mr xii * * mn. «39 Stíges/lí de Febrer de vSeímanàri català Redacció y Jldntíntstraçí^ Carrer de Parelladas, 9 pReas de stíseRipeiv Sitges, un trimmre, i'so p«$seta$ G$panya, un any, 7' id, Cxtranaer, un any, 2*50 mos (or) Hnurtcíg, Saciudas, Rmítíts y Reclams a preus conoencíohals 3 DT^. lVC-A-GrII>3r ^jé\.I^I^À!l>T Cirujano - bENTlSTfl NORf EflhERICflNO SflRCHIiOflH : Diputaeion. 282, entt».0, 2.a Horas de visita. - Manana : de '9 à 12 ^ niedia 15s días' laborables y de 10 à 12 los dias festivos. Tarde: los martes, jueves y sàbados laborablles de 3 à'6. VmUfl^ÜÉVk : Ranobla Ppineipal.Sl Horas' de visita. - Tarde : los lunes, miércoles y viernès laborables de 2 j ftiedfa à 6 y media. Les dones y les elecGiònis ÍE.n defensa pròpia aEl públich encara no ha oblidat l'alt exemple de civisme, qu' en les derreres eleccions dè regidors oferiren les senyores sitgetanes, les quals, sortint- a la defensa dels interessos d'el Municipi, propagaren ab entusiasme la candidatura d'Acció Administrativa. Y fresch també ès el recort de les bromes y les grosseríesque 'ls mal-educats de la conxorxa socialista-julianera dedicaren an aquelles dames tan dignes de consideracicry respecte. Oportunament donàrem una llissó de bona criansa an els descortesos, tirantlos en cara sa falta1 de cavallerositat y sa indelicadesa. Avuy etis plau sè'nyàlarlós a la condempnació .del lectòr, contrastant sa conducta ab lo que's llegeix en el notable article firmat per Bracke, aparegut en El Soeialisla, úe Maúnd, úe 2 del actualj sota'l títul Las'mujeres'y las èleceionès, respecte^ la intervenció femenina en la última campanya electoral alemanya. Parla de les 26 reunions simultànies convocades pe '1 dia 4 de JanerKy diu : ' «El convocador, Fugenio Ernst, que es considerado cómo el padí e de la organización berlinesa» hacía esta breve exhortacióií en èl anuncio : «Mujeres de Berlin y de los alrededores! Demostrad, acudiendo en masa à las reuniones, cuàn profundamente os interesa la vida política del país; Hacéd propaganda con objeto de que vaya publico de ÍOs dos sexos y demostraréis én esa forma ta mentirà de los que pretenden que las mujeres son indiferentes à la lucha política.» Després elogia varis discursos de oradores distingides y acaba ab el següent comentari : «Y'no es sólamente en los mitines en donde se manifiesta esta intervención femenina. Con un ardor lleno de alegria, las obreras toman una parte activísima en la labor de todos los dias : difusión de hojas, distribución de boie. tines, copia de listas electorales, etc. Elías van, si es necesario, à recordar à los electores neglígentes ó indecisos su deber de cíase. Las bromas y las groserías no les dan miedo.» Llegint aqueixos conceptes en el periódich dirigit per En Pau Iglesias, els socialistes sitgetans que hanpassat a ser una adherència d' En Julià deuen pensar, per justificarse, que no més les dones socialistes tenen dret a intervenir en política, y que les qüe lluyteirper la honrada administració d'.un Municipi al qua! .estimen y volen pròsper, ben guanyades es tenen les bromes y les grosseríes dels impúdichs conxorxats. Pera la Srta. Rodia Em dol I' ànima, pero no puch, no dech callar. Al llegit1 les seves ratlles insertade.s bonament en el nostre periódich, hi sentit una amargor de fel, unà asperesa fortamérit ingrata dins la sabor qü' acostuma despendres de la suavitat y gentilesa de la dona. La'seva Rèplica m' ha produït el mateix efecte que un cant desafinat de qualsevol chanteuse maca, orfe de tota noció d' Art, a qui el públich aplaudeix embadalit pe 'Is gràcils atractius d' uns ulls prodigament oberts o ■d'uhs llavis melósàníent desclosos. Jo la considero guapa y també sento per vostè uria forsa de simpatia. No és^aquest el primer cas, damisela inconeguda, hont ma tosca ploma trassa quatre gargots pera cubrir ■ab el Vel de l' armonía de les'cóses üna escena tragica de la comèdia humana.- Ni tampoch penso que siga l'últim. Perquè èl qui. en aquets moments té l'inefable gust de dedicarli uns quants sentiments' de filosofia barata, nO s' acontenta introduint lirismes y paraules boniques allà hont sols hi. ha aucells y flors ,'àns busca ab.hiimilitàt noves còiicepcions que li duguin el consol ■.que necessita un etern somniador, un devot de 1' Estètica; un amant 'de la Bellesa. . ■ ■ At aféctar aquestes, concepcions, éssers, habitüts, costums, desnivells espirituals, 'propensions defectuoses, se subleva naturalment el petit amor propi dels aludiís y la passió plana demunt les inteligencies y les fa parlar per :principi, sistemàticament, partidísticà. ment, sens ve'urer en aquelles les meves manifestacions ■ni un espill de llum, ni una irrupció de vida, ni una mica de creació, de resorgiment sobre lo rutinari. «Le vètement doit aider la nature». Heusaquí lo qu' em diu en un llibre amich un literat francès; heusaquí'lo que hi recordat al frech d' uns barroers disfrassos que constitueixen la desilusió del sexe dèbil. M' hi equivocat volguent aplicar la tal sentencia à unes màscares sense pretensions? Si. ès aixis, distingida senyoreta, perdonim, que no crech ser infalibie. Per aixó m' inclino ab el degut respecte devant la seva presencia y li beso rendidament els peus. HBL1US Psicologia sitgeíana (bocets LEPLAYÍSTICHS)' . : ■ 1 ' No volém ' transcríurer, ara, visions de l'àtiima; mehys/'éricàraV fanta'sres dé lr imaginació ; tan sols apuntar notes marginals en el llibre leplayístich; observar realitats ètniques del caràcter y sentiment; anar recullint fulles verdes unes vegades, grogues moltes altres, coleccionarles com en 1' herbari faria un botànich, y, aixis, aportar quelcom de pràctich, pera demà, quissab, un altre més entès, pugui triarne lés mès típiques y Oferiries am tota sa vritat real. Les manifestacions exteriors, fes manifestacions • psíquiques del nostre poble, sens dubte ens duran niolt ■ de profit: ■.prescindirem en absolut de fer «Glosari» o «notes vilatanes», que quasi sempre resulten mancats d' interès y, molt sovint, evidehcfen"sò!s des'itl'j!>?«?ísil·le a estones, de joves quin afany d' estudiar per «poetes» sab ferlos parlar emotivàmènt .de dam^eles extàiiques y d' exuberants turgideses. 1 Refugirém les actualitats, parlant tan sols de 1' ànima que viu dins nostre ésser colectiu: dèScapdellant una troca anirém teixintne una altra, amb més benevolensa que Cloto y Atropus. L' expandiment d' una .vila, ses relacions, extr^comareals, el -còrners continuo y directe am. tempeïament.s'nàscuts sota un altre cel llunyà, molt distanciat del radi de l'es circumferències excèntriques d' una rassa mateixa y ses variants més properes, la aclimatació voluntària an aquest ambient compost d' un amalgama exótich, sens dubte és el fonament hont deurém assentar les nostres primeres observacions. El cosmopolitisme d' una vila. fa trasmudarne ses costums més típiques; el «ni? «íiZtó, ès unà visió fantàstica, convidant a viurer tari sols pér l- ignot parat jè hOntsos vehins s' aclimataren. Si ells màtéixos, emigrant primer,, a la posta de la vida retornen a sa llar primitiva, viuen encara am greu recordansa del llunyà país, y l'organisme llur sembla trasmudarse, variant de forma a cada nova impresió, .com en el baròmetre la • pressió atmosfèrica fa abaixar y allargarse el filet mercurial. Es aixis com en els plansóns catalans và infiltrantse la sava dels trópichs. ■ • UXTEL besde Santiago Cubà iQuina tristesa més agredolsa produeix el recordar les belleses y costums de la vila na.diua, sobre tot trovantse lluny d' ella desprès d' havjprhi passat una bona temporada, disfrutant d' emocions indescripti- . bles!... Y 1' anyoransa s' accenlúa més encara vivint ún en aquestes terres hont els sitgetans èns hi comptèm en gran ■ nombre, planyentnos casi tots de ho poguer gaudir les típiques festes del nostre poble. Quan es recorda joh, Subur amada! el teu deliciós nou Passeig que desde 'I de la Ribera condueix al blanch Santuari hont es venera la imatge sagrada predilecta dels sitgetans, la Verge del Vihyet, y ab el nom que s' ha donat al qual es perpetuarà la memòria d' un dels teus fills més estimats, l' inoblidable Doctor Benaprès, el cor esclata en batechs de reconeixement envers els bons patricis que han realisat tan magnífica millora, a la vegada que, irat, es subleva .én çojitra aquells altres,. maleiutadans, que, per egoistes y perverses mires particulars, trevallaren ab tot esfors, encara que inútilment per vergonya d' ells, pèra que aquella millora deixés, d'efectuarse y no prosperessin els lloables propòsits dels seus iniciadors. . . ... Ademés de les excursions pér les teves encontra» o c ■o X I CQ « Ü