la humanital: Fundador: LLUÍS COMPANYS V 1X1. Rdt, Unlwenitat 18 pnl Plum. lOf rALLERS. 18 bl» Tel DIUMENGE, 1 DE GENER DEL 1939 P R E U i 30 cenYÏms M. JULES HENRY AMBAIXADOR EXTRAORDINARI I PLENIPOTENCIARI DE FRANÇA PROP DE LA REPUBLICÀ ESPANYOLA Presentà les seves cartes credencials a S. E. el President Azana E.R.C. als so.Jals de ía Repumca Les forces Invasores estrangeres •n subratllar criminalment la data tradicional de Cap d'Any bolcant la teva metralla damunt la nostra soferta I decidida reraguarda donen nous motius a tot el món per a enJudioiar-Ios severament 1 exdoure'ls de la comunitat dels pobles elvtlitzats. Els soldats de la República lluiten aferrissadament perquè no Ignoren els mòbils de crueltr ' | de despotisme que animen l'empresa deis rebels 1 dels seus col·laboradors per « sotmetrà l àrdlda Catalunya I la nostra noble I democràtica República. Esquerra Republicana de Catalunya, Identificada formalment i cordial amb la lluita que sostenim, adreça a tots els soldats del gloriós Exèrcit republicà una emotiva salutació, tot desitjant-los la victòria que mereixen 1 que constituirà ei fruit d'un exemple únic en la Història. El secretari general, JOSEP TERRADELLES. Els obusos disparats contra el «José Luis Díez» són italians La policia busca la persona que, a la sortida del destructor republicà, llançà un coet lluminós des d'una casa de Gibraltar PARIS. 31. — Una Informació de Gibraltar a han publioat un comunicat oficial relatiu al combat ciosa. El combat es proíiul a la VOS de la matinada, pública ha estat remolcat a la badia de Gibraltar També diu aquesta nota que la policia està del vaixe.l republicà llançà un coet lluminós des d'u a la badia dels Catalans durant el combat, per les els obusos són de fabricació italiana I de l'any 1936. nunola' que les autoritats militars d'aquesta ciutat naval entre el «José Luis Díez» I I* flota Italo-facEl comunicat anuncia que el dostructors de la Re- i la seva tripulació internada a Wiridmill Hlli. buscant la persona que en el moment de ta sortida na casa de Gibraltar. L'examen dels obusos oalguts autoritats de Gibraltar, ha permès comprovar que «Desitjo de tot cor que el poble espanyol, sotmès avui a an dura prova, torni aviat al seu gloriós destí pacífic», digué l'ambaixador «Si el món enter desitja la pacificació del meu poble, sigui'm permès de fer vots perquè el a través dels seus dirigents responsafaci tot el necessari amb el fi que sigui restablert el dret d'Espanya, acabant amb la invasió del nostre país», contestà e President mon, bles, « Anfoní Xirau Pa' au DEU ENS HA CASTIGAT!» El nombre esgarrifós de baixes sofertes per la facció a Catalunya Es precisa que, a Roma! Chamberlain i Mussoliní parlaran cTEspanya Ha eslat nomenat el uii.-:at An^ toni Xirau per a ocupar el lloc que deixa el tenyor Josep Iria en la Comissió Aíixfa de Traspàs de serveis o la Generalitat. El nou designat és Qui en la Cotiïivsió de l'Estatut de Catalunya actuà d'una numera excel·lent i pa,- Londres, 31 (per telèfon noves del viatge de Mr. Chamberlain a Roma contüjuerrr pncara wltades d'una certa imprecisió. De moment, sembla ja resolta un» cosa: que, d'acord amb els desigs francesos, Mr. Chamberlain no podrà de cap manera parlar amb Mussolini de les reclamaciona íetes a França . i de la possibilitat de buscar solu- | dons concretes en aquestes reclama- | eions. Això no vol dir que d'una ma- . nera general no sigui aborda-, en Les I dre complet lonamentat triòlica. Aquell qui de/ensà amb en- ; aquestes converses de Roma, el proferesa els drets de Catalunya a la ' biema de les relaciona írancoitalia^ «era autonomia e?i les Corts Coní- nes però sense que, naturalment, tituents és el mateix que ara ocupa ' ur.' Chamberlain ni pugui represeael Uoc que té assignat la Genera- tar el Quai d'Orsay nl pugui tamirí(;l de Catalunya en la mateixa Comissió salvaguardadora d'aquells iriíeressos. Antoni Xirau és vna personalitat popular a la nostra terra. Tots els catalans la coneixen a través de les innombrables intervencions a la Co- : missió d'Estatut en el Parlament de i lo República. Tasca feixuga, ejnctiva i patriòtica, meresqué al seu dia l'dosi d« íoís eis catalans que malden per la llibertat de la nostra Pàtria. Temps llunyans aquells, però uo tant perquè els catalans els hagin oblidat. Antoxi Xirau és l'cxempie del ciutadà que amb fermesa i amb altesa de mires defensà, punt per punt, els drets de Catalunya. Figura destacada d'Esquerra Republicana de Catalunya, ens plau de subratljar-la per la justícia que representa envers un ciutadà que té com a millor honor de Ja política Phaver treballat en els principis dels Estats, modificats per les neceasitaita htetòrftittes ' -i econòmiques. Amb tot i aqutst article, la Impressió general ís que Itàlia posa «sordina» en les seves darreres reclamacions contra França. Aixi mateix alguns d'aquests diaris italians exposen llurs punts de vista sobre la possibilitat que en l'entrevista de Mr. Chamberlain i Mussollni es parli del nostre problema. Sembla que un dels punts de l'entrevista seria conversar sobre Espanya poc actuar com a mitjancer Aquesta impressió sembla que ha causat molt mal electe a Roma, on es donava per descomptat que Chamberlain faria precisament, tot i el contrari del que s'ha acordat, o sigui aportar la seva mediació per a i resoldre les reclamacions actuals que Itàlia ha íet a França. Segons el corresponsal del «Times» a Roma, la premsa italiana demostra una veritable irritació eh vista del ca-.re | que pren la situació actual. Sobretot el que sembla molestar més els italians és la consideració que ara | es trobaran en la necessita: d'obrir unes negociacions amb França per tal d'ob tenir el que esperaven de Mr. Chamberlain. Algun diari italià, com «11 Tele- i grapho», de Livoma, que representa un to oficial, puix que el seu director es el senyor Ansaldo, sogre del exemple comte Ciano, publica un ariicle d'ausa de Catalunya amb ttíio'quest director en el qual revela la :ia que constitueix im | política italiana a la Mediterrània. corprenedor. 1 «ogons ell hi ha dues eventualitats, I una de positiva i una altra do negativa en l'actualitat de l'eix Rema- EL SENYOR TORNA A LONDRES París, 31. — El senyor Pau de Azcàrate. ambaixador d'Espanya a An- a 71- ad a tc Beríin. La posició negativa és evl1 ^ tar que hi hagi influències russes o franceses, tant a l'Europa cenlral com a la Mediterrània; nl els ims ni els altres no tenon res a fer en Fiors dels soldats catalans de Llevant per a Macià El comissari de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, Jaume Miravitlles, ha rebut l'encàrrec, per part de la «Llar del Combatent», de València, de depositar en nom dels combatents catalans de l'Exèrcit de Llevant, una corona a la tomba del President Macià. En el telegrama ían constar el seu propòsit, ferm i increbantable, de lluitar contra els invasors fins al triomf per la llibertat -dels pobles d'ibcna i la seva adhesió més fervorosa al President Companys, continuador, diuen, de l'obra ingent de Macià. HENDAIA, 31. (Especial per a LA HUMANITAT). — Una senyora que sortia avui de l'Espanya 1alangista després d'haver perdut el seu tercer fill er» l'otenslva ordenada pels Italians a l'Urgell, ha dit públicament a tots els qui han volgut escollaHa. que les tropes de IVEstatr de Falange Espanyola han perdut els seus millors electius en els combats del Segre. La desolaoiò és immensa a San Sebastian I al pals navarrès, jh les nombroses baixes l la wlsiò dels ferits que vénen del front oataíà aclaparen tothom. «Cferinl-sa *t feí qu* fotensíva hagi estat oomençada per Nadal, la senyora que diem ha exclamat: «Deu ens ha castigat In Són traslladats a un p o r t republicà els mariners morts en el combat de Gibraltar Gibraltar, 31. — El destructor britànic ttGlowworm», que tmisporta a bord els cadàvers dels mariners del «Josc Luis Diez», que sucumbiren eu el combat d'ahir, ha sonit d'aquest port a ks tres do la tarda, cap a un port de la zona republicana espanyola'. Han tributat el darrer homenatr ge als cadàvers, el cònsol general d'Espanya a Gibraltar, comandant Castro, i ona gran multitud. La fúnebre comitiva ha constituït una veritable manifestació de simpatia vers la flota de guerra espanyola. En el Palau Presidencial de Pedra.bes se celebrà ahir mati la solemne cerimòmia de la presentació de les cartes credencials del nou ambaixador de França a Espanya, M. Jules Henry. El nou representant diplomàtic francès arribà al Palau de Pedralbes acompanyat de l'introductor d'ambaixadors, senyor Rivas Chení, 1 del seu seguici La comitiva anava seguida de l'escorta presidencial, al comandament del seu cap el coman. dant senyor Prendez. LA COMITIVA Componien la comitiva de l'embaixador els senyors Pouques Duparc conseller; Francfort, secretari; ManJou, cònsol adjunt; Rivoire. còmsol; coronel Morel, agregat militar; tinent Manesu, adjunt a i'agregat militar; coronel Quix-Montfoltet, agregat de l'Aire; comandant Moullcc. agregat naval; » tinent Adnan, adjunt a l'agregat naval. En el vestíbul del Palau foren robuts pels secretaris d'Ambaixada afectes al Gabinet dip.omàUc de S. E., senyors Domenchina i Solsona. AL SALO D'AMBAIXADORS Immediatament el nou ambaixador, precedit per l'introductor d'ambaixadors, senyor Rivas Cherif, fou presentat al secretari general de la Casa presidencial, senyor Bolívar, i seguidament passà, amb el seu seguici, al Saló d'Ambaixadors, on es trobava S. E. el President de la República, acompanyat del ministre d'Estat, seijyor A·.mrca dei Vayo; tl secretari general, senyor Bolívar; els secretaris del Gabinet diplomàtic i el Gabinet militar, compost per l'exceUentissim senyor Carles Masquelet, primer cap; l'exceUeotíssim senyor Francesc Matz, segon cap; els coronels ser.yorg Julià Pemàndez Quintero, Ferran Albert Àngel Ruho k Aared Giménez Orge; el cap de la Guàrdia Presidencial, tinent coronel Viqueira; el tinent coronel senyor Joan Ayza; i el capità de Corbeta, senyor Gumerslnd Azcàrate. DISCURS DE M. JULES HENRY Prèvies les salutacions de protocol, el nou ambaixador de França llegi, en correcte castellà el següent discurs: «Senyor President: Ttno l'honra de lliurar a Vostra Excel·lència ics Certes credencials per les quals el senyor President de la República francesa ha tingut a be acrcditarme prop de Vostra Excel·lència en a Madrid, ara fa vint anys, on de- Espanya la que suporta la Invasió butava en la carrera diplomàtica, i el martiri. Els espanyols estaven Kranta es trobava en aquell temps llavors ansiosos de veure el final de desolada per la guerra i el poble la tragèdia que ensagnava la vostra francès ferit per la invasió. No obll- pàtria. Per la meva part —és un redaré mal la simpatia generosa mos- cerd de la meva experiència I àdhuo trada envers França per Espanya, de la meva activitat pública i pei* lliure del cataclisme. Tots els espa- sonat— puo afegir que la majoria, nyols anhelaven que acabés la terri- si no tots els espanyols, desitjaven ble tragèdia que ensagnava la terra per a la França envaïda, no una pau de Franca. iQul m'havia de dir que, a qualsevol preu, sinó la pau vlcvint anys mes tard, haur à ü òxpres- toriosa a la qual tenia dret. Ara bé| sar jo mateix a Espanya aquests succeeix, senyor Ambaixador, que sentiments de dolorosa simpaiia, i tots aquells que en aquella data deque els mateixos vots, l'expressió fensaven aquest punt de vista polldelicada dels quals m'havia emoció- tic són els. mateixos que avui defènnat lant, hauria de formular-los al Gen, amb les armes a la mà, la Remeu torni publica, o la governen, o la repreI h» faig amb la més profunda senten. Vostra Excel·lència es troba, sinceritat. Desitjo de tot cor que el Per tant, en un pals d'amistats, na poble espanyol, sotmès avui a tan solament d'amistats personals per a dura prova, torni aviat al seu glo- Vostra Excel·lència, sinó per a tot riós destí paoifio, que tou i continua el que representa la vostra elevada es&en el seu, i que amb el restablí- i missió. ment d'una pau que el mdn enter! Dono les gràcies a Vostra ExceHènadrentment desitja. Espanya pugui c,a> senyor Ambaixador, pels vots tornar a trobar la plena llibertat a i J.ue comparteixo, a favor de fa pacU què se sent lligada tan fortament ' nçacio d'Espanya; una pau naciocom Franva. ' I~ < una pau espanyola, d'homes lliu- No hl ha lloc, entro les nostres res W « un poble lliure- Les catt· dues detr.ooràoies, sinó per a una ^.^o la que nosaltres, uns i altres col·laboració Intima i confiada. Amb aquesta convicció emprenc una tasca, ta realiUacio de la qual serà laell si puo comptar amb la beneyolenca de Vostra Excel·lència i amb el concurs del vostre Govern». hem anomenat, no sempre exactament, un guerra civil, estan extingides. L'experiència terrible de dos anys | mig ha conduït, àdhuo ela met entossudits, a adjurar d'alguna errors apassionats que estaven a la baso de la disoçrdia nacional. Resta la invasió estrangera com únic suport de la guerra. Si el món enter, com Vostra Excel·lència, senyor Am- 1 que tn*~ S^r^?5*^ «"'«•'nwnt «« paotfi- duïm a continuació- ,ó ^ meu PO"'6- sigui'm permès «Senyor Ambaixador: Rebo amb K 222 per 'í! t,ua el mòn> » íra- gràn plaer de mans de Vostra Ex- ï?!, "V5 seus «"."gents responsable», ccliència les cartes quo us acrediten íosíab c^^rf &mbJl u I0' slgu» Ai preced CONTESTA DEL PRESIDENT AZANA it discurs contestà el amb un altre pronun:.te francès. en qualitat d'Ambaixador Extraordinari i Plenipotenciari de la República francesa. No és menys agradable per a mi compartir els punts do vista, tan Justament indicats per Vcstra Excel·lència, en el que es refereix als llaços perennes pels quals, tant la Geografia com una segles d'Htstoria, uneixen els nostres dos pobles an les gíragonces d'una civilització comuna. De la mateixa manera que per a un esperit francès ta paraula Espanya significa noblesa, magnimitat —i Vostra Excel·lència poarà comprovar el grau de sublim sacrifici al qual actualment, han estat portades amb proves terribles — , per a nosaltres la paraula França expressa el grau més alt de maduresa assolit per la civilització europea. Es el fruit d'una sensibilitat exquisida, madurada per l'exps dret d'Espanya, acaInvasió de la nostra I Plenipotenciari. Sòlids llaços espirituals i temporals uneixen, des de fa segles, la nació esnanyola l la nació francesa. La tramesa de tropes La Historia i ia Geo&nm, ia dcbie pï>. comunitat mediterrània i atlàntica, Ujl- els més alts records de l'art I de ! la literatura tot apropa ets nostres dos pobles. La paraula Espanya és entre nosaltres sinònim de noblesa i de magnimitat. Es, per tant, un gran honor representar França sobre el vostre territori. Sento més aquest honor perquè fou qualitat d'Ambaixador Extraordinari rlòncla, conduint a una comprensió mes pi Mjnda dels valors nobles de ta vida humana. La República es restablert el bant amb la terra. Els espanyols, tenint la llibertat de fer-se la guerra o de concertar óo^eS?.^ntlnUaran· jurament. Una vegada la Democràcia espanyola hagi recobrat, sota la RonSbhoa, la seva plena lllbErtat, continuarem i aprofundirem amb el vostre país la col·laboració Intima i confiada que heu assenyalat com a guiatgo de les nostres relacions. A aquest fi vostra Excel·lència ha de comptar, per la meva part i per la del meu Govern, amb la nostra disposició més amistosa. *£U!?0 5 Voitra ExoeHènela. senyor Ambaixador, d'acceptar els meus vots bon cordials per la pau, la scíu- írancej." '^"^ de '* Acabats els discursos, ei nou am- .a wioa num-.H.. « ncHu»..» «- rí^ff S ^ ^ P165"13^ panyola, avui com ahir, fa els vots f ho i^n aiv< ^ steus acompanyants, més sincers per tal que el oonelxe- senegaleses bouti í lat erra, ha arribat aquest mati, a I aquesta zona. les nou. a Paris, d'on sortirà en dl- és resoldre el ïecció a Londres. k de la Medlter La finalitat positiva ipa EL NOU AMBAIXADOR DE XILE A ESPANYA Saniiaffo de Xile 31. — En els cercles oficiosos s'afirma que el senyor Víctor Aranclbia Laso serà nomenat ambaixador de Xile a I&pa nya; Marsella, 31. — Les tropes seuegaleses que han embarcat avui en aquest port amb destinació a Djibuti, han estat aclamades per la multitud. Un destacament de soldats alpins ha retut honors. Les lorces expedicionàrles han desfilat davant el general Orly i autoritats civils. * Marsella, 31— Els valxtfls «Sphinx» i «CbantiUy» han salpat aquesta tarda en direcció a Djibuti conduint a bord un batalló de tiradors senegalesos, destinat a reforçar els efectius^ militars francesos a la Somàlia. Baíaúa de Catalunya TOTA la part occidental del vell Principat flameja o trepida aquests dies pel xoc de dos exèrcits. Ela invasors volen endinsar-se a la terra nostra, terra dels nostres amors, terra dels nostres dolors, terra de la nostra vida. La gran batalla que s'està lliurant dea de la Conca de Tremp a Les Garrigues, mereix ben bé el nom de batalla de Catalunya. Ens ban envaït. Aquesta és la Invasió més densa 1 més amenaçadora de totes les que s'han esdevingut en el cura de la història catalana. Es la furiosa invasió de l'odt. Odi a Catalunya, a la Catalunya republicana, a la Catalunya liberal, a la Ca¬ talunya En la bi ha concenti energies del talla; la que iL a que es descabdella 4a dies prop del Segre, hi i totes les rancúnies dels enemics 1 totes les alans. Es la nostra batalla, la nostra gran baidlrà. potser per un període molt dilatat, la sort de Catalunya. La batalla d'ara no és un episodi. Es un moment decisiu. I ho és, no solament per a Catalunya, ans encara per a Espanya, per a Europa, per al món. per A. ROVIRA 1 VIRGILI loc. Els catalans 1 tots els soldats republicans defensen Catalunya agredida i envaïda. Sota els peus dels combatents hl ha el terrer nostre; damunt llurs caps hl ha cl cel nostre. I entre terra i cel, hi ha la multitud de la nostra gent, el tresor de la nostra tradició, el caliu de les nostres llars, la riquesa del nostre treball, la llum de les nostres esperances. I ens ho volen prendre tot uns Invasors que amb prou feines ena coneixen, però que ens odien amb bàrbara Intensitat. Tots terra cat com els aquests enem ics que han clavat Unr petja damunt la isors. Tots! Ho són els soldats de Franco alemanys. -i* _ Vint generacions de cí gles. I ara els enemics en Jor: la volen arrasar i esbt Pemnsula ibèrica és diiri< els espanyols d'altres «mr ♦ i Alceu, alceu les vostres banderes, catalans, que dlgí de la llibertat 1 de la glòria* >. La veu que això ens diu és '— lyana, profunda, clara i forta. Ens ve de la llunyar sat 1 de la pregonesa de l'ànima; té la claredat 1 la fc n manament patriòtic. ÜH llarg i espès mur de pits coratjosos detura l'allau de PS ta lel ■d la, i dc la simpatia creixei ores de la n: rits d'altres ment: èf coratge, la força i la raó. Espcnm anb rl cot 1 amb l'esperit tranquil el desenllaç dc In gras batalla tahinya. i en deu sedesíer. Pltn-d-est de la b catalans i ostra costal, ■cords 1 omnobles c-spe- mènt I l'a tec te mutu dels dos països no siguin estèrils, per tal que el benestar d'ambdós I la salvaguarda de llurs Interessos nacionals es tradueixin en una obra de pau. Vostra Excellènsia. senyor Ambalx: Jor, ha evocat molt gentilment «Is prinoipis de la vostra carrera a Madrid, quan Franca, viotentada suportava ta invasió estrangera. Avui és La Corporació Municipal tramet! en nom de la ciutat de Barce!onaf la seva efusiva felicitació als combatents de la kepública aixi mateix S. E. amb leé a ía'c^m^3^^5 ^ El Cap de l'Estat conversà desprès durant uns moments, amb M. Jules Henry i amb el senyor S varez del Vayo. Acabat Tacte, aortl de la residència presidencial l'iHustre dlplomàtío recipiendari. Amb el mateix seguld i segu-t de l'escorta de Palau M Jiú les Henry tomà a la seva residència, després d'havernse-ll tributat. !a representació armada de ■rat espanyol, els honors corre», itó a la seva alta Jerarquia, pubhc presencià amb devoció 1 respecte la desfilada del brillant seguici pels carrers de la clutai qua pont El mana fou < sions de la gerjres. L'ANY 193 9 SERA UN ANY DE FELICITAT PER A TOT EL MON" —DE. SR. CHAM- La Corporació municipal, conscient dets transcendentals moments que estem vivint, en què el feixisme invasor fixa ets ulls i el desig damunt ta terra catalana, desfermant els seus oaracteristícs procediments de des.ruociú I do barbàrie, acordà, en sessió celebrada «I dia d'ahir, adreçar-se sis nostres germans dol front trametent-los, en nom de la ciutat do Barcelona, la més efusiva felícitaoió I expressant-los l'admiració que llur heroic oomportanHnt, ' per M que Hperat I pesat tothora a prova, ha vingut a refermar una vegada més la confiança absoluta de la definitiva victòria de les armes republicanes. Ets metres combatents, que amb tant de braó I tremp defensen a les ribes del Segre I de l Ebre la terra catalana, oposant-se a l'avanç que Intenta l'enemlo. tl , tècnicament vénen a posar de relleu una vegada més l'eficiència de l'E* xer.it Popular, en l'ordre morel són ta t^-tiinça que totes tes tendèn- . . n oristal·litxj de la unitat obra** prodigi 'ble en armes, cl t'nss ai- l'Exèrcit, que avui és l'admiració d'arreu del món, nl que es refermi i que s stengui amb la unitat mes ferma i decidida de la nostra reraguarda, prestant el suport moral i material que cada moment i cada eventualitat exigeixi I aconselli, per tal que als nostres combatents percebin l escali d aquest suport | Sàpiguen que darrera d elís tenen un poble dempeus, disposat ai màxim de sacrifici, amb tot Testoiotsme ■ què ens obliga la nostra condició d* catalans, amb la confiança absoluta qua mai èl feixisme no podrà veure realitzats els seus Ja fracassats propòsits d envair la terra catalana. En adrecac-sa U Corporació Municipal a l'opinió pública amb aquest motiu, no U altre objacte que el d'extenoriUar en nom de la ciutat de Barcelona allò que està en el cor i en l'ànim de cada ciutadà, Ja que del patriotisme dels barcelonins oal esperar que, en totes tes cventualitats que pogu ssln produirse, es comportaran amb aqi.cila serenor i esperit de acnflci que Ics circumstàncies ímpesln, i sempre amb la eonvifeió que csntnbueixen a la definitiva victorià üz la nsstra CLARA EL EERLAJN Londres, 31. — que ha pronunca' mer ministre amt ha dit que- vè la f. l'any 193S no seri de pau, «sinó un i a tot el món i q tot el possible pe aquest objecte». En una aHccució -ULTIMA del coraue en ceusa, blica i p r la Repti- ANY NOU En entrar a l'any nou, la direcció, redacció, administració i personal de tallers de LA HUMANITAT desitja per ala seus lectors i el poble antdeixisla, com a exponent de felicitat, una ben pròxinia victòria del Visca Catalunya! Visca la Rapúï&caJ Visca l'Exeicil de la tat!