1 DIUMENGE DEL RAM DIA del Ram. Aire suau, cel d'atzur, planura verdejant. Aquets dics la Rambla ha perdut sa calma característica. Hom diria que l'artèria oberta des del teatre Principal fins al monument a Ramon Llull s'ompl súbitament d'alegria i estrèpit. La Rambla bull. Crits, rialles. Aquest passeig trist tot l'any, avui està de festa. L'estudiant, únic ser qui sol passar per allà, ha perdut cl camí. L'Institut, que està al final de la mateixa, engegà aquells estornells alegres i joves a casa. La Rambla està en plena fira del Ram. Els primers aires de primavera embaumen l'ambient, i al passar per davant de les Tereses es sent un perfum d'encens sortit suara de dins l'esglèsia, en aquest dematí de benedicció del simbòlic ram d'olivera. Tot això ens fa surar per evocació l'entrada de Jesús dins Jerusalem en aquell històric diumenge bíblic i triomfal. El cronista evoca les ciutats antigues qui dormen baix del pes de llur pròpia història secular, restes de muralles ruinoses, museu de membres dispersos, riu d'arenes qui acumulà dins el desert l'huracà furiós. Aquelles ciutats qui un dia foren centres d'opulència, farts de sedes, vicis i or, són ara, avui, planures agrenades pel vent destructor. Sols la palmera vincladissa romp de tant en tant la monòtona aridesa d'aquells vells paisatges d'Orient. Palaus, temples i pòrtics jauen a terra, tapats d'arena. Solament els rèptils rumbegen per indrets desolats, antes reialmes opulents. Jericó plora sa vellesa. Alexandria i Sidó dormen dins la túnica d'una morta opulència i luxúria. Tristes ciutats qui perderen fantàstics jardins, riqueses, perfums i les belleses humanes qui ja no tornaran sentir el sol ardent de Samària. Tot reposa, tot calla de vellura i de pena. El Jordà trascola entre el fullam," enyoradís. El Baptista posà en ell la seva planta on el Crist rebé l'aigua baptismal.