRiTOi» « extTnhm, un ^ny,;;Í2 francb» flnuncu, Ciauela», Hemiílt* y Hídam» | a preu» cofoenciettal» Sjtggs, 1 4 de Pehfien de IS* Setmanari català * Reacció t Jïdminísíracló: Carrer de Saní Pere, é nostre Jo$pjíaljn pfriíl La- setiiiana passada sembla qu'un agent exc-, cutiu.va fer una .visita al Ajuntament, ^.l' .objecte d', embargar els ingressos de la Mtàj pel descobert en que aquesta se troya ab % bipntació. ' . I Si aquets atrassqs fossin originats. p|r atendrer gastbs imprescindibles.de caràcter general o per disminució de rentas, d'impossible|no s'en poden exigir, y. '1 poble .podria- m0st.ra|^tole? rant; o si 'l desatendrels no invòlucrés.je^p pe^ rillj acusaria l'. abandono d' Ajuntaments, passats, qüe.ja no, 'ha vindria de nou; per| tenint la teulada de vidre, y tan fràgil, aq.uesta negli.r geucia ja no es perdonable; aixó. es cotnprorpetre.a gratcient la seguritat dels cabals del. Hp^pital, y .tot pera pagar techs, cotxes ^ .depàés comptes particulars, y voluntaris. ^. l1: ,.. Com la plassa-mercat, que respon d' importants. cantifcats del beaéfich assilo, es una de las ■ pocas reiíitas ab que compta el Municipi, y tal volta.la Da^sanej.aíia y de més fóçil cpbro,. segur que si 's porta a . efecte l' e.mbarg anuneiaï, aquesta serà la que pagarà la patent, y alashoraé, g,de qué farà manigas l'Hospital? ^Ahont son aquellas seguritats tan certas- y pregonadas que revesteixen els sagrats iu.teresso.s a que'ns referim?" . Si aquest cas arriba, Sitges, que ja sembla, ha despertat del seu acostumat ensopiment, crech que ni are ni may consentirà que 'Is. nostres malalts pobrés se vegin privats dels aliments y consols a que tenen dret. L' Ajuntament nou, que porta desplegada sa ■bandera de moralitat, es 1' indicada pera. so.lu- . cionar aquest conflicte, vetllant pels desvalguts y tenint sempre en . compte que Sitges, tart o aviat, aixecantse com un sol home, exigirà responsabilitats, tant als. causants com als que, obrant ab debilitat, poguessin resultar encubridors. . ; - . jQuíns son els primers? Els que desde l'Ajuntament uns, y com a vocals associats altresj y tots ells a remolch del caciquet que en aquella fetxa estava en el seu periodo àlgido, varen abogar,perque.'l. Municipi s' incautes dels interessos del Hospital, a pesar de oposarshi ab tota. enteresa y bon acopi de sólits arguments, un grupo de bons-sitgetan.s, dels que no sèguían las ordres del Corruptor, municipal. L' assumpto, ja en aquest . terreno, sembla que', obrant ab honradesa, 1' únich que hi cabia era procurar que dintre la falta de seguritat, tota vegada que no estan ni poden estar garan-. tits per cap primera hipoteca, perquè 1' Estat es sempre crèdit preferent, al menos haurian hagut de vetllar perquè revestís la major formali' tat possible; donchs, jpasmeuvos, sitgetans!, ells mateixos.hàn sigut, els que han portat aquesta situació tan precària y perillosa per nostre Hospital. . - V. ■em Aspecte del monument al-Db. Robert, a Barcelona, vist d'un costat (croquis. dex joseph llimona) algúf esqueix de cel, que. 's deixava entreveure per eltremitj dels arbres..! ■ L-iambrós donzell li explicà ab forma de llegenffl la fi de son primer amor, qu' encara, cóm vecoS amarch, creuhavà en sa revolta pensa; la panlra de dirho, ab las suaus paraulas que te- ■ níaïi ^ueicqm d' un deix.amorós Ja gentil donzella quedà extassiadït, eomsi n'hagués sentit una prega' ria; aquella galant conversa l'obligà a fer entreveurer al donzell que l'únich recort que li restava d§ són primer araof' era aquell, senzill canti de vid^w que l'aygua se plor de fada. Lo . donzell, cego d'amor, se propassà més dé lo^ que,, li pertocava, y enllassant sos brassos fornits en l'esculptural cos deja donzella, la feu sobressaltar, cayentli el canti y trencàntseli en mil esberlas... De prompte quedà com esblaymada, y , Uensant u'n- xiscle, com un udol de fe- Ca Tom del Cristall An en Joseph Soler y Tasis. L' astre del dia s' aixecava, mandrosament pel derrera las montanyas embalsamadas d'un. perfum primaveral Las aus, amorosidas, Uensavan llurs , canturias; el remoreig .dels boscos-, el ritme silenciós d' encantadas fonts, el murmuri' siiau d'- algun riuhpt, formayan un concert- celestial que. s'enlayra va amunt, amunt, pels ayres, com himne universal al Creador. Al ensemps que '1 dia anava entrant ab pas.sos de poeta, alli en una font-, en llur boscuria, també -'Is - fills, de la-terra seu tían poesia, jurantse llur amor. N'hi havia una donzella qu' omplia son canti de vidre, tenint amoroga conversa ab un donzell que, recolzat en la font, ubriagat d' amor, se la mirava fit a fit, .apassionat y febrós, tot cansonejant y seguint el ritme de las ayguag que per la verdosa^raolsa lliscavan serpejant, avall-avall... Eixa amorosa parella tenia per dosser 1' espès fullatje que !1 vent feya remorejar, y per perlas ra, y guaytant per " ' ' -"=■■— darrera volta els restos de son canti y la font de sos amors, ficantse en la boscuria fugi com una boja..; El donzell -'. prou volgué deturaria: li oferí son cor per canti; tot fou en va: s' aymada se contongué en 1' es- - - ■ pesspr dels arbres.. .. . . : . • - - • A.l' endejmà, un pagès s' ensopegà à passar per allí, trobant estirat y encarcarat el cos d'un jove ricament vestit; per la boca li sortia ün fil de sanch corpresa, y en son pit hi relluhía com « a mitja fulla d' un punyal sagnant, tenintne l'-gtre mil^a enfonzada fins al cor. Goytà a la font, 'E y vejó la» esberlas d' un panti encastadas a.sonS peu. Desde aquell jorn que li diuhen-la Eontdel-S Cristall. ? | Antón Benazet'. ' 5 ■ i 140*5 pot dií* 0) ■o 0 En Benaprés, el regidor caciquista, l'arcaldeg de mala memòria, l' infatuat que tracta als sit-S gètans d'imbéçils, de càbila y 'de f residio meltap