14 OCCITANIA Justícia Lo gran bisbe Çagarriga qualli a Casp mantingHé'l Dret, a la Sèu de Tarragona hi descança'l sòn etern, sença un mot, grabat en pedra, que senyali qu alli gèn. Al que a Casp en fals jurava, lo frare Vicens Ferrer, per escarni a Catalunya, per ofensa a n'aqnell Ray que'l va un príncep matà a Xàtiva, Taren ferle sant del cel. L'un sant havent mort a un poble, a una niçaga y a un Rey! . . . L'altre, estimant Catalunya, - ni un sol mot senyala hont gèu! Camp de Tarragona arv J, Lauro à Vaucluso Dardaio lou soulèu . Alin souto l'oumbrino , Dins la coumbo adourablo ounte la Sorgo ris . Maridant soun cascai i pièutage di nís , Pensativo e plan-plan es Lauro que camino . Se remembro belèu d'aquèu divèndre-sant Mounte lou dous Petrarco, ignourent d'elo encaro. L'avistè dins la nau sourno de Santo-Claro E sentiguè subran se jala tout soun sang . E Petrarco despièi l'a cantado , e fai flòri I L·l·l rèi Roubert a di : u Preferisse si vers A ma courouno ! n Soun renoum tèn l'univers , E lou triple lausié cencho soun front de glòri ! Raivo de tout acò Laureto di pèu d'or , Lauro que se mantèn sèmpre auturouso e fièro ; Pièi, toumbo d'à-geinoun, prego, e dins sa preguiero S'enauro tout l'amour que iè crèmo lou cor ! Provense Jóuél ^CouíeL