gEi Sandant senyor Elbiano. la nit del r"^, n j-^mhr·» varen orstitar ecir- Ahir, al Parlament de la República Una sessió d'interès molt relatiu, la nota més destacada de la qual fou la intervenció del senyor Bolívar Expectació política El senyor Lerroux desment que cop ministre hagi dimitit . al 1 d'octubre varen prestar SerWP\ d'armes a la Rambla de les de la nostra ciutat. Entre els sos càrrecs que figuren al suhi ha també eí que poste- pors SSment a la proclamació def PreLdent de la Generalitat, i després DUe w havien estat hoetiliUades & lorcea de l'Exercit, el processat tait amt> 815 altres dos esmentats L trotava »l carrer dEscmtillers 1 en veure que s'apropava un tinent d'infanteria, que vestia d'unltorme, auompanyat d'un soldat del Cos d'Aviació que vestia de mecànic varen disparar en contra d'ells, rerint el tinent 1 procedint a la detenció dels dos. Després els varen torlar a la Comissaria de Policia Se la Plaça de Regomir i allà els Big^eren tancats fins a les dues & la matinada del dia 7. Es lleeeixen les declaracions del proteajat que figuren al sumari el qual ri'ga vU càrrecs que se 11 fan. També es llegeixen Ics declaracions del Bnent que es diu Rafal Florit, de guarnició a Oviedo, i del soldat que í'anomfna Eusebi Corredor Lor-ario. ds quals relaten ela fets en la forma cor.eífi.da afegint que foren obJecle d? vexacions. També ílgura ai sumari la declaració d'un testimoni anomenat Valldepera, que testimonia els fets e nia forma coneguda. El Fiscal en les conclusions provisionals qualifica els feta com un dc'ltte d auxiH a la rebeUíó l diu que no ea pot allegar la qualitat de BUietenlsta del processat, perquè ds rcTlamcntK de l'esmentada Institució no ordenen disparar contra lea lorcea de l'Exèrcit i per la procUmacló de l'Estat de jruerra des de les vint hores del dia 6 les forcei dels Sometents estaven a disposkló del general de la Divisió, taka encara quan Btiaria declarat faíclosa la Oemiralltat 'í amti ella el conseller de la anvcmacló, Decaaim en el seu escrit la pena de ilü anys de reclusió temporal, aecesSories'leKals i efectes corresponentó de l'esmentada pena, per al complinieïU de la qual U servirà d'abonanicnt la presó preventiva soferta. El Fiscal demana la lectura de diversos declaracions l així 66 fa A continuació declara el prneessat 1 a preiruntes del Fiscal i de la defensu. nega quo ells fessin foc contía nlngu, ni tampoc oue vegessln el tinent Florit, al qual se l'Invità amb tota mena de consideracions a traslladar-se a la Delegació de Policia del carrer de Regomir per a lustlficar la seva personalitat sen*e que tingués cap altra intervenció. A continuació declara el caporal de seguretat Mula, que Incorre algunes contradiccions i cl Fiscal demana un acarament umb el pro cessat, en cl qual queden encara foscos alguns punts. Ja que mento» el caporal Mula diu que el processat no portava cap arma aquest ha declarat que portava una carrabina Winchester. El caporal en Qüestiú tampoc explica d'una maMra clara com vivint al carrer cle • Arc del Tealre va anar a raure al tairer d'Escudillers, tut ovíò amb les totistgilents contradiccions. Declara després el tinent Flont flus es ratifica cn les seves decla'Waons i relata ela fets en la lor■» Ja coneguda a continuació el Piseu! llegeix el Informe d'acusació en cl qual "ttanté ta pena snlllcuada i que és w ÍO anvs. Informà després cl Uetrat senyor "aiofré e[ qual diu que no es pot ^tifiemnar sense més prnvea que «oes declaracions, 1 rebat l'argu™nt.scie del Ministeri Fiscal en el ■ttUt que no ha estat provat que frj H processat qui fes f&c contra jrsmiïtitat tinent, com tampoc ha »tat punible posar en clar que haM^s estst terit. Rectifica el Fiscal 1 després d'u^S. consideracions es ratifica en la píucíó de pena ja esmentada. Kectifica també el defensor i diu tiv declaració d'un home que esgj* embriac no pot ésser tlnsuda "icuaipte, Ja que amb ella uo vol «lira cosa més que Justificar * , dirigint-se al senyor Bolívar, 11 diu que •' ·l·:;i morir n Villa cle Don Fadiqae a un guàrdia civil, al qual no va voler prestar assistència mèdica. El senyor BOLÍVAR: La V, S. diu mentida. El senyor MADARIAGA (Dimes): la V, S, estava sota el Ult. El MINISTRE D'ESTAT llegeix un pmjecte de llei relatiu a les nostres relaciona amb l'Argentina. El senyor HERMIDA sol·licita protecció per a la Indústria del carbó vegetal, que qualifica d'indústria familiar 1 que no necessita de la mobllitKició de grans capitals, pel fet que la Xifra total no passarà dels vint milions de pessetes. Creu que la crisi és deguda a la competència que es fa amb el carbó vegetal e.v trançer, 1 diu que això es podria evitar amb una rebaixa en els transports 1 també amb una rebaixa en els contingents d'importació. El senyor PÉREZ MADRIGAL Insisteix en què s'estableixi una modificació en els transports 1 demana que no es permeti l'adquisició de carbó estranger mentre els importadors no demostrin haver adquirit en proporció ipunl carbó nacional. S'aixeca la sessió a les e"35. Madrid, 23. - ■ El cap del Govern abandonà el Congres per tal de dirigir-se al domicili del cap de l'Estat i sotmetre a la seva signatura diversos decrets. Quan retornà després de despatxar amb S. E. es dirigí al despatx de ministres de la Cambra i s'entrevistà amb els ministres d'Estat l Justícia. El senyor Hocha es dirigí després ai saló de sessions on donà lectura als dos projectes de Llei ratificant els convenis comercials amb l'Argentina I l'Uruguay, l'autorització deia quals acabava de signar el President de la Republicà. Després el senyor Lerroux coníerencià extensament amb els ministres de Justícia 1 Treball. Quan abandonà el despatx el senyor Alzpun, es trobà amb el ministre de Marina, i aquest ú digne: —Passeu, passeu. Ai voltant de la vostra persona gira tota aquesta tarda. Quan abandonà el Congrés el cap del Govern, en acomiadar-se dels Iniormadora estava amb ells el ministre d'Estat, el qual dlrigint^se al senyor Lerroux 11 digué: — Permeteu-me per una vegada. per encàrrec d'aquests amics, que actuï jo de noi de la premsa. Doncs, bé, pregunteu 11 digué el senyor Lerroux. — Es diu — indicà el senyor Ro cha— oue l'entrevista que neu tingut ainh el ministre de Justícia, aquest ha dimitit. Jo els he dit que hl estava present l que no tu havia res d'això. — Doncs Jo conifrmo les vostres paraules, oouteslà el senyor Lerroux. Durant tota la tarda — afegí el senyor Rocha— tot ha girat entorn d'aquesta suposada dimissió. Es la noticia política d'avui. — Puc assegurar-vos —insistí el senyor Lerroux — que no hi ha res d'això. A ml, almenys, uo se m'ha exposat, per part de cap ministre una actitud semblant. No hl ha crisi, per ara, desenganyeu-vos-en. —I en dir ara, no em referdafegí: — ï en dir per ara, no e mrefereixo a les 24 hores que marca el rellotge. — íAleshores us referiu a setmanes?, preguntaren els periodistes — O a mesos. El text taquígràtic del discurs de MANUEL AZANA el publicarà demà «la rambla» a més de les seves acostumades coHnhoracions I seccions de CINEMA I ESPORTS Per rindult dels condemnats a mort L'estada a Madrid de l'esposa i filles de Gonzàlez Pena Madrid, 23. — Coníorme havíem dit. ahir arribaren a Madrid, procedents d'Oviedo, l'esposa de Gonr-àlez Pefia 1 les seves filles Maria Lluïsa 1 Conxita, que foren rebudes a l'eslatíó per alguna membres de la minoria socialista. Essent norma del President de la República no concedir audiència a les famílies dels condemnats a mort. visitaren S. E, el senyor Sabràs, diputat per H·i'·lva, l les seeones Marputat per Huelva. 1 les senyores Martínez Sierra, De Latorre 1 Garcia B'anoo, que sollleUaren del President la p^ieiíj d'indult de OonzàIca Pefia, Teodomiro Menendeí 1 altres condemnats a l'úlilma pena. Aquesta tarda la senyora 1 filles de Gonzàlez Pefia, acompanyades dels senyorj Ncgrin 1 Lamoneda. foren rtb»i^cs a'j '. ^srd» pel president de les Corts, senyor Alba, al qual saludaren. El president de la Cambra els adreçà afeciucses 1 esperançadores paranle*. L'INFOBME DEL SUPREM HA ESTAT TRAMES AL PRESIDENT DEL CONSELL Madrid, 23. — Aquest maü ha tramès a la Presidència del Consell la Sala de govern del Suprem l'informe acordat sobre les penes de mort de Gonzàlez Pena 1 els deu condemnats pels successos del 1933 al poble d'Alcafirs. Focs de Bengala INTRUSISME -*- ftlüi i " iwi» cunira bis guar- "Wi dP' HjtÀ terlt «1 guàrdia GreCtuneuda oeo- pel qual n!Kltiu fou ^ Plscal qualifica cU fets com a una pala contra els guàr- Incidents en un centre radical i en un altre d'Acció Popular Madrid, 23. - Un grup format d'uns vint descuneguts, en el qual anaven dues dones, arribà davant la casa núm. 46 del carrer d'Avapiés, al pis principal del qual es troba el «Centro Instructivo Bepublicano Radical» del districte. Segons sembla, 1 com obeint a un senyal, els del grup tiraren nombroses pedres contra cl balcó del Centre 1 ensems es sentiren alguns trets. Es produí gran pànic entre els que per allà passaven I acudiren ela guàrdies de Seguretat quo es trobaven de servei a la Plaça Avaplés, mentre els desconeguts, aprofitant la confusió, fu giren en diferents direccions Restablerta la calma, s'observà que hi havia estès a terra un infant, se- gons semblava ferit, quo fou trasllaat amb tota urgència a la Casa de Socors del districte de l'Hospital, situada al carrer de Santa Isabel, on U prestaren assistència. Sofria una ferida de projectil d'arma de foc, amb entrada per la cara antereoexterlor del muscle dret amb fractura amb minuta del fèmur dc caràcter ^reu. L'infant s'anomena Bmilià Gil Martín Herràei, té nou anys. Després d'asslstlt, fou traslladat a l'hospital. Gairebé a la mateixa hora, un altre grup, en el qual també figuraven dues donee, es situà davant el Clrcol de «Acción Popular», situat al passeig d'Extremadura, núm. 21, l llançà damunt els balcons gran nombre de pedres 1 una ampolla de líquid Inflamable. A conseglléncla d'un cop de pedra, devlngè amb una contusió de caràcter lleu el nen Manuel Hoyos Vega. d'onze anys, que viu al Cíirrcr do Dofia Blanca, nüm, 6. La policia practica gestions per tal de detenir els autors Una de les armes que amb preferència utilitzen les dretes contra la premsa d'esquerra, és la coacció a T anunciant. Per a contrarestar-ia, cal que els lectors de LA HUMANITAT donin preferència, en fer les seves compres, als establiments i productes que s'anuncien en aquest diari ün carrilaire hüngarèt, un ceri Joteph Bofop, «d dcTitindar no la moll vn rival sett, em mattVía de faldilles, a«ornenoí Lluís Perga, íHUaíit-Io , repeteix ara el líder àretista. Aquesta consíuna surt dels seus llavis (i és glossada per l'editorialista d'El Debaté/ at cap de pocs dies d'haver declarat emfàticament, una vegada més, que ell està disposat a governar tot seguit i que és molt pròxim el moment en què aot'ernard. Arrutiraí en els discursos de míting i aliivol en els discursos del Congres, ei senyor Gil Robles es torna sovint assenyat davant els rotllos de la Premsa. La seva actitud, aleshores, vol dir, siniplement, que els afers poiüics no ínarxen com ell voldria. El seu -enjf és un sen}/al. • « « Ho vol la crisi, el senyor Gil Robles? iNo està per cap aventura, EI Dehate? Senyal que la crisi i l'aventttra no els sortirien bi. Es evidentissim que si la crisi hagués de servir per a dur el líder de la Ceda a ia Presidència del Consell de ministres i per a la formació d'un Gabinet preaominunttnent cedista i amb majoria assegurada al Parlament, ia perspectiva del canvi provocaria en els reuales de la dreta un gran tritllelg joiós. Quatt un poílífc que acaba de demanar el poder i Üe dir que hi arribarà molt aviat per a salvar novament el pais, declara poc després, que en aquests »wments no hi ha d'haver crisi, senyal ben clar que s'ha convençut que era encara verda per a ell la fruita temps ha cobejada. Diuen certes informacions de Premsa que l'actitud assenyada del senyor Gil Robles es deguda a les coses que li va explicar el senyor Lerroux en l'última conversa que els dos polítics tingueren. No cal que un hom sigui molt maliciós per a deduir que el senyor Gil Robles es devia convèncer que, en cas de crisi, la solució d'aquesta no aniria pel camt que els dretistes desitgen. Sense necessitat de revelar secrets, que potser no existeixen, el cap del partit radical — que és un vell lleó amb algunes qualitats de guineu— ha pogut fer veure al seu interlocutor una cosa de sentit comú, o sia que en l'hora actual no es comprensible que un canvi de Govern es fes en el sentit d'una plena orientació dretista. Allò que no va tenir lloc a l'endemà de les eleccions del 19 de novembre del 1933, no és lògic que s'esdetfingui al cap d'un any i mig d'aquelles eleccions. ■ * • En bona prdcíica consííiuciono!, un canvi com el desitjat i anunciat per la Ceda exigeix, avui per avui, una nova consulta al cos electoral, *iA nosaltres no ens fa por la dissolució de Coríí/», Aa dií Gil Robles moltes vegades. Però no ha trigat gaire a rectificar aquest esclat impulsiu. Repetim-ho: el seu seny és un senyal. Es, sobretot, el senyal que la CEDA tem unes noves eleccions pròximes, les quals haurien d'ésser la conseqüència d'una crisi ministerial plantejada en determinades condicions. La por de perdre és ei principi psicològic del seny en els conílictes iniernacionals i en les discòrdies polítiques. El senyor OU Robles s'ha mostrat capaç, diverses vegades, d'esdettenir assenyat per una temporada més o menys llarga. 1 el vell cabdill radicoi sap ja prou bé quins ressorts ha de fer moure per a convèncer el seu jove aliat, A. R IV. Son ja Honia, la famosa campiona da patinatge, qua nou vegades seguides l'ha adjudicat el campionat del món do palinatga sobra glac ho donat una exhibició a l'Sport palast de Berlín sonja Henle, durant l'exhibieht (Express-Foto) Llegiu LA P. de Gràcia, 106, pral. Especialista dels Hospitais de Paria ■ Varloaa - Llegues a tes cames • Malalties de l'A nua - Resta - Pèrdues de sang - Plsurea • Eczemes Morenos Uuareix aansa operar SENSE DOLOR GASOLINA NEUMATICS OLIS ACCESSORIS El millor servei a Service Station, S. A. Aragó, 270 i 272 I Passeig de Gràcia, 45 Telèfon 11550 i 11559 Espectacles per a avui TEATRES AdoHó. — Tarda 3'LiO, e 1 nit: fiu gi- tano y jo gitana». Barcelona, — 3'30; tD. Pedró ei cruelJ 8; «Ml padre». Nit: «Ml chlcal». Cómio. — larda 1 nit: «Mucho culda- (lo cou Lola*. Esoanyol. - Tarda: «El novio da la reina» «De la terra del gancboi I «Eia beieua del Uo Fera. Nit: «El uovlo de la reina» i «Ela boraua del Uo Pere». Nou. — Tarda: «No íalta naldçi, oV.oílm» de vlcntoi, «Lua cadeus de la reina», «La Cbuiapona». Nit: «Los cndeiea de la reina» l «La Cbulupoua». Novetats — Tarda I nit: «La ronda de ias brujas». Olvmpla, — Tarda 1 nit: «El mundo de ia luna», Poliarama. — Tarda, 3 '30; «Ei 54 1 el mali 0 i nit: «Lo Rambla de les noristesk. Prinolpal Palaca. — Tarda i nit: «Jugar a casats» 1 «Ulls - TbcrrPi. Romaa, - Tarda, S'aO: «Cuando Jft» Cartes ds Cicll^», A lea 6 l nit: «Cleuoros» Victoria — Tarda: «Ei rey üu* rabió» l tSoi de llbertad». Nil: «Li Uoloroaai i «Sol de llbertad» CINEMES AmóricB — (Casa laternaclonal» «Caprlcbo lmi>erltt|» l «El oe^ro oúe tenia cl alma tlanca». Asteria. - «El úlUmo val» de Cnonlm 1 «Dleï mlnutoa da radio» Avinsuda ^Ju uiUmu vau ce Cbopin» I «Amor a cara o cruz». Burcslona. — «Laa cuatro liormanllas» «La cucaracha» l «SaJvad a laa muJerea» Bom. ■ «Ix» Miserables» (segona lor ■nadai i «La vida empleia». Bohèmia. — «Borrall e hijo». «Alma de ballarina». I Broadway — «lu Rera» ona» il·l&s que caaarlos» 1 «Los dcaapürecidoai Capital. - «Lo. Maternal» Coiiseum - «Delada eu preada» Catalunya. — «El tren de lag S'47) Centris Çmema. - «Por un tM-Vi. «Mar! Lua». «Ei mluterioso Sr X» ' Comèdia. — «Entre la esp«dn j la oa- red» l «ai ïü tuvlera uo mUliiu» Comtal. — «Carairiui»» ,£1 Ibociiuuren dldo» i .Lochlca del üorado ggff de la criatura». Díorarna — «iloliïwooü conq uistrilo» i (Ei rey de lot campo» Klisegs» Entínea. — iKaniararj». «Aprenüló de lo» marlnos» l «Cleopatre»; Etplai. - «Volsa en llama»» l «La tra- vlesa molinera», Exuïlsior. — covdccu. 'franipa y Cl» > i «La blen amada». Femina. — «1:1 ansuaa·ata». Fantasio — «Bu mayor àxluii. roo Nou. — «Taraàn y su oouiya&era» «El ueero que tenia ei alma blanca» I «caprlcho imperial». Fresoll. — «Loa mlaei'ablw i t^omtíro» cn blsnco». Goya. — 'L.us iiuatro nermanUas» «> j cucaracha» i «Polvorí lla», íntim — «Oeallla de C&ndUetas» «Voiando nacla Rio Janeiro», «Bolei ro» «Vamplreaa» 1933» 1 «Le olla. 42», ' Iris. — «Lna i ntruianUas», i La cuca- racna» 1 «Púlvurllla*. Kurtaal — «Maria LuUa de Àustria» i «Lu Iaia del Lesaros. Lai·lana, — «La üermana San Siulpl- clut. «Wouder Bar» 1 NoUclarl Majmio. - «Vúlaa en ijaxniis», uMu- ctiacbaa de Viena». Marina, - «El rey de íob Carupoe eu. aeoa». «Ei mundo camblo» i «La pro- pla rulpa*. Maryland. — «Pur ei oiai camino» MtuoDOl — «Pobm Don Juan» Mina — «Caravana». «El íncompren- üido» i «Victltnas do ia Justícia». Mistral. - «Las cuuiro bermaciita»» t •Ln uucaracbaii Monumental. — «Ucauie do Priniav*- ra», «Mia seràsí i «El mundo os mlo» Mundial - nuí ism nej teíoro» «Alícia en el paU da laa maravlllaa». Núria. — «Attiantc» tugitivos» 1 «Maria Lulaa de Àustria». Paru, - «Siníoulua del corazou» «MOona i mujer ntcgona Jornodal i «La vida empíeza», Publi Clntma. - tteportu i utd a'íictua- II tal. Bamblsí - «Ei ülilmo vols de Chopln», «Ei ii^cei ven/ador» Boyal, — «Deaflle de Primavera» (Mla beràs» 1 «La Dlosa de la selva» Baleot Cinema. — «Laa cuauo nermaoltas». «Impulso* aecretoa» 1 Noticiari »mart - «La iaia del tesoro». «Hacla las all urna» | Revista. Sulendid ■- «Dosllces» 1 il.xl» un» niujorí. Talis - (Volga en uainaa», «Canolòa de cuDa». «Ana Vlckers». Tatuàn. — «L» Dolorosa» I «Maria Lulaa de Auatrlaa. Tlvoli. — «Ojo» eartOioeoa». Triomf. - «Ei rey de loa Campos eh, aaoa», «El mundo cambla», «La pròpia culpaa. Urqulnaona. — «Laa vintenat de wimpole Stret».