la humanitat EL TEMPS — A Catalunya: A la rtcld plrtnanoa, Solsonès i olsna de Vio. domina cel serè o lleugerament núvol, vents fluixos dol Nord I visibilitat bona Per la resta d* Catalunya I tn partioular per la meitat costanera cl cel apareix mig cobert de núvols alts I bufen vents fluixos del sector Nord. Les temperatures minimes d'avui han estat de t graus sota itro a l'EstlttSftnt· i 6 er&us, tambi tota zero, a Ransoli (Andorra). Any VI — Nüm. 1.5U — Preu: 16 oèntima Fundadon LLUI8 COMPANYb Barcelona, divendres, 1 de gener, del 1937 1937! Any de la victòria del poble íéé la Itàlia ha tramès ja la seva nota de contestació a la iniciativa franco-britànica La despulla de Molina, el capità romàntic, fou soterrada ahir CONTINUA EL tCHAN. TAGEn FEIXISTA Londres, 31. — El Govern iíaJiò va enviar ahir al Comüè de coordinació la contestació sobre l'aíer dels voluntaris i la ingerència indirecta a Espanya. Als cercles iritànics ben injormats es considera la resposta italiana menys desfavorable del que deixaven entendre els felegrames de la Premsa. Segons certs informes, el Govern de Roma es declara partidari d'un acord per a la prohibició de la tramesa de voluntaris, aixi com de tota altra ingerència. Sembla que Roma no Ja objeccions amb relació a l'or¬ dre establert per a la posta en vigor de les diverses mesures de control a les fronteres i ports espanyols per tal d'impedir les expedicions de voluntaris. L'aplicació de l'acord destinat a impedir la sortida i trànsit de voluntaris, segons Itàlia, hauria d'ésser sotmesa a un control. Fer altra banda, idèntiques mesures haurien d'ésser preses a l'interior dels Estats contra les persones que porten a cap una activitat susceptible de perllongar la guerra a Espanya. El radicalisme romà arriba a l'extrem de mostrar-se intranstgent amb els emprèstits que pugui contraure el Govern legal i L'any passat i l'any nou Avui fa un any que en aquestes pàgines vàrem dir que el 1936 seria l'Any de la Reconquesta. Les nostres precisions — caiguda de les Corts del 19 de novembre del 1933, alliberament del Govern de la Generalitat, restauració de la República autèntica, victòria electoral del poble — van realitzarte ràpidament. Tot allò que s'havia perdut durant el bienni negre, va ésser reconquerit. La data del 1 6 de febrer marcava el moment culminant de la Reconquesta catalana, republicana i esquerrista. Però sovint, en aquells mesos, vam posar de relleu, un dia darrera l' altre, que hi havia un perill creixent: el de les forces de reacció, les quals vèiem decantades a fer ús de la violència, a fi d' anul·lar els guanys legals de la causa democràtica. Tot allò que, amb una embranzida admirable, havia reconquerit el poble, estava amenaçat des de dins mateix dels organismes estatals. El 16 de febrer, sense una política posterior adequada, havia de dur al 19 de juliol. I ni es va fer a Madrid la política que calia, ni es van prendre les precaucions necessàries per a frustrar el cop que preparaven els enemics. Sort que a Catalunya s'havia seguit, de la Generalitat e» tant, una conducta diferent. Sense això, tot s'hauria perdut el dia 19 de juliol. « V « Derrotada la revolta militar en els llocs políticament es tratègics, en poques setmanes hauria estat totalment sufocada si només haguessin actuat els factors interiors. Ha calgut la co peració germano-italiana, donada en fortes proporcions per a allargar la lluita i per a crear situacions compromeses a les forces populars. Així, el problema peninsular ha vingut a ésser, predominantment, un problema internacional. En la puixança militar que avui pugui tenir la Junta de Burgos, hi ha almenys un vuitanta per cent d'aportació germànica i italiana. La guerra que Franco tenia — i té — perduda, han volgut guanyar-la Hitler i Mussotini. * * « Mor l'any vell i neix l'any nou sota el signe internacional. El curs de la guerra peninsular es decideix aquests dies a Londres, a París, a Moscou, a Berlín, a Roma. Fins Washington hi té la seva part. Si hom pot limitar la guerra a les forces interiors, el triomf de la causa popular serà segur i ràpid. Si la intervenció estrangera segueix, es va de dret a una veritable guerra europea, que seria dificilíssima de circumscriure al territori de la Península. L'any 1937 ha d'aclarir aquesta incògnita anguniejadora. I des d'ara es pot dir que el 1937 serà l'Any de la Victòria •i_ es compleixen dues condicions: unió de les forces populars dins la República i unió de les potències democràtiques dins Europa. A. ROVIRA I VIRGILI àdhuc amb les col·lectes públiques a favor d'ambdós bàndols espanyols. El seu aitac al Govern legal arriba fins al punt de considerar contraproduents les mesures adoptades pel Banc d'Espanya a l'exterior, i arriba a demanar la prohibició de tota operació a base d'or, sempre que el metall preciós sigui utilitzat per a fins de guerra. Finalment el document italià demana, no res menys, que la supressió de tota propaganda, prmcipalment la propaganda radiofònica. ELS AMBAIXADORS DE FRANÇA 1 ALEMANYA CONFERENCIEN AMB VON NEURATH Berlín, 31. — El senyor François Poncet, ambaixador de França, i Sir Eric Phipps, ambaixador de la Gran Bretanya, s'han personat en el matí d'avui a la Wilhelvistrasse, invitats pel senyor Von Neurath, ministre d'Afers estrangers del Reich. lloïn creu que la visita dels esmentats ambaixadors està en relació amb la recent nota franco-britànica sobre la qüestió de la neutralitat a Espanya. De moment no es tenen detalls sobre l'entrevista. L'OPINIO ANGLESA. INQUIETA Londres, 31. — Avui es fa més visible que mai l'ansietat amb mtè la Premsa espera els resultats de la gestió franco-britànica per a la no intervenció a Espanya, i cal destacar la irritació que produeix la lentitud de les Aquesta esperança ha quedat decebuda. Sembla que Berlín ha amenaçat amb precipitar els fets a Àustria, trencant l'equilibri Jràgilment establert en les negociacions italCHilemanyes de tardor. Itàlia pagarà a l'Europa central la indemnització de guerra d'Abissínta.n En «L'Oí" -'C», ia destacada comentarisü diplomàtica Genoveva Tabou's, creu també que Roma cedeix a ales prometences i amenaces del Reich-», i afegeix que anit es repetia a Berlín que Itàlia havia donat definitivament a Alemanya la seguretat absoluta de secundar-la en la (Passa a la pàgina 3.) il President grandiosa Companys manifestació la bandera amb la quai fou ei cadàver presidí !a de do! embolcallat I a pO'foca iimn cera de ia Gené raiítatitaguerri m TREBALL AGURADISSIM DEL CONSELLER TERBADELLES, EXPOSA LWNACIO i CONTINUÏTAT FINANCERA r£H»^\fnn^ m del 19 ^ jüL,flL & 19 DE NOVEMBRE Ei sots-secretari de] Departament de Finances de la Generalitat lliura ahir als periodistes, per encàrrec del conseller senyor Josep Terradelles, un exemplar del llibre titulat: «La política financera de la Generalitat antena Any nou, guerra al feixisme! - Ja hem abatut l'any 1936. Ens trobem, doncs, de cara l'any 1937. Què ens portarà? El seu antecessor és liquidat amb superàvit. El 16 de febrer va obrir les reixes de totes les presons d'Espanya, el 19 de juliol intentava tornar-les a obrir i a emplenar d'esquerristes tots els carrers del país. Però hem liquidat l'any sense que Franco hagi pogut sortir amb la seva d'entrar a Madrid. Malgrat tot, doncs, l'any vell no ha estat el catastròfic que pretenien els cristians. Any 1937. Procurem tots que la taca de sang que ha ratllat tots els dies des del 19 de juliol ençà, no s'estengui massa. Fem els postibles per a vèncer aviat. Salut, exèrcits del poble/ Victòria per a l'antifeixisme! * * * Pertot arreu t'excita la humanitat dels catalans perquè no man9ui cap joguina als nens dels re/UEritrís i ais nenj tíeij oombaí«n.ís. Catalunya ha corresport la insment crido amb ía seva genero«tíat coracíertjfica. Que ningú no oblidi l'existència de tant dolor com hi tia escampat pel país. iJa heu Jet un donatiu o heu regalat una joguina? • • * S'ha fet pública la sentència absolutòria en el judici contra els que agrediren Yagüe, membre de la Junta de Defensa de Madrid. «Ciaridad» en un subratllat «Acaíamos» fa constar la seva posició d'absolut respecte als Tribunals Populars i recomana als companys de la C.N. T. que la imitin en totes les resolucions de la Justícia Popular. « • • El Pare Sant s'ha tornat a actualitzar amb motiu dels rumors Que el donen' com a candidat al traspàs a l'altra vida. Tot i les trifulques en què per aquest motiu està abocada Sa Santedat, encara ha tingut lleure de fer un sermonet d'ona curta. In parlar d'Espanya reconeix que el nazisme té bona part de culpa de les nostres dissorts. I que Crist i l'Església són qualificats pel paganisme hitlerià com uns obstacles al progrés i a ta civilització. iNo us sembla que a nosaltres no ens entren ni surten les baralles entre «I Vaticà, Hitler i Franco? iJa s'ho arranjaran sols i a nosaltres que no ens hi barregin, altres maldecaps tenim! ie, esdeveniments cota l'actual, exigeixen ma obra ràpida i audaç i llur coneixement té on valor que et Consell de la Generalitat ha cregut convenient de facilitar al poble. Amb e| mu gest posa l'estudiós i el crític en possessió de tot el material necessari per a Judicar l'encert que hagi pogut tenir en l'endegament d'una poStlea financera que havia de desenvolupar en un període en d qual, sense excepció, la totalitat de valors econòmics IPaua a la pàgina 3.) El capità Molino, enterrat ehir, fou portat ad sepulcre embolcallat amb la bandera barrada. Però la bandera que ha embolcallat les despulles del capità Molino no és una bandera qualsevol; té la seva història. Kn eifi primers dies de la sublevacaó feixista, Molino lou un dels atacants dels l'acclosos a la caserna de Pedralbes. Reduïda la sublevació a Barcelona sortí cap a terres d'Aragó, i alli fou dels primers a lluitar com un brau. Però a ell 1 als qui l'acompanyaven els mancava quelcom: la bandera catalana. Molino 1 els seus amics es procuI raren robes grogues i vermelles 1 ; amb elles confeccionaren una bandera. No és formosa ni viva de co1 lor oom les banderes fetes per enr càrrec, però duia en si el fervor de I lldeal i de l'amor a la Pàtria. I I aquesta bandera fou la que servi de ! guia a les primeres victòries que, al sector de Casp, assoli Molino al i front dels seus braus milicians ca| talans. . Més tard íou cridat a Barcelona I per tal d'organitzar la quarta columna Macià-Companys. I, en venir, s'emportà amb ell la bandera improvisada, la qual deixà en dipcelt a l'Agrupació Uuis Companys, 1 s'endugué la que 11 ofrenà el President de Catalunya quan marxà amb la quarta columna al fwmt d'Alcanylç. Quan Molino, esdevingut Ja capità Molino, fou mort, els dipositaris ren perquè fos ella la que embolcallés les despulles del seu cteador. I és pel que deixem explicat que la bandera catalana amb la qual ha estat embolcallat el cos del capità Molino, no és una bandera com les altres. DESFILADA CADÀVER DAVANT EL Des de les primeres hores del mati nombrosos ciutadans, afiliats a E. R. de C. i a altres organitzacions sjidicals i polítiques, començaren a desfilar davant el cadàver del malaguanyat capità Alfred Molino López, que sabé morir, com visqué, honradament, de cara a l'enemic, donant el Sit com els valents i defensant la andera barrada. No volem donar noms ni de les personalitats que feren acte de presència i homenatge davant la despulla gloriosa ni les representacions, nomtaroslssimes, per no fer omissions de vegades lamentables. Direm únicament que a un quart de dotze, quan el cadàver va ésser ti . nsportat a pes de braços, per uns companys des de la sala mortuòria fins al carrer, l'escala, el pati 1 el carrer estaven plens d'una gernació grandiosa que intentava desfilar davant el cadàver. La sala mortuòria quedà materialment atapeïda de flors i corones, ofrena de particulars i entitats. LA HUMANITAT 1 «Ulti EL PRESIDENT COMPANYS El president de Catalunya, Lluís Companys, acompanyat del conseller de Seguretat Interior, Artemi Aiguader, i del cap de Mossos d'Esquadra tinent coronel Gavarrl, arribà a la caserna general de les Milícies d'Esquerra Republicana de Catalunya a les onze i vint minuts del mati. Va ésser rebut a la porta principal per elements destacats d'E. R. C, 1 als acords d'«Els Segadors», executats per la Banda de les Milícies d'E. R. Els milicians, que estaven formats al pati de la caserna, presentareu armes a la més alta magistratura de la nostra pàtria. Seguidament el president Companys s'adreçà cap a la sala mortuòria i romangué uns moments davant el cadàver. Saludà amb el puny enlaire 1 s'allunyà d'allí visiblement commogut. En un dels salons de la caserna Lluís Companys fou saludat per nombroses personalitats que es disposaren a assistir a l'enterrament 1 canviaren paraules d'elogi al valent capità Molino i condol per la seva mort prematura. LA COMITIVA FÚNEBRE Quan sortí el cadàver de la caserna per tal de començar la desfilada, els milicians 11 presentaren les armes i la banda executà «Els Segadors». Fou un moment de gran emoció. Els companys de lluita del capl- (!;■ tvlsada 'i niunv ma Hora» trameteren, també, corones ; tà Molino que havien vingut expre»de flors naturals amb Uaçades cata- 1 lanes. (Passa r la pàgina 3.) La prasidènoia del dol. Al centre el president Ccmpan,. ml Aiguader i altres autoritats. ( de jrotat interior Arto- (Puig Farran.) LA FORMULA: UNITAT, UNITAT I UNITAT