DEL TEATRE MENOR DE GOETHE | ONTA Goethe en el llibre tercer de l'autobiografia Veritat i Poesia, un cert episodi de la seva adolescència, ple de signilicació perquè diríem que assenyala per sempre més el destí de l'escriptor, convertint-lo en el que mai deixà d'ésser : un home de teatre. L'episodi en qüestió és l'estada a Francfort l'any 1759, ço és, quan Goethe anava pels deu anys, d'una tropa de comediants francesos que seguien l'exèrcit d'ocupació. Una entrada de favor que cl seu avi li regalà, i el coneixement i tolerància de la seva mare, permeteren al jove, més exactament al xicotet Wolfgang, anar diàriament al teatre. Allí aprengué el francès, millor en les tragèdies que no en les comèdies: "De la comèdia comprenia poquíssim — diu l'autobiografia — perquè hi parlaven tan de pressa, i el parlat es referia a coses comunes de la vida quotidiana, l'expressió de les quals m'era desconeguda. "La tragèdia era donada més rarament, i en ella, el ritme mesurat, l'acompassament dels alexandrins, la generalitat del que era expressat, la feien en tots sentits més comprensible." Al mateix temps que el sentia de llavis dels còmics, Goethe cercà i descobrí a la biblioteca paterna un Racine, i en començà la lectura, més ben dit, la recitació solemne, imitant els actors, bé que sense acabar d'entendre ben bé cap parlament dels que aprenia de cor... "la qual cosa em fou més fàcil — segueix la biografia — perquè abans havia après de memòria passatges de la Bíblia, en la majoria dels casos incomprensibles per als nens, i m'havien, a més, avesat a recitar-los amb el to solemne dels predicadors protestants". En aquelles representacions constituïen el repertori obres de Destouches, Marivaux, La Chaussée, amb algunes de Molière, així com certes peces que un temps assoliren la gran voga, la popularitat de les masses, arreu d'Europa: l.e Devin du Village, Rose et Colas, Annctte et Lttbin... En els intermedis de les representacions féu també la coneixença personal d'un xicotet francès, de la seva edat, que essent fill d'un dels