114 LA NOSTRA TERRA Entre la resta de les obres, la majoria per posar a prova el perfecte mecanisme del concertista, ens donaren les delicioses peces La plus que lenle i Ministrels, de Dehussu, i el conegut Vals de Brahms. Fora de programa executà una Cançó, de Mendelsohn, Ensomni, de Schumann i la Jofa Aragonesa, de Sarasate. L'acompanyà molt discretament al piano Narcís Figueroa, el qual ens agracià més en el segon concert que en el primer. EXPOSICIÓ CLIMENT No pot menys d'ocupar-se «La Nostra Terra» de la notable exposició d'olis i aquarel·les que Enric Climent, l'artista valencià d'escola sèria i fantasiosa sàtira, ha tingut el gust d'oferir en el Circol Mallorquí. Es tracta d'una col·lecció de quadres que l'ull imparcial pot mirar amb gust per recollir-ne la gradació de qualitats que donen als entesos en l'art del dibuix i la coloració. L'obra en conjunt d'En Climent — que es més coneguda i acceptada fora de Mallorca que entre nosaltres — sembla haver estat rebuda amb cert recel pels avançats i pels pretèrits. Uns per no trobar en la tècnica i la coloració la nota fulgurant, surant dins l'estridència: altres per prejutjar l'elecció dels temes guinyolescs sobre la qualitat sensata i ben entesa de la vertadera pintura. Nosaltres creim que l'exposició mereix tots als respectes, perquè realment .ès d'una valor positiva. Si ens fixant en l'harmonia de color que pertot impera, en la correcció del dibuix i també en els efectes de llum, estudiats a fons, veurem que hi ha la justesa del mestre, tan intencionat i expressiu com es vulgui, però que actua dins els coneixements indestructibles. Creim que el modernisme de visió — i també l'elevació del punt de vista, que és una de les característiques dignes d'anotar— junt amb la tendència clàssica o acadèmica, són el nord de N'Enric Climent, i per lo mateix es troben impressions fortes amb afinitats goyesques vora las plàtiques nocturnes dels carrers grisos o en les escenes imaginàries dels ninots de pedaç, entre les olles de la cuina. Si ens fessin posar en ordre el nostre judici sobre l'esforç d'En Climent posaríem al capdavant la sabia coloració dels olis junt amb la correcció del dibuix. Seguirien el parell de dibuixos que s'imposen per la perfecció i seguretat de mà amb què estan fets. Després tindrien el seu lloc les delicades aquarel·les de cercades dificultats, i finalment, fugint de la tècnica, posaríem en darrer terme els temes escullits, ja que ens sap un poc de greu veure'ls posats al servei d'unes qualitats tan valioses com les que posseix l'autor de la ressenyada exposició. EXPOSICIÓ DE MATEU VIDAL RIERA Dins el curs del present mes ha tornat a estar obert el salonet de «La Veda» per presentar-s'hi novament el jove artista Vidal Riera amb els seus constants treballs de paisatge, recullits entre els plecs de muntanyes i costa brava que envolten la seva residència d'Estallencs. Recordam encara la seva primera aparició de fa dos anys, en la que ja sospitàvem veure, al través dels primers estudis, la llum viva que hi deixen els que volen caminar cap a l'èxit franc i possessió del llorejat triomf. L'avanç que avui notam és d'una forta afirmació estructural en la tècnica, d'una soltura, abans més poc estesa, i d'un fervent desig de conquistar l'im-