k humanítdt PIMARTS, ae DE M&pp ^ LES LLETRES * «LA HISTORIA DE SAN MICHELE» Axel Munthe o l'humorisme intel·ligent El qui aquestes ratlles escriu té un concepte de la crítica no pas estrictament personal, però sí no massa estès entre els que la conreen. Entén que davant una obra literària, isigul la que sigui, la missió del crític és diagnosticar, severament sl voleu, però no pas occir el malalt o el deficient, per tal com no estan sans ni són perfectes. Es una falla greu dir a un geperut que té les-' quena més bonica del món. Però també ho és — 1 grossa — escorxarlo perquè és estrafet. Es millor veure sl en ell hi ha alguna condició bona i estimular-la en compensació del defecte. Tot això vol dir que el sotasignant és antirebentista per temperament, per convicció 1 per sistema. Això 11 crea sovint situacions enutjoses, per tal com a voltes 11 arriben llibres d'amics, que no li p'.auen, 0 d'inconeguts que el fastiguegen o de grans figures del passat que es redrecen, tardanament, amb una pallassada. ítíom rebentar un amic estónat, un incògnit respectable o un ancià prestigi? En aquestés situacions costa una mica de trobar ía sortida. Hom, però, si vol, la troba. Per això el dia que al lector de llibres, obligat pel seu deure a judicar-los davant el públic, 11 cau als dits un volum com «La historia de San Michele» d'Axel Munthe, immediatament ordena als seus que facin un extraordinari per dinar, fa almoina a vint-i-set pobres, de carrera, troba maques totes les dones 1 cordials tots els homes, 1 sl no S'enfila, de content, pels arbres de üft Rambla és perquè aquesta d'eníilar-se és una de les bones qualitats del nostre rebesavi el simi, que Be'ns ha atrofiat per excés do civilització. i Quin llibre, amics meus, quin llibre! Més que un llibre és una enedclopèdia. Però no pas una d'aquelles enciclopèdies àrides on s'aorengleren mots 1 definicions, inerts com els maons d'una muralla. Es una enciclopèdia de sentiments més que de coneixements, de judicis enginyosos més que de doctrines saberudes, de suggestives inquietuds, 'ftdés daurades, adés gris-negres, que B'ensenyoreixen del nostre esperit 1 '0ns obliguen a seguir l'autor en el 'peu estrenu pelegrinatge pel temps j. per l'espai, il quina impressió més agradlvola en copsem! Es fa molt difícil de definir-la. «La historia de San Michele» és i no és una autobografia. L'autor revelació de la nostra època — ha reeixit a donar a les seves pàgines un to dificillssim d'aconseguir, per tal com, alhora que les trobeu reals l fidedignes, l'amanlment les embolcalla de fantasia 1 en desmaterialitza els nuclis densos, fent-nos Semblar que vivim la més entretinguda de les novel·les d'imaginació. Jo posaria les mans al foc que Munthe no inventa res, que tot allò que ens diu ho ha vist i ho ha tocat. I, tanmateix, amb una facilitat corprenedora, com aquell que caragola una cigarreta, transforma els fets verídics en estampes, aiguaforts o miniatures, segons el ritme de la situació. Axel Munthe és — dic és i no sé 0 és, si viu encara. Ja veieu on arriba la meva manca d'erudició — un formidable humorista. Però el seu humorisme no s'assembla de res al d'un Pérez Zúniga, posem per cas, Kiins mi; Sir Simón i Edèn a Berlín President THE U NI 8 del Govern dimissionari # La gran emissió radiofònica internacional d'avui Ràdio Barcelona, essent representant a Catalunya de les emissores més importants del món i posant en pràctica un ampli programa m terhacíonal de retransmissions d'al ta envergadura, ha organitzat per a avui, dimarts, a dos quarts d'on2e de la nit, un segon concert extraordinari en commemoració del 250 aniversari del naixement del genial mestre de la música Joan Sebastià Bach, Intervindran en aquesta retransmissió internacional, ultra Ràdio Barcelona EAJ-1, tota la xarxa d'emissores de l'Estat alemany: Ràdio Berlín, Ràdio Hamburg, Ràdio Colònia, Ràdio Prancfort, Ràdio Munic, Ràdio Stuttgart, Ràdio Leipzic Ràdio Breslau i Ràdio Koenigsberg; la xarxa d'emissores de Catalunya: Ràdio Badalona, Ràdio Sabadell, Ràdio Terrassa; Ràdio Manresa, Ràdio Reus i Ràdio Vilanova i Geltrú, i la xarxa d'emissores d'Unió Ràdio: Ràdio Madrid, Ràdio San Sebastiàn, Ràdio València, Ràdio Sevilla, Ràdio Santiago de Compostela i Ràdio Alcalà de Henares. Pa més interessant aquesta emissió internacional el que el programa sigui executat a la histèrica església de Sant Tomàs, de Leipzic, d'on el gran Bach fou el seu mestre i organista. Programa: «Preludi en do major», per a grans orgues. Organista: Günther Ramin. «Jesucrist era home 1 Déu», per l'Orquestra Simfònica 1 els grans cors del Gewandhause». de Leipzic. Drector: Professor Straube. Catalunya, amb aquestes emissions radiofòniques internacionals assoleix una alta categoria per a la seva radiodifusió. EAj-39 - Ràdio Badalona Avui, dimarts. — A les 12: Obertura; senyals horaris; música variada en discos. A les 2: Música selecta. A les 2,30: Pi de l'emissió. A les 7: Obertura; senyals horaris; música simfònica. A les 8: Cotitzacions. A les 8; Cotitzacions. A les 9: Notícies locals. A les 9,15: Recital de cançons. A les 10: «Jazz». A les 10,15: Noticies de Premsa des de Madrid. A les 10,30: «Jazz». A les 10'45: Fi de l'emissió. nistres del Gabinet Theunis, i compost pels tres partits principals de Eelgica; catòlics, liberals i socialistes. El senyor Van der Zeeland, nasqué l'li de novembre del 1893 1 és doctor en Dret i Ciències diplomàtiques. A més d'ésser vice-governador del Banc Nacional, és conseller adjunt del Banc Internacional de Pagaments. Ha estat ministre sense cartera en el Gabinet Bracqueville i delegat belga a les Conferències internacionals econòmiques de Londres, Ginebra, Wàshington, París i Nova York. Als Estats Units ha donat conferencies sobre la qüestió del patró or. SEMBLA QUE VAN DER ZEELAND NO PODRÀ FORMAR GOVERN BrusseUes, 25. — El senyor Van der Zeeland, segons sembla troba grans dificultats per a formar nou Govern. A darrera hora ei declara que tot fa preveure que avui no hi haurà Govem. També es parla de la probable renúncia del senyor Van der Zeeland. * • • BrusseHes, 25. — El Sots-Govemador del Banc Nacional, Van Zeeland, encarregat pel rei Ltopold de la formació de nou Govern, troba grans diitcultats per a complir la seva missió. Nombroses personalitats polítiques, amb la cooperació de les quals comptava Van Zeeland, han declinat formar part del seu Gabinet. Entre elles figura Mr. Velge, al qual Van Zeeland havia ofert la car- (Ve de )a pàg. 8) torpediners. La pròpia llei preveu la construcció d'un altre cuirassat en data posterior al 31 de desembre del 1935. ELS EE. UU. DIUEN QUE TAMBÉ N'HAN DE FER Washington, 25. — El ministre de Marina ha fet importants declaracions i ha dit que davant de l'actitud de les grans potències que construeixen nous cuirassats de trenta-cinc mil tones, els Estats Units tenen l'obligació de no quedar-se enrera LA PREMSA ALEMANYA ESTA A L'EXPECTAT IVA Berlín, 25. — La premsa alemanya d'avui, adopta una posició d'espera, respecte les converses anglo-germanes, en el seu aspecte general, llevat d'allò que es refereix al Pacte de l'Aire, que Alemanya desitja que es porti a cap en el termini més breu possible. LA REUNIÓ DE LA TARDA Berlín, 25. — A les quatre de la tarda s'han reunit novament els delegats anglesos i alemanys. Han celebrat una altra conferència que ha durat fins a un quart de vuit. Tornaran a reunir-se demà al matí. LA POSICIÓ ALEMANYA Berlín, 25. — El periòdic «Deutsches Allgcmeíne Zeitung» publica aquesta tarda un article en el qual exposa l'actitud d'Alemanya sobre algunes qüestions de les que discuteixen a Berlin els delegats anglesos i alemanys. Parlant d'armaments, diu que Alemanya no farà cap objecció i estarà disposada al desarmament 0 limitació d'armaments si els altres estan disposats a la conclusió del Pacte de l'Est. Diu que aquest Pacte acabarà amb una font de conflictes 1 que Alemanya no pot acceptar ésser envoltada en disputes provocades tera d'Hisenda i el líder flamenc Host, al qual es pensava oferir la cartera d'Educació. A pesar que el partit socialista, per 64 vots a favor 1 14 en contra, havia acordat concedir la confiança al seu cap Vandervelde en allò referent a la participació del partit al Gabinet, el senador socialista Wauters, ha refusat l'acceptació de les carteres de Negocis Estrangers o d'Economia, les quals li havien estat oferides, el qual es basa que no vol formar part d'un Gabinet que intentarà la desvaloració de la divisa belga. Els partits liberal i catòlic han creat també algunes dificultats a Van Zeeland sobre la qüestió de distribució de carteres. Van Zeeland ha declarat aquesta tarda que anava a presentar als partits la llista completa de ministres perquè donessin la seva resposta definitiva, acceptant q refusant, i que procediria després d'acord amb les contestacions rebudes per a seguir les seves gestions o declinar l'encàrrec del rei. per altres paisos la situació geogràfica dels quals no justificaria la seva participació en els Pactes del Danubi. Afegeix que no s'han de posar obstacles al desenrotllament de les naturals relacions entre Alemanya i Àustria o deixar a altres paisos que intervinguin en les qüestions internes d'Austria. Parlant del Pacte de l'Aire, diu que és ja coneguda l'actitud d'Alemanya, que la féu saber a la Societat de les Nacions i que no ha estat adoptada encara una decisió fonamental sobre qüestions de segu^ retat i paritat. UNA NOTA DE VON NEURATH Berlín, 25. — A darrera hora de la tarda, el ministre d'Afers Estrangers, von Neurath, ha lliurat una nota als periodistes en la qual paria de les converses anglo-alemanyes. La nota diu que el cai íüer Hitler ha rebut aquest matí slr John Simón, Mr. Edeti i sir Erlc Phipps, amb els quals ha celebrat una reunió 1 que aquesta es repetirà a la tarda. En les converses sostingudes es tractà de diversos punts dels continguts a la declaració franco-britànica del 3 de febrer, 1 ha afegit que les negociacions seran continuades demà. JOHN 8IM0N, FATIGAT Berlín, 25. — A dos quarts de sís de la tarda, el ministre de l'Exterior d'Anglaterra, sir John Simón, manifestà que no podia v&xa ^s periodistes per trobar-se molt cansat per tants dies de treball ininterromput. Els periodistes estaven citats per a dos quarts de sis, però varen esperar una hora, a causa que les discussions anglo - alemanyes continuaven a aquesta hora, SUVITCH, A PARIS Roma. 25. — El sots-secretarl de Negocis Estrangers, senyor Suvitch, ha arribat avui de Paris després d'haver assistit a les conferències anglo-franco-ltalianes del dissabte. Immediatament fou rebut pel senyor Mussollnl, al qual Suvitch informà del resultat de la conferència tripartitat. LA CONFERENCIA TfllPARTITA TINDRÀ LLOC A ILLA BELLA Roma, 25. — El Govem italià ha disposat que la conferència trlpartlta que es celebrarà a Itàlia, després de les visites dels ministres anglesos a diferents capitals eumpees, no es celebri a Como ni Strassa, com s'havia anunciat, sinó a l'Illa Bella, situada al Llac Major, En opinió dels cercles italians a dita reunió s'adoptarà una decisió definitiva arran de les mesures acordades pel Ralch. ; El «Giomale d'Italia» diu, en el seu número d'avui, que tot el problema d'armaments solament serà resolt amb un acord collectiu, en el qual es disposin les necessitats i garanties de seguretat, tal com s'assenyala en els projectes de pactes d'assistencia mútua. POLÒNIA PRESENT» . NOTA DE PRO-|sí?rUNA TRA ALEMANYA CCl,<· París, 25. — A l'agència u. comuniquen, des de Berlin a„^a H baixador de Polònia a la capitk T manya ha presentat una ™ a^ protesta del Govem de Varsóvf* ^ la icisió d'Alemanva de re^4 ^ Afegeix Havas que aquesu"^56' ha estat mantinguda secreta BfStutó produït sorpresa en els cercle A1?? tics alemanys, qu» no l'esneravL1^^ nades les cordials relaciona do· des de ía alguns mesos ent™ 53 manya i Polònia. re DESMENTÍ MENT OFICIAL AUTOGUAPS, DIBUIXOS, AQUAREL·LES l el mès important assortiment de GRAVATS de Barcelona Exposició i venda a preus Inversemblants a METROPOLITANA Llibreria «ella i Nova Canuda, 31 (baixos Sala Mozart) — m. Ocasió Flassades llana grandíssimes al preu de 16 50 pessetes Venda directa al vestíbul HOftL DE VENTAS f ciftat... f^ye%.. etc. CARRER PELAI, 8 Telèfon 14370 Berlín. 25 - Es desment ofki», ment la noticia publicada en , guns periòdics estrangers de i» „ clusló del tractat militar L™^polonès, aixi com també cme p^Ï" nia enviés al Reich una nota -T protesta, el dissabte passat wmtSü les determinacions alemanyes. LAVAL DIU QUE FRAHm VOL LA PAU IGUAL OUP ANGLATERRA WUE París, 25. — Aquest matí, el mini^ tre de Relacions Exteriors, senvm La val, ha maugurat un grup escXÍ ais voltants de Paris, 1 ha apron aquesta ocasió per tal de pronunc kí un discurs i evocar diversos mobuí mes de la situació política mterna cional del moment. Laval ba dit eT tre altres coses, que França «es troba d'acord amb Anglaterra per a la ^ va política de pau». Recordant recents paraules ú» Mussolini. Laval s'ha felicitat dcí viatge que va fer a Roma, i ba afe git que, «en circumstàncies difícih França no es trobaria sola», perauè compta amb amics entusiastes 1 dia posats al sacrifici; amics que a més a més, són forts. Laval ha afirmat que a Franca ningú no vol la guerra, sinó que el poble francès vol viure en la oau de la seva llar. «Però, si bé és cert que no volem la guerra, no ho és menys que tampoc no volem aceeutar la humiliació.» HITLER 1 JOHN SIM0N CONFERENCIEN " Berlin, 25. — Aquest mati han co. mençat les converses germano-briti niques. Els senyors Simón I Eden s'han posat en contacte amb Von Neurat a primeres hores del mati í més avançat aquest s'han entaulat converses directes entre Hitler 1 Slr John Simón. Al migdia, Von Nerat ha ofert un banquet als ministres britànics, El canceller Hitler no hi ha assistit. Després de l'àpat han seguit les converses. í TORNARÀ ALEMANYA A LA 8. DE N.7 Londres, 25. — Ei diaris de la tar. da diuen que una probable conseqüència de la visita dels ministre» britànics a Berlin serà el retorn d'Alemanya a la Societat de Nacions la qual cosa creuen que significarà una gran aportació per tal d'acomegulr la perfecta organització de l» seguretat europea. LES CONVERSES MUARAN AVUI CONTI- TEATRE I CINEMA ECOS A la Redacció d'un diari del mati, un redactor. Que és un tros de pa i travessa una anguniosa situació ce^nòmica, es lamentava dissabte passat que havia perdut el paraigües. Com çue, tot dient això, feia un sol esplèndid, els mordaços companys del pobre periodista dictaminaren, a una, que es tractava d'un home de sort i que totes li ponien. Imagineu-vos. Perdre el paraigües quan totjust canvia el temps i lluu el sol. / amb aquella verversiiat una mica infantívola dels que volen fer broma a, iota costa, obligaren a i'aíortunat a convidar-los a beure per a celebrar la seva xiripa. Hí despengué la darrera pesseta. 1 és de creure que no va sopar. * • « Una forta empresa editorial estrangera s'ha vist commosa per un petit escàndol. Una traductora, jove i gentü, ha estat sorpresa en braços d'un dels autors de la casa amb els llavis junts i el po!* una mica més agitat del convenient. El director, un presiigiós literat ancien ro^ime, crida l'encisadora delinqüent i li diu, després d'un sever exordi: — ...Resumint, senyoreta, el que m'han dit de vós demostra que aneu per mal camí. Que els vostres costums són massa lleugers. Aleshores la gentü acusada, amb les llàgrimes als ulls, digué: — Jo no sóc de costums lleugers, senyor president. Però, què voleu? Tinc vint anys i els anrniíto... Tenim entès que el director, comprensiu, la va absoldre. A L'OLYMPIA Tot això, és clar, encara que l'opereta, com hem vist darrerament en molts casos, sigui anomenada arrevistada i es vulgui escapar amb aquest títol de possibles retrets. A desgrat d'això i a desgrat, encara, que hi hagi una part musical encertada, l'opereta no queda ni pot quedar desvirtuada, i és en no tenir això en compte que s'observen en general les majors falles. Aquestes idees elementals se'ns acudien dissabte durant la representació de l'opereta «El mundo de la luna», la qual no està exempta d'aquelles reserves que hem fet. Deixant a part l'aspecte musical de l'obra, el conjunt es ressent del llibre escrit amb poca calma i de la manca d'una major consistència en l'anècdota. Al costat d'això, hi ha moments d'una major fermesa, com per exemple, el primer acte i, més concretament, la segona meitat de l'acte. Justament, la marxa final té un aire que la classifiquin entre els millors números de l'obra. Els dos actes restants tenen unes proporcions materials considerablement disminuïdes i un interès, particularment el segon acte, marcadament afeblit. La música, d'Ivan Darclée, va ésser dirigida amb la major cura 1 entusiasme, 1 diversos números hagueren d'ésser merescudament blsats. En caiÏTi la direcció escènica, ^a càrrec de l'actor Ricard Fuentes, va tenir llacunes d'alguna consíde7/.S/f. ració. Particularment en cl segon ANTONIO VI CO acte, descomptant el número una r ROSITA LACASA infantil dels «bols» —abi¬ llats, per altra banda, d'una maneUNAP&omaOHUPAHOíAtv. lamentable— hi va haver inipre&£ BÀIUSTWOS visions les conseqüències de les TONA- FILM. quals recaigueren, amb la injustícia . ~ ' 1 1 més absoluta, damunt els elements iODÍG OMBIM interpretatius. I UUIC LI maillU Els rols femenins són els que tingueren una r epresentació més ajus- «EL MUNDO DE LA LUNA» Objectivament, una de les diferències — no diem característiques — més visibles entre la revista, pròpiament dita, i l'opereta, resideix en la menor o major abundància de diàleg. La revista té altres característiques especifiques importants, per a poder negligir la valor literària —valor teatral, és clar— del llenguatge, o almenys, per a poderli donar un aspecte divers. L'opereta, en canvi — sempre dins aquest aspecte objectiu—, despullada com està de la sal i picant i dels innombrables recursos de la revista, es basa, principalment, en el diàleg, 1 és per això que el diàleg i la construcció de l'opereta no poden ésser fets amb la menysvaloracló teatral — en el sentit estricte del mot— que s'observa sovint en revistes d'algun èxit Avui, estrena SALO CATAiUNYA mm tada. Les germanes Emília 1 Meus Aliaga es mogueren constantment — dintre els papers inconsistents — amb gràcia 1 amb gentilesa. Cal consignar, així mateix, l'exquisidesa de la ballarina Simone. Caldria parlar de determinada actitud d'un sector de públic envers artistes mereixedors del millor tracte. Però, per avui, ho deixem, car això Ja és una altra història. Agafant la qüestió per la banda contrària, ens limitem a afirmar que no sabem trobar una justificació total a les paraules que el senyor Fuentes va adreçar al públic en acabar la representació. Pròximament: LA LE G I ON BLANCA La inèdita història de les joves que ningú no coneix FOX AL CONSERVATORI DEL LICEU Commemoració del tercer centenari de la mort de Lope de Vega Demà, a les deu de la nit, tindrà efecte, al Conservatori del Liceu, una funció d'homenatge a la professora Marta Grau, que s'aprofitarà, al mateix temps, per a commemorar el tercer centenari de la mort de Lope de Vega. Es representaran els quadres tercer i quart del segon acte de «La moza del càntarós, de Lope, i la comèdia en tres actes, també de Lope, «Buen maestro és el amor, o la nina boba». La Cultura * MAGISTERI Sobre les actuals tècniques de laboratori aplicades al diagnòstic de ta tuberculosi i la seva significació clínica — Els doctors Pere Domingo i Lluís Sayé, professors de Microbiologia i Tisiologia de la Facultat de Medicina, començaran avui, a les dotze del matí, a l'auditòrium de la clínica quirúrgica del doctor Joaquim Trias a la Facultat de Medicina, les lliçons teòriques corresponents a aquest curs que ha desvetllat un gran interès entre els especialistes la matèria. La part pràctica del curs, a càrrec dels doctors J. Argemí, P. Cartanà, J. Domènec Alsina, M. Piera Fio, Rita Shelton, J. Sufier Pi, i A. Valls Conforto, tindrà lloc, indistintament, al matí en finalitzar les lliçons teòriques o a la tarda, de set a nou, al Laboratori Municipal, Sicília, 44, o al Servei d'Assistència Social dels Tuberculosos, Radas, 24. La primera conferència, a càrrec del doctor Pere Domingo té per tema «Evolució de les tècniques per al diagnòstic bacterlològic de la infecció tuberculosa». CONFERENCIES Conferència Club. — Màssimo Bontempelli, l'escriptor i acadèmic d'Itàlia, visitarà Barcelona aquesta setmana. «Conferència Club» la invitat a pronunciar una conferència, Màssimo Bontempelli parlarà sobre «La fine di un teatro». L'acte tindrà lloc a l'Hotel Ritz. Associació de comptables de Catalunya. — Aquesta Associació ha organitzat per al proper dijous, dia 28, a les deu de la nit, en el seu local social, una conferència a càrrec del senyor Josep Boter, el qual tractarà de «Teoria econòmica d'Henry George». La televisió. — Avui, a les set de la tarda, a l'estatge de l'Associació d'Enginyers Industrials, es donarà la darrera conferència sobre «Televisió». Al Centre Excursionista. — Demà, a les set del vespre, tindrà lloc al Centre Excursionista de Catalunya, una conferència ílustrada amb projeccions a càrrec del senyor Pelegrí Çasades Gramatxes, sobre el tema «Relació d'una visita a St. Pere de Roda des de Cadaqués, el 1879». «Literatura Catalana Contemporània». — La conferència d'aquest interessant cicle, assenyalada per a avui, dimarts, tindrà lloc a l'estatge social, i començarà a les 10 de la nit. Anirà a càrrec del poeta senyor Josep M.» de Sagarra. mim mm \ de m Casa ^SfTeé&é ESTÓMAC. 1 1IM i liSTlNia DIABETIS - ALBUMINU- ' R1A — INFÀNCIA - ETC CARRER LLURIA, 62 (entre Consell d^ Cent i Aragó: SALMERON, m MANSO. 7í (davant del Mercat) Londres, 25. — Comuniquen de Berlín que les converses anglo-germanes continuaran demà. En les que s'han celebrat aquest mati hí han pres part el canceller Hitler, el ministre de l'Exterior del Reich, Von Neurath i Von Ribbentrop, l'home de confiança de Hitler per a les qüestions de desarmament, i Sir John Simón, ministre de l'Exterior d'Anglaterra, Mr. Anthony Eden, «Lord del Segell Privat», L l'ambaixador anglès a Berlín, Sir Erich Phipps. per la Gran Bretanya, El ministre anglès Sir Simón retornarà a Londres, per via aèria, el pròxim dimecres, mentre que Mr. Bden continuarà el seu viatge cap a Moscou, Varsòvia i Praga, d'on retornarà cap a Londres el dia 4 d'abril. El resultai de la visita a Berlín, com el de les que realitza Mr. Eden. serà comunicat al Gabinet anglès. 1 desprès al Parlament, per tal d'informar, novament, a Stressa, durant la conferència trípartita, a la Qual assistiran el senyor Mussolini, Mr. Laval 1 Six John Simón. La premsa anglesa comenta amo satisfacció les informacions de Parí» í Roma, les quals diuen que els Gi> verns francès 1 Italià han vist am» gust 1 han aprovat el viatge delí ministres anglesos a Berlín. El «Daily Telegraph» diu que '» unanimitat entre els tres Governi estigué un moment en perill, P*1 * interpretació erròniament donada » la nota anglesa del dUluns passat dia 18; però mai no s'havia po391 en dubte que tomaria a restablir-se, com ha ocorregut, la completa unitat de París, Londres í Roma- • » » _ LA REUNIÓ PE LA S. D* N. SE CELEBRARIA EL " D'ABRIL Ginebra, 25. — Es P"*81316 -S? la reunió del Consell de la Sociew» de Nacions, per a tractar de ia ^ tuació europea, convocada a pewjj" de França, tingui lloc el dia 15 0 ^ bril proper. HITLER DEFENSA LLARGAMENT EL PUNT VISTA ALEMANY Berlín, 25. — Se sap 1ueteI1matí conferència celebrada aquesi pels representants alemanys i le glesos, s'ha invertit consiaer» part de la reunió a oir el cance" t Hitler, el qual ha exposat de vista del Reich sobre .^^j. iniemaclonals, i s'ha rer^n''t,i; oarpalment al Pacte de l'Est Ha ^ lat també extensament el niu e!t. anglès Sir John Slmon, ^ue siposat diverses qüestions pern guln discutides. , „„fiiiuav9 A les cinc de la tarda, conwn' ^ encara la reunió. A l'apat ministre de l'Exterior aei , gats Von Neurath, a honor dels oc. ^ anglesos, no hi ha assistit se. celler Hitler, el qual ha m" , de paradament en un departamu la Cancelleria. _ M p M E lLA QÜESTIÓ DE SA1.E. I LES EX-COLONIt» MANYES ,q Berlín, 25. - Als cercl^njiaterrft es té la impressió ^e.^ia interposarà la seva inn^ \& ^ ajudar a l'arranjament ae . ituàn* rències entre Alemanya > ^ coin sobre la qüestió de Meniej, » ^itambé perquè el Reich ^«rf» » nes de les colònies que Àfrica.