BALUARD DE SITGES •HO SPHORRENAL, ROBERT Los sPei JVéc//cos lo - rece/an enlss/rvs f or/nas: 'mmm- elixÍr- iNyLCT^6LL7 Sitges dels nostres avis Del nou llibre d'Emerencià Roig i Raventós Vies de comunicació La carretera de Vilafranca. Els camins de Vilanova i de les costes dz Garra t. Mitjans de transport : en Pau de.s Burros, en Pascaret, en Tasis. Bl bestiar llur com a mitjà de transport de viatgers i càrrega. La carretera de les costes. La nostra vila, l'any 1850, estava mòlt malament de comunicacions. Hi mancaven trens i bones carreteres que la posessin en comunicació amb pobles i grans ciutats. Les vies fèrries no existien. Del tren de Maríorell, ningú no havia pensat ni en el projecte ni en la seva construcció, i del tren de Vilanova a Barcelona, encara havia de passar mig segle abans d'idear- lo. Respecte a carreteres, només existia la de Sitges a Vilafranca passant per Sant Pere de Ribes, els camins de Sant Boi per les costes de Garraf i el de Vilanova, pel camí fondo del Vinyct, pels quals només podien transitar gent a peu i bestiar de càrrega. Prescindint de la carretera de Vilafranca, que tothom coneix, anem a descriure, com a nota curiosa, els camins de Sant Boi i Vilanova, avui desapareguts. El primer arrencava de la platja de Sant Sebastià, passava pel costat de la Creu dels Escarabats, i anava a trobar el camí de la Trinitat. Era un corrioi d'uns dos pams d'amplada. Per la banda esquerra, o sia la que mirava a muntanya, es veien grans penyals plens de pedruscall, i grans espais encatifats de farigola, romaní, espígol i bargallons. A banda dreta, o del mar, la costa davallava en fort pendent, i arribava en alguns llocs afer grans penya-segats feréstecs, i cingles que, en esguardar-los, feien venir rodament de cap i corglaçaven les sangs, com a la Falconera, també conegut pel Pas de la Mala dona. Era tanta la por de la gent de passar per aquest camí, que des d'Aiguadolç fins al lloc abans esmentat tothom baixaba dels muls i feia el camí a peu. Passades les costes, el viarany s'estenia pel terme de Castelldefels, i tenia a la banda de muntanya extenses pinedes, i a l'altra el mar, amb un areny curull de dunes i éncatifat de fanals. El camí finia a Sant Boi, després d'haver passat per Gavà i Viladecans. A Sant Boi empalmava amb la carretera.de Barcelona, que moria al peu del portal de Sant Antoni, que s'aixecava prop de l'actual plaça del Pedró. Rl camí de Vilanova arrencava del Portal de les Perellades i seguia pel camí fondo del Vinyet. En el tros comprès entre la població i l'esmentada Ermita, hi havia cinc capelletes, dedicades a Sant Muç, Santíssima Trinitat, Sant Crist, Mare de Déu dels Dolors i Sant Antoni. Et en petites, emblanquinades i estaven arrambades a les parets que voltaven les vinyes. Aquestes capelletes, antigament existien a tots els camins, per que era costum que quan la gent viatjada. resava perquè el cel els lliurés dels atacs dels.lladres que rondaven pels camins reials, perquè la Providència no desenparés els seus fills, que, a bord dels velers, anaven camí d'Amèrica, i perquè tinguessin sort en els negocis dins aquelles terres, llunyanes. El camí de Vilanova, passat el Vinyet, s'enfilava per la per' la muntanya de la Marc de Déu; de Gràcia. Un cop dalt del serrat, davallava vers cap el Mas Pasquali, passat el qual seguia pel pla, fins arribar a les portes de Vilanova. Un altre camí era el conegut amb cl nom de can Girona. Passat el Vinyet, passaba pel bosc i enfilava la muntanya per la pujada de Sant Agustí. Era un camí de mala mort, recte, pedregós. Dalt de la muntanya s'ajuntava amb el camí que ve.nia del Mas Pasqualí. Aquest viarany, després d'un trajecte curt, es dividia en dos corriols que conduïen a Vilanova. L'un acababa al barri de mar, i l'altre, al Portal de Sitges. El viatge de Sitges a Sant Boi es feia un mul. Estaven encarregats d'aquest servei en Pau dels Burros i en Pascaret. El primer tenia l'agència a la Ribera, en una casa que es va enderrocar per a bastir la mansió de la senyora vídua de Llauradó. En Pau dels Burros tenia cstabTert un servei diari de Sitges a Sant Boi i feia pagar un duro del passatge. Per a fer cl trajecte esmerçava sis hores. Sortia de Sitges a les tres de la matinada. Durant el camí, prenia passatge i-en deixava per tot els pobles del trajecte A Viladecans, el muls s'aturaven per reposar i reviscolar-se amb un morralct de garrofa segó. Aprofitant la parada, els passatgers es desdejunaven amb una truita o un parell de costelles a la brasa, tot remullat amb una tirada de vi de la terra. Seguidament, els ,2 Cl ü 0) T3 n x i— (D X c o 1 ü fi "D :£ E 4-* □ D.