OCCITANIA 41 'Oh Pan, Deu amistós, acull mon homenatge, jo porto a ton altar dos bresques y un formatge. Oh, ta, bru espaveiitall de ninfes de carn blanca, ta que fica't al riu, ab l'aygua fins a l'anca, oh Pan de peus do cabra, les mires xipollar, fes que l'Amarilis, la pastoreta hermosa, . ab un cor benvolent siga p«r mi amorosa, oh pare de V amor, com Eros la ditxosa. Oh Pan, Deu generós, aculi mon homenatge, jo porto a ton altar dos bresques y un formatge. Oh menayre gegant de la Vida encerclada, tu que a la Humanitat pobreta y condempnada, «h Pau de peus de cabra, a plenes mana, passant «•scampes les joyors y 'ls viures abundant, al pastoret que aqui agenollat gemega poguess^sli donar los Ions que humil te prega, «li, tu que a I* univers no hi ha res que no't í-rega. - ■ * . 'Oli Pan, Deu serviciable, acull mon homenatge, jo porto a ton altar dos bresques y un formatge. Pro tensa Oh tu que dons l'estiu y'l temps de la glaçada, que trasmudes l'ortiga y peixes la remada, oh Pan de peus de cabra, escolta lo meu vot, y après ma Amarilis y jo, nuvi devot, Vindrèra a t'oferir un cove d'avellanes, y't penjaré n als corns floquets de fines llanes y un rast ben olorós trenat de flors boscanes. ueu Traduhit per Joteph Altdern SOTA LA ROSADA Arrosament avança la donzella per la cendrosa via de la plan^, y embadaleix els ni's en V herba nfana, que encén d' ací d' allà alguna rosella. Modulen els aucella llur cantarella, breçant joyo?ament la verge blana. Un somni candorós ella desgrana, >■ 1' eucis espurneja en sa parpella. t/ ayre es dolç yla llum es tremolosa. Y, sota l i rosada deliciosa, sembla talment que '1 mon s' idea'isa. Y, tot guaytant al lluny, sença recança, la virginal donzella 's divinisa, obrint I» tendre cor à l'esparança. Barcelona Jfoau *Jete^. jíot/d