JORDI sense elles, el cos restaria immòbil, clavat al mateix Hoc : no podria cercar el seu aliment ni conconrear la terra. Sense cames, que en fariem de la raó i el coratge? " — Ben dit — observà Buda — . Els teus descendents dominaran per les cames. "Aquell fou el pare del Mongols i per això són hsmes senziHs i ingenus, poc intel·ligents, que passen llurs vides recorrent les planes immenses del desert. " Naturalment, aquests bons lames s'obliden d'altres races de la terra, budistes i tot. Però és que, per a eHs, només hi ha la Xina, el Tibet i la Mongòlia. Llur geografia és força simplista. — Saps tu — preguntaren Jordi i Nuri, a un noiet tibetà — en quin lloc del món es troba el Tibet? Maiarabati els feia de traductor, perquè d'altra manera no s'haurien pas entès. — El Tibet és al bell mig de la terra, i Lhassa el bell mig del Tibet. — Llavors, on poses tu els anglesos? — Viuen al mar, cem els peixos, però poden tornar-se homes i venir a terra. — I els que no som anglesos? — insistí Jordi. — Peixos, també... Com, si no, hauries pogut passar les mars occidentals? — Hem vingut en un vaixell. — Mai no n'he vist cap! També diuen que podeu volar com els ocells. Els homes d'Occident són màgics! — I a tu no et plauria de veure els homes d'Occident? L'aguiló encuriosit Un aguiló alrnnl, anà a un rcclò i va dir-li. resolt : — Vull confessió. I et bon rector, per bé que tot sobtat, tu confessar al bestial alat. Apa. ja estàs... Però, jo vull sabé del ten pediment, ben clà, el perquè. — Un caprici, senyor... Sols un caprici que em dóna, de fa temps, bastant desfici, l'a anys que tinc l'anhel de volà espais amunt i d'entrà al cel, i com la porta està molt poc badada, per passar-hi. he d'anar descarregada ! — / sols per ço has VÒlgul fer la teva confessió? I qué faràs després? — Doncs... Faré via a la terra, sabent niés que sabial I d'aquell punt l'aguiló va enfilar-se amunt, l'a trobà cl sol, la lluna i els estels, i la porta de boires que duu als cels. — Aquesta porta, rai! És ben lleugera! S'hi deu passar de qualsevol manera! Mes, empenyent la boira... qui ho diria! vinga esvolategar... i no s'obria. — Quina boira més dura, que cl poder de mes ales així atura! — cs deia l'aguiló, batent les plomes per si podia destriar les bromes... Per fi sortí Sant Pere: — Ai, aguiló! no entraràs pas! — .Çi ja he fet confessió! — Bé prou que ho sé. Portes un gruix de massa. Ú.s, tot just, cl propòsit que no passa! Per entrà al cel l'an bé les oracions mesclades amb les bones intencions! Vol dir que el confessar no treu la pena, si no ajunta el propòsit de l'esmena! CI.OVIS EI ME RIC