NOTICIARI LA DIRECCIÓ DE "LA NOSTRA TERRA" Havent hagut de fixar la seva residència a Barcelona el bon company En Francesc Vidal i Burdils, que amb tant d'encert ha dirigit fins ara la nostra Revista, s'ha encarregat de la Direcció el nostre amic N'Antoni Salvà i Ripoll que ja formava part de la Redacció. Dolent-nos de la separació del benvolgut company, que continuarà col·laborant a La NOSTRA TERRA, ens és grat testimoniar-li la nostra simpatia. El nou director, a qui felicitam efusivament, es complau a saludar des d'aquestes planes els amics de La Nostra TERRA i la Premsa en general, esperant que continuaran aportant, com ho han fet fins ara, la seva valiosa cooperació moral i material a la mateixa. CONCERTS Després d'una sèrie de concerts els programes dels quals eren combinats, en gran part, per posar de relleu l'habilitat dels respectius executants, el concert benèfic que donà al piano el dia 24 de Març la senyoreta Joana Barceló al Teatre Principal fou com un oasi pels amants de la música. L'elecció del programa d'aquest concert — en el que no es feia la més mínima concessió al gros públic — mostrava la sòlida cultura musical de la intèrpret, ja que comprenia des dels preclàssics fins als mestres de l'escola moderna, tals com Rachmaninof i Ravel. Era, per tant, un vertader curset de música. Es natural, doncs, que un programa d'aquesta naturalesa, ordenat cronològicament, cridàs, per una part, la més gran atenció; però per altra banda era un escull formidable per la pianista, obligada a interpretar autors de totes les èpoques i tendències, dificultat que fou vençuda per la senyoreta Barceló. Però on el seu art brillà esplèndidament, eclipsant la resta de les seves interpretacions, fou en executar, en la primera part, les obres dels mestres dels segles XVI i XVII. Els preciosismes d'aquestes composicions, totes llurs subtileses i matisos, trobaren una fidel intèrpret en aquesta concertista que fa honor a les lliçons rebudes de Wanda Landowska. Sentint-la executar amb perfecció acabada Memiet, de Lully, l'astorale, de Corelli, Sarabande, de J. S. Bach, Sonata en do, de Scarlatti i altres peces fora de programa de Couperin, D'Aquin, i Rameau, ens convencíem que Mallorca posseeix una clavicembalista de mèrit, a la qual no més manca el clavicèmbal per revelar-se com a tal. Les altres dues parts del programa, dedicades la central a Mozart, Beethoven, Schumann i Chopin i la darrera als moderns compositors, ob-