rtUll.LETÍ DEL SINDICAT DE METGES DE CATALUNYA 7 a uns deu milions d'espnnyols; i si es logra fer bcceptar perla comissió organitzadora els principis ja esludiais serà obra magna i aliamcnl prolilosa que sols al Sindical haurem d'agrair. j no hem de parar aquí; podríem ésser liillals d'cgoisies si sols prclenguéssim resoldre les qüestions que sols afectin directament, noslra classe viu massa lligada amb Iotes Iss altres, per no estudiar nmb cnrinyo lot lo que pugui contribuir al millorament de j'Iiumanilat, inlervenint-hi d'una manera decisiva i fecunda donant regles d'higienilznció i sanejameni ja sia en les urbs, ja sia en el camp, no pernielent que a volies sofreixin l'influencia malèfica de la política, obres que estudiades i desenrrotlladcs per una entitat compclciíl, serien d'un gran rendiment de saluí i benestar social. J. PBRRER PRAT CovarJics! El dia 1 de Desembre de 1921, la Mutual Mèdica. amb el funcionament de les seves dues seccions, pogué assolir la plenilud de sa vida rompent el capell de crisàlida on la tancaven onze mesos de laboriosa gestació. I malgrat el llarg temps transcorregut des de la seva concepció, ni encara tols els companys hi són ingressats, ni lots els inscrits ho són a to's els grups. Per què? Profusa és la gama d'enganyoses suspicàcies de què tinc notícia, i amb Ics quals molts pusilànims inconscicnlment es forgen l'imaginari «papu» que els atemoritza i és causa del seu retraimenl. No vull ocupar-me dels que pobres d'argumentació s'encastellen cn el prosaic i acomodatici «perquè no», ni tampoc dels que, vassalls del imagister dixit>. abdiquen del seu propi criteri, i pacientment esperen oir la imperativa veu d'un altre «mestre>, que els dexondi cridnnt-les novament, desperta. Llàtzer, alça t! i camina. Perquè entoçudils els uns, i esclaus els altres, seria moll difícil convencé'ls, i, francament, no m'agrada perdre el temps. Tampoc parlaré dels que per por a les «quoles» resten retrels. El meu escrit del BUTLLETÍ n.0 27, demostranl la possibilitat de reduir-les i Uns anular-les. dóna la «tònica» del just valor que elles tenen i del modo com deuen ésser considerades. Ometré, també, als que «volen i dolen», i, que a pesar de reconèixer la uiilital de la Mutual i desitjant ingressar cn ella, no poden fer- ho per la rebequeria de no voler sindicar-se, dominats pel infundal temor al nom, o per nranca d'idealital. Ells. alliçonats per l'experiència i la reflexió i convençuts que el nom fa la cosa i que el nostre Sindicat és Iot companyerisnie i germanor, lard o d'hora vindran amb nosaltres. Altres hi ha que vacilen per por de perdre els drets de mulualisla, si un dia deixessin d'estar sindicals. La Mutual Mèdica és cl nucli de cristal·lització de tols els amors del Sindical: d'ell depen i per ell viu; i. per tanl, lògicament no deu brindar mai la seva «mel» als que d'aquell siifuin extranys, exclosos o renegats. Sol mereixen excepció, els que per emigrar de Catalunya, són involuntàriament obligats a sorlir-se'n. El Sindical, en son Reglament, com les altres entitats i Instituís cn les seves ordinacions. i al igual que els pobles cn el seu codi penal, ha de tenir i té establertes les oportunes sancions que li assegurin a ell i als seus asiociats. fecunda vida, sempre harmònica i sossegada, i entre elles figura, com a mida extrema. l'expulsió, clarament definida en el sèpiim article del seu Reglamcnl, i plenament lústiflcada pels del capílol XX del mateix. Però aquestes sancions no poden espantar mai als que tenen com a pauta les regles de bona «companyonia»; sols les han de témer, si algun n'hi ha, els rèprobes, que professionals de la rebeldia, amb la sagrada capa d'amic, encobreixen les seves insanes bastardies. Tampoc por espantar a ningú ni ser causa de divorci, ja futura actuació del Sindicat. Encarnal, ell, de «pau» i «d'amor», no implantarà mai la censurable i punible hegemonia del «garrol» ni del «browing», pel desenroillo de plans i·l consecució d'ideal. Reglamentat d'acord amb la llei de les majories, la honradesa i cullura dels seus components, la nostra missió i lluita cn pro de la saliíl i vida del pròxim i l'imperi de les lleis de Deu i dels homes, en són la més absoluta garantia No són legió, però aiguns companys hi han que s'abstenen per temor a les claudicacions de Juntes de Govern que fossin inepies o malversadores. No crec tan imminent ni tan greu el perill. Tol és possible en el món. però cal saber dislingir. La Mutual, en el règim democràtic en què viu, té els càrrecs, mai hereditaris ni per dret diví: són sempre d'elecció popular i essent de duració limitada, no estan mai usdefruilats per les mateixes persones. Els associats, al elegir ies i coneixent-les, poden i deuen fer bona tria. La seva direcció i l'administració, no són unipersonals. Estan centralitzades en varis individus que obren conjuntainenl, i seria una raresa la confabulació de lols ells per a fins reprovables. Funciona subjecte a la fèrula del Sindical, que exerceix la seva alta inspecció per mitjà de dos delegats. ingressa cada mes a la Caixa de Pensions els diners recaplats, per a convertir-los més tard cn «valors de l'Estat» considerats com els de més garantia; i diposita aquests en Bancs de reconeguda solvència en qualilat de «valors en custòdia» per a lliurar-los de toia fallida. Sols reté en la Caixa social pelites quantilals per alendre les despeses corrents.