,vENOH^ 13 DE SETEMBRE DEL 1935 la humanitat Per A LES "PROVÍNCIES" ON SON VIGENTS Nova pròrroga dels estats d'alarma i excepció *ioftrà ferm 1 no farà més ofermana nàto ^ les ja fetes, que "^onperador Haile Selassle té enesperances que l/actítud d Anc?^.rrk podrà detenir la ruptura 8la arnats S'espera amb interès cl ^•re que' el Negus havia de pro ^cUiar Aquesta tarda per radio. LLOYD GEORGE RECOLZA EL GOVERN 12. — El senyor Lloyd ^ Sil ba pronunciat avui un disG« g^i pant-se del conflicte ítalo^fd^i 1 de la intervenció del mia^angfès de l'Exterior. Sir SaHoare, en la sessió que celebra f$ Kmblea de la S. de N. a CMf tioyd George ha dit que en i- nresents moments, el Govern que i- nresents momenos, ei uuvern que r?Dresenta Anglaterra té el caràcter de nacional i que parla per tots els nrxiPíos la qual cosa és convenient angie^, m 4 nnrinns d'En- íl(!'^mEuen totes les nacions d'EuJ^V Six que el Govern té plem confiança del país, sense distmHó de partits, i que aquest està daríèra dïiquell en els seus esforços ^al mantóniment del "Covenant" ^Ha ^provat també les manifestacions de Sir Hoare a Ginebra referents al problema de les pruneres mDeí dtscurs de Hoare diu: «Tot el discurs ha estat magnífic, clar, destre i recte vers endavant. S ha elevat a les altures d'una gran ocasió.» LES TRADE UNIONS ANGLESES A FAVOR DE L'APLICACIO DE SANCIONS Londres, 12. — S'ha celebrat a Margate el Congrés de les Trade Unions; la qüestió de més Interès ha estat la moció de censura presentada contra el Comitè pels grups comunistes. La moció de censura ha estat rebutjada per dos milions de vots contra 530.000. Hi havia una altra proposició, també comunista, que demanava la unió de les Trade Unions al grup treballista, per a la lluita contra tl feixisme. L'Assemblea la rebutjà sense haver lloc a votació. A continuació es posà a votació una declaració sollicitant l'aplicacló de sancions contra els Estats que vagin a una agressió contra un altre, que no l'ha provocat. Els secretari de les Trade Unions, en un càlid discurs, defensà la declaració, tot posant de relleu la trista sort a què estaven exposats els LA QÜESTIÓ DE MEMEL Memel, 12. — La naturalització de persones procedents de Lituània és cada vegada més Intensa. En el districte de Pogegen, prop de mil persones, procedents de Lituània, han estat naturaützades; a la regió de Heydekrug ho han estat, fins ara, tres-centes cinquanta, i a la regió de Memel, ho han estat prop de dues mil. La xifra de persones procedents de Lituània a les quals s'ha concedit el dret del vot al territori de Memel, contràriament a les estipulacions fonamentals del «statu quo», és, per tant, de cinc mil 1 el total de persones emigrades de Lituània, a les quals se'ls ha concedit el vot, de deu mil, ja que fins el primer del mes d'abril també havia estat concedit aquest dret a altres cinc mil persones. DES MENTI MENT ALEMANY Berlin, 12. — L'agència oficiosa D. N. B. ha publicat una informació en la qual diu: «L'estació radioemissora de Kovno hafet circular la notícia que s'havien invitat els partits memelesos a participar a les comissions dels districtes electorals 1 que aquests partits havien rebutjat l'oferiment. De font autoritzada hom sap que semblant invitació no ha estat feta mal als partits de la majoria, és a dir, el Front Unic de Memel. La situació de Grècia El plebiscit serà el dia 27 d'octubre Atenes, 12. — Segons noticies oficials, el plebiscit popular grec per a la qüestió de règim, tindrà lloc el pròxim dia 27 d'octubre. DE LES DESAVINENCES ENTRE TSALDARIS I CONDÍLIS Atenes, 12. — La declaració oficial sobre la data de celebració del plebiscit per a la qüestió del règim, que ha estat fixada per al dia 27 d'octubre, ha aclarit la situació confosa; però es té la certitud que les diferències entre el primer ministre Tsal- Així ho acordà la Diputació Permanent de les Corts, que es reuní ahir al Conqrés països petits i dèbils davant la cob- daris i el ministre de la Guerra Con¬ dícia dels Estats imperialistes. La declaració fou defensada en termes generals, sense esmentar concretament cap país. Posada a votació, la declaració fou aprovada per 2.785.000 vots contra 175000. L'aprovació de la declaració per una majoria tan gran ve a reforçar enormement l'actitud adoptada a Ginebra pel ministre de l'Exterior, Sir Samuel Hoare; al mateix temps demostra que el poble anglès, sense cap mena de distinció, secunda fermament el seu Govern en els esforços que ve realitzant per al manteniment de la S. de N. i el respecte a tots els seus membres. O ITÀLIA O ANGLATERRA, DIU A FRANÇA LA PREMSA ITALIANA Roma, 12. — La premsa italiana Im que ha arribat el moment en el qual França ha d'escollir entre l'amistat amb Itàlia o amb Anglaterra, l afegeix que la delegació anglesa a Ginebra està fent grans esforços per tal de guanyar França al seu costat. Com un avís a França, posa de manifest que en el discurs de Hoare no hi ha res que pugui oferir garanties perquè Anglaterra estigui disposada a augmentar les seves obliga Cions en el Continent. El «Giomale d'ItaUa» diu que Anglaterra està jugant a dues cares l solament actua per al seu profit. Afegeix que Anglaterra té por que Itàlia faci sombra a l'Imperi anglès. ES DIU QUE MR. POPE PROPOSA CONVOCAR UNA CONFERENCIA DEL «COVENANT» Ginebra, 12. — Durant la tarda J·*vi|i han corregut amb gran Inslstenc a rumors que el senador nordwnericà Mr. Pope, que assisteix a {Assemblea de la Societat de Natlons, com observador oficiós dels Estats Units, ha telegrafiat al Sec:euriat d'Estat del Govern de WaBulngton, senyor Corder Hull, í li hn oemanat que prengui la iniciativa oe convocar urgentment una Con.? n cia 'l6!5 Països que varen signar ei Pacte Brland Kellogg, per tal d'acordar que eg po^n {ora úe ia ll€l « aquells països que trenquin les owpcions contretes amb motiu d'aluell document. UNA PROPOSTA CONJUNTA ITALO-FR ANCESA7 v.i*ndjes, 12. — Sembla que els GoIi ol,írancès 1 itallà s'han dirigit car li176"1 anglès per tal de comuniBnoMA-1111 .proíecte de conveni que weues solucionar el conflicte exis- rtS. ProJecte preveu certes conecs- ^ d,eQtatsPOdnei1 SalVar elS lnteres' siVÍvi.f3- creu que aquest comunicat, la n,;^eIX■ doni ^ solució al conflicteWl es segueix la tensió amb Itàlia. ^H.Í0VERN ESPANVOL A L EXPECTATIVA DEL QUE MarfJ^?81 A GINEBRA eenw.r £ ~~ 121 ministre d'Estat, inkrmi * ha,' *n el Consell d'avui ció i^Làmp"ament sobre la sltuacial Jl ac,10naI 1 de manera espstíbíf*, 1^ deliberacions de Git«mr%i rf- deriva«ions que pugui ^trarlí^^61 d'Afers ^ ^ngers angles, Sir Samuel Hoa- Press on?Vern ^in^é un canvi d'im«studi i, S e' I"3! no Quedà sense 'icló rii situació que crearia la peíVbT L^?10]* i la necessitat de Panja 1 del!a la Posició d'Es- l»iíyaeLPitngué acord concret. Estot cas n.^nte a l'expectativa i en WT un n arribés el moment, hi ^ial óírt^^01136!1 de ministres es^ la ^wiAa determinar l actitud * «legació espanyola. TranquiHitat absoluta a Portugal dilis no han quedat encara arranjades. ES PRODUEIX UNA REACCIÓ A FAVOR DELS OFICIALS REPUBLICANS Atenes, 12, — Els caps del partit popular demanen amb Insistència !a reposició del general Panayotakos al lloc de comandant en cap de l'exèrcit, del qual fou destituït recentment. L'esmentat partit sol·licita també la dimissió del general Condills. Als cercles polítics s'admet la possibilitat que es produeixi una crisi al Gabinet. Els partits republicans, en general, preparen un pla de propaganda en ajut del règim que existeix actualment a Grècia. La premsa republicana de Grècia diu que el senyor Vcnizelos ajudarà la campanya dels republicans l que és probable que la dirigeixi personalment des de l'estranger. . DIRIGIRÀ ELS PARTITS ANTIDINASTiCS EL PROPI VENÏZELOS? Atenes, 12. — S'assegura que el senyor Venlzelos s'encarregarà personalment de la direcció dels partits republicans davant la situació que travessa Grècia. Dirigirà els republicans en la lluita que s'entaularà davant les urnes amb ocasió del plebiscit. L'opinió més generalitzada és la que no sorgiran trasbalsos greus al pals, que la causa de la República està perduda a Grècia 1 que serà un fet la restauració de la monarquia, màxim si es té en compte que no hi ha dificultats exteriors que s'oposin als desigs dels monàrquics. EL CONGRES DE NUREM8ER6 L'ESPECTACU LARITAT DEL DIA DEL TREBALL Nuremberg, 12. — En la reunió d'avui del Congrés nàcional-socialista, dedicada a la qüestió del «dia de', treball», cinquanta-quatre mil homes d'aquest servei es presentaren al matí d'avui a l'Estadi vestits amb color gris 1 portant a l'espatlla pales brillants. La marxa gegantina dels sol dats del treball, armats de pales, en passar per l'Estadi tu causat sensació entre els nombrosos assistents 1 ha posat de relleu la gran organit zació del partit naclcnal-socialista. Per primera vegada les dones clel servei del treball desfilaran tambó i prendran part en el Congrés de Nuremberg. Els homes 1 dones desfilaren ai compàs de músiques militars l !a desfilada ha durat més de dues hores. Els caps del servei del treball saludaren amb breus discursos el canceller 1 després dirigiren arengues als seus afiliats. ES CELEBRARÀ UNA REUNIÓ DEL REICHSTAO, EN LA QUAL HITLER FARA UNA DECLARACIÓ IMPORTANT Nuremberg, 12. — Ha estat convocada per al pròxim diumenge una reunió del Relchstag. que es celebrarà en aquesta capital, amb objecte de sentir una important declaració del Govern, La sessió començarà el diumenge, a les nou de la nit. Madrid, 12. — Avui, per fl, s'ha reunit la Diputació permanent de les Corts, com d'ordinari, en segona convocatòria. Absent el senyor Santiago Alba, ha actuat al seu lloc el vicc-president l ex-minlstre d'Agricultura, senyor Jiménez Fernàndez. Dels 21 membres de la Diputació, sols vuit es trobaven presents a primera hora, el senyor Jiménez Fernàndez i els altres quatre companys de la Ceda, senyor Fernàndez Ladreda, Carrascal, Moutas, í Alvnrez Robles. Dels radicals hi havia els senyors Cantos i Guerra del Rio, però en mancava un en aquesta representació. L'oposició estava representada pel cap de la minoria d'Esquerra Republicana, senyor Santaló, Abans de les cinc, ha arribat al Congrés el senyor Martínez de Velasco. Prop de les cinc, l ja amb nou membres, la Diputació ha quedat constituïda. Després, amb més retard que el cap agrari, ha arribat el senyor Sànchez Albornoz, d'Izquierda Republicana. En aquesta reunió, com és sabut, s'anava a acordar respecte la petició del Govern sobre pròrroga dels estats d'alarma i prevenció a les províncies en les quals està vigent, i s'anava a resoldre també el suplicatorl demanat pel Tribunal Suprem per a processar el diputat socialista senyor Fernàndez Bolanos, per íets succeïts fa onze mesos, amb motiu dels successos d'octubre. Per cert, que amb el dit suplicatorl passa quelcom d'anormal. No existeix dictamen de la Comissió. Aquesta es reuní fa temps, escoltà en audiència el processat, i no resolgué res en definitiva. Sí la Cambra estigués funcionant, en plena activitat, no hi podria haver fall sense dictamen de la Comissió, l es tracta de veure el que passa quan en lloc del Parlament està únicament en funcions la Diputació permanent. S'esperava que el senyor Santaló seria secundat pel senyor Sànchez Albornoz, oposant-se al fet que prosperés un fall contrari al diputat socialista. Ocorria que si la Diputació permanent que substitueix la Cambra no resolia avui, la petició del Suprem, per a processar, haurà caducat per estar a punt de transcórrer els dos mesos que la Constitució concedeix per a aquest tràmit. En la dita reunió es plantejà primerament la deliberació sobre la conveniència de concedir pròrroga dels estats d'alarma l prevenció, segons sol·licitava el Govern. En defensa de la proposició han Lisboa i1) ^•o'uta'.i " 7 ka tranqulUital 6 ^ 'inirut rL~ * de moviment no «u1 cap importància. GOVERN GENERAL intervingut els senyors Fernàndez Ladreda 1 Guerra del Rio. S'han oposat a la dita concessió els senyors Santaló l Sànchez Albornoz, i s'ha aprovat per majoria. Després s'ha posat a discussió la concessió del suplicatorl per a declarar el processament contra el diputat senyor Fernàndez Bolaflos, petició que ha fet la Sala sisena del Suprem, per creure'l incurs en el delicte de rebel·lió a conseqüència dels successos del 6 d'octubre ocorreguts a Màlaga a l'esmentat diputat. Fou concedit el dit suplicatorl amb el vot en contra dels senyors Santaló i Sànchez Albornoz. Durant el transcurs de la sessió, el cap de la minoria d'Esquerra Catalana, senyor Santaló, ha posat de manifest la seva disconformitat per haver-se convocat l'anterior reunió sense tistl' l'avis de la dita convocatòria amb la deguda antelació. Seguidament, en un discurs ha combatut la concessió de la pròrroga dels estats d'excepció, per creure que la Diputació permanent no té les suficients prerrogatives per a proposar-ho davant la Comissió. Respecte les seves atribucions, crec que només ha de reunir-se quan les Corts estiguin dissoltes. No estant només que suspès el funcionament de la Cambra, el president d'aquesta havia de convocar el Parlament per a adoptar una resolució en aquest afer, o bé fer la convocatòria dels mateixos grups del Parlament per a fixar la seva posició en l'afer. Per altra part, no trobava justificades Ics mesures d'exespció ni tampoc el motiu per a proposar-les, ja quo el Govern no diu perquè considera necessària aquesta pròrroga, i per això votava en contra. El senyor Sànchez Albornoz s'ha expressat en semblants termes. Després, en examinar la petició del suplicatorl per a processar el senyor Fernàndez Bolanos, el senyor Santaló ha manifestat que no trobava ajustat al Reglament de la Cambra la dita concessió, ja que no figurava el corresponent dictamen de la comissió. Aquesta, a judici del senyor Santaló, podia reunir-se amb tot i estar suspeses les Corts. A les set menys 20 minuts ha acabat la reunió de la Diputació permanent. El senyor Cantos en sortir, ha manifestat: — Tot, com es demanava. — S'ha concedit el supücatori? — se 11 ha preguntat. — Com era de suposar. HI havia suficients fonaments. Els senyors Santaló 1 Sànchez Albornoz han fet unes manifestacions. El President, senyor Jiménez Fernàndez ha confirmat que els acords eren de conformitat amb la petició del Govern, i entenia que el que podia interessar als periodistes eren les manifestacions de les oposicions que podien trobar en la referència taquigràfica. El senyor Vallès i Pujals no sap res... Llegiu LA HUMANITAT Els periodistes volgueren entrevlstar-se amb el gestor de Cultura, senyor Duran l Ventosa, però aquest tampoc no es trobava al Palau, Per aquest motiu els repòrters es dirigiren al Departament d'Obres Públiques i Interrogaren el senyor Vallès 1 Pujals. Com a referència de l'entrevista, ens limitem a reproduir una informació de «El Noticiero Universal», que diu, entre altres coses: «Esta manaua han sido recibidos los periodistas, a Instancias de éstos, por el Consejero de Obras Públlcas. Algunos repòrters le han dirigido preguntas encaminadas no sólo a r.veriguar la certeza de ciertos rumores sobre unos supuestos incidentes ocurridos con motivo de la fiesta del dia de ayer, sino tamblén para tratar de conocer el juiclo que le merecian, como consejero representante de Lliga Catalana en el Goblemo de la Generalidad. El seíior Vallés y Pujals aflrmó no saber nada, pues después de haber deposltado ayer en el monumento a Casanova, en unlón del senor Duràn y Ventosa, la corona, de cuyo hecho dimos cuenta ayer, marchó al pueblo donde veranea su família para pasar a su lado el resto del dia, habiéndose relntegrado a su despacho esta mahana a las dlez sin haber leido ni siquiera periódicos. Por otra parte. no se tenia nlnguna referència oficial de los supuestos Incidentes de que se le hablaba, por lo que los reputaba no ciertos. Igualmente. a preguntas de otro periodista, desmintló rotundamente que los consejeros de Lliga se propongan dimitir, pues estos cargos no se aceptan para abandonaries con cualquler motivo, màxime teniendo en cuenta que actualmente los desempenan en un gobierno de coallción y ya es sabido que en esta clase de gablnetes la transigència mútua es obligada.» COMITÈ PRO LlUIS SIRVAL La «Societat Catalana d'Amics del Pais Valencià» posa a coneixement dels seus amics i simpatitzants que ha quedat constituïda a Manresa la Delegació del Comitè pro-Lluís de Sirval 1 s'ha rebut darrerament l'adhesió del periòdic «El Dia», el qual portarà a aquella ciutat tota la campanya per a la revisió de la causa. Les Oficines provisionals del grup organitzador del Comitè pro-Lluís de Sirval a Barcelona han quedat Instal·lades a l'estatge social de la «Societat Catalana d'Amics del País Valencià». Baixada de Santa Eulàlia, número 3, pral. Quatre penes de mort No hi ha, altre camí que demanar l'indult Madrid, 12. — Avui ha tingut entrada a la Secretaria de la Sala sisena del Suprem el recurs de cassació 1 apel·lació inperposats per l'auditor de la Vuitena Divisió contra la sentència dictada pol Consell de guerra ordinari, verificat a Oviedo el 24 de juny del corrent any, contra els encarl.its pels successos d'octubre a Turon, La sentència condemnà a la darrera pena Silverio Castanon, Fermin López, Amador Fernàndez l Servando Garcia com a autors d'un delicte de rebellió i condemnà així mateix a 30 anys de reclusió pel delicte d'homicidi i robatori Silverio Castanon; a 30 anys per homicidi. Amador Fernàndez l Servando Garcia; a reclusió perpètua altres trenta-sis processats 1 a 12 anys l un dia de reclusió temporal, set procesats, 1 a 10 anys de presidi major altres dos. Divuit foren absolts. En la sentència dictada, a part d'imposar sancions pecuniàries a diversos processats, es disposà la dissolució de l'«Agrupación Socialista del Valle de Turón»; la dissolució de rKAgrupación Socialista de Turón», del quadre artístic «Idea y Arte» 1 de diverses Societats domiciliades a la Casa del Poble de Turon. Si la sentència recorreguda davant el Suprem és aprovada per aquest, no restarà altre camí que el de l'indult pels tràmits corresponents perquè no siguin executades les penes de mort. El Consell de ministres ELS FARINAIRES VOLEN COMPRAR TOT EL BLAT D'ESPANYA A PREU DE TAXA Madrid, 12. — El Consell de ministres estigué reunit des de dos quarts d'onze del matí fins prop les dues de la tarda. A la sortida del Consell, el ministre d'Agricultura, al qual els periodistes preguntaren si s'havia tractat en el Consell de la qüestió dels blats, manifestà el següent: —He exposat el pla general a desenrotllar pel Govern en el problema dels blats i en la fixació, millor dit, en el respecte al preu de taxa. Com que hi ha blat >fnificable, que pel seu menor pes ejpecífic no poden acceptar les entitats encarregades de la retirada d'aquest cereal, es cercarà un procediment per a molturar-lo. El blat d'aquestes condicions plgnorat al Crèdit Agrícola serà molturat i restarà a poder dels farinaires o de l'Estat per a després, una vegada venut, l'Estat pugui rescabalar-se del crèdit, A aquest íl el ministre ha soUicitat l'aprovació d'un crèdit de trenta milions. Exposà desprès el ministre a la consideració del Congeli els oferiments rebuts de tots els íabricanU d'Espanya per a comprar al preu de taxa, els quals aquesta mateixa tarda es reuniran amb la Junta constituïda al Ministeri d'Agricultura per adoptar acordis definitius sobre la forma 1 manera de garantir el preu de taxa al blat. Confia el ministre que acompliran amb serenitat l'oferiment i compromís que a tal objecte tenen contret amb ell. Però com que podria donar-se el cas que algun o alguns dels fabricants s'oblidessin de tals deures, el ministre proposà que se l'autoritzés per a, arribat el cas, poder nomenar una intervenció a les fàbriques de farines on la taxa no es respecti, a l'objecte que un funcionari públic o bé un particular, nomenat pel Ministeri d'Agricultura, fos l'encarregat de la compra l el pagament dels blats en el despatx del fabricant, intervenint en aquesta operació com a garantia única, certa i segura, que el blat es paga al preu de taxa. ELS GRUPS ESCOLARS DE VALENCIÀ Madrid, 12, — El ministre de Comunicacions facilità una referència verbal de la reunió ministerial, de la qual es destaquen els següents extrems: El ministre de la Governació continuà l'exposició del seu projecte de coordinació de totes les forces que tenen una relació amb l'ordre públic. S'ha aprovat el reglament d'armes i explosius. Per a resoldre l'assumpte que fa referència a la subhasta dels grups escolars de València es nomenà una Ponència interministerial. S'ha parlat, també, de la difícil situació en què es troben les mines carboneres d'Astúries, que tenen un «stock» de 300 o 400.000 tones que no tenen sortida. UN CONSELL DE TRES HORES QUE TE CONTINUACIÓ Madrid, 12. — El ministre de Marina ha manifestat que com que el Consell de minigtres continuarà demà ha telegrafiat al Ferrol desistint del viatge que hi tenia projectat. Sembla que la continuació de la reunió ministerial, la qual ha durat més de tres hores, obeeix al despatx que ha quedat pendent dels ministres de Treball, Instrucció, Obres Públiques, Finances, Justícia l Presidència. D (Crònica del nostre redactor especial, Alard Prats.) Madrid, 12. — Dificultats múltiples envolten el problema de l'aplicació de les restriccions dibuixades 1 emmotllades pel ministre d'Hisenda, senyor Chapaprieta. Un proülema polític des que hom va començar a actuar sobre aquesta matèria tan delicada. Primer, una lliuta aíerrlssada entre el ministre senyor Chapaprieta 1 els altres titulars per convenir les reduccions de cada Ministeri. Tasca àrdua i desagradable, propicia al xoc de parers contraris i de criteris antitètics. Per mitjà de conferències i energies d'aquest home petit, encarregat de la poda general, el senyor Chapaprieta ha anat trampejant la qüestió. Els mateixos ministres es declaraven pessimistes quant a la viabilitat de les restriccions. No creien que pogués arribar el moment en què la decisió d'aquest petit dictador de les finances imposés l'acomiadament de la cartera per qualsevol d'ells ocupada. Els ministres desfullaven la margarida de la sort. A qui 11 tocarà? Tocarà a algú, al capdavall? El temps ha posat íl a uns Jocs tan Innocents. El senyor Chapaprieta planteja la qüestió. Ara es veurà quins són els ministeris que cal anul·lar. El senyor Velayos es sagna en salut des del Consell darrer l mostra una actitud d'indolència en relació a l'obra general de Govem. En el fons es considera acomiadat de la cartera d'Agricultura, després del seu èxit sense precedents en la qüestió del blat. El senyor Lucia està reservat i caute. El senyor Mapraco es sent ple d'eufòria, fins a l'extrem d'anunciar que està disposat a cultivar d'una manera especial I les rdiúns els interessos de l'Empordà personalment i obsequiar els catalans d'aquella laboriosa comarca amb una quantitat innombrable d'obres públiques que facin immortal en la consideració de les generacions futures el gestd'un aragonès antiestatutista que emplena de benaurances l prosperitats un tros de la terra catalana. Els altres ministres conferencien, incansables, sobre el problema polític, sobre la supressió de ministeris en ocasió de parlar — paradoxes de la política! — de la necessitat d'ampliar la base del Govem. El problema és difícil. Es parla una altra vegada de la necessitat d'aplicar el rigor proporcional als diversos grups representants en l'equip que estigui al Poder. Ja és sabut que això de la proporcionalitat ha estat el cavall de batalla en totes les situacions difícils del Govem actual. Es prenen acords laboriosos. Es solventea dificultats. Es pensa en la reorganització del Govem segons les restriccions. I s'especula sobre els perills que, una vegada feta, puguin ocórrer a la tasca realitzada, entre els quals perills es compta com a probable que, en presentar a qui sigui degut el resultat dels treballs, es procedeixi a obrir consultes, en crisi de fons 1 tot, per considerar la situació del pals ben clara. El tema de les eleccions municipals ha passat a un segon terme o a un tercer. Això altre sembla més Important. Abans de l'obertura de les Corts, el Govem es veurà forçat a una reorganització. Es la creença general. Però res no es diu si el Govem reorganitzat anirà a restablir la normalitat constitucional després del col·lapse sofert durant prop d'un any. Aquesta és una altra història. MES INFORMACIÓ CONSELL DEL Madrid, 12. — A la reunió celebrada avui pels ministres no es tractà de la llei de restriccions. A la reunió de demà potser que es tracti amb caràcter exclusiu de la qüestió de les restriccions. El ministre d'Hisenda, que ha romàs avui per complet callat, serà demà el que Intervindrà encara que és propòsit seu que les resolucions que s adoptin, tant en aquesta reunió ministerial, com en altra que se celebrarà el pròxim dimarts, no es facin públiques fins el dia 23 per mitjà de la «Gaceta». Es possible que a la tarda de dit dia es tingui algun avenç seu sobre el reajustament polític i reorganització ministerial. Per avui, els consellers no han rebut, referent a aquest tema, sinó una consigna: que tinguin preparats per al dissabte els decrets a què doni lloc la reorganització de llurs respectius departaments per tal que puguin ésser discutits en el Consell del dimarts. A part d'això, amb caràcter circular, a tots ells ha dirigit normes sobre les restriccions el ministre de Finances. D'acord amb les susdites normes, cada conseller dictarà en el seu ministeri les disposicions, que encara que puguin ésser generals per a tots els departaments, han de donar cadascú particularment. Aquestes disposicions tractaran sobre despeses de representació, gratificacions, despeses de material, viàtics a l'estranger, serveis provincials, hores extraordinàries, etc, l tot quant afecta a la burocràcia interna. ASSUMPTE EN ESTUDI S'estudià novament el decret dels serveis auxiliars d'Ordre Públic l s'a provà en línies generals; però hl hagué àmplia discussió sobre dos aspectes d'aquest. Es tractà de l'ús dels aparells anomenats teletipus. Aquests aparells s'utilitzen per a la trans missió de noticies, especialment als periòdics 1 a les agències d'informació. L'Estat té mitjans per a contro Moments de pànic Una lleona s'escapa en plena sala d'espectacles Madrid, 12. — Anit passada, a dos quarts d'una, i mentre s'efectuava al Circ Price un número en el qual la lleona «Lea» treballava fora de la gàbia, en ésser portada a la pista clavà una forta estrebada a la cadena l el domanor no pogué subJectar-la. La lleona s'amagà entre unes butaques l no Intentà escometre ningú. El domador, amb la cooperació del personal del circ, aconseguí fer obeir l'animal i tancar-lo. No fou possible evitar, però. que la lleona ferís un espectador anomenat Ruiz de Velasco, pare de l'avisador del circ, ar¬ tista de cinema i que viu al carrer de Santiago, 16. També resultà ferit el domador. El metge de l'empresa assistí els dos ferits. El domador Otto sofreix ferides a la mà dreta, amb esquinçaments, de pronòstic reservat. El senyor Ruiz de Velasco té una mossegada al braç dret 1 una ferida a conseqüència d'una urpada a l'esquena. El succés produí en el públic que omplia el local la natural alarma. Un cap restablerta la serenitat, continuà l'espectacle. El gestor de Cultura |d^^S' et prohibeix que dintre dels seus dominis siguin obertes subscripcions in liliott polílips le la npiliií literlal REFORMES MINISTERIALS: ÜN MINISTRE DE LA CEDA MENYS? Madrid, i 2. — La proposta molt detallada, contenint al pla de reorganització de l'Administració de l'Estat, fou la que lliurà als companys els senyors Lerroux 1 i un kodics, el ministre d'Hisenda 1 senyor Chapaprieta. La proposta quedi aprovada en principi, amb molt lleugeres modificacions. El ministre d'Hisenda, en successives conversacions amb cada ministre, o portarà la qüestió en un pròxim Consell de ministres, ultimarà l'acoblament de cada servei 1 les reformes a què hagi de subjectar-se. Els decretj que té ultimats el ministre són un de caràcter general. I d'altres especials per a cada ministeri. Els ministres han ofert lliurar els El senyor Duran 1 Ventosa ha publicat una nota fent avinent als funcionaris que depenen de la seva Conselleria l a tots els que són vinculats en Institucions del seu Departament, que no pot permetre que siguin obertes subscripcions ni fetes indicacions en cap sentit que puguin tenir relació tmb cap classe de manifestació de caràcter polític, so- ! clal, etc. Pel que es veu, el senyor Duran només tolera aquestes coses al se- 1 nyor Tallada, en les conferències donadei a 1 Escola d'Estiu, una de les ' quals, per cert, provocà un Incident I Madrid. 12. — Aquesta nit marxa que fou comentadissim entre els pocs I en direcció als penals de Cartagena mestres que enguany hl han ns- ' l Puerto de Santa Marta, el senyor sistlt. I Santaló. EL SR. SANTALÓ A CARTAGENA I PUERTO SANTA MARIA seus projectes al senyor Chapaprieta a la setmana pròxima. Alguns, com els senyors Gil Robles i Salmon, presentaran al mateix temps els de reorganització dels ministeris respectius. Altres es trobaran únicament a la part afectada per la reforma. No s'ha abordat encara el problema essencialment polític. A les reunions celebrades no s'ha parlat de la reorganització a què ha de sotmetres el Govern. Quan arribi el moment es convindrà la reoriyinitzacló dels ministres a les carteres que queden, dintre de la dita composició actual que té el Govem i amb Idèntica ponderació de forces. Entri els punts a estudiar figura el de sl la reorganització ha de tenir la consideració de crifi política, o sl, simplement, es limita a complimentar els decrets de reorganització dels ministres que han de constituir el Govem de la República en el successiu. Aquests extrems de caràcter polític es refoldran entre els caps dels grups polítics representats al Govem. Madrid, 12. — En el terreny de les possiblhtats — diu avui «Informaciones» — és opinió molt genera litzada que la refosa de ministeris comprendrà els de Comunicacions, Indústria i Comerç i el d'Agricultura, perquè el primer es reintegrarà en part a Govemació i en part a Obres Públiques. Amb els altres se'n formarà un de soL D'aquesta manera cessarien un ministre de la Ceda l un altre d'agrari. També es parla de canvis polítics perquè el diputat per Astúries senyor Alfred Martínez, gran amic de Melqulades Alvarez, figurí al Gabinet en representació dels seus correligionaris, però sense ocupar el departament dlnstruccló Pública. El passi dels serveis d'uns ministeris a altres serà bastant notable 1 la Presidència del Consell tampoc no es veurà lliure de l'esporgada de funcions. lar l intervenir el telèfon l el telègraf, però no dits aparells, els qual s'empren com transmissors 1 que no permeten aquesta Intervenció. S'ha acordat estudiar una fórmula que faci possible ampliar a aquests serveis la censura governamental. Ara com ara s'exigiran determinades garanties als posseïdors de dits aparells l solament es concediran permisos per al seu ús a qui ofereixi les degudes garanties de responsabilitat. El ministre de la Governació quedà encarregat de recollir les observacions formulades en el Consell per a portar-les al text del decret. ES CERQUEN NOVES APLICACIONS DEL BLAT Madrid 12. — Sota la presidència del Director general d'Agricultura, s'han reunit els senyors cjue integren la ponència del Comitè Mixt del comerç del blat. Hora ha arribat a formular conclusions respecte a procurar nova col·locació de blats panificables l per a pinsos a la nostra zona del Protectorat del Marroc, l demanar respectuosament al Govern que siguin adoptades aquestes mesures i reduïda la competència de productes que afecten el blat, tot procurant que diguin descartats del mercat els esmentats productes i que sigui buscada l'expansió del mercat blader. La representació dels agents comercials ha llegit un treball relatiu a la fixació del preu mlnlm 1 distribució del producte, la gual ha estat presa en consideració. Han estat discutits altres afers Interessants l s'han concretat possibles solucions del problema. Diverses ponències s'encarregaran de dur els llurs treballs a la pròxima reunió. OPINIÓ DEL SR. VAZQUEZ HUMASQUE SOBRE EL BLAT Madrid, 12. — L'ex-dlrector de l'Institut de Reforma Agrària, senyor Adolf Vàzquez Humasque, parlant del problema del blat ha dit que és un problema molt complex, que podia afrontar-se de dues maneres. La primera requereix un examen de la propietat agrària, per a determ|iar les seves condicions de producció, ja que a Espanya es precisen altres conreus l per a pinsos hem d'importar per valor de 90 milions de pessetes or anuals. El segon sistema pot ésser implantat més ràpidament i n'hl hauria prou amb la Intervenció del Govern per evitar que els fabricants de farina fossin acaparadors del gra i negociants d'un article de primera necessitat, amb perjudici per al productor 1 per al consumidor. Diversos Consells de guerra a Oviedo Oviedo, 12. — Avui s'ha celebrat un Consell de guerra contra Antoni Brigada, acusat d'haver actuat activament entre els elements revolucionaris durant els successos d'octubre. Les declaracions dels testimonis, en la seva totalitat foren contràries por al processat. El fiscal ha demanat U pena de trenta anys de reclusió pel delicte de rebel·lió militar, i cl defensor ha sol·licitat l'absolució. El Tribunal, després de deliberar, ha condemnat el processat a la pena de 14 anj-s. Després d'aquest Consell, s'ha celebrat un altre Consell de guerra contra Manuel Gonzàlez, Josep Miranda, Bemardí Pedregal, Santos Gonzàlez i Ramon Gonzàlez. els quals formaven el Comitè revolucionari del poble de Cayote. Els testimonis, encara que en la primera declaració feren càrrecs concrets contra els processats, en comparèixer davant el Tribunal rectificaren aquelles declaracions. Un d'ells, que va formular acusacions contra alguns dels processats, avui ha declarat no conèixtr-los. El fiscal, en acabar la desfilada le testimonis, ha mantingut les seves conclusions provisionals i demanà la pena de cadena perpètua per als processats. Després de l'informe del fiscal fou suspesa la vista. SETMANARI DENUNCIAT Cuenca, 12. — El setmanari «Heraldo de Cuenca», esquerrista, ha estat denunciat pel governador al fiscal de la República. Sembla que per tractar d'assumptes relacionats amb problemes militars. El director del periòdic ha estat citat al Jutjat per a avui. avui i cada dia LA HUMANITAT.