Baluard de SETMANARI MCMI-XXIV (l.a època) f- Redacció i Administració: Santiago Rossinyol, 6 •S· 25 de Febrer 1934 ■:©:• K0 1341 Es dels altres. . . Es sabut que la majoria republicana-socialista, que detenia el poder local, a l'arribar a remenar les cireres acordà no pagar cap deute o compte anterior al 12 d'Abril de 1931, per ésser dels Ajuntaments, dels altres. Es prou notori que la major parts dels comptes, provenien, d'Escorxador, Mercat, Cementiri, Arranjament d'Escoles, Passeig Marítim, i altres millores de la vila, res valgué per convencé'ls, no volien saber res dels altres. No ca! insistir que de les tals mcllores i de l'explotació dels edificis públics s'han recaptat moltes rails pessetes, que han aplicat per les atencions corrents, sense repartir-se als creditors antics, perquè procedien de deutes dels Ajuntaments dels altres. Aquest any alguns dels industrials afectats s'han dirigit a l'Ajuntament, perquè en el Pressupost nou es consignessin llurs crèdits atrassats. L'instància a passat a recó per ésser comptes dels altres. ■ Es públic, que aquest any, en concepte d'utilitats d'e la C.a d'electricitat «Regs i Força de l'Ebre», han tocat a Sitges prop de 10,000 pessetes corresponents a exercicis d'Ajuntaments anteriors a ells, o sigui de l'actuació (fe/s a/n es. Molls suposaven que la majoria esquerrana, en el vice-versa serien conseqüents amb aquella lògica tan yalanament predicada, i que com un sol home cridarien; No les volem, que són dels altres. Mireu que eren ingenus el suposar es produís aquesta expontànictat, amb pessetes a la vista, encar que fossin dels altres. Si precisament es diu que el ■ motiu del recurs elecloral fou, en part, per cobrar aquelles pessetes procedents dels altius. Després els ciutadans pensaren que per quedar bé amb tothom, les abonarien als creditors endarrerits, per ésser deutes i pessetes dels temps dels altres. Però estorats, han quedat amb un pam de nas. Per a atencions corrents han estat aplicades dites pessetes els menys comptes possibles, encara que sien pagats amb els diners dels altres. Del que es desprèn que l'escrupolositat i moralitat administratives, devien ésser norma solsament dels altres. CÍVIC L'afer de les eleccions El dia 17 es va veure a l'Audiència, davant del Tribunal Conienciós - Administratiu, el lecursd'apel·lació interposat • per En Magí Civil contra les eleccions de Sitges. Ja diguérem que en aquest recurs cs demanava no res menys' que l'anul·lació total de les eleccions, i era tan desbaratat i àdhuc ridícul, que ha estat Ja burla dels curials durant lots aquests dies. A l'acle de la vista hi assistí un bon nombre de veïns, i en ella va defensar la legalitat de la votació, amb un eloqüenlíssim informe, el regidor de la capital En Francesc A. Vendrell. Va començar per recriminar la covardia dels reclamants, que després d'haver presentat una prolesta del tot infundada, no havien comparegui a sostenir- la ni havien tingut almenys la noblesa de retirar-la, quan degueren comprendre la inutilitat i poca solta de la proiesla en qüestió. Aixt és que tiraren la pedra i amagaren després vergonyosamenl la nià, creient-se que passaria igual que a l'any 1931, en que gràcies a influències s'anul·laren aquelles eleccions memorables i pogueren continuar governant en la íorma íeixislica que ho han vingui lent. Detallà En Vendrell- els resultats electorals d'aquests darrers anys a Silges, en que sempre havien Iriomfat les candidatures apoiades per Lliga Calalana, i com el caràcter dels silgelans sempre havia estat contrari ais exlremismes, i més ara en que pel seu caire lurislic la Blanca Vila s'havia estructurat amb una disciplina social ben remarcable. Va acabar demanant a la Sala la. complerta confirmació del resultat elecloral. Fou molt felicitat. El dilluns es va dictar de complerta conformitat amb ço demanat pels nostres amics, els candidals triomfants, la següent ,2 "5. c 3 d) ■D