130 LA NOSTRA TERRA Segons la meva visió de Goya, ell és el Rembrandt espanyol, llatí, i comparteix amb son germà del nord tota una sèrie de característiques comunes. Aquests artistes realitzaren una evolució meravellosa que amb penes pot trobar-se'n una altra dins l'Història de l'art. De la mateixa manera que Ficsole aspirava el cel, Goya sembla tenir la missió d'escorcollar amb el seu llapis portentós les immensitats de les ànimes i els abismes del Tàrtar. Es pintor nacional per excel·lència; se sapigué unificar amb el sentit del poble i del criteri de la raça. No perd cap detall de l'espectacle que s'ofereix a la seva vista; L'art seu, com la música de Bethoven, sempre serà nou, perquè és destructor de tota convencional bellesa. Gap artista hi ha hagut que se li assembli. Pareix que Velàzquez, Watteau, Rembrandt, Hoffman i Dante al seu cap, forjaren son temperament, proporcionant-li cada un d'aquests il·lustres personatges un do especial. El conjunt és la genialitat única, original, de Goya, que escapa a l'anàlisi de la crítica i produeix l'admiració. En totes les èpoqpes els grans artistes han determinat la fisionomia del seu temps, les orientacions del seu segle. Cada un d'aquests sers genials ha donat al món una nova estructura, i pels ulls de tals creadors han vist l'univers, més que els seus contemporanis, els seus descendents. La visió del món que es troba en l'obra dels primers artistes universals, es troba amb tota la seva grandesa personal en el cosmos de Goya. RESUM BIOGRÀFIC Hi ha en el regne d'Aragó i prop de Saragossa una petita vila anomenada Fuendetodos. Allà nasqué Francesc Josep de Goya i Lucientes el 31 de Març de l'any 1746, de pares humils. De complexió forta i molt revoltós, ben prest revelà aptituds artístiques, que cultivà a Saragossa primer, a l'estudi del cuit pintor Luxan. Prest es traslada a Madrid i treballa al costat del seu paisà Bayeu. Revelador sempre son temperament d'un esperit inquiet, no vol subjectar-se a normes acadèmiques ni a teories d'art conegudes, i perseguit per l'Inquisició i ferit pel punyal d'un rival gelós, passa a Roma on segueix estudiant l'art i templant el seu caràcter. Torna a Espanya, i establit ja a la Cort, és el pintor de fama