2 BUTLLETÍ DEL SINDICAT DE METGES DE CATALUNYA Després d'algunes declaracions i aclaracions d'uns i altres, el president conferencia amb diferents companys de províncies i a seguit posa a la consideració dc l'Assemblea les següents conclusions que foren aprovades per aclamació. 1.° Implantació del segur amb caràcter obligatori en les classes necessitades o almenys si no hi ha limitació, que sigui voluntària en les classes riques, però amb primes acomodades a la seva posició social. 2.,, B.— Llibertat absoluta en l'elecció del metge. C— Que l'auxili a l'assegurat sigui exclusivament en metàl·lic, degudament garantit per les caixes assegura" dores. D.— Que els Col·legis de Metges tinguin una intervenció directa i definitiva sobre els distints aspectes que amb segur cs relacionen. Aquestes bases foren presentades a la Conferència pel president de la Federació de Col·legis de Metges d'Espanya, comprometent-se formalment tols els reunits ,a apoiar aquestes bases fms l'extern de retirar-se de la Conferència si no eren acceptades íntegrament. Les bases aquestes, el Sindicat les admeté sens repar de pla, per ser Ics mateixes aprovades perla classe mèdica de Catalunya, i a més, s'hi sumaven per a defensar-les tots els altres companys d'Espanya. Representaven la Federació de Metges dels Col·legis d'Espanya, el Dr. Sanchis Bergón; Saragossa, cis bis, Gimeno Riera. Masarré Ariiïó i Pere Arilla; Soria. Marian liíiguez i Alfred Calzada; Càceres, Eladi Alvarez Giménez; Badaioz, Miquel García; Màlaga, Miquel Mérida; Coruna i Lugo. Loepold Gazalla; Guadalajara. Manel Pardo; Madrid. Josep Blanch i Mari Taboada; Granada, Càdiz i Córdoba, Antoni Robles Giménez; Zamora i Palència, Lacio Crespo; León, Francesc Acevedo; Valladolid, Francesc Sisniega, Zamora, Francesc Hernàndez; Navarra i Vizcaya. Claudi Armendariz; València, Alexandre Garcia Brustenga; Tarragona, Lluís Soler; Girona, Josep Pascual; Lleida. Josep Pereíïa; Barcelona, Higini Sicart, Associació dc Metges Titulars d'Espanya, August Almarza; Sindicat de Metges de Madrid, Barrio de Medina, Calixte Milla. Rey i Rey: Comitè de Societats Benèfiques de Madrid, Rafel Càceres; Círcol Assegurador de Barcelona, Domènech; La Medicina Ibera, Ferrer i Prat. Després d'aquesta sessió la classe mèdica espanyola representada pels citats companys i capitanejada pel Sindicat de Metges de Catalunya, anava segura a les deliberacions de la Conferència, segura que seria respectada i acceptada la seva voluntat, expressada d'una forma tan seriosa i concreta mitjançant les Bases de referència. Hi anava a més desitjosa dc posar a prova la seva força, especialment la classe mèdica de Catalunya, qui hi anava a colitzar el valor dc la seva associació, del Sindicat. La victòria fou completa; les Bases foren acceptades íntegrament en la Conferència. La classe mèdica, potser per primera vegada, sabia fer respectar els seus interessos i sens cap perjudici pels altres eslaments socials. La nostra classe no havia de permetre que el segur obligatori es fes carregant-li a ella la més feixuga carga: que el segur es fes a les espatlles del metge, com el fan tantes de les associacions de segurs avui existents. Mentre s'anaven celebrant les sessions deia Conferència, bo i esperant el moment oportú de presentar a la deliberació les nostres Bases, el Sindical oferí uaàpai de germanòr als companys vinguts de fora de Catalunya. L'àpat fou servit en el Mageslic Hotel, ocupant una presidència el nostre volgut president Dr. Puigi Sais, tenint a la seva dreta al representant del Sindical de Madrid, company Rey i Rey. i a la seva esquerra al representanl del Col·legi de Barcelona Dr. Barlomèus. Ocupava l'altra presidència el Dr. Sanchis Bergón. president de la Federació, tenint als seus costats al Dr. Blanch, president del Col·legi de Madrid i al doctor Almarza, president de l'Associació de Metges Titulars d'Espanya. Els comensals eren uns 40, assistinihi els companys de la J. D. del Sindical Plà, Girona, Sicart, Meslres, Moll, Wennberg, Busquel, i els de la J. .Comarcal de Barcelona, president, company Presta, secretari Abelló, Ferrer Prat i Parrizas El president oferí l'àpat contestant-li els doctors Bergón, Rey i Rey, Girona, Sicart, Hernàndez, Crespo Almarza, elc, fent tots protestes de germanor i vots perquè aquesta es mantingui sempre no sols per aquesta qüestió d'avui, sinó també per les moltes altres que constilueixen el programa unànim de la classe mèdica del nostre país. . Corresponent a les nostres atencions, el president de la Conferència dc Col·legis, oferí amb gentilesa al Sindicat, un altre àpat pel dia següent al Tibidabo, fou acceptat i en ell, i quasi amb els mateixos assislenls, se refermaren més els lligams de germanor entre el Sindicat nostre i els Col·legis de Metges d'Espanya. En resum, la classe mèdica ha obtingut una immensa victòria en la Conferencia, gràcies a l'actuació febrosa del nostre Sindical. El Sindicat amb la seva intensa propaganda destruí aquell «Cuerpo» que pretenien endosar-nos emmirallant-nos amb una falsa protecció dels titulars. Sempre que actuem així serem invencibles. Visca cl Sindicat de Metges de Catalunya! El Segiü otligaton cJe malaltia, maternitat i invalidesa No tes L'Estat espanyol emprèn el segur obligatori amb un dèficit de 1 .341 milions i amb un deute flolant de 5.077 milions. . * * * A França totes les classes productores protesten del segur obligatori, trobant-li els següents defectes: