BALUARD DE SITGES 3 PROSES ESCOLLIDES erenmtat En el fort de la feina, quan més alrafagat es trobava el batlle en l'organització de les grans festes, vet ací que d'una revolada, sense ni tan sols donarse la pena d'ajustar la manpara, irrompé en el despatx presidencial l'agutzil Kigalt. Estava grog com la cera i no es podia treure les paraules de la boca. — Tot perdut, senyor batlle: estem perduts! —I .això, Rigalt, què passa? — Tot perdut... Figureu-vos, senyor batlle, figureu-vos... Res : que no hi ha res a fer. L'hem feta com un cove... AU... Vegeu el que passa: que hom acaba d'identificar la personalitat del soldat desconegut !... . — Qué dius ara ! No pot ésser. — Doncs és ! —Doncs no ha d ésser : ès impossible: ha d'ésser impossible— no en cíddria d'altre!:.. Yeiam. però; cxpUque't : Què és aquesta facècia ? — Res... que, ja veureu : en desenterrar les despu-. lles del panteó del cementiri, un os del braç s'ha esberlat (perquè es veu que ja estava consentit)! de l'esquerda n'ha caiguí aquest bocí de medalla d'ideníiíaí, que una .bala, sens dubte, enfonsà en l'os. Rigalt treia del seu portamonedes aquell bocí de llautó on hom podia desxifrar aquests mots : Mil- Sabidrig (i;e) s C .. B-iítcIohíi El senyor batlle tremolava i suàva, i no cessava de donar voltes ab Irosset de metall oxidat' i abonyegat. Tot d'una, bo i cridant,- llençà aquests mots ; ■ . ' Vaja, ja. ho he dit, aixó no és cert. No haveu vist res, Rigalt, Aixó queda entre nosaltres ilos... — Oh, si això depengués de mi només, estigui segur, senyor batlle, que.,. ... ■ — Què, 'què, què! jQué t'empatolles! Ja saps que. no tolero vacil·lacions en tot el que es relaciona amb el compliment del deure i amb l interès públic. Si no tens res més per dir-me, ja te'n pots tornar. Hostal de la Gavina SAGARÓ La Ciutat Jardí de la Costa Brava Obert tot l'any - Lloc ideal de turisme Direcció MANUEL MONELL : Telèfon 23 —Es que,,, ja- em permetrà el senyor batlle de fer-li avinent que en el moment d'aquesta descoberta hi havia al cementiri més jde mig poble comlemplaní V exhumació. 1 tothom se n'ha fet càrrec. I aquest bocí de medalla anava de méi en ma: i ara el poble no es parla pas d'altrà cosa... D'aquella feta, el batlle de la riallera vila. de Congest es ferí, i hom hagué de trobar- li subtitut. El car no era per menys, perquè quan hom pogué identificar que aquella mutilada epigrafia corresponia a un tal Joan Saladrigues i Crostó, natural de Barcelona, que efectivament havia sentat plaça de voluntari, en la gerra gran, i de qui mai més hom no sabé- res: quan l'ideníificació del soldat desconegut pogué, doncs, ésser conduïda fins a aquesta darrera constatació, mancaven només quatre jorns perquè les despulles delsoldat desconegut, que descansaveninteriamenl en un nínxol del cementiri, fossin traslladades solemnement al magnífic cenotafi que l'Ajuntament havia fet construir al davant maleix de la Casa de la Vila. Quin fracàs! I com se'n riuria la gent de Gamalú, de Xirells i de La Roca quan se n'assabentés ells que tan mortificats i envejosos se sentien de l'honor i de la glòria que aquelles despulles de soldat desconegut i el ceiiotafi de pedra atorgaven a Congest: Caldria, però, fer quelcom per aíurar les befes i les ironies que aquest fet tan insospitat atraia sobre la vila: sobretot tenint en compte que, Congest havia fet massa ostentació de la seva fortuna, qup havia, en aquest senlií, esdevingut gairebé provocativa. El batlle nou ordenà, per tant, la recerca d'un altre esquelet de soldat desconegut, ço que fou dificilíssim, perquè els camps de balalla iornaven-a ésser terres de conreu, totes trasbalsades i remogudes. A ld. fi, a força d'enginy, de perseverança i de grosses despeses que eixugaren la caixa comunal, hom pogué adquirir uns ires quilos d,ossos de distintes procedències, els quals hom aconsèguí amb molta tàctica fer passar per les despulles d'un sol i autèntic soldat deconegut: ■ . 1 aquestes despulles pogueren ésser, a la fi, eslatjades amb gran pompa oficial en el cenotafi de la plaça de la Constitució de la vila de Congest. Vingueren ■ el President de la República, tres minisíres, dos bisbes molls periodistes i. un reguitzell de gent amb galons i plomes que deixaren memòria eterna en els anals de Congest. .Hi hagué discursos, músiques, telegrames, minuí de silenci, fotografies i furgó d'artilleria. D'altra banda, el fals soldat desconegut fou soterrat en terra del comú. Se'n parlà un xic al començament Els diaris enviarenjepórters a Barcelona i els setmanaris il·lustrats publicaren el retrat d'ell en diferents etapes de ia seva vida: publicaren -.també els retrats dels pares, reproduccions de, la casa on nasqué i moltes altres coses coriosissimcs. Però vet a(}uí que ,2 '5. 'c 3 V ■a (0 x i— to X I to c o ■s ü ■a u m