1 168 LA NOSTRA TERRA a Mussorgsky i Debussy, perquè és clar, espontani, malgrat ésser superficial. Bach, artifex de la música, contra Beethoven, cantor de la Humanitat. La definició de Sant Tomàs, que Strawinsky ha apresa de Maritain: splendor formae in matèria apta, contra la definició de Wagner: la música mitjà d'expressió. Poc a poc van esvaïnt-se els pretextes localistes, *les suggestions folklòriques— Peírouc/iíca, Le Sacre du Printemps—i el músic basteix el Concertino, la Simfonia per a instruments de vent, la Sonafa... Aleshores la profunda religiositat del vell Thomaskantor sembla encomanar-se a l'ardit innovador. "Strawinsky es proposa d'escriure una missa", va dir-me Falla, fa dos anys. L'Edat Mitjana l'atreu poderosament. Llegeix els místics. Parla amb entusiasme de Sant Francesc, flor del món cristià, flor del món llati. Llavors comença a parlar-se de la "occidentalització" del músic rus, que esdevé ciutadà de França. "Després de la partida de Maiakowsky (el poeta rus), Strawinsky i jo ens trobàvem com entre compatriotes", escrivia aleshores Jean Cocteau. I llavors comença també a afirmar-se, dominadora, irresistible, la seva influència sobre el jovent dels països occidentals, particularment de França. Aquell barbre havia arribat, en efecte, al Capitoli, però parlava un llenguatge tan clar i s'habillava de tal manera que les oques no cridaven alarma, sinó que malavejaven a fer-li una rebuda triomfal. * * * Potser la meravella més gran de la Mediterrània — la mar de les meravelles— és la seva aptitud secular, amarada amb la sal del bon seny, per aconseguir l'equilibri i la fecundidat de cultures distintes, sense esborrar la traça dels seus elements constitutius. La claredat del nostre sol simplifica la visió. La salabror de l'ona clàssica sintetitza el gust de les viandes. Strawinsky ja no viu a Morges ni a Paris. Viu de cara a la Mediterrània. Entre viatge i viatge, a Niça, Boulevard Carnot, ha escrit VCEdipus Rex. I ara perfila l'Apoí Musageta. Són les darreres fites— fins avui— del seu camí. Ambdues obres representen una intensificació de l'element "11atinitzant", si m'és permesa la paraula, de l'obra del mestre. I com a conseqüència, un perfeccionament que sembla definitiu de la seva tècnica. El contrapunt s'hi aclareix, s'hi simplifica, s'hi estilitza genialment, com en una sintesi de rectes sonores. L'orquestració