MIREM APROP 103 den dignament les Mongetes de la Cantat, molt dignes de lloança, però resulten insuficients per tants i tants d'infantons ciutadans que hi cerquen i necessiten agombol. Les mares d'aquelles criatures, que tenen el cor tan tendre com totes les mares, amb quina amargor deuen deixar els seus fillets dins aquell antre funest per poder elles guanyar el seu jornal! Tota obrera manual o intel·lectual té dret a que li donin facilitats, seguretats i garanties per poder deixar lo que mès estima el temps que ella treballa. Jo me pos en el lloc d'aquelles mares i.... és terrible! Hi ha coses que no es poden, que no es deuen prendre amb resignació, ja que fan caure damunt nosaltres una immensa responsabilitat. Són molt útils i molt importants les reformes i millores fetes per embellir una població; però las autoritats no haurien d'oblidar que no n'hi cap de tan trascendental com la de sanejar, posar en condicions de viure, i viure bé, els éssers petits indefensos i inconscients avui, però que en ésser homes poden demanar-nos compte de la nostra responsable apatia. Aquests infantons que representen l'esperança, l'ideal i la força del demà tenen dret a uns altres esments, a unes altres atencions, a un ambient i a un estatge net i higiènic, tenen dret a sol i aire com els ocells. Un poble malaltís i trist mai serà un gran poble, i com voleu crear races fortes i sanes de cos i d'ànima dins la fosca, la brutor i l'humitat? Com voleu homes optimistes si han crescut dins les tenebres? Que es trasplantin a Mallorca aquelles escoles maternals, aquelles guarderies d'infantons de Bèlgica, Suïssa, Alemanya, etc, on tot és sa i rioler. Que toqui el sol a la cara del nostres infants, que respirin aire net, que vegin la llum brillant del nostre incomparable cel blau, i en ésser grans podran, conscients i vibrants de sanes i santes energies, alegrar-se d'haver nascut! Antònia TORRENS DE POMAR 4,1 '} .: >-.